Logo UAB
2023/2024

Identitats i Creences a l'Antic Egipte

Codi: 44502 Crèdits: 10
Titulació Tipus Curs Semestre
4315555 Egiptologia OB 1 A

Professor/a de contacte

Nom:
Marc Orriols Llonch
Correu electrònic:
marc.orriols@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.

Equip docent extern a la UAB

Lucía Díaz-Iglesias Llanos
Miguel Ángel Molinero Polo

Prerequisits

No hi ha prerequisits.


Objectius

El mòdul té com objectius generals:

A) Apropar l'estudiant als continguts següents, de manera crítica i sempre a partir de l'anàlisi directa de les fonts textuals, iconogràfiques i arqueològiques i de la lectura de bibliografia especialitzada i actualitzada:

1) Qüestions d'identitats i gènere (vida, integració social, sexualitat, violència), de manera que l'estudiant conegui com vivia i es desenvolupava l'individu en societat a l'antic Egipte.

2) Història de la religió egípcia.

3) Principals categories del pensament i la cosmovisió egipcis. Panteó, cosmogonia i creences funeràries. Cicles mítics, ritu, culte, màgia i religiositat individual a l'antic Egipte.

B) Analitzar els pressupostos teòrics i metodològics amb què s'aborda l'estudi d'aquests continguts.


Competències

  • Actuar d'una manera creativa i original amb solidaritat i esperit de col·laboració científica.
  • Analitzar críticament una problemàtica científica determinada en base a fonts històriques i culturals.
  • Analitzar les creences religioses i l'univers simbòlic i ritual de l'antic Egipte en el seu context històric i cultural a través de la interpretació de les fonts textuals, arqueològiques i iconogràfiques que els documenten.
  • Fonamentar l'epistemologia i la metodologia de la historiografia egiptològica i valorar les diferents corrents historiogràfiques pròpies de la disciplina.
  • Posseir i comprendre coneixements que aporta una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  • Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  • Reconèixer i valorar problemàtiques sociològiques o ecològiques com el gènere, l'alteritat, la multiculturalitat, la identitat, l'estrangeria o les relacions entre les societats humanes i el medi, responent a les inquietuds de la societat del nostre temps.
  • Reflexionar críticament sobre qüestions sociològiques i antropològiques d'actualitat en Egiptologia.
  • Treballar en equip amb especial sensibilitat per la interdisciplinarietat.
  • Valorar la qualitat, l'autoexigència, el rigor, la responsabilitat i el compromís social, tant en la formació com en el treball científic i divulgatiu.

Resultats d'aprenentatge

  1. Actuar d'una manera creativa i original amb solidaritat i esperit de col·laboració científica.
  2. Analitzar críticament una problemàtica científica determinada en base a fonts històriques i culturals.
  3. Analitzar les principals creences antropològiques, cosmogòniques, cosmològiques i funeràries egípcies, així com el panteó i els principals cicles mítics de l'antic Egipte.
  4. Conèixer l’origen i el desenvolupament actual dels estudis de gènere en egiptologia.
  5. Descriure les pràctiques rituals dels antics egipcis: cerimonials regis, cultes funeraris i als ancestres, culte en els temples, màgia i pietat personal.
  6. Explicar el desenvolupament històric de la religió egípcia, en els aspectes teològics, mítics, rituals, socials i polítics, des dels orígens fins a l'Època Grecoromana.
  7. Identificar els trets definidors de les concepcions i pràctiques identitàries i de gènere de l'antic Egipte centrades en l'individu: edat, intimitat, sexualitat, marginació.
  8. Identificar els trets definidors de les concepcions i pràctiques identitàries i de gènere de l'antic Egipte centrades en la societat: etnicitat, territorialitat, alteritat, estrangeria, parentiu i relacions socials i econòmiques entre individus i famílies.
  9. Posseir i comprendre coneixements que aporta una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  10. Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  11. Reconèixer i valorar problemàtiques sociològiques o ecològiques com el gènere, l'alteritat, la multiculturalitat, la identitat, l'estrangeria o les relacions entre les societats humanes i el medi, responent a les inquietuds de la societat del nostre temps.
  12. Reflexionar críticament sobre les principals categories del pensament i la cosmovisió egipcis, entre elles les de divinitat, d'ordre còsmic i social, de dialèctica ordre-caos i de reialesa divina.
  13. Treballar en equip amb especial sensibilitat per la interdisciplinarietat.
  14. Valorar la qualitat, l'autoexigència, el rigor, la responsabilitat i el compromís social, tant en la formació com en el treball científic i divulgatiu.
  15. Valorar les diferents posicions teòriques relacionades amb l'estudi de la religió egípcia.

Continguts

Aquest mòdul consta de dues matèries:

1) Gènere i identitats a l'antic Egipte (primer semestre, d'octubre a febrer)

2) Religió egípcia (segon semestre, de febrer a juny)

MATÈRIA 1: GÈNERE I IDENTITATS A L'ANTIC EGIPTE

1. Estudis de gènere i Egiptologia

2. La fertilitat i l'embaràs

3. El naixement

4. La concepció de la infància i l'alletament

5. Els ritus de pas de la pubertat

6. Homes i dones: els rols de gènere

7. El matrimoni i la família

8. Les relacions sexuals

9. La vellesa

10. La mort

UN TREBALL DE CURS. LLIURAMENT

UN EXAMEN

MATÈRIA 2: RELIGIÓ EGÍPCIA

1. L’estudi de la religió egípcia antiga

1.1. La Historia de les religions i l’estudi de la religió egípcia Antiga

1.2. La complexitat de les fonts per l’estudi de la religió egípcia Antiga

2. Subsistema de creences

2.1. La mitologia. El problema de la seva aparent absència en fonts narratives

2.2. Les cosmogonies i la comprensió egípcia de l’univers

2.3. La concepció de la divinitat i la diversitat de la seva comprensió historiogràfica. La multiplicitat d’aproximacions

2.4. La concepció de l’ésser humà

2.5. Creences escatològiques

3. Subsistema de valors

3.1. L’ètica egípcia

4. Subsistema de rituals

4.1. Temples, ritual oficial i sacerdoci

4.2. La religiositat individual i la màgia

4.3. Pràctiques funeràries

5. La religió egípcia fora d’Egipte

5.1. Religió egípcia a Núbia

5.2. La religió egípcia fora de la Vall del Nil a l’Antiguitat clàssica

TREBALLS

UN EXAMEN


Metodologia

Especificació de en què consisteix l'ACTIVITAT AUTÒNOMA DE L'ALUMNAT

a) Estudi (estudiar es aquell procés o conjunt d'activitats personals o grupals que condueixen a saber coses i a poder explicar-les de manera coherent i ordenada, oralment o per escrit).

b) Treball personal: lectura crítica de bibliografia; realització de treballs i práctiques; preparació d'exposicions a classe, seminaris i debats; exercicis d'anàlisi de fonts textuals; exercicis d'interpretació de fonts iconogràfiques i arqueològiques; estudis de cas; preparació d'exàmens.

Important: La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes presencials teòriques i práctiques amb suport de les TIC 80 3,2 1, 3, 14, 2, 5, 15, 6, 7, 8, 9, 11, 13, 10, 12
Exàmens 6 0,24 1, 3, 14, 2, 5, 15, 6, 7, 8, 9, 11, 13, 10, 12
Tipus: Supervisades      
Tutories, seminaris, intervencions i exposicions a classe 30 1,2 1, 3, 14, 2, 5, 15, 6, 7, 8, 9, 11, 13, 10, 12
Tipus: Autònomes      
Estudi i treball personal de l'alumne 134 5,36 1, 3, 14, 2, 5, 15, 6, 7, 8, 9, 11, 13, 10, 12

Avaluació

Sistema d'avaluació del mòdul

 Cadascuna de las dues matèries que composen el mòdul s'avalua de manera independent. La nota final del mòdul resulta de la mitjana aritmètica de les notes finals de les dues matèries.

 Per superar el mòdul cal superar l'avaluació de les dues matèries que el composen.

 A la taula, no s'especifiquen les hores de dedicació a cada activitat perquè poden variar d'un estudiant a un altre. Les hores totals aproximades de treball personal de l'estudiant s'especifiquen a la taula de la secció de "Metodologia".

 L'avaluació consistirà en tres tipus d'activitats:

1) Exàmens (vegeu secció "Continguts"). Excepte per causes justificades, els/les estudiants de la modalitat virtual realitzaran els exàmens en sincronia amb els/les estudiants de la modalitat presencial, en connexió per Microsoft Teams i amb la càmera activada. Quan això no els sigui possible, acordaran amb el/la professor/a el dia i l'hora de realització de l'examen, que seran el més propers possible als de l'examen original.

2) Intervencions i presentacions a classe; participació activa a tutories i seminaris.

3) Treballs individuals o en grup.

En cas que algunes d'aquestes proves no es puguin fer presencialment per raons sanitàries s'adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d'exercicis a través de Microsoft Teams. El/la professor/a vetllarà per assegurar-se l'accés de l'alumnat a aquests recursos o li oferirà altres recursos alternatius que estiguin al seu abast.

Pel que fa al procediment de revisió de qualificacions, en el moment de realització de cada activitat d'avaluació els/les professors/es informaran l'alumnat del mateix.

Pel que fa a les recuperacions d'exàmens, el/la professor/a acordarà amb els/les estudiants les dates, que hauran d'estar compreses dins del mes següent a la realització de l'examen original. Podran presentar-se a la recuperació també aquells/es estudiants que, tot i haver aprovat un examen, desitgin pujar nota. En principi, els treballs i activitats que l'estudiant realitza autònomament no estan subjectes a recuperació.

L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d’avaluació.

Aquesta mòdul sí preveu el sistema d’avaluació única. Consistirà en un examen (60% de la nota) i l'entrega d'un treball per assignatura en el dia acordat (40% de la nota).  S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

 


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
2 exàmens 60% 0 0 1, 3, 14, 2, 5, 15, 6, 7, 8, 9, 11, 10, 12, 4
Participació activa a tutories i seminaris i intervencions a classe 10% 0 0 1, 3, 14, 2, 5, 15, 6, 7, 8, 9, 11, 13, 10, 12
Treballs individuals o en grup amb eventual exposició a classe 30% 0 0 1, 3, 14, 2, 5, 15, 6, 7, 8, 9, 11, 13, 10, 12

Bibliografia

MATÈRIA 1: GÈNERE I IDENTITATS A L'ANTIC EGIPTE

Bibliografia obligatòria

Campagno, Marcelo. 2009. Kinship and Family Relations. Dins: Frood, E.; Wendrich, W. (eds.) UCLA Encyclopedia of Egyptology.

Marshall, Amandine. 2015. Égypte ancienne. De l’efficacité des tests de grossesse. Archéologia 538: 62-65.

Marshall, Amandine. 2015. The nurture of children in ancient Egypt. GM 247: 51-62. 

Meskell, Lynn. 2002. Private Life in New Kingdom Egypt. Princeton; Oxford: Princeton University Press.

Orriols i Llonch, Marc. 2009. Léxico e iconografía erótica del antiguo Egipto: la cópula a tergo. TdE 5 (2): 123-137.

Roth, Ann Macy. 2006. Little women: gender and hierarchic proportion in Old Kingdom mastaba chapels. Dins: Bárta, M. (ed.) The Old Kingdom Art and Archaeology. Proceedings of the Conference Held in Prague, May 31 - June 4, 2004: 281-296. Prague: Czech Institute of Egyptology, Faculty of Arts, Charles University in Prague.

Sweeney, Deborah. 2011. Sex and Gender. Dins: Frood, E.; Wendrich, W. (eds.) UCLA Encyclopedia of Egyptology.

Sweeney, Deborah. 2006. Women Growing Older in Deir el-Medina. Dins: Dorn, A.; Hofmann, T. (eds.) Living and Writing in Deir el-Medine. Socio-historical Embodiment of Deir el-Medine Texts. AH19: 135-153. Basel: Schwabe.

Wegner, Josef William. 2009. A Decorated Birth-Brick from South Abydos: New Evidence on Childbirth and Birth Magic in the Middle Kingdom. Dins: Silverman, D.P.; Simpson, W.K.; Wegner, J. (eds.) Archaism and Innovation: Studies in the Culture of Middle Kingdom Egypt:447-496. New Haven; Philadelpia: Department of Near Eastern languages and civilizations, Yale University; University of Pennsylvana Museum of Archaeology and Anthropology.

Bibliografia complementària

Frood, Elizabeth. 2010. Social Structure and Daily Life: Pharaonic. Dins: Lloyd, A.B. (ed.) A Companion to Ancient Egypt, vol. 1: 469-490. Chichester; Malden: Wiley-Blackwell.

Graves-Brown, Carolyn. (ed.) 2008. Sex and Gender in Ancient Egypt. 'Don Your Wig for a Joyful Hour'. Swansea: Classical Press of Wales.

Janssen, Rosalind; Janssen, Jac.J. 1990. Growing up in Ancient Egypt. London: Rubicon Press.

Janssen, Rosalind; Janssen, Jac.J. 1996. Getting old in Ancient Egypt. London: Rubicon Press.

Marshall, Amandine. 2013. Être un enfant en Égypte ancienne. [Monaco]: Éditions du Rocher.

Marshall, Amandine. 2015. Maternité et petite enfance en Égypte ancienne. Monaco: Éditions du Rocher.

Matić, Uroš. 2021. Violence and Gender in Ancient Egypt. London; New York: Routledge.

Meskell, Lynn. 1999. Archaeologies of Social Life. Age, Sex, Class et cetera in Ancient Egypt. Oxford: Blackwell.

Meskell, Lynn. 2000. Cycles of Life and Death. Narrative homology and archaeological realities. World Archaeology 31: 423-441.

Meskell, Lynn. 2004. Object Worlds in Ancient Egypt: Material Biographies Past and Present. Oxford: Berg.

McDowell, Anadrea G. 1999. Village Life in Ancient Egypt. Laundry Lists and Love Songs. Oxford: Oxford University Press.

Szpakowska, Kasia. 2008. Daily Life in Ancient Egypt. Recreating Lahun. Oxford: Blackwell.

 

MATÈRIA 2: RELIGIÓ EGÍPCIA

Bibliografia bàsica

Assmann,Jan. 1995. Egyptian Solar Religion in the New Kingdom. Re, Amun and the Crisis of Polytheism. London; New York: KPIL.

Derchain, Phillipe. 1977. Religión egipcia. Dins Puech, H.-Ch. (ed.). Las religiones antiguas, vol. I. Col. Historia de las Religiones Siglo XXI 1: 101-192. Madrid: Siglo XXI.

Dunand, Françoise; Lichtenberg, Roger. 1999. Las momias. Un viaje a la eternidad. Barcelona: Ediciones B.

Forman Werner; Quirke, Stephen. 1996. Hieroglyphs and the Afterlife in Ancient Egypt. London: British Museum Press.

Frankfort, Henry. 1998 [1948]. La religión egipcia antigua. Barcelona: Laertes.

Hornung, Erik. 1991 [1971]. El uno y los múltiples. Concepciones egipcias de la divinidad. Madrid: Trotta.

Molinero Polo, Miguel Ángel. 2000. [voces de la mitología egipcia]. Dins Alvar, J. (coord.): Diccionario de mitología universal. Madrid: Espasa Calpe.

Pernigotti, Sergio. 1990. El sacerdote. Dins Donadoni, S. (ed.) El hombre egipcio. Madrid: Alianza.

Quirke, Stephen. 2003 [1992]. La religión del antiguo Egipto. Madrid: Oberon.

Redford, Donald B. (ed.) (2003). Hablan los dioses. Diccionario de la religión egipcia. Barcelona: Crítica. [és una reunió de les veus relacionades amb la religió de Redford, D.B.(ed.) 2001. Oxford Encyclopedia of Ancient Egypt. Oxford: OUP].

Wilkinson, Richard H. 2003. Todos los dioses del Antiguo Egipto. Madrid: Oberón.

Yellin, Janice W. 2012. Nubian Religion. Dins Fisher, M.M.; Lacovara, P.; Ikram,S.; D’Auria. S. (eds.). Ancient Nubia. African Kingdoms on the Nile: 125-144. Cairo: American University in Cairo Press.

 

Bibliografia complementària

Alvar, Jaime. 2001. Los misterios. Religiones "orientales" en el Imperio Romano. Barcelona: Crítica.

Assmann, Jan. 2001 [1984]. The Search for God in Ancient Egypt. Ithaca; London: Cornell University Press. 

Assmann, Jan. 1989. Maât: l'Égypte pharaonique et l'idée de justice sociale. Conférences, essais et leçons du Collège de France. Paris: Julliard.

Assmann, Jan. 2003. Mort et au-delà dans l’Égypte ancienne. Collection Champollion. [Monaco]: Éditions du Rocher.

Dunand, Françoise; Zivie-Coche, Christiane. 1991. Dieux et hommes en Egypte. Paris: Armand Colin.

Eaton, Katherine. 2013. Ancient Egyptian Temple Ritual. Performance, Pattern, and Practice. Routledge Studies in Egyptology 1. New York; Abingdon: Routledge.

Ikram, Salima.; Dodson, Aidan. 1998. The mummy in ancient Egypt: equipping the dead for eternity. London: Thames and Hudson Ltd.

Leitz, Christian. (coord.) 2002. Lexikon der ägyptischen Götter und Götterbezeichnungen, 7 vols. OLA 110-116. Leuven: Peeters.

Smith, Mark. 2017. Following Osiris: Perspectives on the Osirian Afterlife from Four Millennia. Oxford: Oxford University Press.

Ritner, Robert K. 19952. The Mechanics of Ancient Egyptian Magical Practice. SAOC 54. Chicago: UChP.

Willems, Harco. 2008. Les textes des sarcophages et la démocratie. Éléments d'une histoire culturelle duMoyen Empire égyptien. Paris: Cybele.

Wilkinson, Richard H. 2002. Los templos del antiguo Egipto. Barcelona:Destino.


Programari

No cal cap programa específic per cursar aquest mòdul.