Filosofia de la ment
Codi: 100316 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2500246 Filosofia | OT | 3 |
| 2500246 Filosofia | OT | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Olga Fernandez Prat
- Correu electrònic:
- olga.fernandez@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No n'hi ha.
Objectius
Aquest és un curs introductori que cobreix una bona part de les qüestions bàsiques de la filosofia de la ment contemporània. El curs encoratja als estudiants a que prenguin una posició teòrica críticament raonada.
Els estudiants tindran l’oportunitat de pensar, discutir i escriure sobre qüestions fonamentals de la filosofia de la ment com per exemple:
1. Quina és la relació entre la ment i el cervell?
2. La ment és idèntica al cervell o és alguna cosa més?
3. Com poden tenir els pensaments eficàcia causal en un món físic?
4. Podem explicar les nostres experiències conscients en termes del que passa a les neurones?
5. Un ordinador podria pensar?
6. Els animals són autoconscients?
Competències
- Filosofia
- Analitzar i sintetitzar els arguments centrals dels textos fonamentals de la filosofia en les seves diverses disciplines.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Reconèixer i interpretar temes i problemes de la filosofia en les seves diverses disciplines.
- Utilitzar un pensament crític i independent a partir dels temes, els debats i els problemes que planteja la filosofia tant històricament com conceptualment.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar i sintetitzar informació.
- Aplicar el rigor filosòfic en un text escrit seguint els estàndards internacionals de qualitat.
- Comunicar de forma oral i escrita, amb correcció, precisió i claredat, els coneixements adquirits.
- Discriminar els trets que defineixen el lloc d'un autor en el context d'una problemàtica i reorganitzar-los en un esquema coherent.
- Distingir i esquematitzar el contingut fonamental d'un text filosòfic.
- Establir una planificació per desenvolupar un treball sobre la matèria
- Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics
- Fer presentacions orals utilitzant un vocabulari i un estil acadèmics adequats
- Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
- Identificar les idees principals d'un text sobre la matèria i fer-ne un esquema
- Llegir comprensivament textos filosòfics bàsics.
- Mantenir una conversa adequada al nivell de l'interlocutor.
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Relacionar els elements i els factors propis de textos de la tradició filosòfica
- Resoldre problemes de manera autònoma.
Continguts
1. Què és la filosofia de la ment? La seva relació amb les ciències de la ment.
2. La intencionalitat i els estats mentals: pensaments, experiències i emocions.
3. La ciència cognitiva clàssica.
4. Principals problemes de la filosofia de la ment:
4.1 El problema de la relació ment-cervell.
4.2. El problema de la consciència.
4.3. El problema de les ments no-humanes.
5. La identitat personal i el lliure albir.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 26 | 1,04 | 1, 5, 11, 14, 15 |
| Seminaris | 21 | 0,84 | 1, 3, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories. | 23 | 0,92 | 1, 3, 5, 6, 7, 10, 11, 12, 13 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura dels textos obligatoris. | 76 | 3,04 | 1, 5, 10, 11, 14, 15 |
Les sessions seran de dos tipus. En algunes la professora exposarà els continguts teòrics necessaris per a introduir-se a cadascun dels temes que es tractaran. D'altres tindran forma de seminari on es discutiran les lectures obligatòries del curs. Aquestes lectures estaran a disposició al Campus Virtual. Per tal d'augmentar el rigor de les discussions i que els alumnes adquireixin competències relacionades amb les activitats orals, cadascun dels alumnes haurà de guiar (segurament en grup) una de les lectures. Es requereix també que la resta d'alumnes hagin fet la lectura abans d'assistir al seminari. Cadascuna de les lectures està estretament relacionada amb els temes exposats a classe i són fonamentals en la matèria que s'estudia.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Direcció de seminari. | 20% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 13, 14, 15 |
| Prova test i/o resposta curta sobre la teoria del curs. | 45% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
| Prova teòrica sobre les lectures obligatòries del curs. | 35% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Avaluació continuada:
L'avaluació continuada es basarà en (i) la nota obtinguda en una prova tipus test i/o resposta curta sobre els continguts teòrics del curs (45% de la nota final), (ii) la nota obtinguda en un examen sobre les lectures obligatòries (35% de la nota final) i (iii) la nota obtinguda a través de la direcció d'un dels seminaris.
Les dates d'examen seran comunicades en el calendari del Moodle amb temps suficient. Els alumnes que per QUALSEVOL motiu no puguin assistir a les proves durant el curs, faran directament l'examen de recuperació que tindrà lloc entre el 25 de juny i el 5 de juliol.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, la professora informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
S'avaluarà la correcció ortogràfica. La reiteració de faltes d'ortografia o gramaticals (mínim quatre) suposarà una penalització del 10% de la nota de la prova realitzada.
En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
L'estudiant rebrà la qualificació de "No avaluable" sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d'avaluació.
Només són recuperables les proves (i) i (ii).
Avaluació única:
L'avaluació única es basarà en (i) la nota obtinguda en una prova tipus test i/o resposta curta (45% de la nota final), (ii) la nota obtinguda en una prova sobre les lectures obligatòries (35% de la nota final).
S'avaluarà la correcció ortogràfica. La reiteració de faltes d'ortografia o gramaticals (mínim quatre) suposarà una penalització del 10% de la nota de la prova realitzada.
En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
L'estudiant rebrà la qualificació de "No avaluable" sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d'avaluació.
S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l'avaluació continuada.
Bibliografia
|
Bechtel, William. (1988). Philosophy of mind: An overview for cognitive science, Hillsdale, NJ: Erlbaum. Dennett, Daniel C. (1991) Consciousness Explained, Little, Brown and Co. (v.c. La consciencia explicada Barcelona: Paidós, 1996). Campbell, Keith (1984) Body and Mind, Chicago: University of Notre Dame Press. (v.c. Cuerpo y mente. México: UNAM, 1987). Chalmers, David (1996) The Conscious Mind, Oxford: Oxford University Press (v.c. La mente consciente. Barcelona: Gedisa, 1999). Churchland, Patricia (1989), Neurophilosophy: Toward a Unified Science of Mind-Brain, Cambridge, MA: MIT Press. Churchland, Paul (1988) Matter and Consciousness, Cambridge, MA: MIT Press. (v.c. Materia y conciencia. Barcelona: Gedisa, 1992) García-Carpintero, Manuel (2000) ‘Las razones para el dualismo’, a P. Chacón Fuertes y M. Rodríguez González (eds.) Pensando la mente. Madrid: Biblioteca Nueva. Gregory, Richard L. (director) Diccionario Oxford de la mente. Madrid: Alianza, 1995. Lowe, Edward J. (2000), Filosofía de la mente, Barcelona: Idea Books. Pineda, David (2012), La mente humana. Introducción a la filosofía de la psicología, Madrid: Cátedra. Searle, John (1997) The Mystery of Consciousness, New York Review of Books. (v.c. El misterio de la conciencia: intercambios con Daniel C. Dennett y David J. Chalmers Barcelona: Paidós, 2000).
Recursos electrònics: Stanford Enciclopedia of Philosophy: http://plato.stanford.edu/ David Chalmers Philosophy of Mind WebPage: http://consc.net Dictionary of Philosophy of Mind: http://philosophy.uwaterloo.ca/MindDict/ Mind and Body: From Descartes to James: http://serendip.brynmawr.edu/Mind/Table.html
|
Programari
No n'hi ha cap de necessari.
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |