Fonaments d'Arxivística
Codi: 44740 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4318290 Arxivística i Governança de la Informació | OB | 1 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Irene Brugués Massot
- Correu electrònic:
- irene.brugues@uab.cat
Idiomes dels grups
Per consultar l'idioma/es de l'assignatura caldrà anar a l'apartat "Metodologia" de la guia docent.
Equip docent
- Laura Fortuny Bonet
Prerequisits
No hi ha prerequisits.
Objectius
Objectius generals
La finalitat de Fonaments de l’arxivística és dotar els alumnes dels coneixements generals, fonamentals i imprescindibles, per l’estudi i la pràctica arxivística, i alhora fer de pont d'altres assignatures, facilitant-ne la comprensió inicial dels conceptes i continguts. Així, el contingut i la metodologia estant pensats per introduir l’alumnat en aquesta ciència, la seva evolució, objecte d’estudi, terminologia pròpia i el món professional, així com en els principals i actuals debats que l’afecten. També dota als alumnes de coneixements en Diplomàtica, entesa com a ciència que analitza críticament els documents.
Objestius específics
L1. Introducció a l'arxivística
- Introduir l’alumnat a l’objecte d’estudi, finalitat, metodologia i principis de l’arxivística.
- Oferir una visió global de l’evolució història de la ciència arxivística.
- Conèixer i identificar els arxius, les seves tipologies i funcions.
- Conèixer i identificar els sistemes arxivístics i el SAC.
- Adquirir visió crítica i opinió pròpia en relació amb els punts de debat i de reflexió de l'arxivística i a la professió, especialment en el context català.
L2. Diplomàtica
- Introduir a l'alumnat en l'estudi de la Diplomàtica documental.
- Reconèixer el context de producció dels documents.
- Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
- Utilitzar la terminologia de la diplomàticai aplicar les eines que ofereix als documents medievals, moderns i contemporanis.
Resultats d'aprenentatge
- CA01 (Competència) Comunicar l'evolució de la ciència arxivística i dels seus conceptes i fonaments.
- KA01 (Coneixement) Descriure l'evolució de l'arxivística en els contextos i períodes de producció dels documents.
- KA02 (Coneixement) Explicar la ciència arxivística a partir de la producció, la gestió i l'ús dels documents, la informació i les dades.
- KA03 (Coneixement) Reconèixer el caràcter polièdric dels arxius (administratiu, cultural i social) a partir de l'anàlisi de la documentació i la seva producció.
- KA04 (Coneixement) Diferenciar les diferents tipologies d'arxius.
- SA01 (Habilitat) Dur a terme una anàlisi diplomàtica bàsica dels documents.
- SA02 (Habilitat) Usar la terminologia arxivística en els diferents contextos de producció i custòdia.
Continguts
L1. Introducció a l'arxivística
- L'arxivística com a ciència
- Els arxius
- Els sistemes arxivístics
- L’arxivística com a professió
L2. Diplomàtica
- Introducció a la Diplomàtica: conceptes i historiografia.
- Terminologia i característiques dels documents.
- Mètode d’anàlisi crítica dels elements contextuals, formals i essencials dels documents.
- La confiança i l’autenticitat dels documents electrònics.
Metodologia
L'assignatura combina tres tipus d'activitats formatives. Les classes interactives, dirigides pel professor però amb una participació activa per part de l'alumnat. Les activitats pràctiques, en forma de treballs elaborats pels estudiants, i l'estudi autònom per part de l'alumnat tant de la bibliografia com d'altres materials vinculats a les matèries impartides. L'idioma vehicular de l'assignatura serà el català.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| L1. Classes interactives | 19,5 | 0,78 | CA01, KA01, KA02, KA03, KA04, SA02, CA01 |
| L2.Classes interactives | 19,5 | 0,78 | KA04, SA01, SA02, KA04 |
| Tipus: Supervisades | |||
| L1. Activitats pràctiques | 10,5 | 0,42 | CA01, KA01, KA02, KA03, KA04, SA02, CA01 |
| L2. Activitats pràctiques | 12,5 | 0,5 | KA04, SA01, SA02, KA04 |
| Tipus: Autònomes | |||
| L1. Estudi dels materials i lectura de la bibliografia | 20 | 0,8 | CA01, KA01, KA02, KA03, KA04, SA02, CA01 |
| L2. Estudi dels materials i lectura de la bibliografia | 18 | 0,72 | KA04, SA01, SA02, KA04 |
Avaluació
La forma d'avaluació de l'assignatura és continuada. En cas que l'alumnat no superi l'aprovat, es contempla un examen de recuperació.
Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| L1. Exercicis pràctics | 50 % | 25 | 1 | CA01, KA01, KA02, KA03, KA04, SA02 |
| L2. Treball pràctic | 50% | 25 | 1 | KA04, SA01, SA02 |
Bibliografia
L1. Introducció a l'arxivística
MULLER, S., FEITH, J. A., FRUIN, R. (1898). Handleiding voor het ordenen en beschrijven van Archieven [Manual d’organització i descripció dels arxius]. Groningen: Erven B. Van der Kamp. [Hi ha traduccions a l’alemany (Leipzig, 1905), a l’italià (Torí, 1908 i Milà, 1974), al francès (la Haia, 1910), a l’anglès (Nova York, 1940) i al portuguès (Rio de Janeiro, 1960)]. [Última reedició de l’edició anglesa: Chicago : Society of American Archivists, 2003]
JENKINSON, Hilary (1922). A Manual of Archive Administration. Oxford: Clarendon Press. (2a ed.: London: Percy Lund, Humphries and Co. Ltd., 1965).
CASANOVA, Eugenio (1928). Archivistica. Siena: Stab. Arti Grafiche Lazzeri. (Edició anestàtica, Torino: Bottega d’Erasmo, 1966).
BAUTIER, Robert-Henri. La phase cruciale de l’histoire des archives: la constitution des dépôts d’archives et la naissance de l’archivistique, xvie siècle - début du xixe siècle. A: Archivium. 1968, vol. 18, p. 139-150.
BRENNEKE, Adolf (1953). Archivkunde. Ein Beitrag zur Theorie und Geschichte des Europäischen Archivwesens. Leipzig: Koehler und Amelang. (traducció a l’italià de Renato Perrella, Archivistica. Contributo alla teoria ed alla storia archivistica europea. Milano: Giuffrè, 1968).
SCHELLENBERG, Theodore R. (1956). Modern archives. Principles and techniques. Melbourne: F. W. Cheshic. (Traducció al castellà de Manuel Carrera Stampa, Archivos modernos. Principios y técnicas. La Habana: Instituto Panamericano de Geografía e Historia, 1958).
Manuel d’Archivistique.(1970). Théorie et pratique des Archives publiques en France. Ouvrage élaboré par l’Association des Archivistes Français. Paris: SEVPEN.
ROBERGE, Michel (1983). La gestion des documents administratifs. Québec: Documentor. La Pocatière. (Traducció al català de Miquel Casademont i Donay, La gestió dels documents administratius. Barcelona: Diputació; AAC, 1993) (nova edició, L’essentiel de la gestion documentaire. Québec: Gestar, 2002).
LODOLINI, Elio (1984). Archivistica. Principi e problemi. Milano: Franco Angeli. (6a ed.: 1992) (traducció al castellà de Mercedes Costa Paretas, Archivística. Principios y problemas. Madrid: ANABAD, 1993).
HEREDIA HERRERA, Antonia (1986). Archivística General. Teoría y práctica. Sevilla: Diputación Provincial. (7a ed.: 1995).
CRUZ MUNDET, José Ramón (1994). Manual de archivística. 7a ed. Madrid: Fundació Germán Sánchez Ruipérez. (7a ed.: 2008).
Diccionario de terminología archivística [en línia]. 2a ed. Madrid: Dirección de Archivos Estatales, 1995 [consulta: 13 julol 2020]. Disponible a: <http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/areas-cultura/archivos/mc/dta/diccionario .html#_t>.
ALBERCH I FUGUERAS, Ramon (2002). Els arxius, entre la memòria històrica i la societat del coneixement. Barcelona: Pòrtic; Editorial UOC. (Edició en castellà, Los archivos, entre la memoria histórica y la sociedad del conocimiento. Barcelona: Editorial UOC, 2003).
CRUZ MUNDET, Jose Ramon (2006). La gestión de documentos en las organizaciones. Madrid: Pirámide.
JIMERSON, Randall C. (2009). Archives Power. Memory, Accountability, and Social Justice. Chicago: Society of American Archivists.
Manual d'arxivística i gestió documental (2009). Coordinadores: Emília Capell i Garriga, Mariona Corominas i Noguera. Barcelona: Associació d’Arxivers de Catalunya.
MILLAR, Laura (2009). Archives: principles and practices. London: Facet.
HILL, Jennie (Ed.) (2011). The Future of Archives and Recordkeeping. A reader. London: Facet.
BROWN, C. (ed.) (2014). Archives and recordkeeping : theory into practice, London : Facet Publishing.
DURANTI, Luciana, FRANKS, Patricia C (eds.) (2015). Encyclopedia of Archival Science. Lanham, MD: Rowman & Littlefield.
MACNEILL, Heather, EASTWOOD, Terry (eds) (2017). Currents of Archival Thinking, 2nd Edition. Santa Barbara: Libraries Unlimited.
GILLILAND, Anne J., MCKEMMISH, LAU, Andrew J. (eds) (2017). Research in the Archival Multiverse. Clayton: Monash University Publishing.
RUIZ GÓMEZ, Vicenç. L’arxiu com a eina de contrapoder ciutadà. A: Lligall. Revista catalana d’Arxivística. 2019, núm. 43, p. 20-49.
L2. Diplomàtica
DURANTI, Luciana (1996). Diplomática. Usos nuevos para una antigua ciencia. Sevilla: S&C Ediciones, Carmona; 170p.
FERRO, Víctor (1987). El dret públic català. Les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta. Vic: Eumo Editorial; 606p.
GRAEBER, David (2015). La utopia de las normes. De la tecnologia, la estupidez y los secretos placeres de la burocracia. Barcelona: Ariel, 253p.
MACNEIL, Heather (2000). Trusting Records. Legal, historical and Diplomatic perspectives. Kluwer Academic Publishers, 163p.
RIDENER, John (2009). From Polders to Postmodernism: A Concise History of Archival Theory. Duluth: Litwin Books, 184p.
SENNETT, Richard (2012). Juntos. Rituales, placeres y política de cooperación: Barcelona: Anagrana; 430p.
SERRA, Jordi. (2008) Los documentos electrónicos. Qué son y cómo se tratan. Gijón: Trea, 2008 (Archivos siglo XXI; 11).
SOLER, Joan (2009). Del bit al logos. Preservar documents electrònics a l’Administració local. Barcelona: Diputació de Barcelona, estudis, 4; 359p.
SOLER JIMÉNEZ, Joan (2010). «La il·lusió d’un vocabulari comú de la preservació digital» a Lligall 31. Barcelona: AAC; p.14-43.
SOLER JIMÉNEZ, Joan (2011). «Una diplomàtica pels documents en crisi» a Lligall 32. Barcelona: AAC; p. 42-76.
Programari
No hi ha programari específic per aquest mòdul.