Orientacions i Recerques en els Estudis Literaris Catalans
Codi: 42499 Crèdits: 10| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4313382 Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes | OT | 0 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Francesc Josep Gomez Martin
- Correu electrònic:
- francescjosep.gomez@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent extern a la UAB
- Jordi Marrugat (UB)
Prerequisits
Els que es demanen per fer el màster.
Objectius
Aquest mòdul ofereix instruments d’anàlisi per comprendre com s’ha construït la història de la literaura catalana. L’objectiu és que el futur investigador identifiqui les metodologies subjacents als conceptes d’època, de període i de cànon i la rendibilitat d’aquests conceptes per a la comprensió de la literatura (part UB). Alhora, es proporcionen casos pràctics d''investigació (part UAB) per tal que l'estudiant en conegui els mètodes i pugui accedir als recursos que faciliten igualment la feina del periodisme cultural professional.
Competències
- Aplicar els mètodes d'investigació propis dels àmbits lingüístic i literari.
- Construir un discurs argumentat de valoració crítica d'una anàlisi lingüística o literària.
- Contextualitzar textos per analitzar-los i produir-los.
- Demostrar una actitud de respecte cap a les opinions, els valors, els comportaments i les pràctiques d'altres investigadors i professionals.
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar mètodes de la literatura comparada a l'anàlisi de les obres de la literatura catalana.
- Conèixer les característiques de l'argumentació crítica i la valoració literària.
- Demostrar coneixement de l'evolució literària catalana.
- Demostrar coneixement dels grans moviments històrics, culturals i literaris.
- Demostrar una actitud de respecte cap a les opinions, els valors, els comportaments i les pràctiques d'altres investigadors i professionals.
- Distingir i analitzar metodologies historiogràfiques.
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
- Relacionar obres literàries catalanes amb les d'altres literatures.
- Situar obres literàries catalanes en el seu context històric, cultural i literari en relació amb altres tradicions literàries europees.
Continguts
DOCÈNCIA A LA UB:
A) La construcció de la història de la literatura catalana: el segle XIX.
Jordi Marrugat – 5 crèdits
Punts programàtics
1. La història literària com a gènere. La història de la literatura com a provocació.
2. Qüestions clau de la historiografia literària catalana: un repertori.
3. El vuit-cents en el cànon literari català.
4. Reconsideracions i relectures.
Temari
1. Qüestions d’historiografia. Sobre història literària. Historiar el segle xix.
2. Romanticisme i literatura catalana.
3. La qüestió de la “Renaixença”.
4. La qüestió dels “Jocs florals”.
5. Renaixença i literatura catalana.
6. El català com a llengua literària.
7. Víctor Balaguer. Heterotopies de la Renaixença.
8. Literatura del vuit-cents i perspectiva de gènere.
9. La Renaixença en perspectiva: balanços personals.
10. L’ombra acadèmica.
11. Jacint Verdaguer. Itineraris en el canon.
DOCÈNCIA A LA UAB:
B) La investigació: procediments i recursos
Francesc J. Gómez (UAB) — 5 cr.
S'hi tractaran aspectes concrets per mitjà de convidats amb el debat posterior consegüent:
1. (Lluís Cabré i Francesc J. Gómez). Introducció (1). Orígens de l’estudi filològic a Catalunya. La filologia material dels manuscrits. La Biblioteca de Catalunya. Línies mestres de la historiografíaliterària: de Milà i Fontanals a l’actualitat.
2. (Francesc J. Gómez). Introducció (2). Les històries de la literatura. Configuració i utilitat de la de Jordi Rubió i Balaguer (1949-58), la de Martí de Riquer (1964), Antoni Comas (1972) i Joaquim Molas (1984), i de la més recent encara incompleta (2013-, dir. Àlex Broch).
3. (Enric Cassany). L’estudi de la crítica literaria.
4. (Manuel Guerrero). Com s’estudia la biografia intel·lectual d’un escriptor.
5. (Manuel Jorba). Fons documentals poc coneguts dipositats a la Biblioteca de Catalunya. Tipologia del material inèdit i manera de catalogar-lo i treure’n profit.
6. (Àlex Coroleu). Recursos per a l’estudi d’obres impreses (s. XV-XIX). Catàlegs i bases de dades. Importància dels paratextos i les anotacions dels lectors.
7. (Lluís Quintana). Com s’estableixen les obres completes d’un autor (Joan Maragall). Públic, criteris de selecció del material, criteris editorials, anotació.
8. [Per determinar]
9. (Francesc Foguet). La recerca literària: arxius, centres de documentació, biblioteques i hemeroteques.
10. (Lluís Cabré). Ausiàs March i els autors del segle XX.
11. (Mireia Sopena). La documentació i estudi de les editorials. Exemples i propostes (postguerra).
12. (Gemma Bartolí). Sobre el procediment, el mètode i les dificultats d’una tesi recent.
Metodologia
Classes expositives, debats, realització d'activitats pràctiques, elaboració de treballs i estudi personal.
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Es reservaran 15 minuts d’una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l’alumnat de les enquestes d’avaluació de l’actuació del professorat i d’avaluació de l’assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Assistència i debats a classe | 50 | 2 | 1, 6, 8, 9 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutorització i orientacions | 70 | 2,8 | 6, 2 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi i elaboració de treballs | 120 | 4,8 | 1, 6, 2, 8, 9 |
Avaluació
Les competències d’aquesta assignatura seran avaluades per mitjà d'exposicions orals (una per al Bloc A i una altra per al Bloc B), de les quals es presentarà un breu guió escrit, i de la participació activa en els comentaris i debats corresponents.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
El seguiment individualitzat a l'estudiant farà que s'adaptin lleugerament aquestes exigències. El sistema de recuperació preveu que es puguin realitzar proves diferents segons les necessitats d'aprenentatge de l'estudiant, amb l'objectiu de recuperar almenys un 50% de les activitats realitzades.
Per participar a la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura, i ha d'haver assolit en conjunt una qualificació entre el 3,5 i el 4,9. La nota màxima de la recuperació és un 5.
Per poder aprovar l'assignatura cal obtenir un 5.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
Avaluació única
1. Exposició oral (40% bloc A; 40% bloc B) el dia previst per a l'avaluació única
2. Guió escrit sobre l'exposició oral (2,5% bloc A; 2,5% bloc B) lliurat el mateix dia de l'avaluació única
3. Resum escrit d'una conferència de cadascun dels blocs que integren el curs (7,5% bloc A; 7,5% bloc B).
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exposici? oral (40% bloc A; 40% bloc B) | 80% | 8 | 0,32 | 1, 7, 4, 6, 2, 8, 5, 9, 3 |
| Guió escrit sobre l'exposició oral (2,5% bloc A; 2,5% bloc B) | 5% | 1 | 0,04 | 1, 7, 4, 6, 2, 8, 9, 3 |
| Participació en debats (7,5 bloc A; 7,5 bloc B) | 15% | 1 | 0,04 | 1, 7, 4, 6, 2, 8, 9, 3 |
Bibliografia
Al llarg del curs s'indicarà bibliografia específica.
BIBLIOGRAFIA ESSENCIAL
Beltrán Almería, Luis & Reig, José Antonio (eds.), Teorías de la historia literaria, Madrid: Arco libros, 2005.
Molas, Joaquin (1984), "Sobre la periodització en les històries generals de la literatura catalana". En Symposium in honorem prof. M. de Riquer. Barcelona: Universitat de Barcelona; Quaderns Crema., ps. 257-276.
---
Rubió i Balaguer, Jordi, 1984-86 [or. en castellà 1949-58]. Història de la literatura catalana, 3 vols., Barcelona, PAM.
Riquer, Martí de, 1964. Història de la literatura catalana, vol I-III [s. XII-XVII], Barcelona, Ariel.
Comas, Antoni, 1972. Història de la literatura catalana, vol. IV [s. XVIII], Barcelona, Ariel.
Molas, Joaquim (dir.), 1984. Història de la literatura catalana, vol. VII-XI [s. XIX-XX], Barcelona, Ariel. [Edició del conjunt incorporant els volums de Riquer i Comas amb una distribució diferent: vol. I-VI].
Broch, Àlex (dir.), 2013-. Història de la literatura catalana, 7 vols. [en procés], Barcelona: Ajuntament-Barcino-Enciclopèdia Catalana [s. XIV-XV, 3 vols, dir. Lola Badia; s. XVI-XVIII, 1 vol., dir. Josep Solervicens; s. XIX, 1 vol., dir. Enric Cassany i Josep M. Domingo; s. XX, en procés, dir. Jordi Marrugat.]
Programari
cap