Continguts

De quina manera les tecnologies de la informació i la comunicació estan canviant els nostres hàbits i processos culturals, socials i cognitius? Aquest mòdul explora les implicacions ètiques, epistemològiques i estètiques de les tecnologies digitals des d'una perspectiva aplicada, per mostrar la incidència que pot tenir l'anàlisi filosòfica per establir una política de privacitat correcta en una xarxa social, repensar el museu des de l'ús d'instal·lacions interactives, decidir sobre l'aparent neutralitat d'un algoritme de recomanació o idear noves formes de distribuir el coneixement científic.

Contingut per sessions

1) Conceptes bàsics de cultura digital 

Anàlisi dels principals conceptes associats a la idea de una cultura digital, i dels diferents mecanismes de transformació cognitius, socials i culturals que aquestes tecnologies comporten.

2) Models filosòfics des dels que entendre la cultura digital 

 Es presentaran diferents plantejaments filosòfics que en l’actualitat la filosofia aplicada utilitza per tal d’analitzar problemàtica ètica, estètica i cognitiva que comporta la revolució digital. Entre d’altres considerarem models d’identitat i individució  fenomenologia, enactivisme i biopolítica.

 3) Ètica aplicada a les tecnologies digitals. La privacitat. 

Estudiarem de quines formes les tecnologies digitals transformen la nostra relació amb l’espai públic i l’espai privat, de quina manera creen tensions entre drets bàsics i com podem evitar caure en una estat de vigilància continua per part de governs i corporacions.

4) Ètica aplicada a las tecnologies digital. El big data 

Lligat amb la sessió anterior, veurem com la recol·lecció de dades massives de tota mena, especialment d’usuaris, amplifica les amenaces a la privacitat i genera a més altres dilemes ètics com la qüestió de la propietat de les dades, els algorismes com a mecanisme principal per prendre decisions socials i polítiques, etc.

5) Ètica aplicada a les tecnologies digitals. El futur del treball 

Cada cop es perden més llocs de treball com a resultat de processos d’automatització. La inclusió de la intel·ligència artificial encara complica més aquest escenari. Cal repensar així el nostre model social i econòmic, establir què és un resultat “pur” de la tecnologia i què és de fet una aplicació del model neo-liberal de societat, i utilizar eines filosòfiques crítiques per analitzar fenòmens com el capitalisme cognitiu, la big economy o el concepte de renda bàsica.

6) Revisant la (ciber) ontologia aplicada: què és la realitat?

És l’univers una simulació? On vivim i es gestiona la nostra identitat? Podem diferenciar entre realitat i virtualitat? Totes aquestes preguntes emergeixen en els discursos contemporanis a partir de la revolució que estem experimentant en els modes de producció i consum informacional. Realitzarem una reflexió sobre com la revolució digital exigeix una revisió de la noció d’ontologia.

7)  Artivisme i art electrònic. Noves formes de crítica i insubmissió  

Les noves formes i canals artístics permeten i promouen noves formes de reflexió socialment distribuïda sobre els valors comunitaris que ens regeixen. L’Art en entorns digitals ha adoptat noves formes i ha incrementat el seu caràcter crític en relació al paradigma anterior. Visitarem algunes de les idees i obres més significatives, especialment aquells relatius a la identitat i la moral.

8) La revolució acadèmica: universitats, coneixement i e-Humanitats 

La producció i difusió de coneixement ha experimentat un profunda transformació a partir de la ampliació dels entorns de treball, generant noves cultures del coneixement, plenes de reptes, problemes i oportunitats, a parts iguals. Ens endinsarem en la revolució en les formes (capitalistes) de produir  (i vendre) el coneixement al segle XXI.

9) Els reptes ètics del transhumanisme. El món dels cyborgs i la IA conscient.

Les possibilitat tecnològiques en relació a l’augment humà exigeixen un replantejament sobre que és la natura humana i sobre els modes de fusió entre sistemes biològics i sistemes enginyerils. Debatrem els principals reptes explicitats en el món actual sobre el futur de la humanitat, tal vegada la seva fi com a espècie en el sentit taxonòmic  clàssic. Debatrem també les posicions (occidentalitzadament) universalistes confrontades a la creació de comunitats (dinàmicament) homogènies.  També parlarem de com les màquines intel·ligents estan modificant la nostra societat.

10) Les lliçons empíriques d’algunes conseqüències de la digitalització 

“Homes hervíbors” al Japó, aprenentatge  i gamificació, atenció personalitzada (o abandonament des del liberalisme educatiu?), la  identitat digital,  el dret informacional, la nova economia digital o la xarxa profunda (Dark Web) són algunes de les alteracions o canvis que podem detectar en les noves societats digitals i que apunten a alguns dels possibles reptes que comporta la revolució digital. Mitjançant exemples procedents de les societats amb més implementació digital, revisarem els reptes filosòfics i pràctics d’aquest nou paradigma.