Biologia marina
Codi: 100830 Crčdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2500251 Biologia ambiental | OB | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maite Carrasson Lopez de Letona
- Correu electrņnic:
- maite.carrasson@uab.cat
Equip docent
- Francesc Xavier Munill Bernardich
- Anna Soler Membrives
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits específics, encara que seria desitjable que l'alumnat ja hagi cursat i superat les assignatures de Zoologia, Ecologia, Propecció del Medi Natural, Ampliació de Zoologia i Botànica.
Objectius
L’objectiu d’aquesta assignatura és proporcionar una formació de base en el coneixement del medi marí des del punt de vista dels conceptes i les lleis físiques bàsiques que s’utilitzen en l’estudi dels oceans, així com dels éssers vius i de les seves interrelacions, iniciant l’alumnat en l’estructura de l’ecosistema marí i en la seva biodiversitat, i introduint-lo en l’estudi dels casos més notables de la interacció de l’activitat de l'home sobre el medi marí per a que siguin capaços d'intuir les seves conseqüències.
Els objectius formatius concrets d’aquesta assignatura són:
- Donar a l'alumnat uns fonaments dels principals processos físics i químics que tenen lloc en els ecosistemes aquàtics marins.
- Introduir l'alumnat en les bases o principi físics que s'utilitzen per descriure la dinàmica dels sistemes aquàtics.
- Proporcionar una formació de base en el coneixement del medi marí des del punt de vista dels éssers vius i de les seves interrelacions.
- Iniciar l'alumnat en l'estructura de l'ecosistema marí i en la seva biodiversitat.
- Introduir l'alumnat en el processament de l'energia en el medi marí, tant a nivell d'individu com d'ecosistema.
- Oferir a l'alumnat els casos més notables de la interacció de l'activitat de l'home sobre el medi marí i que siguin capaços d'intuir les seves conseqüències.
- Desenvolupar el sentit crític i d'innovació, així com l'interès per l'actualització.
Competčncies
- Actuar amb responsabilitat čtica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democrątics.
- Actuar en l'ąmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gčnere.
- Actuar en l'ąmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econņmic i mediambiental.
- Diagnosticar i solucionar problemes ambientals pel que fa al medi biolņgic.
- Gestionar la informació
- Identificar i interpretar la diversitat d'espčcies en el medi.
- Mostrejar, caracteritzar i manipular poblacions i comunitats.
- Participar en avaluacions de l'impacte ambiental pel que fa al medi biolņgic.
Resultats d'aprenentatge
- Actuar amb responsabilitat čtica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democrątics.
- Actuar en l'ąmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gčnere.
- Actuar en l'ąmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econņmic i mediambiental.
- Gestionar la informació
- Identificar impactes sobre la flora, la fauna, els sņls, la vegetació i el funcionament dels ecosistemes.
- Proposar mesures correctores dels impactes sobre la flora, la fauna, els sņls, la vegetació i el funcionament dels ecosistemes.
- Realitzar inventaris d'organismes, mostrejar poblacions i identificar comunitats.
- Recončixer en el camp les principals plantes, animals i organismes caracterķstics de les comunitats del nostre entorn.
Continguts
I. INTRODUCCIÓ
1.- Introducció. Què és la Biologia Marina. Perspectiva històrica de la biologia marina. Un món oceànic. Diferències per a la vida entre els medis terrestre i marí. Classificació dels medis i dels organismes marins.
II. L’AMBIENT MARÍ
2.- L’aigua de mar: factors químics. Composició de l’aigua de mar. Elements químics presents majors i menors. Nutrients. Gasos dissolts (O2, CO2). Matèria orgànica particulada i dissolta (MOP i MOD). Sediments. Tipus de sediments. La sedimentació a la plataforma continental i a les conques marines profundes.
3.- Factors físics de l’aigua de mar. Salinitat, temperatura (termoclines), densitat, viscositat, llum. Estructura vertical de l’oceà: masses d’aigua, diagrames T/S. Orografia. Estructura dels marges de les conques oceàniques i dels fons dels oceans (zonació i perfils).
4.- La dinàmica de les masses d’aigua. L’atmosfera i l’oceà. La força de Coriolis. Corrents geostròfiques. Corrents provocades pel vent: espiral d’Ekman, convergències i divergències. Circulació termohalina. Circulació global: corrents superficials, corrents profundes, circulació al Mediterrani. Ones marines: capil·lars, gravitacionals, interferència de les onades, ones internes, ones sísmiques. Les marees. Afloraments costers.
III. ESTRUCTURA DE L’ECOSISTEMA MARÍ: Les comunitats marines
5.- La producció primària al mar. Producció primària. Mètodes per amesurar la producció primària. Mètodes per a mesurar la biomassa del fitoplàncton. Factors que controlen i condicionen la producció primària. Factors que controlen el percentatge de sals nutritives al Mediterrani. Variacions en la productivitat global: latitudinals, estacionals, regionals i batimètriques.
6.- Les comunitats marines: domini pelàgic I. Plàncton. Generalitats. Classificació del plàncton. Fitoplàncton: composició i distribució. Metodologia de mostreig i estudi del plàncton.
7.- Domini pelàgic II. Zooplàncton: generalitats. Composició del zooplàncton. Adaptacions del plàncton a la vida pelàgica. Distribució del zooplàncton: Migracions verticals. El plàncton indicador.
8.- Domini pelàgic III. Nècton: Generalitats. Composició. Adaptacions a la vida pelàgica. Distribució del necton: migracions horitzontals. Metodologia de mostreig i estudi. Estat actual de les poblacions explotades.
9.- Les comunitats marines: domini bentònic I. Generalitats, hàbitats bentònics, tipus de bentos. Comparació entre el bentos i el plàncton. Composició i distribució (substrat rocós i arenós, litoral i profund). La comunitat de Posidonia oceanica. Adaptacions dels animals bentònics. L’organització de l’espai: successió. Metodologia de mostreig.
10.- Domini bentònic II. Estuaris i esculls coral•lins. Origen i tipus d'estuaris. Característiques físico-químiques dels estuaris. Els estuaris com a ecosistemes. Impacte humà sobre els estuaris. Esculls coral·lins: Organismes bioconstructors (coralls i altres). Tipus d'esculls de corall (costers, de barrera, atols). Ecologia dels esculls de corall. Amenaces sobre els esculls de coral.
IV. PROCESSAMENT DE L’ENERGIA
A nivell d’individu
11.- Alimentació. Introducció. El comportament alimentari al mar. L’alimentació al plàncton. L’alimentació al bentos litoral i profund. Metodologia d’estudi de l’alimentació.
12.- Reproducció. Introducció: la reproducció al mar (la renovació de biomassa). Adaptacions per assegurar la reproducció. La reproducció al plàncton. La reproducció al bentos. Tipus de desenvolupament al mar. Metodologia d’estudi de la reproducció.
A nivell d’ecosistema
13.- Les interrelacions biòtiques. Introducció. Competència i coexistència. Depredació en el bentos i en el plàncton, estratègies de protecció contra la depredació. La simbiosis en el mar: parasitisme, mutualisme i comensalisme.
14.- La transferència d’energia. Xarxes tròfiques. Introducció. Cadenes tròfiques i transferència d’energia. Estimació de la producció secundària. Xarxes tròfiques. El bucle microbià. Comparació entre la producció marina i terrestre.
V. HOME-MEDI (INTERACCIÓ DE L’ACTIVITAT DE L’HOME SOBRE EL MEDI MARÍ)
15.- L’impacte de l’home. Tipus d’usos del mar.Instal•lacions i activitats industrialsi agrícoles. Explotació dels seus recursos abiòtics i biòtics.
Protecció i conservació. Eines de protecció. Amenaces i especies amenaçades. Conservació i gestió de la franja costera.
CLASSES PRÀCTIQUES:
Pràctica 1. A dues platges diferents, recol·lecció de mostres biològiques i mesura de paràmetres abiòtics de la zona litoral. Etiquetatge i conservació.
Pràctica 2. (realitzada en 3 sessions de 2-4 h) Processat de mostres. Separació de mostres, anàlisis, identificació, toma de dades. Tractament de resultats. Elaboració d’un treball escrit.
Pràctica 3. Discussió de resultats de pràctiques.
Pràctica 4. Correcció de l'article de pràctiques.
Activitats formatives i Metodologia
| Tķtol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 20 | 0,8 | 5, 7, 6, 3 |
| Prąctica d'aula | 1 | 0,04 | 5, 4, 6, 3 |
| Prąctiques de camp | 12 | 0,48 | 1, 4, 7, 8 |
| Prąctiques de laboratori | 14 | 0,56 | 4, 7 |
| Seminari | 4 | 0,16 | 5, 4, 6, 3 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 6 | 0,24 | 5, 6 |
| Tipus: Autņnomes | |||
| Estudi autņnom i treball d'autoaprenentatge | 54 | 2,16 | 5, 4, 6 |
| Preparació de treballs, resolució de qüestions i problemes | 37 | 1,48 | 2, 5, 4, 6 |
La metodologia utilitzada en aquesta assignatura per assolir el procés d’aprenentatge es basa en fer que l’alumnat treballi la informació que se li posa al seu abast. La funció del professorat és donar-li la informació o indicar-li on pot aconseguir-la i ajudar-li, tutorizant-li, perquè el procés d’aprenentatge pugui realitzar-se eficaçment. Per assolir aquest objectiu, l’assignatura es basa en les següents activitats:
Classes Magistrals
El contingut del programa de teoria l’impartirà principalment el professorat part en forma de classes amb activitats interactives complementàries en que l'estudiant té un paper actiu. Les classes teòriques es complementaran amb la visualització d’animacions i vídeos relacionats amb els temes tractats a classe. Així mateix, algunes classes es complementaran amb activitats d’avaluació de l’aprenentatge de l’estudiant, mitjançant la resolució de qüestions plantejades pel professorat que es resoldran bé al principi de la sessió (quan serveixin de repàs de continguts ja exposats en sessions anteriors) o al final de la mateixa per a qüestions de reflexió sobre la matèria explicada o el vídeo analitzat. La resolució d'aquestes qüestions seran avaluades individualment o en grup. Els ajuts visuals utilitzats a classe pel professorat estaran disponibles al Campus Virtual. Es recomanable que els alumnes portin aquest material el dia que es treballi a l'aula, per utilitzar-lo com a suport a l’hora de prendre apunts. Tot i que no és imprescindible ampliar els continguts de les classes impartides pel professorat, a no ser que aquest ho demani de forma expressa, s’aconsella que l'alumnat consulti de forma regular els llibres recomanats a l’apartat de Bibliografia per tal de consolidar i clarificar, si és necessari, els continguts explicats a classe.
Amb aquestes classes l’alumnat adquireix els coneixements científico-tècnics bàsics de l’assignatura que ha de complementar amb l’estudi personal dels temes explicats.
Pràctiques d'aula (Seminaris)
Constaran de classes de treball dirigit, on es discutiran en grup temes d’actualitat prèviament programats pel professorat. Es valorarà la participació dels i de les estudiants.
La missió dels seminaris és promoure la capacitat d’anàlisi i síntesi i el raonament crític.
Pràctiques de camp i de laboratori
Les pràctiques de camp consten de una sortida de 1,5 dies (12 h) a dues platges de la costa catalana.
Les pràctiques de laboratori consten de:
- 3 sessions de 4h per processament de mostres i obtenció de resultats.
- 2 sessions de 2h destinades a la orientació del tractament de resultats i discussió del resultats.
- 1 sessió de 2h destinada a la correcció de l'article científic.
L'alumnat, a partir de les dades recollides al camp i els resultats obtinguts al laboratori realitzarà un mini-article científic amb una extensió màxima de 12 pàgines (tot inclòs), amb un cos de lletra Arial de 10 amb un interlineat de 1,5, que constarà dels següents apartats obligatoris:
- Títol, autors, assignatura, curs.
- Resum.
- Introducció al tema del treball amb els objectius del mateix al final.
- Material i mètodes.
- Resultats.
- Discussió.
-Bibliografia (normativa al Campus Virtual).
Una vegada entregat i corregit l'article pel professorat, es farà una sessió de correcció del mateix.
Tutories
L'objectiu d'aquestes sessions és resoldre dubtes, repassar conceptes bàsics no explicats a classe i orientar sobre les fonts consultades per l'estudiantat. L'horari de les tutories individualitzades es concretaran amb el professorat, i si el professorat ho troba convenient algunes es poden fer en grup a l'aula.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mņdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Tķtol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| 1r Parcial (avaluació individual) | 32,5% | 1 | 0,04 | 5, 4, 6 |
| 2n parcial (avaluació individual) | 17,5% | 1 | 0,04 | 5, 4, 6 |
| Assistčncia i aprofitament de les prąctiques de camp i de laboratori | 10% | 0 | 0 | 1, 8 |
| Correcció i lliurament article prąctiques | 30% | 0 | 0 | 4, 7, 8 |
| Participació activa a classes i seminari. Avaluació de les entregues dels exercicis relacionats | 10% | 0 | 0 | 2, 5, 6, 3 |
AVALUACIÓ CONTINUADA BIOLOGIA MARINA
L’avaluació d’aquesta assignatura es realitza al llarg de tot el curs:
Avaluació de l’actitud i participació de l’estudiantat a classes magistrals i a seminaris:
S’avaluarà l’actitud i la participació (grupal i individual) en els diferents tipus d’activitats que es desenvoluparan al llarg de les classes teòriques i de la pràctica d'aula.
Aquesta avaluació té un pes global del 10% de la nota final i no és recuperable.
Avaluació dels exàmens:
Exàmens parcials:
Amb els parcias s’avaluarà individualment els coneixements assolits per l’alumnat a la assignatura, així com la seva capacitat d’anàlisi i síntesi, i de raonament crític.
Es realitzaran 2 exàmens parcials eliminatoris de matèria.
El 1r parcial té un pes global del 32,5% de la nota final.
El 2n parcial té un pes global de 17,5% de la nota final.
Examen de recuperació:
Els i les estudiants que no superin algun dels 2 exàmens parcials (nota mínima: 5 sobre 10) hauran de recuperar-los a l’examen final.
L'alumnat que desitji millorar nota d'una o de les dues parts, ho podrà fer presentant-se a l'examen final, però es perdrà la nota obtinguda prèviament.
Per fer la mitja amb les altres activitats avaluatòries és necessari arribar a un 4 en la nota dels dos parcials.
Avaluació de les pràctiques:
De l’assistènciai aprofitament a les pràctiques de laboratori i de camp (10%) i de l’elaboració d’un article científic (30%) en resultarà un 40 % de la nota final de l’assignatura.
Al treball escrit es valorarà:
- Introducció: claredat conceptual del plantejament.
- Correcció de la metodologia
- Exposició clara i concisa dels resultats.
- Capacitat de discussió i interpretació dels resultats.
- Qualitat formal del document (taules, figures, referències).
- Adequació a la longitud establerta.
Per fer la mitja amb les altres activitats avaluatòries és necessari arribar a un 4.
Aquesta prova (Pràctiques) no és recuperable.
No avaluable:
Per participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver estar prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul. Per tant, l'alumnat obtindrà la qualificació de "No Avaluable" quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% en la qualificació final.
AVALUACIÓ ÚNICA BIOLOGIA MARINA
L’avaluació única consisteix en una única prova de síntesi en la que s’avaluaran els continguts de tot el programa de teoria de l’assignatura. La prova d’avaluació única es farà coincidint amb la mateixa data fixada al calendari per a la darrera prova d’avaluació continuada i s’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
L’alumnat que s’aculli a l’avaluació única ha de fer les pràctiques de camp i laboratori en sessions presencials i és requisit tenir-les aprovades. També seran d’assistència obligatòria les sessions relacionades amb l'article de pràctiques, així com els seminaris i les pràctiques d'aula.
L’avaluació de les PAUL, PLAB, PCAM, i SEM serà seguint el mateix procediment que l’avaluació continuada
Bibliografia
Alcaraz, M., Estrada, M., Flos, J., Font, J., Romero, J. y Salat, J. 1985. L'oceanografia. I. Introducció a l'ecologia marina mediterrània. Diputació de Barcelona, Barcelona.
Cognetti, G., Sarà, M. y Magazzù, G. 2001. Biología Marina. Ariel Ciencia, Barcelona.
Demestre, M., Lleonart, J., Martin, P., Peitx, J.A. y Sardà, F. 1986. L'Oceanografia. II. Recursos pesquers de la mar catalana. Diputació de Barcelona, Barcelona.
Kaiser M. J. et al. 2020. Marine Ecology. Processes, Systems and impacts. Oxford University Press, Oxford.
Lalli, C.M. y Parsons, T.R. 2006. Biological oceanography. An introduction. Pergamon Press, Oxford.
Levinton, J.S. 2017. Marine Biology, function, biodiversity, ecology. Oxford University Press, New York.
Pinet, P.R. 2021. Invitation to Oceanography. Jones and Bartlett Publishers, Sudbury.
Páginas WEB
http://www.icm.csic.es WEB del Instituto de Ciencias del Mar de Barcelona (CSIC), con información sobre investigación en temas marinos, divulgación y noticias que se actualizan periódicamente.
http://www.jbpub.com/oceanlink Material que complementa la información del libro de texto Pinet (2000).
http://www.enn.com Noticias de investigaciones medioambientales.
http://seawifs.gsfc.nasa.gov/OCEAN_PLANET/HTML/peril_habitat.html Informaciones sobre impactos actuales del hombre en el mar.
http://www.noaa.gov Publicación de la NOAA (National Oceanographic & Atmospheric Administration, Departament of Commerce, U.S.) sobre los océanos, pesquerías, clima, costas, etc.
http://www.mispeces.com/boletin Información (noticias, agenda, legislación y novedades) sobre Pesquerías y Acuicultura en España y Europa.
www.ceab.csic.es
www.ieo.es
www.coml.org Census of Marine Life. De todo. Muchos links
www.scarmarbin.be: SCAR Scientific Committee on Antarctic Research
www.obs-banyuls.fr Banyuls Sur Mer Fr.
Programari
RStudio
Deducer
Ocean Data View (ODV)
QGIS
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Prąctiques d'aula | 231 | Espanyol | primer quadrimestre | matķ-mixt |
| (PAUL) Prąctiques d'aula | 232 | Espanyol | primer quadrimestre | matķ-mixt |
| (PCAM) Prąctiques de camp | 231 | Catalą/Espanyol | primer quadrimestre | matķ-mixt |
| (PCAM) Prąctiques de camp | 232 | Catalą | primer quadrimestre | matķ-mixt |
| (PCAM) Prąctiques de camp | 233 | Catalą | primer quadrimestre | matķ-mixt |
| (PLAB) Prąctiques de laboratori | 231 | Catalą | primer quadrimestre | tarda |
| (PLAB) Prąctiques de laboratori | 232 | Catalą | primer quadrimestre | tarda |
| (PLAB) Prąctiques de laboratori | 233 | Catalą | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 231 | Catalą | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 232 | Catalą | primer quadrimestre | matķ-mixt |
| (SEM) Seminaris | 233 | Catalą | primer quadrimestre | tarda |
| (TE) Teoria | 23 | Catalą/Espanyol | primer quadrimestre | matķ-mixt |