Logo UAB
2023/2024

Estratègies Socials, Econòmiques i Antropològiques per a la Gestió Turística del Patrimoni Cultural

Codi: 44173 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
4316837 Gestió Turística del Patrimoni Cultural OB 1 1

Professor/a de contacte

Nom:
Maria Abril Sellarés
Correu electrònic:
maria.abril@uab.cat

Idiomes dels grups

Per consultar l'idioma/es de l'assignatura caldrà anar a l'apartat "Metodologia" de la guia docent.

Equip docent

Isabel Graupera Gargallo

Equip docent extern a la UAB

Ramón Castells Ros
Victòria López

Prerequisits

No hi ha prerequisits


Objectius

Aquest mòdul té un doble objectiu. En primer lloc, dotar als alumnes de referents rigorosos provinents tant de l’antropologia com d’alguns àmbits de les ciències socials, como ara la sociologia, el màrqueting i l’economia per a la incorporació en l’oferta turística. En segon lloc, oferir als alumnes mètodes i instruments per poder realitzar projectes turístics (anàlisis sociològics, comercials i econòmics) tant en el marc d’una organització, com en el seu exercici professional independent. Contemporàniament, els continguts també contemplen els instruments necessaris per aprofundir en la potencialitat de l’antropologia social per a l’anàlisi del fenomen turístic associat al patrimoni cultural.


Competències

  • Analitzar el valor de les arts i humanitats i les ciències socials aplicades al turisme.
  • Analitzar els diferents projectes culturals de les institucions públiques i privades en relació amb el patrimoni turístic cultural.
  • Crear discursos expositius plurilingües interrelacionant els continguts turístics del patrimoni cultural amb les arts i les humanitats.
  • Dissenyar productes turístics adaptats als espais territorials a partir de recursos patrimonials culturals, tant tangibles com intangibles.
  • Fomentar l'ús i la gestió dels recursos patrimonials com a producte turístic.
  • Gestionar i desenvolupar aportacions originals en el marc de la recerca teòrica o de l'aplicació pràctica.
  • Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  • Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  • Treballar tant de manera individual com en equips de caràcter interdisciplinari.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar les diferents tipologies de discursos existents en la societat de consum turístic per promoure recursos patrimonials.
  2. Descriure els trets principals de la història de l'antropologia i els processos evolutius de les principals teories antropològiques per ser aplicades al turisme.
  3. Dissenyar propostes discursives plurilingües d'interrelació entre els recursos turístics i els visitants.
  4. Exposar criteris socials, econòmics i antropològics sobre les finalitats i els objectius dels espais patrimonials.
  5. Gestionar i dur a terme aportacions originals en el marc de la investigació teòrica i/o de l'aplicació pràctica.
  6. Identificar com les institucions culturals gestionen i treballen els recursos turístics a través de les figures del mecenatge i el patrocini.
  7. Identificar l'origen i el desenvolupament de l'antropologia social i cultural per a l'anàlisi del sector turístic.
  8. Interpretar els espais patrimonials per adaptar el discurs als diferents públics que s'hi apropin.
  9. Mostrar una actitud de sensibilitat professional envers les realitats de turisme sostenible i accessible, així com de vulnerabilitat i exclusió social.
  10. Projectar l'explotació i l'ús dels espais patrimonials com a dinamitzadors de desenvolupament social, econòmic i antropològic.
  11. Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  12. Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  13. Relacionar els processos socials, econòmics i culturals del passat amb els del present, i fer-los comprensibles per a un públic divers.
  14. Treballar tant individualment com en equips de caràcter interdisciplinari.
  15. Utilitzar els fonaments metodològics de l'antropologia i de la sociologia per plantejar nous projectes interculturals i integrar l'activitat turística a la societat.
  16. Valorar els projectes turístics des d'un punt de vista social, econòmic, antropològic i de màrqueting.

Continguts

Els continguts principals d’aquest mòdul van referits a:

Tant a l’Antropologia i al consum turístic del patrimoni: profunditzar en la potencialitat de l’antropologia per fer l’anàlisi del fenomen turístic cultural. Ús de les eines de l’observació participant i aplicació de tècniques d’investigació antropològica. Eines teòriques de l’antropologia aplicades al turisme cultural: ritual, consum i canibalisme. Taxonomies del turista cultural i del turisme cultural, així com les diverses funcions del turisme cultural des del punt de vista social i antropològic.

Com a l’antropologia, el turisme cultural i les institucions i empreses culturals: la comprensió del temps i l’espai en la creació del turisme cultural: autenticitat, etnicitat i aculturació. El patrimoni cultural i la seva mercantilització, els turistes consumidors versus els seus amfitrions els creadors de productes (les institucions i empreses). Institucions, fundacions, mecenatge, empreses de turisme cultural, lleis que emparen i protegeixen al patrimoni

També a la sociologia i l’anàlisi de l’entorn i segment del mercat al que es dirigeix un projecte turístic cultural. Estudis rellevants sobre la preparació, difusió del tractament patrimonial en espais museístics i centres d’interpretació i els perfils dels visitants. El turisme accessible i sostenible com eina d’inclusió social.

Així com el màrqueting com eina de definició d’un projecte cultural patrimonial turístic: Eines per un anàlisi de costos i beneficis socials i econòmics al voltant d’un projecte turístic cultural. El mercat al qual dirigir-se tant real com potencial. Instruments per a la visualització d’un projecte i per a la gestió deprojectes turístics. Anàlisi dels aspectes organitzatius i financers a tenir en compte per a la seva perfecte execució. 


Metodologia

La metodologia docent d'aquest mòdul es basarà en:

  • Classes expositives
  • Visites a empreses gestores culturals i sortides de treball de camp
  • Aprenentatge Cooperatiu
  • Tutories
  • Elaboració de treballs
  • Lectura d'articles, informes i llibres d'interès

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes Teòriques 26 1,04 1, 2, 3, 7, 6, 11, 8, 13, 15
Tipus: Supervisades      
Elaboració de Treballs 22 0,88 12, 16, 5, 15, 14
Presentacions orals, Treballs 23,5 0,94 12, 9, 16, 4, 13
Tipus: Autònomes      
Estudi 72,5 2,9 9, 2, 3, 7, 11, 8, 4, 10, 14

Avaluació

L’avaluació d’aquest mòdul es basa en els següents criteris:

  • Assistència obligatòria a classe amb un mínim del 80% i participació activa
  • Lliurament de Treballs
  • Defensa oral dels Treballs
  • Proves de Síntesis

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència i participació activa 20% 0 0 1, 12, 9, 6, 4, 14
Lliurament de Treballs 35% 0 0 12, 3, 7, 5, 4, 10
Presentacions orals, Treballs 35% 4 0,16 1, 2, 16, 11, 8, 5, 13, 10, 15
Proves de Síntesis 10% 2 0,08 1, 2, 7, 6, 4, 13, 10

Bibliografia

Graupera Gargallo Isabel.; Grau Rebollo J. (2016). La memoria histórica como mecanismo cultural de dinamización del mundo local. Universitat Politècnica de València. Vol. 3. Núm. 1

Graupera Gargallo, Isabel. (2011). La fusta, el ferro i la fibra: memoria de les darreres drassanes de Barcelona (1939 – 1992). Estudis / Museu Marítim de Barcelona. Depóstio Legal B 40205-2011. ISBN: 978-84-15002-88-8

Santacana,J.;Martínez,Tània.;Llonch,M.;López,Victoria.(2016). ¿Qué opinan los adolescentes sobre los museos y la didáctica?. Didáctica de las Ciencias Experimentales y Sociales.31.2016/2.23-38

López Benito,Victoria.;Martínez Gil,Tània; Grevtsova,Irina.(2015). El m-learning en la didáctica del patrimonio: ¿tendencias del nuevo milenio? RevistaÍber.Didáctica de las ciencias sociales, geografía e historia.Nº80.Pp38-47

López Benito, Victoria.(2014). Evaluando aplicaciones móviles de museos de arte. ¿Un nuevo recurso interpretativo para el arte?. Revista“Clio.Historyandhistoryteaching”.Nº40

Marsal i Caldrés, E.; Graupera Gargallo Isabel (2014). Veles i vents: un mar de vida. Cabrera de Mar. Ed. E. Marsal. Depósito legal: B 17926-2014

Santacana, J.; López Benito, Vcitoria.; Martínez Gil, Tania.(2017). La ciencia que no se aprende en la red. Modelos para motivar el estudio de las ciencias a través de la arqueologia. Barcelona. Ediciones Graó

Santacana,J.; Martínez Gil,Tania; López Benito,Victoria..(2017). Enseñar y aprender entre adolescentes”, en: Santacana,J.; López Benito, V.; Martínez Gil,T. (2017). La ciencia que no se aprende en la red. Modelos para motivar el estudio de las ciencias a través de la arqueologia Pp.9-34. Barcelona: Ediciones Graó

Santacana Mestre,J.;López Benito,Victoria. (Coord.) (2014). Educación, tecnología digital y patrimonio cultural: para una educación inclusiva. Gijón. Editorial Trea

Peñuelas Reixach, Ll. (2009). La docencia y aprendizaje del Derecho. 84-7248-313-4. Marcial Pons, (3ª ed.)

Casanellas, M. ; Durán JM. y Peñuelas Reixach, Ll. (2009). Incentius fiscals a activitats d'interès general en cultura i patrimoni. Estudio. Núm.10, noviembre 2009. Publicado en la pàgina web www.gencat.cat/cultura/publicacions de la Consejería de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Peñuelas Reixach, Ll. (2006). Valor de mercado de los bienes en el sistema tributario espanyol. Marcial Pons, Madrid, 2006.


Programari

A la plataforma Moodle