Logo UAB
2023/2024

Polítiques Públiques I

Codi: 42732 Crèdits: 10
Titulació Tipus Curs Semestre
4310025 Economia i Administració d'Empreses OT 0 2

Professor/a de contacte

Nom:
Guadalupe Souto Nieves
Correu electrònic:
guadalupe.souto@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.

Equip docent

Xavier Ramos Morilla
Josep Oriol Roca Sagales
Fco. Javier Asensio Ruiz De Alda
Guiomar Ibañez Zarate

Prerequisits

Fundamentals of Economics and Business I

Fundamentals of Economics and Business II


Objectius

El MEBA s'imparteix i s'avalua íntegrament en anglès. Només el domini acreditat de l'anglès permet cursar aquest màster.

Metodologies d'avaluació per a polítiques públiques

L’objectiu del curs és familiaritzar els estudiants amb l’avaluació d’impacte en economia. El curs presenta els principals mètodes utilitzats per quantificar els efectes causals de les polítiques públiques sobre les variables objectiu: evaluacions aleatorietzades, diferència en diferències, disseny de regressió discontínua, variables instrumentals, experiments naturals. Aquests mètodes es presenten de forma crítica, posant èmfasi en els seus supòsits, les seves debilitats i les seves fortaleses. El curs també mostra com implementar aquests mètodes amb Stata.

Polítiques d'innovació

El curs introdueix els estudiants en el tema de la innovació com una força important per al creixement econòmic. El curs proporciona un conjunt de coneixements i competències que permeten als estudiants comprendre com les polítiques de recerca i innovació dirigides a promoure el desenvolupament tecnològic són part clau de les polítiques públiques que condueixen a augments de benestar a llarg termini.

Durant el curs, s’estudiaran algunes qüestions generals sobre les activitats d'innovació d'empreses, universitats i centres de recerca, així com l'enllaç entre R+D, innovació i productivitat, i les maneres d'organitzar-se per a la innovació, en particular, les estratègies de finançament de la innovació i la transferència de coneixement i innovació; després discutim com la intervenció del govern influeix en la ciència, la innovació i la producció tecnològica. També revisem i discutim la investigació empírica sobre aquests temes.

Polítiques d'infraestructures

Aquest curs estudia els aspectes econòmics de les infrastructures emprant les eines de l'anàlisi econòmica per decidir el nivell òptim de provisió d'infrastructures, el paper del sector públic i del privat en la seva provisió i gestió, i mostra les implicacions polítiques del procés de desregulació que ha tingut lloc en els mercats recolzats en infrastructures en els últims anys. El curs emfatitza l'anàlisi empírica, amb exemples detallats i casos d'estudi per mostrar la conseqüències econòmiques de diferents dissenys de polítiques.

 

 

 

 


Competències

  • Argumentar i redactar de manera precisa, clara i concisa informes sobre problemes plantejats, en anglès.
  • Comprendre la recerca acadèmica en les àrees assenyalades.
  • Contextualitzar els problemes mitjançant la utilització de models formals que permetin una anàlisi quantitativa.
  • Demostrar que es comprenen els principis econòmics d'eficiència i equitat en les diverses àrees esmentades més amunt, i aplicar-los.
  • Demostrar que es comprenen estudis econòmics d'organitzacions internacionals com l'OCDE o la Comissió Europea sobre polítiques econòmiques en les àrees assenyalades, i dur a terme anàlisis crítiques d'aquests estudis.
  • Distingir en casos concrets entre situacions en què els mercats no són eficients i situacions en què sí que ho són, així com entre intervencions públiques que condueixen a l'eficiència i les que no ho fan.
  • Dur a terme estudis empírics per avaluar l'impacte de diverses polítiques: identificar fonts de dades existents o dissenyar la recollida de dades, aplicar tècniques estadístiques i economètriques adequades per a l'avaluació de programes i polítiques, formular estratègies empíriques, interpretar adequadament els resultats.
  • Dur a terme estudis empírics.
  • Fer presentacions orals, en anglès.
  • Respectar els valors ètics, socials i mediambientals.
  • Utilitzar diversos programes estadístics per processar dades.

Resultats d'aprenentatge

  1. Argumentar i redactar de manera precisa, clara i concisa informes sobre problemes plantejats, en anglès.
  2. Comprendre la recerca acadèmica en les àrees assenyalades.
  3. Contextualitzar els problemes mitjançant la utilització de models formals que permetin una anàlisi quantitativa.
  4. Demostrar que es comprenen els principis econòmics d'eficiència i equitat en les diverses àrees esmentades més amunt, i aplicar-los.
  5. Demostrar que es comprenen estudis econòmics d'organitzacions internacionals com l'OCDE o la Comissió Europea sobre polítiques econòmiques en les àrees assenyalades, i dur a terme anàlisis crítiques d'aquests estudis.
  6. Distingir en casos concrets entre situacions en què els mercats no són eficients i situacions en què sí que ho són, així com entre intervencions públiques que condueixen a l'eficiència i les que no ho fan.
  7. Dur a terme estudis empírics per avaluar l'impacte de diverses polítiques: identificar fonts de dades existents o dissenyar la recollida de dades, aplicar tècniques estadístiques i economètriques adequades per a l'avaluació de programes i polítiques, formular estratègies empíriques, interpretar adequadament els resultats.
  8. Dur a terme estudis empírics.
  9. Fer presentacions orals, en anglès.
  10. Respectar els valors ètics, socials i mediambientals.
  11. Utilitzar diversos programes estadístics per processar dades.

Continguts

El MEBA s'imparteix i s'avalua íntegrament en anglès. Només el domini acreditat de l'anglès permet cursar aquest màster.

Metodologies d'avaluació per a polítiques públiques

Mètodes

  • Principals reptes en l’estimació causal de l’impacte de les polítiques públiques
  • Avaluacions aleatorietzades.
  • Diferència en diferències
  • Propensity score matching
  • Disseny de regressió discontínua
  • Endogeneitat i variables instrumentals
  • Experiments naturals i quasi-naturals.

 

Polítiques d'innovació

  1. Introducció, innovació i creixement econòmic.
  2. Economia de la innovació.
  3. Polítiques d'innovació: Disseny, financament i implementació.

3.1. Ajudes directes a l'I+D.

3.2. Crèdits fiscals a l'I+D.

3.3. Drets de propietat intelectual (IPRs).

3.4. Incentius a l'innovació: empreses, universitats i centres d'innvestigació.

3.5. Coneixement i transferència de tecnologia.

3.6. Polítiques pro-competència.

4. Avaluació de l'efectivitat de les polítiques d'innovació.

5. Presentació i discussió de casos de referència.

 

  

Polítiques de infraestructures

1. Introducció: importància econòmica de les infraestructures

Impacte econòmic deles infraestructures públiques: efectes de la demanda i de l’oferta, efectes nets i derivats, efectes d’abandonament i efectes distributius.

2. Infraestructures i creixement econòmic

Models utilitzats per investigar la relació entre la infraestructura i l'activitat econòmica: models de sortida d'entrada, models economètrics.

3. Presa de decisions sobre subministrament d’infraestructures

Anàlisi de costos i beneficis i més enllà.

4. Models de gestió de la infraestructura públic-privada

El problema del monopoli en la provisió d’infraestructures i el ventall de solucions possibles. Subministrament públic d’infraestructures i motius de privatització.

5. Subministrament d’infraestructures amb contractes i concessions privades

Contractes privats. Les concessions d’infraestructures i el problema de la renegociació. Col·laboracions publicoprivades (PPP).

6. Regulació i competència de les infraestructures

Regulació d'infraestructures: taxa de rendiment i límit de preus. Separació vertical i introducció de la competició. Regulació de les infraestructures liberalitzades.


Metodologia

El MEBA s'imparteix i s'avalua íntegrament en anglès. Només el domini acreditat de l'anglès permet cursar aquest màster.

Les activitats que permetran als estudiants aprendre els conceptes bàsics inclosos en aquest curs són :

1. Classes teòriques en les quals el/la professor/a explica els conceptes principals.

L’objectiu d’aquesta activitat és introduir les nocions bàsiques i guiar l’estudiant en els procés d’aprenentatge.

 2. Problemes

En algunes assignatures s’inclouen llistats d’exercicis que els estudiants han de resoldre individualment o en grup. Aquesta activitat té un objectiu doble. D’una banda, els estudiants treballen els conceptes teòrics explicats a l’aula i, de l’altra banda, mitjançant aquesta pràctica desenvolupen les habilitats necessàries per a resolució de problemes.

 3. Classes pràctiques

El propòsit d’aquesta activitat és comentar i resoldre qualsevol dubte que els estudiants puguin haver tingut resolent els exercicis. D’aquesta forma seran capaços d’entendre i corregir els errors que hagin pogut cometre durant aquest procés.

 4. Redacció d’assaigs

En algunes assignatures els estudiants redacten assaigs sobre temes proposats.

5. Hores de tutories

Els estudiants compten amb hores de tutories en les quals el/la professor/a els ajuda a resoldre els dubtes que puguin tenir.

 

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Lectures amb suport de TIC 37,5 1,5 1, 7, 8, 3, 5, 4, 6, 10, 2, 11
Resolució d'exercicis 37,5 1,5 1, 7, 8, 3, 5, 4, 6, 10, 2, 11
Tipus: Supervisades      
Tutories i monitorització del treball dels estudiants 62,5 2,5 1, 7, 8, 9, 3, 5, 4, 6, 10, 2, 11
Tipus: Autònomes      
Estudi, Lectures, Resolució d'exercicis, Assajos 79,5 3,18 7, 8, 3, 5, 4, 6, 10, 2, 11

Avaluació

El MEBA s'imparteix i s'avalua íntegrament en anglès. Només el domini acreditat de l'anglès permet cursar aquest màster.

1. El mòdul es composa de diferents assignatures o parts impartides per diferents professors/es. La nota final del mòdul s’obté com a mitjana de les notes de cada assignatura que integren el mòdul.

  • Es considera que s’ha superat satisfactòriament el mòdul si:
    • la nota de cada assignatura dins del mòdul és superior o igual a 3.0 (en una escala de 0 a 10), i
    • la nota final del mòdul és superior o igual a 5.0 (en una escala de 0 a 10).

IMPORTANT: La assistència a classe és obligatòria. Per superar cada asignatura del mòdul, els/les estudiants han d'assistir a totes les sessions. Els casos especials, degudament justificats, seran considerats de forma individual pels professors/es juntament amb els coordinadors del MEBA.

Si un mòdul no s’ha superat, els coordinadors del MEBA demanaran al/la estudiant de presentar-se a l’examen de recuperació d’aquelles assignatures que, segons la valoració dels coordinadors i els/les professors/es, li puguin permetre superar el mòdul. Si l’estudiant aprova el mòdul després de/ls examen/s de recuperació, la nota del mòdul serà convenientment actualitzada. Altrament, prevaldrà la nota obtinguda inicialment. Els resultats després dels examens de recuperació compliran aquestes dues restriccions:

  • La nota màxima per a qualsevol assignatura recuperada és 6.0; i
  • La nota final del mòdul després de les recuperacions no pot ser superior a 7.0.

El calendari dels exàmens de recuperació es donarà a conèixer juntament amb les notes dels examens finals

2. La nota – entre 0 i 10 – per a cada assignatura serà calculada per cada professor/a d’acord amb el seu criteri i l’actuació de l’estudiant. Com a norma general, el 35% de la nota correspondrà a l’avaluació contínua realitzada durant el curs i el 65% provindrà de l’examen final de cada assignatura. La duració i el tipus d’examen final es fixa per part de cada professor/a.

3. Els exàmens finals són obligatoris. Els exàmens de recuperació només s’adrecen a aquells/es estudiants que prèviament hagin fet l’examen final i l’hagin suspès.

 

 


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen Part I: Metodologies d'Avaluació 21.66% 3 0,12 1, 3, 4, 6, 10, 2, 11
Examen Part II: Polítiques d'Innovació 21.66% 3 0,12 1, 3, 5, 10, 2, 11
Examen Part III: Polítiques d'Infraestructures 21.66% 3 0,12 7, 3, 10, 2, 11
Exercicis i assajos 35% 24 0,96 1, 7, 8, 9, 3, 5, 4, 6, 10, 2, 11

Bibliografia

Metodologies d'avaluació

Lectures bàsiques

 1) Llibres:

  • (principal) Khandker, Shahidur R.; Koolwal, Gayatri B.; Samad, Hussain A.. 2010. Handbook on Impact Evaluation : Quantitative Methods and Practices. World Bank.https://openknowledge.worldbank.org/handle/10986/2693 License: CC BY 3.0 IGO.
  • (opcional) Angrist, J. and Pischke, J.-S, 2008, Mostly Harmless Econometrics An empiricist’s Companion, Princeton University Press.
  • (opcional) Angrist, J. and Pischke, J.-S, 2014, Mastering Metrics: The Path from Cause to Effect, Princeton University Press.
  • (opcional) Shenyang Guo and Mark W. Fraser, 2010, Propensity Score Analysis, Statistical Methods and Applications, Sage Editorial.

 2) Articles en revistes:

  • Duflo, E., Glennerster, R. and Kremer, M. (2007) Using Randomization in Development Economics Research: A Toolkit, CEPR Discussion Paper No. 6059.
  • Imbens, G., (2015) Matching Methods in Practice: Three Examples, Journal of Human Resources, 50(2).  http://www.nber.org/papers/w19959
  • Imbens, G., Lemieux, T. (2007) Regression Discontinuity Designs: A Guide to Practice, NBER technical working paper 337
  • Lee, D. S., and Lemieux, T. (2009) Regression Discontinuity Designs in Economics, Journal of Economic Literature, 48(2).
  • Ravallion, Martin. 2008. “Evaluating Anti-poverty Programs.” In Handbook of Development Economics, vol. 4, ed. T. Paul Schultz and John Strauss, 3787–846. Amsterdam: North-Holland. 

 3) Referències addicionals:

  • Allegretto, S.A., Dube, A. and Reich, M. (2011) Do Minimum Wages Really Reduce Teen Employment? Accounting for Heterogeneityand Selectivity in State Panel Data, Industrial Relations, 50(2).
  • Angrist, J., Bettinger, E., Bloom, E., King, E. and Kremer, M. (2002) Vouchers for Private Schooling in Colombia: Evidence from a Randomized Natural Experiment, American Economic Review, 92(5).
  • Angrist, J., Bettinger, E. and Kremer, M. (2006). Long-Term Educational Consequences of Secondary School Vouchers: Evidence from Administrative Records in Colombia, American Economic Review, 96(3): 847-862.
  • Angrist, J., Chin, A. and Godoy, R. (2008). Is Spanish-only schooling responsible for the Puerto Rican language gap?, Journal of Development Economics, 85(1-2): 105-128.
  • Angrist, Joshua, and Victor Lavy (2001). Does Teacher Training Affect Pupil Learning? Evidence from Matched Comparisons in Jerusalem Public Schools, Journal of Labor Economics, 19(2): 343-369.
  • Angrist, Joshua, Philip Oreopoulos, and Tyler Williams (2014). When Opportunity Knocks, Who Answers? New Evidence on College Achievement Awards, Journal of Human Resources, 49(3): 572-610.
  • Bandiera, O., Barankay, I and Rasul, I. (2011) Field experiments with firms, Journal of Economic Perspectives, 25(2).
  • Behrman, J., Sengupta, P. and Todd, P. (2005) Progressing through Progresa: An Impact Assessment of a School Subsidy Experiment in Mexico. Economic Development and Cultural Change, 54(1).
  • Dearden, L., Emmerson, C., Frayne, C. and Meghir, C. (2009) Conditional Cash Transfers and School Dropout Rates The Journal of Human Resources, 44(4).
  • Johnson P. (2011) New Policies, Like New Medicines, Should First Be Put to the Test, Guardian.
  • Kremer, M. (2003) Randomized Evaluations of Educational Programs in Developing Countries: Some Lessons, American Economic Review, 93(2).
  • Malde, B. (2008) The Randomised Evaluation Revolutionin Development Economics, Economic Review.
  • Meyer, B. (1994) Natural and Quasi-experiments in Economics, NBER Technical Working Paper 170.
  • LaLonde, R. J. (1986) Evaluating the Econometric Evaluations of Training Programs with Experimental Data, American Economic Review, 76(4).
  • Love, T.E. (2003) Propensity Scores: What Do They Do, How Should I Use Them and Why Should I Care? ASA Cleveland Chapter.
  • Ludwig, J. and Miller, D. L. (2007) Does Head Start Improve Children’s Life Chances? Evidence from a Regression Discontinuity Design, Quarterly Journal of Economics, 122(1).
  • Rice, P. (2010) Minimum Wages and Schooling: Evidence from the UK's Introduction of a National Minimum Wage, University of Oxford, Economics Department Working Paper 482.
  • Sianesi, B. (2004) An Evaluation of the Swedish System of Active Labour Market Programmes in the 1990s, Review of Economics and Statistics, 86(1).
  • Todd P.E. and Wolpin K. I. (2006) Assessing the Impact of a School Subsidy Program in Mexico: Using a Social Experiment to Validate a Dynamic Behavioral Model of Child Schooling and Fertility, American Economic Review, 96(5).

 

Polítiques d'Innovació

No hi ha un llibre de text pel curs. En aquest curs es fan servir una selecció d'articles, capítols de llibres i informes com a referències bibligàfiques. Per a cada tema es proporcionaràn referències obligatòries i complementàries als estudiants.

Per a l'anàlisi de Polítiques Públiques d'innovació es faran servir les següents referències bàsiques:

Acemoglu, D., Akcigit, U., Alp, H., Bloom, N., Kerr, W. 2018. Innovation, Reallocation, and Growth. The American Economic Review. Vol. 108, No. 11, pp. 3450-3491.

  • Aguion, P. et al. (2005). Competition and Innovation: An Inverted-U Relationship. Quarterly Journal of Economics.
  • Clancy, M. S., Moschini, G (2013). Incentives for Innovation: Patents, Prizes, and Research Contracts, Applied Economic Perspectives and Policy, 35, 2.
  • Congress.gov., S.1260 – 117th Congress (2021): U.S. Innovation and Competition Act.
  • European Commission, DG Research and Innovation (2020). Strategic Plan 2020-2024.
  • Kátay, G., Mosberger, P., Tucci, F (2019). the impact of EU grants for research and innovation on private firms’ performance. Access through EUR-Lex: Ref. Ares (2019)445618-25/01/2019
  • OECD (2021), OECD Science, Technology and Innovation Outlook 2021: Times of Crisis and Opportunity, OECD Publishing, Paris, https://doi.org/10.1787/75f79015-en.
  • OECD (2022). Mapping Business Innovation support, deliverable 1.4: R&D tax incentives reporting (year 2), OECD R&D tax incentives database, 2021 ed. Paris: OECD.
  • Scotchmer, Suzanne. 2004. Innovation and Incentives. Cambridge, MA: MIT Press.

Polítiques d'Infraestructures:

  • Aschauer, D. A. Is public infrastructure productive? Journal of Monetary Economics 23, 177-200, 1989.

  • Auriol, E C. Crampes and A. Estache, Regulating Public Services , Cambridge University Press, 2021.
  • Bom, P.D. and Ligthart, J.E.  What have we learned from three decades of research on the productivity of public capital?, Journal of Economic Surveys, 28 (5), 889-916, 2014.
  • E. Engel, R. Fischer and A. Galetovic, The Economics of Public-Private Partnerships. A basic guide, 2014
  • Gómez-Ibáñez, J. A., Regulating infrastructure. Monopoly, contracts and discretion, Harvard University Press, 2003.
  • Gramlich, E.M. Infrastructure investment: A review essay. Journal of Economic Literature, Vol. XXXII, 1176-1196, 1994.
  • Guasch, J.L. Granting and Renegotiating Infrastructure Concessions: Doing it Right, The World Bank, 2004.
  • Kessides, I. N., Reforming infrastructure: privatization, regulation, and competition, Oxford University Press – The World Bank, 2004.
  • Romp W. and de Haan, J., Public Capital and Economic Growth: A Critical Survey, Perspektiven der Wirtschaftspolitik 8 (Special Issue): 6–52, 2007.
  • Straub, S., Infrastructure and Development: A Critical Appraisal of the Macro-level Literature, The Journal of Development Studies, vol. 47(5), 683-708, 2011.
  • World Bank, World Development Report 1994: Infrastructure For Development.Oxford University Press, New York. Overview and Chapter 1, 1-36, 1994.

 


Programari

STATA