Recerca en Innovació i Gestió del Desenvolupament Professional i la Formació en Institucions Educati
Codi: 45008 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4313815 Recerca en Educació | OT | 0 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Miquel Angel Essomba Gelabert
- Correu electrònic:
- miquelangel.essomba@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Georgeta Ion
Prerequisits
No s'especifiquen requisits específics.
Objectius
Aquest mòdul és obligatori de l’especialitat de Pedagogia Aplicada i és optatiu de la resta d’especialitats.
Aquest mòdul pretén introduir a l’alumne en la investigació en l’àmbit del desenvolupament professional a les organitzacions.
En concret els objectius del mòdul són:
- Comprendre les mútues implicacions entre el desenvolupament professional i el desenvolupament de l’organització
- Vincular el desenvolupament de les persones a la formació pel canvi professional i institucional des d’un enfocament de la complexitat
- Estudiar i analitzar models de formació inicial i continua que propiciïn el canvi
- Conèixer les variables de relació i de dinàmiques de grup que afecten al desenvolupament de l’organització
Resultats d'aprenentatge
- CA23 (Competència) Identificar un problema d'investigació a l'àrea de les organitzacions educatives i formular-ne les preguntes i els objectius.
- CA24 (Competència) Contrastar les dades de la investigació amb els objectius de l'estudi i el corpus de coneixement disponible a l'àrea de les organitzacions educatives per a establir conclusions.
- CA25 (Competència) Incloure l'anàlisi de les desigualtats per raó de sexe/gènere a l'estudi de les organitzacions educatives.
- KA23 (Coneixement) Identificar diferents línies d'investigació sobre el desenvolupament professional a les organitzacions educatives.
- KA24 (Coneixement) Identificar problemes al camp de les organitzacions educatives i donar respostes a les necessitats formatives dels professionals mitjançant plantejaments innovadors.
- SA14 (Habilitat) Desenvolupar una revisió exhaustiva de la literatura científica vinculada a la investigació de les organitzacions educatives.
- SA15 (Habilitat) Analitzar diferents tipus de dades en investigació de les organitzacions educatives segons la seva naturalesa.
- SA16 (Habilitat) Presentar una investigació de l'àmbit de les organitzacions educatives adaptant el registre a la tipologia de comunicació científica (informe, article, contribució a congressos, monografia, pòster, vídeos, etc.).
Continguts
|
Metodologia
|
L’activitat formativa es desenvoluparà a partir de les dinàmiques següents:
|
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Anàlisi i discussió d'articles | 9 | 0,36 | |
| Classes expositives | 12 | 0,48 | |
| Presentació de treballs | 6 | 0,24 | |
| Resolució de casos | 9 | 0,36 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Activitats virtuals (forum,...) | 12 | 0,48 | |
| Elaboració d'un article científic | 12 | 0,48 | |
| Tutories | 12 | 0,48 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Assistència a seminaris/conferències de l'especialitat | 10 | 0,4 | |
| Lectures d'articles i fons de documentació | 34 | 1,36 | |
| Preparació dels casos, problemes, exercicis,... | 34 | 1,36 |
Avaluació
|
L'avaluació del mòdul es realitzarà mitjançant les activitats que s'assenyalen. La presentació pública del treball individual del mòdul tindrà lloc el 20/03/2024, i el lliurament del treball individual escrit a través del Campus Virtual està previst pel 10/04/2024. En el cas de l'avaluació única, totes les activitats d'avaluació seran lliurades el 10/04/2024. La nota final serà el promig ponderat de les activitats previstes. Per poder aplicar aquest criteri serà necessari obtenir com a mínim un 5 a totes les activitats, les realitzades durant el desenvolupament del mòdul i del treball final del mòdul. L’alumnat que no lliuri més del 50% de les activitats d’avaluació es considerarà NO PRESENTAT (NP). En el cas que l'estudiant no superi l'avaluació d'alguna de les activitats previstes, haurà de tornar a presentar de nou l'evidència d'avaluació suspesa revisada, incorporant els comentaris de millora del professorat abans del 30/04/2024. En el cas de l'avaluació única, s'aplicarà el mateix criteri. El procediment de revisió de les proves es realitzarà de forma individual. L'assistència és obligatòria, i cal acreditar un mínim d'assistència del 80% (els justificants només serveixen per explicar l'absència, en cap cas són un eximent de la presencialitat). Per aprovar aquesta assignatura, en totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L'alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada)o suspesa si el professor considera que no compleix aquests requisits. La copia o plagi, tant en el cas de treballs com en el cas dels exàmens, constitueixen un delicte que pot representar suspendre l'assignatura:
Es demana seguir la normativa APA (2019, 7ª versió): Al següent enllaç hi trobareu una proposta de normativa: http://ddd.uab.cat/pub/recdoc Per obtenir més informació sobre els "Criteris i pautes generals d'avaluació de la Facultat de Ciències de l'Educació" aprovats per la COA a 28 de maig de 2015 i modificat a la Junta de Facultat del 6 d'abril del 2017 es pot consultar el següent document: http://www.uab.cat/web/informacio-academica/avaluacio/normativa-1292571269103.html Es facilitaran 15 minuts en alguna sessió al final del mòdul per facilitar que l'estudiantat ompli l'enquesta d'avaluació del professorat. AVALUACIÓ ÚNICA L'avaluació única inclou les tres evidències previstes per a l'avaluació continuada, i el seu pes serà el mateix per a la nota final. S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada. La revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que per a l’avaluació continuada. La data de lliurament de les 3 evidències és el 17/4/2024. |
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Estudi de cas de forma individual o grupal | 25% | 0 | 0 | CA25, KA23, KA24, SA15 |
| Lectura i anàlisi crítica d'articles científics | 25% | 0 | 0 | CA23, CA24, KA23, SA14, SA15 |
| Treball individual del mòdul | 50% | 0 | 0 | CA23, CA24, KA23, SA14, SA15, SA16 |
Bibliografia
REFERÈNCIES RELLEVANTS
Bedoya, R.E. & Essomba, M.A. (2021). School organization strategies for cultural enterpreneurship in Spain. International Journal of Social Policy and Education, 3(5), 1-8.
Byrd, D. R. & Alexander, M. (2020). Investigating special education teachers’ knowledge and skills: Preparing general teacher preparation for professional development. Journal of Pedagogical Research, 4(2), 72-82.
Rodríguez-Gómez, D., Armengol C., & Meneses J. (2017). La adquisición de las competencias profesionales a través de las prácticas curriculares de la formación inicial de maestros. Revista de Educación,376, 229-251.
Rodriguez-Gomez, D., Ion, G., Mercader, C., & López-Crespo, S. (2019). Factors promoting informal and formal learning strategies among school leaders. Studies in Continuing Education, 1-16.
ALTRES REFERÈNCIES
Arnesen, A.L., Hadjitheodoulou-Loizidou, P., Bîrzéa, C., Essomba, M.A. &Allan, J. (2009). Policies and practices for teaching sociocultural diversity – Concepts, principles and challenges in teacher education. Strasburg : Council of Europe Publishing.
Canimas, J. & Carbonell, F. (2008). Educació i conflictes interculturals. Col·lecció Conciutadania intercultural. Barcelona : Fundació Jaume Bofill.
Chalmers, D (2012). Identification and implementation of the indicators and measures of the impact on teaching preparation programs in higher education (TPP impact)
Española. Berlín.
Essomba, M.A. (2006). Liderar escuelas interculturales e inclusivas. Equipos directivos y profesorado ante la diversidad cultural y la inmigración. Barcelona : Graó.
Essomba, M.A. (2008). La gestión de la diversidad cultural en la escuela. Colección 10 ideas clave. Barcelona : Graó.
Essomba, M.A. (2012). Organización escolar y religión. En Alvarez, J.L. & Essomba, M.A. Dioses en las aulas. Educación y diálogo interreligioso. Barcelona : Graó.
Essomba, M.A., Karatzia-Stavlioti, E., Maitles, H. & Zalieskiene, I. (2008). Developing the conditions for Education for citizenship in higher education. CiCe guidelines on the design of higher education courses. London : Institute for Policy Studies in Education – London Metropolitan University.
Euler, D. (2010). Shaping learning cultures: a strategic challenge for universities. In D. Schneckenberg & U. D. Ehlers (Eds.), Changing cultures in higher education: Moving ahead to future learning (pp. 75–84). Heidelberg: Springer.
Feixas, Mònica; María del Mar Duran, Idoia Fernández, Amparo Fernández, María José Garcia San Pedro, María Dolors Márquez, Pilar Pineda, Carla Quesada, Sarai Sabaté, Marina Tomàs, Franziska Zellweger, Patricio Lagos2013. ¿Cómo medir la transferencia de la formación en Educación Superior?: el Cuestionario de Factores de Transferencia. Red U. 11.
Feixas, M. & Euler, D. (2013). Academics as Teachers: Concerns and conceptions about teaching and learning at different stages of their professional development. International Higher Education Teaching and Learning Review.
Feixas, M. & Zellweger, F. (2010). Faculty Development in Context: Changing Learning Cultures in Higher Education. En Ehlers, U. & Schneckenberg, D. (Eds.). Changing cultures in higher education- moving ahead to future learning.Springer. Germany.
Feixas, M. (2004). La influencia de factores personales, institucionales y contextuales en la trayectoria y desarrollo docente de los profesores universitarios. Educar, 33, 31–58.
Feixas, M. (2010). Enfoques y concepciones docentes en la universidad. Relieve. E-journal of Educational Research, Assessment and Evaluation, 16, 2.Retrieved from http://www.uv.es/RELIEVE/v16n2/RELIEVEv16n2_2.htm.
French, Wendell L . Desarrollo organizacional : transformación y administración efectiva del cambio : [sexta edición. México [etc.] : McGraw-Hill Interamericana, cop. 2007
Gairín, J.; Armengol, C. (Eds.)(Ed.),Estrategias de formación para el cambio organizacional(pp.255-275). Barcelona :CISSPRAXIS, S.A..
Gordó, G. (2010). Centros educativos: ¿islas o nodos? Los centros como organizaciones-red. Barcelona : Graó.
Morin, E. (1994). Introducción al pensamiento complejo. Barcelona: Gedisa
Morin, E., et Alt., (2003). Educar en la era planetaria. Barcelona, Gedisa.
Navarro, José; de Quijano, Santiago D. ; Berger, Rita y Meneses, Rocío: Grupos en las organizaciones: herramienta básica para gestionar la incertidumbre y ambigüedad crecientes en Papeles del Psicólogo, 2011. Vol. 32(1), pp. 17-28
Norton, L., Richardson, J. T. E., Hartley, J., Newstead, S., & Mayes, J. (2005).Teachers’ beliefs and intentions concerning teaching in higher education. Higher Education, 50, 537–571.
Postareff, L., Lindblom-Ylänne, S., & Nevgi, A. (2008). A follow-up study of the effect of pedagogical training on teaching in higher education. Higher Education, 56(1), 29–43
Robbins, Stephen P., Comportamiento organizacional, PHH, 1993
Sleeter, C.E. (2020). Challenging racism andcolonialism through ethnic studies. Revista de Educación, 387, 39-65.
Stefani, L. (Ed.) (2011). Evaluating the Effectiveness of Academic Development: Principles and Practice. New York: Routledge.
Stes, A., Min‐Leliveld, M.J., Gijbels, D., & Van Petegem, P. (2010). The impact of instructional development in higher education: A state‐of‐the‐art of the research. Educational Research Review, 5(1), 25–49.
Strubell, M., Andreu, Ll., Sintes, E. (Coords.). (2011). Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya. L’evidència empírica. Barcelona : UOC.
Tatli, A. (2012). Discourses and practices of diversity management in the UK. En En Klarsfeld, A. (ed.). International handbook on diversity management at work: country perspectives on diversity and equal treatment. Cheltenham Glos : Edward Elgar Publishing, 283-303.
Tomàs, M. (Coords.)(2006): Reconstruir la universidad a través del cambio cultural. Col. Documents. UAB.
Tomàs, M. (Coords.)(2011): Conflicto y comunicación organizacional. Editorial Académica
Tomàs, M.; Castro, D.; Feixas, M..(2010).Dimensiones para el análisis de las innovaciones en la universidad. Propuesta de un modelo. Bordón.62.(1).141-153.
Tomàs,M (Coords.)(2009). Cultura innovadora en la universidad. Ed. Octaedro.
Tomàs,M.(2012).La cultura y el clima organizacional en los centros de Educación Secundaria.Organización y gestión educativa..(1).34-35.
Tomàs Folch, Marina 2012. Conflictos en las universidades por razón de planes de estudios nuevos. AA.VV.. Promover el cambio pedagógico en la universidad. 1 ed. Madrid. Pirámide; p. 151 - 168.
Van Knippenberg, D., De Dreu, C., Homan, A. (2004). Work group diversity and group performance:an integrative model and research agenda. Journal of Applied Psychology, 89 (6), 1008-1022.
Programari
S'utilitza Teams per les sessions telemàtiques.