Logo UAB
2023/2024

Metodologia del Planejament Urbà

Codi: 44466 Crèdits: 9
Titulació Tipus Curs Semestre
4317520 Estudis Territorials i Planejament OB 0 2

Professor/a de contacte

Nom:
Jordi Nadal Tersa
Correu electrònic:
jordi.nadal@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.

Equip docent

Joaquin Recaño Valverde
Antonio Miguel Solana Solana

Prerequisits

És recomanable haver cursat prèviament matèries relacionades amb metodologia d'investigació (quantitativa i qualitativa).


Objectius

En aquest mòdul del màster es tracten continguts avançats pel que fa a l'instrumental metodològic normalment emprat en l'estadística i en mètodes d'investigació qualitatius. A banda dels aspectes formals d'obligat coneixement i aplicació en tot treball de recerca, l'assignatura s'orienta vers el treball efectiu i pràctic amb instruments metodològics de tipus tant quantitatiu com qualitatiu, i subratlla l'enfocament social i territorial. Es treballa amb mètodes d'anàlisi estadístic multivariant, gestió de bases de dades, aplicació de mètodes quantitatius i qualitatius, diagnosi i proposta territorial.

A més dels continguts esmentats, aquest mòdul té un apartat en el que es treballa la metodologia amb la que s'han d'elaborar els Treballs Finals de Màster


Resultats d'aprenentatge

  • CA07 (Competència) Fer servir metodologies quantitatives d'anàlisi i diagnosi territorial i urbana.
  • CA08 (Competència) Fer servir fonts d'informació estadística per a la planificació territorial i el planejament urbà.
  • CA09 (Competència) Classificar les tècniques metodològiques més innovadores i efectives per a cada àmbit d'especialització territorial.
  • CA10 (Competència) Distingir metodologies basades en l'equitat i la justícia social i de gènere.
  • KA08 (Coneixement) Operar les metodologies quantitatives a través de programes geoestadístics.
  • KA09 (Coneixement) Reconèixer l'aplicació de programari per al tractament qualitatiu dels desequilibris socials.
  • KA10 (Coneixement) Organitzar la recerca sobre la base dels aspectes ètics.
  • KA37 (Coneixement) Explotar la informació cartogràfica digital en l'aplicació de dades espacials.
  • SA05 (Habilitat) Raonar la necessitat de gestionar l'espai de manera integrada atenent les múltiples dimensions (social, política, econòmica, ambiental i física) a escala urbana i territorial.
  • SA06 (Habilitat) Comparar les principals tècniques i processos d'obtenció d'informació en l'anàlisi qualitativa.
  • SA07 (Habilitat) Esgrimir la metodologia qualitativa i quantitativa òptima per a cada tema d'estudi.
  • SA31 (Habilitat) Desenvolupar indicadors quantitatius en la diagnosi de processos de desigualtat i de segregació.

Continguts

Elaboració del Treball Final de Màster (professor Jordi Nadal)

En aquestes primeres sessions del mòdul es donaran les pautes per elaborar el Treball Final de Màster

4 sessions de 2 hores:

  • Estructura d'un TFM
  • Bibliografia
  • Bases de dades
  • Estructura
  • Maquetació

Metodologia qualitativa (professor Miguel Solana)

L'objectiu d'aquestes sessions serà conèixer l'ús i les limitacions de les principals tècniques d'anàlisi qualitativa enfocades als estudis territorials i l'elaboració de propostes d'ordenament i planificació. Les sessions combinaran aspectes teòrics amb la realització de pràctiques amb programes de software d'anàlisi qualitativa. En les sessions es treballaran els següents aspectes:

  • a) La combinació de mètodes i l'ús de la metodologia qualitativa dins de les metodologies mixtes
  • b) L'ús de les metodologies participatives que impliquen la participació activa dels grups/col·lectius socials objectes d'estudi en la definició de la investigació i el treball de camp
  • c) Els principals aspectes ètics que comporta l'ús de la metodologia qualitativa, en especial els aspectes relacionats amb l'anonimat i la confidencialitat, i les estratègies d'investigació encoberta
  • d) Una indicació sobre les tècniques qualitatives i la seva aplicació als estudis d'ordenació i planificació territorial i urbana. S'incidirà especialment en las walking interviews i els mètodes visuals (fotoestimulació, fotoveu i fotodocumentació)
  • e) Per últim es treballarà el procés d'anàlisi de la informació qualitativa: codificació i anàlisi de la informació amb programes de software qualitatiu (CAQDAS), específicament el programa Atlas.ti. Aquestes pràctiques es realitzaran integrament a les aules d'informàtica de la Facultat de Lletres.

8 sessions de 2 hores (professor Miguel Solana):

  • Principals aportacions i usos de la metodologia qualitativa
  • Metodologies mixtes
  • Metodologies participatives
  • Aspectes ètics de la recerca amb mètodes qualitatius
  • Tècniques qualitatives (walking interviews i mètodes visuals) i aplicació als estudis territorials

4 sessions de 2 hores:

  • Anàlisi intensa de la informació: codificació
  • Eines informàtiques d'anàlisi de la informació qualitativa (CAQDAS)

Metodologia quantitativa (professors Joaquín Recaño)

Eines numèriques i espacials per l'anàlisi de la segregació residencial i les desigualtats socioeconòmiques en àrees urbanes.

L'objectiu d'aquest mòdul és introduir als alumnes en diferents tècniques i metodologies d'anàlisi numèric i espacial que els hi seran de gran utilitat a l'hora d'abordar l'anàlisi dels espais urbans.

Eines informàtiques d'anàlisi de la informació qualitativa (CAQDAS).

8 sessions de 2 hores (professor Joaquín Recaño):

  • Obtenció de dades locals a escala infra-municipal i construcció de taules dinàmica en Excel
  • Introducció a la estadística descriptiva: indicadors de tendència central i dispersió
  • Anàlisi de taules de contingència i test de Khi-2 de Pearson Indicadors de desigualtat: Corba de Lorenz i índex de Gini
  • Càlcul i interpretació d'indicadors de segregació i concentració espacial
  • Anàlisi exploratòria de dades espacials (AEDE) amb el programa GeoDA, ús i interpretació dels indicadors Global i Local Moran
  • Aplicació de les eines numèriques i espacials a un estudi de cas

4 sessions de 2 hores

  • Desenvolupament de l'estudi de cas amb pràctiques guiades sobre estadística descriptiva, càlcul 3 Desenvolupament de l'estudi de cas amb pràctiques guiades sobre estadística descriptiva, càlcul d'indicadors de segregació i desigualtat i d'aplicació del programa GeoDa.

Metodologia

La metodologia de treball combinarà: classes presencials (exposició metodològica per part del professor); sessions de seminari (discussions i debats a partir de presentacions prèvies); pràctiques amb el programari informàtic (pràctiques de càlcul a l'aula d'informàtica); tutories en grup i individualitzades; comentari de lectures de bibliografia; i treball autònom de l'estudiant.

Distribució de les tasques:

  • E-A presencial (40%)
  • E-A dirigit (20%)
  • E-A autònom (40%)

L'assignatura està dividida en tres blocs: mètodes qualitatius, mètodes quantitatius i metodologia per elaborar el Treball final de màster

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Exposicions orals del professorat, sessions de seminari, pràctiques de classe a l'aula i classes magistrals amb suport de TIC i debat en grup 25 1 CA10, KA10
Realització de pràctiques de càlcul i interpretació d'indicadors territorials i demogràfics 25 1 CA08, CA09, KA08, SA31
Tipus: Supervisades      
Discussió de lectures de llibres i articles i tutories en grup/individualitzades 25 1 CA07, SA05, SA06
Tipus: Autònomes      
Lectura de llibres, articles i altres materials docents, estudi de la bibliografia, elaboració de treballs i presentacions sobre lectures i pràctiques 25 1 CA08

Avaluació

Aquest mòdul està dividit en tres parts:

  • Tècniques d'elaboració de TFM
  • Mètodes qualitatius
  • Mètodes quantitatius

Cal superar cada una de les tres parts. La primera en base al treball participatiu i les dues segones amb pràctiques i una prova d'avaluació

 

Avaluació continua

Tècniques d'elaboració de TFM 16% del pes de la nota final

  • Un exercici que proposarà el professor sobre la metodologia d'elaboració d'un article científic (100%)

Mètodes qualitatius 42% del pes de la nota final

  • Un exercici d'anàlisi amb Atlas.ti (30%).
  • Examen a partir dels continguts de classe i un conjunt de lectures sobre metodologia qualitativa (50%).
  • Exercici de reflexió conceptual i teòrica sobre dues lectures relacionades amb la metodologia qualitativa (20%)

Mètodes quantitatius 42% del pes de la nota final

Un exercici d'anàlisi sobre segregació espacial i iniquitat territorial amb indicadors estandarditzats (35%)
Un exercici sobre autocorrelació espacial amb dades inframunicipals (35%)
Un examen tipus test a partir dels continguts de classe i un conjunt de lectures sobre metodologia quantitativa (30%)
 

Avaluació única

Tècniques d'elaboració de TFM 16% del pes de la nota final

  • Un exercici que proposarà el professor sobre la metodologia d'elaboració d'un article científic (100%)

Mètodes qualitatius 42% del pes de la nota final

  • Un exercici d'anàlisi amb Atlas.ti (30%).
  • Examen a partir dels continguts d'aquesta part de l'assignatura i un conjunt de lectures sobre metodologia qualitativa (50%).
  • Exercici de reflexió conceptual i teòrica sobre dues lectures relacionades amb la metodologia qualitativa (20%)

Mètodes quantitatius 42% del pes de la nota final

  • Un exercici en grup d'anàlisi sobre segregació espacial i iniquitat territorial amb indicadors estandarditzats (35%)
  • Un exercici en grup sobre autocorrelació espacial amb dades inframunicipals (35%)
  • Un examen tipus test a partir dels continguts d'aquesta part de l'assignatura i un conjunt de lectures sobre metodologia quantitativa (30%)
 Totes les evidències de l'avaluació única s'entregaran el dia de l'examen de l'assignatura

 


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Desenvolupament treball final de màster 16% 25 1 CA09, KA37, SA05
Mètodes qualitatius 42% 50 2 CA10, KA09, KA10, SA06, SA07, SA31
Mètodes quantitatius 42% 50 2 CA07, CA08, KA08, KA37, SA05, SA07, SA31

Bibliografia

Ayllón Pino, Bruno (2010), "Consejos prácticos para realizar una buena investigación" a Enara Echart Muñoz,

Rhina Cabezas Valencia, José ángel Sotillo Lorenzo (coords.), Metodología de investigación en cooperación

para el desarrollo. Madrid: Catarata, pp. 57-74.

Babbie, Earl (2010, 12è edició), The practise of social research. Wadsworth.

Brunet, Ignasi, Pastor, Imma, & Belzúnegui, Angel (2002). Tècniques d'investigació social: Fonaments

epistemològics i metodològics. Barcelona: Pòrtic.

Bryman, Alan (2004), Social research methods (2nd ed.). Nova York: Oxford University Press.

Corbetta, Piergiorgio (2007), Metodología y técnicas de investigación social. Madrid: McGraw-Hill.

Clifford, Nicholas; Cope, Meghan; Gillespie, Thomas (2003), Key methods in Geography. Londres: Sage.

Cloke, Paul et al. (2004), Practising human geography. Londres: Sage.

5

Cloke, Paul et al. (2004), Practising human geography. Londres: Sage.

Cresswell, John W.; Plano Clark, Vicky (2018), Designing and conducting mixed methods research. Thousand

Oaks: Sage.

Echart Muñoz, Enara et al. (2010) (coords.), Metodología de investigación en cooperación para el desarrollo.

Madrid: Catarata.

Estruch, Joan (1992), "El conflicte quantitatiu/qualitatiu: un fals problema" a Técniques qualitatives en Ciències

Socials. Cicle de conferències. Barcelona: Societat Catalana de Sociologia, pp. 7-16.

Farthing, Stuart (2016), Research design in urban planning,. A student's guide. Londres: Sage.

Flowerdew, Robin; Martin, David (eds), Methods in Human Geography: a guide for students doing research

projects. Londres: Logman.

Kitching, Rob; Tate, Nicholas J. (2000), Conducting research into Human Geography. Theory, methodology

and practice. Harlow: Prentice Hall.

Quivy, Raymond; Van Campenhoudt, Luc (2007), Manual de recerca en ciències socials. Barcelona: Herder

Metodologia qualitativa

Bustos, Raquel; García, Javier; Chueca, Diego (2018) Guía práctica para facilitar la participación ciudadana.

Una selección de herramientas presenciales y digitales para el trabajo colectivo. Departamento de Relaciones

Ciudadanas e Institucionales. Gobierno de Navarra.

Callejo, Javier (2001), El grupo de discusión: introducción a una práctica de investigación. Ariel: Barcelona.

Calvey, David (2017), Covert research. The art, politics and ethics of undercover fieldwork. Londres: Sage.

Charmaz, Kathy (2006), Constructing grounded theory. A practical guide through qualitative analysis. Londres:

Sage.

Cook, Ian (1997), "Participant Observation" a Robin Flowerdew, David Martin (eds) Methods in Human

Geography - a guide for students doing a research project. Essex: Longman, pp. 127-150.

Denzin, Norman K., & Lincoln, Yvonna S. (Eds.). (2000), Handbook of qualitative research. Thousand Oaks:

Sage.

Guasch, Oscar (1997), Observación participante. Madrid: CIS.

Gutiérrez Brito, Jesús (2008), Dinámica del grupo de discusión. Madrid: CIS.

Harper, Douglas (2002), "Talking about pictures: a case for photo elicitation", Visual Studies 17(1): pp. 13-26.

Harper, Douglas (2012), Visual sociology. Londres: Routledge.

Friese, Susanne (2014), Qualitative data analysis with Atlas.ti. Londres: Sage.

Hay, Iain (ed.) (2005), Qualitative research methodsin Human Geography. Oxford: Oxford University Press.

Kusenbach, Margarethe (2003), "Street Phenomenology: The Go-Along as Ethnographic ResearchTool",

Ethography 4 (3): 455-485.

Limb, Melanie; Dwyer, Claire (eds) (2001), Qualitative methodologies for geographers. Londres: Arnold.

Michael Meyer; Sylvain Maresca. (2015), Compendio de fotografía para uso de sociólogos. Barcelona:

Bellaterra.

6

Montañés Serrano, Manuel (2009), Metodología y técnica participativa. Teoría y práctica de una estrategia de

investigación participativa. Barcelona: Editorial UOC.

Muñoz Justicia, Juan; Sahagún Padilla, Miguel (2017), Hacer análisis cualitativo con Atlas.ti.

https://manualatlas.psicologiasocial.eu/atlasti7.pdf

Pujadas Muñoz, Juan J. (1992), El método biogràfico: el uso de las historias de vida en ciencias sociales.

Madrid: CIS.

Rose, Gillian (2008), "Using photographs as illustrations in Human Geography", Journal of Geography in

Higher Education, 32 (1), pp. 151-160.

Richards, Lyn (2005), Handling qualitative data. A practical guide. Londres: Sage.

Salmons, Janet (2016), Doing qualitative research online. Londres: Sage.

Lewins, Ann; Silver, Christina (2014), Using software in Qualitative Research. A step-by-step guide. Londres:

Sage.

Silverman, David (Ed) (1997), Qualitative research: Theory, method and practice. Londres: Sage.

Trinidad, Antonio et al. (2006), Teoría fundamentada "grounded theory". La construcción de la teoría a través

del anàlisis interpretacional. Madrid: CIS.

Valles, Miguel S. (1999), Técnicas cualitativas de investigación social. Reflexión metodológica y práctica

profesional. Madrid: Síntesis.

Valles, Miguel S. (2002), Entrevistas cualitativas. Madrid: CIS.

Metodologia quantitativa

Anselin, Luc (1995). Localindicators of spatial association-LISA. Geographical analysis, 27(2), 93-115.

Bardina, Xavier i Farré, Mercè (2005). Estadística: un cursintroductori per a estudiants de ciències socials i

humanes. Volum 2 descriptiva exploratòria bivariant. Introducció a la inferència. Bellaterra: Servei de

Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona, Col•lecció Materials 166.

Bayona, Jordi (2007). La segregación residencial de la población extranjera en Barcelona:¿ una segregación

fragmentada? Scripta Nova: Revista Electrónica de geografía y ciencias sociales, (11), 235.

Deurloo, Marinus i Musterd, Sako. Ethnic Clusters in Amsterdam, 1944-96: A Micro-area Analysis. Urban

Studies. 1998, vol. 35, nº 3, p. 385-396.

Ebdon, David (1982) Estadística para geógrafos. Barcelona: Oikos Tau. pp 18-23, 28-33, 51-68, 129-142,

168-175, 182-212, 240-249.

Eggerickk, Thierry i Poulain, Michel (1996) "De la variabilité des paramètres démographiques pour les petites

populations", Espace, populations, sociétés, 14 (1) 93-102

Garrocho, Carlos i Campos-Alanís, Juan (2013). Réquiem por los indicadores no espaciales de segregación

residencial. Papeles de población, 19(77), 269-300.

López Roldan, Pedro i Fachelli, Sandra (2015). Metodología de la Investigación Social Cuantitativa. Bellaterra

(Cerdanyola del Vallès):Dipòsit Digital de Documents, Universitat Autònoma de Barcelona. 1ª edición. Edición

digital: http://ddd.uab.cat/record/129382

Marqués, Felicidad i Asensio (2009), Estadística descriptiva a través de EXCEL. México D.F.: RC Libros.

7

Martori Joan Carles i Karen Hoberg (2004). Indicadores cuantitativos de segregación residencial: El caso de la

población inmigrante en Barcelona. Scripta Nova: Revista electrónica de geografía y ciencias sociales, (8),

169. http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-169.htm

Martori, Joan Carles i Hoberg, Karen (2008). Nuevas técnicas de estadística espacial para la detencción de

clusters residenciales de población inmigrante, Scripta-Nova, Vol. XII, núm. 263.

http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-263.htm

Martori, Joan Carles; Hoberg, Karen, & Surinach, Jordi (2006). Población inmigrante y espacio urbano:

Indicadores de segregación y pautas de localización. EURE (Santiago), 32(97), 49-62.

https://scielo.conicyt.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0250-71612006000300004

Martori, Joan Carles (2007). La segregación residencial en Barcelona. Llibre Blanc de l'Habitatge a Barcelona.

Massey, Douglas S. i Denton, Nancy A. (1988). The dimensions of residential segregation. Social forces, 67

(2), 281-315

Raso, José M.; Martín Vide, Javier i Clavero, Pedro (1987) Estadística bàsica para Ciencias Sociales.

Barcelona: Ariel. pp.77-92, 256-257

Recaño, Joaquín i Esteve, Albert (2006). (Re-) visitando García Faria: Un estudio de los factores espaciales y

medioambientales de la mortalidad en la Barcelona de finales del siglo XIX. Revista de Demografía Histórica,

24(1), 121-180.

Sánchez , Cristina i Domínguez , Màrius (2001), "Anàlisi de l'estructura social de les comarques catalanes a

partir de dades censals", Revista Catalana de Sociología, 14, p.193-213.

Sánchez, Joan E. i Moreno David (1997), Perfil sòcio-econòmic dels municipis catalans. Instruments per a la

gestió, Barcelona, Fundació CIREM.

Instituto Nacional de Estadística

Centre d'Estudis Demogràfics

Institut d'Estadística de Catalunya

https://spatial.uchicago.edu/


Programari

Disponible a les aules d'informàtica de la facultat:

  • Atlas.ti
  • Geode