Identitats, Diversitat i Convivència Intercultural
Codi: 44716 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4313227 Mitjans, Comunicació i Cultura | OT | 0 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Enric Marin Otto
- Correu electrònic:
- enric.marin@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Prerequisits
Comprendre textos en anglès, castellà i català.
Objectius
Els col·lectius humans es veuen sovint implicats en conflictes i al llarg del seu desenvolupament construeixen
les seves identitats a partir de les seves vivències i de les representacions d'aquestes en els discursos socials.
Els mitjans són productors i reproductors de discursos i, per tant, influeixen en la configuració de les identitats,
que alhora poden alimentar nous conflictes.
Els objectius del mòdul són:
a) Estudiar la participació dels mèdia en conflictes relacionats amb les identitats col·lectives, en particular en
processos relatius a la interculturalitat, el racisme i la xenofòbia.
b) Revisar conceptes clau: ideologia, identitat, nacionalisme, multiculturalisme, interculturalitat, racisme,
xenofòbia.
Competències
- Comprendre i conèixer, de manera detallada i fonamentada, els aspectes teòrics i pràctics del camp de la comunicació i la cultura.
- Comprendre i tenir coneixements que aportin una base o una oportunitat per desenvolupar i/o aplicar idees de manera original, sovint en un context de recerca
- Desenvolupar la capacitat d'avaluar les desigualtats per raó de sexe i gènere per dissenyar solucions.
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
- Ser capaç de planificar, dirigir i avaluar estratègies comunicatives mediàtiques per construir temes informatius complexos.
- Ser capaç de planificar, dirigir i avaluar polítiques culturals i de comunicació tant en l'àmbit local com en l?internacional, utilitzant les noves formes de comunicació social.
- Ser capaç de planificar, dirigir i avaluar projectes de comunicació pública adequats a les necessitats d'institucions, empreses i entitats socials.
- Treballar en equips de caràcter interdisciplinari i dirigir-los
Resultats d'aprenentatge
- Avaluar els resultats de l'aplicació de projectes comunicatius
- Comprendre i tenir coneixements que aportin una base o una oportunitat per desenvolupar i/o aplicar idees de manera original, sovint en un context de recerca
- Crear les estratègies i els elements discursius constructors d'identitats.
- Demostrar comprensió de les lògiques productives dels mitjans de comunicació.
- Demostrar comprensió de les teories de conflictes i capacitat d'aplicar-les a les situacions requerides.
- Dissenyar estratègies de comunicació per a la desconstrucció de prejudicis i estereotips
- Dissenyar, planificar i dirigir projectes comunicatius constructors de convivència
- Dissenyar, planificar i dirigir projectes comunicatius per a empreses i entitats socials
- Elaborar estratègies discursives no discriminatòries per als mitjans
- Identificar i ser capaç d'analitzar les causes estructurals i els efectes de la violència contra les dones i altres violències de gènere.
- Produir discursos periodístics facilitadors de la resolució de conflictes i constructors de convivència.
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
- Reconèixer el paper dels mitjans, les produccions audiovisuals i la publicitat en la construcció de les relacions de gènere i de la identitat sexual i de gènere.
- Saber identificar el paper de les tecnologies de la informació i la comunicació en la transmissió dels estereotips de gènere i aplicar mesures per evitar-ne la reproducció.
- Saber identificar la intersecció de la desigualtat de gènere amb altres eixos de desigualtat (edat, classe, raça, sexualitat i identitat / expressió de gènere, diversitat funcional, etc.).
- Treballar en equips de caràcter interdisciplinari i dirigir-los
Continguts
1. Ideologia, identitats, diversitat, interculturalitat, nacionalismes, feminisme i interseccionalitat.
Ideologia. Conceptes en disputa.
Cultures, diversitat i Interculturalitat.
Nacionalismes, jocs de miralls i projectes polítics.
Bibliografia
- ALLEN, AMY, "Feminist Perspectives on Power", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Fall 2016
Edition), Edward N. Zalta (ed.), URL = <https://plato.stanford.edu/archives/fall2016/entries/feminist-power/>.
- Herrera, Sonia; García-Grenzner, Joana; Giró, Xavier; Turned, Vera ;; Serra, Laila. Telenoticias and
Machistas Violences. A Critical Analysis (ORIGEN and SUDS)
-Miheji, Sabina. 2011. Media Nations. Communicating Belonging and Exclusion in the Modern World. Palgrave
Macmillan. London. UK.
- Thompson, John.B. 1990. Ideology and Modern Culture. Standford University Press.
- Van Dijk, Teun. 1998. Ideología. Gedisa. Barcelona. España.
2. Interculturalitat i hibridacions. Espais i fronteres.
Multiculturalitat i interculturalitat
Minories ètniques i migracions
Bandes juvenils en els mèdia
Bibliografía
- García Canclini, Néstor. 2001. Culturas híbridas. Gedisa. Barcelona. España.
- Reguillo, Rossana. 2000. Emergencia de culturas juveniles : estrategias del desencanto. Norma. Buenos
Aires. Argentina.
- Rodrigo Alsina, M. Identitat i comunicació intercultural. Edicions 3i4. València.
2
3. Teoria de conflictes, mèdia, discurssos i identitats.
Conflictes, actors, problemes i processos.
Construcció d'identitats en contextos conflictius.
Escalació, desescalació, mediacions i mitjans.
Bibliografia
- Galtung, Johan. 2003. Paz por medios pacíficos : paz y conflicto, desarrolloycivilización. Bakeaz;
Gernika-Lumo: Gernika Gogoratuz. Bilbao.
- Lederach. Jean Paul. 2010. Transformació de conflictes: petit manual d'ús. Icaria -ICIP. Barcelona.
- Lynch, Jake. 2005. Peace Journalism Hawthorn Press. Stroud, Gloucesters. UK.
4. Models teòrics sobre el funcionament dels mèdia.
Model propaganda
Model de la confluència conflictiva
Model de la contesa política
L'elasticitat i les esquerdes en el discurs mediàtic.
Bibliografia
-Cottle, Simon. 2006. Mediatized Conflict: Developments in media and conflict studies. Open University Press.
New York.
- Giró, Xavier. 2010."Periodismo político. Discursos y grietas: La lógica de los actores, loslimites de los medios
y las metas periodísticas". En La especialización enPeriodismo. Formarse para informar. Idoia Camacho
(coordinadora). Comunicación Social Ediciones y Publicaciones. p.75-95.
- Herman, Edward.1996. «The Propaganda Model Revisited». Monthly Review 48, July-August 1996: 115-128.
- Ibarra, Pedro y Idoyaga, Petxo. 1998. «Racionalidad democrática, transmisión ideológica y medios de
comunicación». ZER, núm. 5. P 157-181.
5. Anàlisi Crítica del Discurs aplicada als mèdia.
Els enfocaments de Jäger, Fairclough, Wodak i Van Dijk al ACD.
Minories ètniques i immigració en els mitjans espanyols.
La mirada necolonial en els mitjans europeus.
Bibliografia
- Giró, Xavier. 2007. "Enfoques analíticos críticos sobre el discurso de la cobertura informativa de conflictos",
en "Espacio y tiempo en la Globalización. Una visión de la transparencia en la información", coordinadores T.
Telleschi y E.A. Sandoval Forero.
- VanDijk, Teun. 2009. Discurso y Poder. Gedisa. Barcelona.
- Wodak, Ruth., y Meyer, Michael. 2016 (3rd ed). Methods of Critical Discourse Studies. London: Sage.
3
- Wodak, Ruth., y Meyer, Michael. 2016 (3rd ed). Methods of Critical Discourse Studies. London: Sage.
6. Racisme i xenofòbia. Estratègies d'intervenció. El cas de les xarxes (d'informació anti xenòfobes)
antirumors.
Utilitarisme i racisme institucional.
Pràctiques i discurssos.
Alternatives i resistèncias.
Bibliografia
- Fernandez Buey, Francisco. 2000. Ética y filosofia política. Bellaterra. Barcelona.
- Giró, Xavier. 2010. "Complejidad, profesionalidad y antiracismo en eldiscurso informativo sobre la
inmigración". En Migraciones, discursos e ideologías en una sociedad globalizada. María Martínez Lirola (ed.)
Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, Alicante, pp .127-141.
- Giró, Xavier. 2005. Propostes per a la millora del tractament informatiu de la immigració. Debats 11.
Fundació Jaume Bofill. 2005.
- Van Dijk, Teun. 1997. Racismo y análisis críticode los medios. Paidós. Barcelona.
Metodologia
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes | 30 | 1,2 | 1, 2, 4, 5, 6, 9, 11, 12, 15, 16 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Reunions de treball en grup per planificar estratègies i evaluar-les | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 9, 12, 15, 16 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectures amb el sistema Learning Through Discussion | 90 | 3,6 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Avaluació
Per al 30% de la nota global basada en les aportacions a cinc debats: el/l'estudiant ha d'assistir a classe i
preparar i participar en la discussió d'almenys cinc dels textos posats a debat.
Després de la discussió, lliurarà una breu memòria de la seva aportació. S'avaluaran la claredat conceptual
(30% de la nota), la lògica dels raonaments (40%) i la claredat expositiva (30%).
Per al 25% corresponent a la memòria dels problemes analítics plantejats, l'alumne ha d'exposar els tres
primers problemes que es tractin durant el curs.
S'avaluaran claredat conceptual (30% de la nota), la lògica dels raonaments (40%) i la claredat expositiva
(30%).
Per al 45% corresponent a l'anàlisi d'una cobertura i el disseny d'una estratègia: El / l'estudiant ha de localitzar
un problema social amb elements identitaris i analitzar-lo; i també analitzar les estratègies discursives de
mitjans rellevants en aquest context i dissenyar una estratègia d'intervenció mediàtica que afavoreixi la
construcció de convivència.
S'avaluaran la claredat conceptual (20%), la lògica dels raonaments (20%), la coherència del projecte (40%) i
la claredat expositiva (20%).
La reavaluació consistirà en la repetició dels exercicis avaluats com a insuficients.
Avaluació única
L’avaluació única de l’assignatura consta de les activitats i els percentatges següents:
1. Control de coneixements: 50% - Prova teòrica (tipus test) sobre els continguts teòrics i les lectures obligatòries de l’assignatura. Per superar l’assignatura s’ha d’aprovar obligatòriament la prova teòrica (condició indispensable).
2. Realització i lliurament d’un treball individual de curs: 30%.
3. Lliurament d’una tasca d’anàlisi i reflexió individual per cadascuna de les discussions del curs. 20%
Recuperació
El control de coneixements o prova teòrica final és recuperable. Per anar a la recuperació, no hi ha nota mínima però és imprescindible haver fet la prova. La recuperació consistirà en una prova tipus test. En el supòsit que no se superi, la qualificació de l’assignatura serà la que s’obtingui en aquest examen.
Les activitats 2 i 3 no són recuperables.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Escriure aportación a tres debats | 30% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
| Treball d'anàlisi de cobertura i disseny d'un contra estatrègia | 45% | 0 | 0 | 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13, 14, 15, 16 |
| escriure memòria del problemes discursius vistos durant el curs | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 10, 12, 13, 14, 15 |
Bibliografia
Ja figura en cada capítol dels continguts.
Programari
Sense requeriments específics.