Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500240 Musicologia | OB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
S’han d’haver cursat prèviament les assignatures “Llenguatge musical I” i “Llenguatge musical II”.
L’objectiu principal d’aquesta assignatura és dotar l’alumnat d’eines bàsiques que li permetin descompondre les peces musicals, dividint-les en parts més o menys independents, així com buscar relacions entre elles per, d'aquesta manera, entendre com estan construides les composicions musicals.
1. Sessions pràctiques
2. Introducció a l'anàlisi musical i metodologies d'anàlisi I
3. Metodologies d'anàlisi II
4. Gènere i estil
5. Forma i estructura
6. La fuga
7. El lied
8. La suite
9. Les formes de sonata
10. El minuet clàssic
11. el rondó
12. Bases i funcionament de la teoria dodecafònica
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classe de prova de coneixements | 5 | 0,2 | 1, 4, 7, 6, 5, 8, 9, 15, 16, 10, 3, 12, 13, 11, 14, 2, 17 |
Classe magistral | 40 | 1,6 | 1, 4, 7, 6, 5, 8, 9, 15, 16, 10, 3, 12, 13, 11, 14, 2, 17 |
Tipus: Supervisades | |||
Sessions pràctiques | 15 | 0,6 | 1, 4, 7, 6, 5, 8, 9, 15, 16, 10, 3, 12, 13, 11, 14, 2, 17 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi i lectura d'articles | 26 | 1,04 | 1, 4, 7, 8, 9, 15, 16, 10, 3, 12, 13, 11, 14, 2, 17 |
Pràctiques individuals | 26 | 1,04 | 1, 4, 7, 6, 5, 8, 9, 15, 16, 10, 3, 12, 13, 11, 14, 2, 17 |
Realització de treballs | 26 | 1,04 | 1, 4, 7, 6, 5, 8, 9, 15, 16, 10, 3, 12, 13, 11, 14, 2, 17 |
Es combinaran classes teòriques amb diverses activitats pràctiques que podran ser individuals o col·lectives.
S'analitzaran diverses obres musicals a classe i es duran a terme comentaris de text relacionats amb els continguts de l'assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Prova escrita 1 | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 4, 7, 6, 5, 8, 9, 15, 16, 10, 3, 12, 13, 11, 14, 2, 17 |
Prova escrita 2 | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 4, 7, 6, 5, 8, 9, 15, 16, 10, 3, 12, 13, 11, 14, 2, 17 |
Treball en grup | 40% | 9 | 0,36 | 1, 4, 7, 6, 5, 8, 9, 15, 16, 10, 3, 12, 13, 11, 14, 2, 17 |
Avaluació: Es realitzaran dues proves escrites, una a la meitat i l’altra al final del semestre, el resultat de cadascuna de les quals representarà el 30% de la nota global.
Es durà a terme un treball obligatori en grup sobre un tema que s’haurà de pactar amb el professor/a. La nota del treball representarà el 40% de la nota global.
Per aprovar l’assignatura caldrà aprovar el treball i cadascuna de les dues proves escrites amb una nota mínima de 5.
Les qualificacions de les proves escrites i del treball es publicaran al Campus Virtual. En el moment en què es publiquin els resultats es publicaran simultàniament les dates de revisió. Les revisions es faran sempre presencialment i en l'horari previst.
Recuperació: Aquells estudiants que hagin suspès alguna de les activitats d'avaluació obligatòries tindran l'oportunitat d'un examen de recuperació. Per poder optar a la prova de recuperació caldrà haver aprovat el treball obligatori, i haver superat una de les dues proves escrites amb una nota mínima de 5. No serà recuperable aquella prova que no hagi estat realitzada en el termini fixat. L'examen de recuperació serà únic per a tothom.
Tindrà la condició de "no avaluable" aquell alumnat que només hagi participat en una de les tres activitats obligatòries d'avaluació.
Avaluació única
Constarà de tres exercicis que s'hauran de realitzar en la data acordada. Consistiran en:
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a unavariació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Agawu, K. (2004). "How we got out of analysis, and how to get back in". Music Analysis, 23, 267–286.
Audissino, E. (2017). Film/Music Analysis. A Film Studies Approach. Southampton: Palgrave Macmillan.
Bent, I. D.; Pople, A. (2001). “Analysis”. The New Grove Dictionary of Music and Musicians. London: Macmillan Publishers.
Cámara, E. (2003). “Metodologías de Análisis”. Etnomusicología. Madrid: Instituto Complutense de Ciencias Musicales.
Casetti, F., & di Chio, F. (1991). Cómo analizar un film. Barcelona: Paidós.
Chion, M. (1993). La audiovisión: Introducción a un análisis conjunto de la imagen y el sonido. Barcelona: Paidós.
Cook, N. (1994). A Guide to Musical Analysis. Oxford: Oxford University Press.
Cook, N.; Everist, M. (eds.) (2001). Rethinking Music. New York: Oxford University Press.
Daniélou, A. (2010). The Ragas of Northern Indian Music. New Delhi: Munshiram Manoharlal.
Duffin, R. W. (2008). How Equal Temperament Ruined Harmony (and Why You Should Care). New York: W. W. Norton & Company.
Forte, A.; Gilbert, S. E. (2003). Análisis musical. Introducción al anàlisis Schenkeriano. Barcelona: Idea Books.
Grimalt, J. (2014). Música i sentits. Introducció a la significació musical. Barcelona: Dux.
Kalinak, K. (1992). Settling the score: music and the classical Hollywood film. Madison: The University of Wisconsin Press.
Kerman, J. (1980). How We Got into Analysis, and How to Get out. Critical Inquiry, 7, No. 2, 311–331.
Kühn, C. (1998). Tratado de la forma musical. Barcelona: SpanPress Universitaria.
Kühn, C. (2003). Historia de la composición musical. Barcelona: Idea Books.
LaRue, J. (2007). Análisis del estilo musical. Madrid: Mundimúsica.
Lerdahl, F.; Jackendoff, R. (2003). Teoría generativa de la música tonal. Madrid: Akal.
Lester, J. (2005). Enfoques analíticos de la música del siglo XX. Madrid: Akal.
Messiaen, O. (1993). Técnica de mi lenguaje musical. París: Alphonse Leduc.
Meyer, L. B. (2020). La emoción y el significado en la música. Madrid: Alianza Editorial.
Moore, A. F. (Ed.). (2009). Analyzing Popular Music. New York: Cambridge University Press.
Moorefield, V. (2005). The Producer as Composer. Shaping the Sounds of Popular Music. Cambridge, Massachussets: The MIT Press.
Supper, M. (2004). Música electrónica y música con ordenador. Historia, estética, métodos, sistemas. Madrid: Alianza.
Tagg, P. (2013). Music's Meanings. A Modern Musicology for Non-Musos. New York: The Mass Media Music Scholars' Press.
En cas que sigui necessari, s'informarà a clase.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |