Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500257 Criminologia | OB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Es recomanable haver superat totes les assignatures de primer per cursar aquesta assignatura (i en particular, Introducció a la criminologia i Llenguatge criminològic). És important tenir un nivell d'anglès que permeti llegir i entendre textos criminològics en anglès (nivell mínim B1).
L'assignatura s'adequa als Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS)
Idioma del curs
Teoria (Profs. Josep Cid i Anna Meléndez). Català (En el cas que el curs sigui atès per estudiants de mobilitat que no puguin seguir el curs en català, la llengua del curs passarà a ser l'espanyol)
Seminaris
11 (Català). Prof. Ainoa Torrado
12 (Anglès). Prof. Laura Zurera
13 (Espanyol). Prof. Héctor Sánchez
L’assignatura Teories criminològiques té com objectiu que l’alumnat conegui les diferents explicacions que existeixen de la conducta delictiva individual (del seu origen, de la seva continuació i de la seva cessació) i de les taxes de delinqüència en diferents contexts.
En el context de la titulació, les teories han de ser la base principal per desenvolupar la recerca criminològica, en la que es buscarà contrastar una determinada teoria criminològica o una integració de hipòtesis de vàries teories. D’una altra banda, el coneixement teòric contrastat empíricament ha de ser una de les principals bases pel desenvolupament de la pràctica criminològica.
Prenent com a marc l’objectiu formatiu del grau relatiu a que l’estudiant ha de “Demostrar posseir i comprendre les teories criminològiques i reflexionar críticament sobre elles”, l’assignatura té com objectius específics que l’alumnat conegui l'estructura de les teories, les seves hipòtesis, la seva contrastació empírica i les seves conseqüències pràctiques, i, sobre aquesta base, pugui reflexionar sobre la seva utilitat per a guiar la recerca i la pràctica criminològica.
El coneixement teòric ha de relacionar-se amb la pràctica. L'alumne ha de saber diagnosticar un problema que planteja necessitats de prevenció primària, secundària o terciària i saber fer una intervenció basada en les teories criminolòqiques.
A) PRIMER SEMESTRE: TEORIES CRIMINOLÒGIQUES
1. Introducció
2. Teoria de l'elecció racional
3. Teories biològiques
4. Teoria de la desorganització social
5. Teoria de l’associació diferencial
6. Teoria de l’anòmia
7. Teoria de les subcultures criminals
8. Teoria del control
9. Teoria de l’etiquetament
10. Criminologia crítica
11. Teories criminològiques i implicacions pràctiques
B) SEGON SEMESTRE: PROBLEMES ESPECÍFICS DE CRIMINALITAT
1. Introducció
2. Família i delinqüència
3. Amics i delinqüència
4. Gènere i delinqüència
5. Escola i delinqüència
6. Immigració i delinqüència
7. Estat social i delinqüència
8. Barris, espais i delinqüència
9. Delinqüència de coll blanc
10. Religió i delinqüència
11. Teories criminològiques i desistiment
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classe teòrica | 39 | 1,56 | 2, 3, 4, 6, 7, 10, 11 |
Seminaris | 39 | 1,56 | 3, 4, 7, 9, 10 |
Tipus: Autònomes | |||
Examen. Preguntes teòriques relatives a la comprensió de les teòriques criminològiques | 10 | 0,4 | 2, 3, 4, 6, 8, 10, 11 |
Treball en grup | 70 | 2,8 | 3, 10 |
Treball individual. Estudi i anàlisi de textos criminològics | 142 | 5,68 | 2, 3, 4, 5, 6, 8, 10, 11 |
A) Classes teòriques
Presentació de les teories o de problemàtiques criminològiques específiques per part del professor amb ajuda de power point o d'esquemes. Preguntes de discussió a la classe per facilitar el seguiment.
B) Seminaris de lectura
Lectura prèvia del text per part de l'alumne i redacció d'un escrit contestant a les preguntes. Discussió en petit grup i posada en comú general.
C) Seminaris de treball de curs
(i) Objectiu
El treball de curs estarà orientat a que l’alumnat , treballant en grup, faci una revisió sistemàtica d’un tema acotat del seu interès. Aquesta revisió sistemàtica haurà se servir a l’alumnat per reflexionar sobre el què significa que la pràctica criminològica estigui basada en la teoria. A principi de curs s’exposarà l’estructura del treball.
(iii) Treball al seminari
Els primer seminaris estaran orientats a conèixer la metodologia de la revisió sistemàtica. En seminaris posterior els estudiants presentaran els seus avenços i rebran el retorn de professorat i de l’alumnat.
D) Tutories
L’alumat té el dret de rebre atenció personal dels professors de teoria i de seminari. A més, el professorat de seminari podrà establir tutories obligatòries pels alumnes per tal de supervisar el seu seguiment i assessorar-los sobre el treball decurs.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assistència i participació en classes teòriques i seminaris | 25 % | 0 | 0 | 2, 3, 4, 6, 7, 10, 11 |
Examen | 25 % | 0 | 0 | 2, 3, 4, 6, 8, 10, 11 |
Treball anual en grup | 25 % | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11 |
Treballs individuals | 25 % | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 8, 10, 11 |
Model d'avaluació
El model d’avaluació és continuat i té l’objectiu formatiu que alumnat i professorat pugui conèixer el grau d’assoliment de les competències per tal d’orientar el seu procés formatiu. L’alumne ha de:
a) Realitzar 10 exercicis sobre les lectures (5 per semestre). S’haurà d'elaborar a l'aula un treball de reflexió per cadascuna d'elles que serà corregit i avaluat pel professorat, amb indicacions per millorar.
b) Realitzar el treball grupal de curs. Hi haurà dues avaluacions del treball: una a final del primer semestre i una segona al final del segon semestre
c) Fer els dos exàmens, un al final de cadascun dels semestres.
d) Assistir i participar a les classes. La no assistència només pot justificar-se per malaltia o raons similars de força major. Falta d’assistència per raons acadèmiques haurà de ser acceptada amb anterioritat pel professorat.
Condicions mínimes per poder superar l’assignatura i per a ser avaluat
L’alumnat nomes podrà superar l’assignatura si assisteix a les classes amb un mínim del 80%, realitza els 5 exercicis individuals de les lectures per semestre, realitza el treball de grup i els exàmens.
L’alumnat serà avaluable sempre que hagi realitzat un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura. Si el valor de les activitats realitzades no arriba a aquest llindar, el professorat de l’assignatura pot considerar l’estudiant com a no avaluable.
Ítems d'avaluació
a) Exercicis sobre les lectures (25%)
b) Treball (25%). El 75% d’aquesta notaes basa en el treball escrit i l’altre 25% en les presentacions orals.
c) Examen (25%)
d) Assistència i participació (25%). L'assistència computa un 12,5% de la nota. Considerant aquest 12,5% igual a 10, cadascuna de les absències (no justificades) (tant a les sessions teòriques com als seminaris) resten un punt a aquest 10. La participació computa un 12,5%. Considerant aquest 12,5% igual a 10, existeixen sis nivells: Excel·lent: 10 punts; Molt bona: 8.5 punts; Bona: 7 punts; Acceptable: 5,5 punts; Insuficient: 4 punts; Molt millorable: 2,5 punts. Per valorar la participació es tindrà en compte la intervenció activa a classes teòriques i seminaris.
A cada semestre l’alumne obtindrà una nota. La nota final serà la mitjana dels dos semestres.
Requisits per a superar l’assignatura
Cal tenir una nota mínima de 5 en els quatre ítems que conformen l’avaluació.
Re-avaluacions
Les lectures no superades es recuperaran durant el curs. El treball de curs i l’examen es podran recuperar en el període d’exàmens. Les absències no justificades (que superin un 20% de les classes) no son recuperables. En el cas de re-avaluacions la nota màxima que es posarà és un 5.
Altres aspectes importants de l'avaluació
- No s'acceptarà cap pràctica fora de termini, exceptuant situacions de força major. L'alumne tindrà un 0 en aquella pràctica sense possibilitat de recuperació.
- L'alumne que no superi l'examen de l'assignatura del primer semestre, podrà recuperar-lo participant en el Seminari de Reforç que es realitzarà al segon semestre, fora d'hores de classe, al final del qual hi haurà un examen. Si no es participa en el seminaride reforç, o no supera l'examen, l’assignatura quedarà suspesa.
- L'alumne que tregui un 8 de mitjana entre els dos semestres i un 8 a l'examen final del segon semestre veurà incrementada la nota en 1 punt. Una vegada incrementada la nota, els alumnes amb millor nota superior a 9, seran candidats a matrícula d'honor.
Conductes fraudulentes
Un alumne que copiï o intenti copiar a un examen tindrà un 0 en l'assignatura i perdrà el dret a la re-avaluació.
Puntualitat
Les classes comencen puntualment. Una vegada començada la classe no es podrà accedir a l'aula, ni tampoc abandonar-la abans de la finalització, salvant justificació raonable.
Sistema d’avaluació única
Consistirà en 3 proves. Es obligatori aprovar les tres parts per separat. En cas de no superar l’examen es tindrà dret a la recuperació.
1ª. 4 preguntes a desenvolupar sobre el llibre de J. Cid & E. Larrauri (2023). Teorías criminológicas (2ª ed). Bosch.
2ª. 4 preguntes sobre les lectures obligatòries del curs, en les que s’haurà de demostrar que coneix a fons les lectures i que sap treure implicacions sobre elles per la prevenció de la delinqüència.
3ª. Se li plantejarà a l’alumne sobre una revisió sistemàtica en criminologia i haurà de demostrar que coneix a aquesta metodologia i que sap aplicar-la.
A. Manuals obligatoris
Es obligatori familiaritzar-se amb un dels dos manuals de teories que s'indiquen a continuació. El coneixement del manual serà exigit a l'examen.
Cid, J. & Larrauri, Elena (2023). Teorías criminológicas (2ª ed.). Bosch.
-Snipes, J., Bernard, T., & Gerould, A. (2019). Vold’s theoretical criminology (8ª ed.). Oxford University Press.
B. Lectures obligatories
El coneixement d'aquests articles s'avalua en els exercicis de lectura individuals i son exigits als examens.
1. Bottoms, A. & Von Hirsch, A. (2010). The crime preventive impact of penal sanctions. A P. Cane & H. Kritzer (Eds.), Oxford handbook of empirical-legal research (pp. 97-124). Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780199542475.013.0005
2. Tremblay, R. (2007). The development of youth violence: An old story with new data. European Journal of Criminal Policy and Research, 13, 161-170. https://doi.org/10.1007/s10610-007-9050-7
3. Sykes, G., & Matza, D. (1957). Techniques of neutralization: A theory of delinquency. American Sociological Review, 22(6), 664-670. https://doi.org/10.2307/2089195
4. Grasmick, H., Tittle, C., Bursik, R., & Arneklev, B. (1993). Testing the core empirical implications of Gottfredson and Hirschi’s general theory of crime. Journal of Research in Crime and Delinquency, 30(1), 5-29. https://doi.org/10.1177/00224278930300010
5. Lynch, M., & Stretesky, P (2001). Radical criminology. A R. Paternoster & R. Bachman (Eds.), Explaining criminals and crime (pp. 267-286). Roxbury Publishing Company.
6. Moffit, Terrie (1993). Adolescence-limited and life-course-persistent antisocial behaviour: A developmental taxonomy. Psychological Review, 100(4), 674-701. https://doi.org/10.1037/0033-295X.100.4.674
7. Cullen, F. (1988). Were Cloward and Ohlin strain theorists? Delinquency and opportunity revisited. Journal of Research in Crime and Delinquency, 25(3), 214-241. https://doi.org/10.1177/00224278880250030
8. Unnever, J., Colvin, M., & Cullen, F. (2004). Crime and coercion: a text of core theoretical propositions. Journal of Research in Crime and Delinquency, 41(3), 244-267. https://doi.org/10.1177/0022427803257251
9. Cullen F. (1994). Social support as an organizing concept for criminology: Presidential address to the academy of criminal justice sciences. Justice Quarterly, 11(4), 527-559. https://doi.org/10.1080/07418829400092421
10. Sampson, R., & Laub, J. (1997). A life-course theory of cumulative disadvantage and the stability of delinquency. A T. Thornberry (Ed.), Developmental theories of crime and delinquency (pp. 113-161). Transaction Publishers
C. Altra bibliografia recomanada
-Medina, J. (2011). Políticas y estrategias de prevención del delito y seguridad ciudadana. Edisofer.
-Wilson, J. Q., & Petersilia, Joan (eds) (2001). Crime. Public policies for crime control. ICS Press.
El curs no utilitza un programa informàtic específic.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TE) Teoria | 1 | Català | anual | matí-mixt |