Política i Societat de l'Àsia Oriental
Codi: 43485 Crèdits: 10| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4313800 Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament | OT | 0 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Blai Guarné Cabello
- Correu electrònic:
- blai.guarne@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Irene Masdeu Torruella
- Manuel Pavon Belizon
- Mario Malo Sanz
- Kei Matsushima
- Just Castillo Iglesias
- Uh Jeen Lee
- Alfonso Sanchez Romera
Prerequisits
Cap.
Objectius
“Política i societat de l'Àsia Oriental” és una assignatura de 10 ECTS que se centra en l'estudi de les estructures i institucions socials i els sistemes i formes polítiques dels països de l'Àsia Oriental, fent especial èmfasi en els reptes que en matèria de dissidència, diferència, diversitat i desigualtat es plantegen en el pla social i polític a les seves respectives societats en el context de la globalització. L'assignatura integra les aportacions teòriques i conceptuals de les ciències polítiques i les relacions internacionals, sociologia, antropologia i estudi dels moviments socials, amb l'objectiu últim d'entendre els processos socials i polítics que es desenvolupen als països de l'Àsia Oriental.
Competències
- Analitzar la realitat internacional i reconèixer-ne la complexitat utilitzant les eines teòriques vistes en el màster, i amb una visió prospectiva de futur arrelada en un coneixement molt bo de les característiques de períodes anteriors.
- Fer un diagnòstic de les problemàtiques de seguretat i de desenvolupament als països, regions i àmbits del sistema internacional proposats, i a partir d'aquest diagnòstic generar orientacions útils a la presa de decisions.
- Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats
Resultats d'aprenentatge
- Adoptar una perspectiva crítica davant els fenòmens que es desenvolupen a l'Àsia Oriental contemporània que pugui ser integrat en el diagnòstic i en les orientacions de presa de decisions propostes
- Comprendre la complexitat dels processos dels fenòmens sociopolítics relacionats amb Àsia Oriental contemporània, tant en el cas de països que exerceixen el paper de receptor com d'emissor
- Proposar actuacions per a la resolució de problemes i per a la punta en marxa de polítiques de relacions culturals, econòmiques i polítiques amb lasa Oriental contemporània i dels seus processos interculturals
- Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats
Continguts
Els continguts de l'assignatura s'orienten a l'adquisició de coneixements sobre les estructures i institucions socials i els sistemes i les formes polítiques dels països de l'Àsia Oriental, des de diferents perspectives teòriques i metodològiques. Els continguts formatius específics són:
1. Aspectes polítics: a) Característiques: antecedents; sistemes polític, legislatiu i judicial; formes de governança i administració; b) Política interior: actors i polítiques; prioritats, processos i agendes; política interior i forces externes; c) Política exterior: política internacional; relacions amb la UE i amb Llatinoamèrica; diplomàcia pública i soft power.
2. Aspectes socials: a) Característiques: organització social i econòmica; institucions de socialització i sistemes de reproducció social; món del treball i mercat laboral; valors i canvi social; b) Dinàmiques: canvi generacional; envelliment demogràfic; creixement urbà i desenvolupament; c) Desigualtats: socioeconòmica, cultural, de gènere, orientació.
3. Articulacions sociopolítiques: a) Característiques: ciutadania i societat civil; moviments socials i organitzacions; activisme a xarxes; b) Processos: democràcia i participació; dissidència social i política; vigilància i cibercontrol estatal; c) Polítiques del reconeixement: identitat, diversitat i diferència, multiculturalisme.
Metodologia
- Classes magistrals
- Lectura d'articles/informes especialitzats
- Aprenentatge cooperatiu
- Debats
- Conferències
- Elaboració de treballs
- Presentació oral de treballs
- Estudi personal
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals, conferències | 50 | 2 | 1, 2, 3, 4 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Defensa oral de treballs i debats | 25 | 1 | 1, 2, 3, 4 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Elaboració de treballs, estudi personal, lectura d'articles/informes especialitzats, aprenentatge cooperatiu | 175 | 7 | 1, 2, 3, 4 |
Avaluació
La informació sobre l’avaluació, el tipus d’activitat d’avaluació i el seu pes sobre el mòdul és a títol informatiu. El professorat responsable del mòdul la concretarà en començar-ne a impartir la docència.
L'avaluació en aquesta assignatura és avaluació continuada. Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.
Avaluació continuada
L’alumnat ha de demostrar el seu progrés fent diverses activitats d’avaluació. Aquestes activitats apareixen detallades a la taula del final d’aquesta secció de la Guia Docent.
Revisió i recuperació
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el professorat comunicarà el procediment per a portar a terme la seva revisió i, un cop feta aquesta, el procediment de la recuperació en cas que sigui aplicable.
Normativa d’avaluació de la UAB: https://www.uab.cat/web/estudis/masters-i-postgraus/masters-universitaris/avaluacio/en-que-consisteix-l-avaluacio-1345664366581.html
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi,còpia, suplantació d’identitat).
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Defensa oral de treballs i participació activa en sessions presencials i activitats | 10% - 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4 |
| Entrega de comentaris, informes i treballs | 20% - 70% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4 |
| Proves escrites teòriques - pràctiques | 10% - 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4 |
Bibliografia
Bao, Hongwei, 2018, Queer Comrades: Gay Identity and Tongzhi Activism in Postsocialist China, Nordic Institute of Asian Studies.
Barabantseva, Elena, Małgorzata Jakimów, 2016, “‘Othering’ in the Construction of Chinese Citizenship”, Lion Koenig & Bidisha Chaudhuri, eds., The Politics of the ‘Other’: Western Concepts in Non-Western Contexts, Routledge.
Chiavacci, David, Julia Obinger, 2018, Social Movements and Political Activism in Contemporary Japan, Routledge.
Cho, Hee-Yeon, Lawrence Surendra, Hyo-Je Cho, eds., 2012, Contemporary South Korean Society: A Critical Perspective, Routledge.
Choi, Hang Sub, 2021, “A Sociological Study on the Disgust of the Young Generation toward the Elderly in Korean Society: Social Causes”, Korea Journal, 61(2): 59-86.
Froissart, Chloé, 2009, “The Rise of Migrant Workers’ Collective Actions: Toward a New Social Contract in China”, Khun Eng Kuah-Pearce & Gilles Guiheux, eds., Social Movements in China and Hong Kong. The Extension of Protest Space, Amsterdam University Press.
Guarné, Blai, ed., 2017, Antropología de Japón: Identidad, discurso y representación, CERAO UAB-Edicions Bellaterra.
Guarné, Blai, Shinji Yamashita, eds., 2015, “Multicultural Politics in Contemporary Japan”, Kenkyu Hokoku (Bulletin of the National Museum of Ethnology), Kokuritsu Minzokugaku Hakubutsukan (National Museum of Ethnology in Japan, Minpaku), 40(1).
Guo, Sujian, 2012, “Ideological Modifications in Post-Mao China” & “TheMaking of the New Communist State and the Post-Mao Transition”, Chinese Politics and Government. Power, Ideology and Organization. Routledge.
Huang, Xiaoming, Jason Young, 2009, Politics in Pacific Asia: An Introduction, Palgrave MacMillan.
Johnson, Leif, 2017, “Bordering Shanghai: China’s Hukou System and Processes of Urban Bordering”, Geoforum, 80: 93-102.
Joseph, William A., 2014, Politics in China: An Introduction, Oxford University Press.
Moon, Chung-in, M. Jae Moon, 2020, Routledge Handbook of Korean Politics and Public Administration, Routledge.
Pekkanen, Robert J., Yutaka Tsujinaka, Hidehiro Yamamoto, 2014, Neighborhood Associations and Local Governance in Japan, Routledge.
Seol, Dong Hoon, 2005, “Global Dimensions in Mapping the Foreign Labor Policies of Korea: A Comparative and Functional Analysis”, Journal of Asian Sociology, 34(1): 75-124.
Shinoda, Tomohito, 2013, Contemporary Japanese Politics: Institutional Changes and Power Shifts, Columbia University Press.
Slater, David H., Love Kindstrand, Keiko Nishimura, 2016, “Crisis and Opportunity: Social Media in Kōbe, Tōhoku, and Tokyo”, Mark R. Mullins & Koichi Nakano, eds., Disasters and Social Crisis in Contemporary Japan, Palgrave MacMillan.
Sugimoto, Yoshio, 2016, Una introducción a la sociedad japonesa, CERAO UAB-Edicions Bellaterra.
Sun, Yan, 2020, From Empire to Nation State: Ethnic Politics in China, Cambridge University Press.
Wang, Zheng, 2012, Never Forget National Humiliation: Historical Memory in Chinese Politics and Foreign Relations, Columbia University Press.
Zhang, Yinxian, Jiajun Liu, Ji-Rong Wen, 2018, “Nationalism on Weibo: Towards a Multifaceted Understanding of Chinese Nationalism”, The China Quarterly, 235: 758-783.
Programari
No es preveu l'ús de programari específic.