Logo UAB

Catalan Language in its Context. Use and Social Reality

Code: 42495 ECTS Credits: 10
Degree Type Year Semester
4313382 Advanced Studies in Catalan Language and Literature OT 0 1


Daniel Casals Martorell

Teaching groups languages

You can check it through this link. To consult the language you will need to enter the CODE of the subject. Please note that this information is provisional until 30 November 2023.


Maria del Mar Massanell Messalles

External teachers

Emili Boix Fuster (UB)
Núria Alturo Monné (UB)



Objectives and Contextualisation

This module aims to provide specific training in the social and functional variation of the Catalan language, as well as in the sociolinguistic context in which they are embedded. Students will become familiar with the main theoretical approaches that analyze this variation and the main methodologies associated to them. Thus, the student will be prepared to understand the complexity of social and functional variation and, therefore, be able to make practical decisions affecting the social use of the Catalan language, in administration, in the media and in the creation of literary works, among others.


  • Apply the research methods of linguistics and literary studies.
  • Communicate and justify conclusions clearly and unambiguously to both specialised and non-specialised audiences.
  • Integrate knowledge and use it to make judgements in complex situations, with incomplete information, while keeping in mind social and ethical responsibilities.
  • Produce reports on linguistic or literary activities or works.
  • Solve problems in new or little-known situations within broader (or multidisciplinary) contexts related to the field of study.

Learning Outcomes

  1. Apply the linguistic norms that affect the different varieties and the legislation that regulates language use.
  2. Communicate and justify conclusions clearly and unambiguously to both specialised and non-specialised audiences.
  3. Critically analyse the methodologies, materials and resources in various formats for learning Catalan as a second or foreign language.
  4. Integrate knowledge and use it to make judgements in complex situations, with incomplete information, while keeping in mind social and ethical responsibilities.
  5. Produce reports on the problems of using Catalan in a multilingual society .
  6. Produce reports on the use of the several social and functional varieties in current Catalan society.
  7. Solve problems in new or little-known situations within broader (or multidisciplinary) contexts related to the field of study.



Núria Alturo (UB)

1. Basic concepts: context, discourse, multimodality, gender, type of text, style, record, functional variation.

2. Functional perspectives on language. Approach to four theoretical and methodological models that adopt a functional perspective for the study of the language: Ethnography of Communication, Critical Discourse Analysis, Functional Systemic Linguistics and Discursive Functional Grammar.

3. Resources for the study of oral language: corpus for the study of the oral Catalan language; Foundations and methods of discursive transcription.


Emili Boix-Fuster (UB)

1. Sociolinguistics of society and sociolinguistics of the language. The sociolinguistics of power (the metaphor of the market) by Pierre Bourdieu: capitals, camps and habitus. The 6 Ds. The histories of linguistic life (Calsamiglia 2010, 419-436; Todó 2017, 9-16).

2. Linguistic ideologies (Boix-Fuster 2012, Boix-Fuster and Woolard (in preparation)). Purism as an example.

3. Intergenerational linguistic transmission (ILT), as a priority for Fishman (Boix-Fuster 2009; Boix-Fuster and Paradise 2015). The subjective ethnolinguistic vitality. The ILT: questionnaires of semi-direct open-ended interviews. The ILT: first qualitative and quantitative results in the countries of Catalan language.

4. The transcriptional brands (Boix 1993): language choices, code alternations and interferences.

5. Variation and change: markers and stereotypes. The sociolectal variation in literature and the media: Pigmalió, papa / papà and works by Ramon Solsona as examples (Boix 1999, 2007; Boix i Riba 2017). The Corpus of Social Varieties of the UB.

6. Elaboration of own linguistic ideologies.



Daniel Casals (UAB)

1. The process of standardization of minority languages
2. The social extension of language in the media: chronology and stages
3. The linguistic models of the media in Catalan
4. The application of the model to news, entertainment and advertising
5. Fiction as an instrument of education and social cohesion 


Mar Massanell (UAB)

1. Dichotomous approaches to language as an object of study (linguistics vs. sociolinguistics, synchrony vs. diachrony, internal history vs. external history, corpus planning vs. status planning) versus the holistic approach of the complexity.

2. An environment conducive to the confluence of diverse perspectives of language analysis: the study of ongoing linguistic changes.

3. The triad linguistic forms, linguistic uses and perceptions of the speakers: links and interactions.

4. The linguistic awareness of the speakers through the qualitative analysis of the discourses they generate.

5. The linguistic change brought about by the leveling pressure of the Standard: change by adoption and change by adaptation; the divergence of forms and the divergence of parameters; the interaction between change processes; formal hybridization.

6. The confluence between the description of linguistic variation and the interpretive account of the evolution of the language as a source of future projections.



PART 1: Master classes, oral presentation of papers and practical activities.

PART 2: Master classes, problem-based learning, practical activities and work, oral presentation of papers, debates, participation in complementary activities.

PART 3: Lectures, discussion of articles, oral presentation of works.

PART 4: Lectures, discussion of articles, oral presentation of works.

Annotation: Within the schedule set by the centre or degree programme, 15 minutes of one class will be reserved for students to evaluate their lecturers and their courses or modules through questionnaires.


Title Hours ECTS Learning Outcomes
Type: Directed      
Presentations, exercises in class and reinforcement exercises by group 50 2 1, 3, 6, 5, 2
Type: Supervised      
Supervised tasks 70 2.8 1, 3, 6, 5, 2
Type: Autonomous      
Study - Reading assignments - Data analysis - Written assignments 120 4.8 1, 3, 6, 5, 4, 7, 2


Continuous assessment

The continuous assessment will be based on the realization and completion of the essays, exercises or presentations assigned in each block.

Part 1 (Núria Alturo, UB). Oral presentation of an essay (40%); participation in the discussion of articles (20%); research work proposal from a functional perspective (40%).

Part 2 (Emili Boix, UB). Besides the regular exercises of the course (50%), students must choose one of the following exercises: (1) two linguistic biographies; (2) an interview with a mixed linguistic couple; or (3) a small research on sociolects from the media or lexicographical sources (50%).

Part 3 (Daniel Casals, UAB). Interventions in class on the readings (50%) and oral presentation of a work (50%).

Part 4 (Mar Massanell, UAB). Writing a review, according to the criteria indicated by the teacher.


The final grade will be obtained from the average of parts 1, 2, 3 and 4.


Single assessment


The single assessment includes these activities, which will be delivered on January 12, 2024:

- Activity (Part 1, 25%)

- Short research paper (Part 2, 25%)

- Oral presentation (Part 3, 25%).

- Review (Part 4, 25%).


Recovery systems

Students must have been assessed in a set of activities whose weight is equivalent to a minimum of 2/3 of the total grade. Students with a final grade between 3,5 and 4,9 have the right to reevaluation.

On the single assessment, will apply the same assessment method as continuous assessment will be used.


General remarks

On carrying out each evaluation activity, lecturers will inform students (on Moodle) of the procedures to be followed for reviewing all grades awarded, and the date on which such a review will take place.


Students will obtain a Not assessed/Not submitted course grade unless they have submitted more than 1/3 of the assessment items.


In the event of a student committing any irregularity that may lead to a significant variation in the grade awarded to an assessment activity, the student will be given a zero for this activity, regardless of any disciplinary process that may take place. In the event of several irregularities in assessment activities of the same subject, the student will be given a zero as the final grade for this subject.


Those assessment acts in which there have been irregularities (copying, misuse of AI, etc.) are not recoverable.


In the event that tests or exams cannot be taken onsite, they will be adapted to an online format made available through the UAB’s virtual tools (original weighting will be maintained). Homework, activities and class participation will be carried out through forums, wikis and/or discussion on Teams, etc. Lecturers will ensure that students are able to access these virtual tools, or will offer them feasible alternatives.

Assessment Activities

Title Weighting Hours ECTS Learning Outcomes
Exercises 30% 3 0.12 1, 3, 6, 5, 4, 7, 2
Oral presentations 30% 1 0.04 1, 3, 6, 5, 4, 7, 2
Written assignments 40% 6 0.24 1, 3, 6, 5, 4, 7, 2


Part 1:

Alturo, Núria; Bladas, Òscar; Payà, Marta; Payrató, Lluís (ed.) (2004): Corpus oral de registres. Materials de treball. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.

Alturo, Núria (2010): “Coherencia discursiva: Dimensiones contextual, conceptual y gramatical”. CLAC, Círculo de Lingüística Aplicada a la Comunicación, 41: 3-30. Disponible a <http://webs.ucm.es/info/circulo/no41/alturo.pdf>

Alturo, Núria; Keizer, Evelien; Payrató, Lluís (ed.) (2014): The interaction between context and grammar in Functional Discourse Grammar. Pragmatics, 24 (Monogràfic). Disponible a <https://ipra.uantwerpen.be/main.aspx?c=*HOME&n=1480>

Alturo, Núria; Ignasi Clemente i Lluís Payrató (2016): “Notes for a Multilingual and Multimodal Functional Discourse Grammar”.  Fernández-Villanueva, Marta i Konstanze Jungbluth (ed.): Beyond language boundaries. Multimodal use in multilingual contexts. Berlín: Walter de Gruyter. 3-33.

Bibliografia de pragmàtica i anàlisi del discurs (BiPAD-cat). Recurs en línia. Disponible a <http://www.ub.edu/grepad/bd/bipad-cat/>

Castellà Lidon, Josep Maria (2001): La complexitat lingüística en el discurs oral i escrit: densitat lèxica, composició oracional i connexió textual. Barcelona: Universitat de Barcelona. Tesi doctoral. Disponible a <http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/7486/tjcl1de2.pdf?sequence=1>

Cuenca, Maria Josep (2014): “The use of demonstratives and context activation in Catalan parliamentary debate”. Discourse Studies, 16: 729–752.

Curell, Hortènsia (2013): “Politeness and cultural styles of speaking in Catalan”. Payrató, Lluís; Cots, Josep Maria (ed.): The Pragmatics of Catalan. Berlín/Boston: De Gruyter Mouton. 273-308.

Gómez González, María de los Ángeles (2018): "Lexical cohesion revisited. A combined corpus and systemic-funcional analysis". Dins Ribera, Josep E.; Maria Josep Marín i Núria Alturo (ed.) (2018): Els mecanismes de referència en la interfície gramàtica-discurs. Cohesió, coherència i cognició. Quaderns de Filologia. Estudis Lingüístics, 23. Universitat de València. 105-127. Disponible a <https://ojs.uv.es/index.php/qfilologia/article/view/13523/12686>

Gonzálvez García, Francisco i Christopher Butler (2006): "Mapping functional-cognitive space". Annual Review of Cognitive Linguistics, 4, 1: 39-96. Disponible a <https://www.researchgate.net/publication/233581022_Mapping_functional-cognitive_space>

Milà-Garcia, Alba (2018), Pragmatic annotation for a multi-layered analysis of speech acts: a methodological proposal, Corpus Pragmatics 2 (3) pp. 265-287.

Payrató, Lluís (ed.) (1998): Oralment. Estudis de variació funcional. Barcelona: Universitat de Barcelona - Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Payrató, Lluís (2012): “L’anàlisi del discurs al segle XXI: reflexions crítiques a l’entorn del context comunicatiu i la multimodalitat”. Dins Vicent Salvador (ed.), L’ull despert. Anàlisi crítica dels discursos d’avui. València: Edicions Tres i Quatre. 105-149.

Payrató, Lluís (2016): “Multimodalitat i llengua oral. Ensenyant les fronteres del llenguatge”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 70: 43-49. (Versió espanyola: “Multimodalidad y lengua oral. Enseñando las fronteras del lenguaje”. Textos. Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 73: 43-49.)

Payrató, Lluís; Alturo, Núria (ed.) (2002): Corpus oral de conversa col·loquial. Materials de treball. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.

Payrató, Lluís; Cots, Josep Maria (ed.) (2013): The Pragmatics of Catalan. Berlín/Boston: De Gruyter Mouton.

Payrató, Lluís; Fitó, Jaume (ed.) (2008): Corpus audiovisual plurilingüe. Barcelona: Publicacions de la  Universitat de Barcelona.

Payrató, Lluís, Nogué, Neus (eds.) (2013): Estil i estils. Teoria i aplicacions de l’estilística. Universitat de Barcelona – PPU. Disponible en obert a Publicacions de la Universitat de Barcelona <http://www.publicacions.ub.edu/refs/grup-estudi-variacio/ficha.aspx?cod=08385>

Salvador, Vicenç (1989): "L'anàlisi del discurs, entre l'oralitat i l'escriptura". Caplletra, 7: 9-31. Disponible a <http://www.cervantesvirtual.com/obra/caplletra--12/>

Tuson, Amparo (1995): Anàlisi de la conversa. Barcelona: Empúries.

Viana, Amadeu (2006): “Humor i argumentació en la conversa ordinària: una aproximació”. Alturo,Núria;Josep Besa; Òscar Bladas i Neus Nogué (ed.): L’argumentació. Barcelona: Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU). Disponible en obert a Publicacions de la Universitat de Barcelona  <http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08382>


Part 2:

Boix, Emili (1998) “La variació social”. Caplletra. Revista Internacional de Filologia 25, 135-132.

Boix, Emili (1999) “Papà, papa, pare nostre. Un exercici de dialectologia social”. Revista de Llengua i Literatura, 18, 445-473.

Boix, Emili (2007) “Els Pigmalions de Joan Oliver i Xavier Bru de Sala: dues adaptacions separades per quaranta anys”. Els Marges 78, 55-80.

Boix, E.(1999) “L’entrevista semidirigida en sociolingüística. Alguns suggeriments artesanals”, a E. Boix,Núria Alturo (et al.) El contacte i la variació lingüístics: Descripció i metodologia. Barcelona: PPU, 239-283.

Boix, E. (2001) "Varietats socials ". A: F. Vallverdú i J.Bañeres (eds.) Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Eds. 62.

Boix, Emili (2007) Corpus de Varietats socials. Materials de treball. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.

Boix-Fuster, Emili (2009) Català o castellà amb els fills? La transmissió de la lelngua en famílies bilingües a Barcelona. Sant Cugat del Vallès: Rourich.

Boix-Fuster, Emili; i Torrens, Rosa M. (eds.) (2011) Les llengües al sofà. El plurilingüisme familiar als països de llengua catalana. Lleida: Pagès editors.

Bourdieu, Pierre (1982) Ce que parler veut dire. Paris: Fayard.

Briguglia, Caterina (2013)Dialecte i traducció literària. El cas català. Vic: Eumo.

Montoya, Brauli i Mas, Antoni (2012) La transmissió familiar del valencià. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Pomares, Joaquim (1997) Diccionari del català popular i d’argot. Barcelona: Eds. 62.

Sabater, Antònia (2012) Els senyors de Palma. Història oral. Palma de Mallorca: Edicions Documenta Balear.

Schieffelin, Bambi B. et al. (2012, or. anglès 1998) Ideologías lingüísticas. Madrid: Catarata.

Subirats, Marina (2012) Barcelona: de la necessitat a la llibertat. Les classes socials al tombant del segle XXI. Barcelona: L’Avenç.


Part 3:

Bassols, Margarida; Albert Ricoi Anna M. Torrent (1997): La llengua de TV3. Barcelona: Empúries <<Les Naus d’Empúries>> 6.

Bassols, Margarida i Mila Segarra (2009): El col·loquial dels mitjans de comunicació. Vic: Eumo Editorial.

Bassols, Margarida; Josep-Anton Castellanos i Anna M. Torrent (2003): “Informe sobre la qualitat de la llengua de la televisió en català”, CONSELL DE L’AUDIOVISUAL DE CATALUNYA, Informe de l’audiovisual de Catalunya. Barcelona: Consell de l’Audiovisual de Catalunya, 231-264.

Bastardas, Albert (1988): “La normalització lingüística: l’extensió de l’ús”, Bastardas Albert i Josep Soler [eds.], Sociolingüística i llengua catalana. Barcelona: Empúries <<Biblioteca Universal>> 37, 187-210.

Bastardas, Albert (1996): Ecologia de les llengües. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Casals, Daniel (2003): El català en antena. 20 anys construint el model lingüístic de CatalunyaRàdio. Benicarló: Onada Edicions <<La Nau>> 1.

Casals, Daniel (2007): Ràdio en català. Contribució de Catalunya Ràdio a la creació d’un llenguatge radiofònic per als informatius. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat <<Biblioteca Milà i Fontanals>> 55.

Casals, Daniel; Faura, Neus (2010): El català als mitjans de comunicació. Barcelona: UOC.

Casals, Daniel; Claveria, Glòria; Massanell, Mar; Poch, Dolors [coord.] (2021): "La llengua en el punt de mira dels mitjans de comunicació", monogràfic de l'Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística, núm. 11.

Casals, Daniel; Massanell, Mar [ed.] (2020): La premsa, la ràdio i la televisió com a agents difusors de coneixements lingüístics. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Casals, Daniel; Massanell, Mar [ed.] (2023): Els mitjans escrits i audiovisuals com a formadors lingüístics. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Casals, Daniel; Massanell, Mar; Segarra, Mila [ed.] (2018): L’extensió social de la normativa als mitjans de comunicació. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Cooper, Robert L. (1989): Language Planning and Social Change. Cambridge: Cambridge University Press.

Coromina, Eusebi (2008): El 9 Nou / El 9 TV. Manual de redacció i estil. Vic: Premsa d'Osona.

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2006): ésAdir [http:/esadir.com]

Fishman, J. (2001): “L’agenda de l’estatus en la planificació del corpus”, Mollà, Toni (ed.): Llengua i identitat. Alzira: Bromera, 265-277.

Haugen, Einar (1983): “The implementation of Corpus Planning”, Cobarrubias, Juan i Joshua A. Fishman [ed.], Progress in Language Planning. International Perspectives. Berlín, Nova York, Amsterdam: Mouton.

Institut d'Estudis Catalans (1990 [2009]3): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I. Fonètica. Barcelona: IEC.

Institut d'Estudis Catalans (1992 [2009]4): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II. Morfologia. Barcelona: IEC.

Institut d'Estudis Catalans (2016): Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: IEC.

Julià, Joan,Imma Creus i Sílvia Romero (1999): Llengua i ràdio. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat <<Biblioteca Milà i Fontanals>> 35.

Julià, Joan, Imma Creus i Sílvia Romero (2000): Llengua i mitjans de comunicació. Lleida: Pagès.

Kloss, Heinz (1969): ResearchPossibilities on Group Bilingualim: A Report. Quebec: CIRB.

Lamauela, Xavier (1994): “L’estandardització de les llengües subordinades”, Estandardització i establiment de llengües. Barcelona: Edicions 62, 131-142.

Martí, Joan [ed.] (1991): Processos de normalització lingüística: l’extensió d’ús social i la normativització. Barcelona: Columna.

Mestres, Josep Maria et al. (1994): Manual d’estil. Barcelona: Eumo, Universitat de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra i Rosa Sensat.

Segarra, Mila (1986): Història de l’ortografia catalana. Barcelona: Empúries.

Segarra, Mila (1986): Història de la normativa catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Segarra, Mila (1998): Pompeu Fabra. Barcelona: Empúries.

Segarra, Mila (2000): “L’estandardització lingüística”, Anàlisi de la normativa catalana. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 1-38.

Televisióde Catalunya (1995 [1998]2):El català a TVC. Llibre d’estil. Barcelona: Televisió de Catalunya i Edicions 62.

Vernet, J. (2002): “La politique et la législation linguistiques de l’Etat espagnol et la langue catalane”, Terminogramme, 103-104 (Boix, Emili i Antoni Milian-Massana [eds.]), Aménagement linguistique dans les pays de langue catalane, 129-150.


Part 4:


Aracil, Lluís V. (1982). «Conflicte lingüístic i normalització lingüística a l’Europa nova», dins Papers de sociolingüística, Barcelona, la Magrana, pp. 23-38.

Benet, Josep (1995). L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya, Barcelona, PAM.

Casals, Daniel & Neus Faura (2010). El català als mitjans de comunicació, Barcelona, UOC.

Fabra, Pompeu (1918). Gramàtica catalana, Barcelona, IEC.

Ferrando, Antoni & Miquel Nicolás (2011). Història de la llengua catalana, Barcelona, UOC.

Haugen, Einar (1983). «The Implementation of Corpus Planning: Theory and Practice», dins Juan Cobarrubias & Joshua A. Fishman (ed.), Progress in Language Planning: International Perspectives, Berlin/New York/Amsterdam, Mouton, pp. 269-289.

Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana, Barcelona, IEC.

Kloss, Heinz (1969). Research Possibilities on Group Bilingualism: a Report, Québec, ICRB.

Labov, William (1972). Sociolinguistic Patterns, Philadelphia, University of Pennsylvania.

Marí, Isidor (1992). Un horitzó per a la llengua. Aspectesde la normalització lingüística, Barcelona, Empúries.

Martí i Castell, Joan (1990). Gramàtica històrica. Problemes i mètodes. València, UV.

Massanell i Messalles, Mar (2011). Permeabilitat del català nord-occidental a l’estàndard mediàtic i educatiu: el cas de l’Alt Urgell, Barcelona, IEC.

Massanell i Messalles, Mar (2012). «Feve temps que no diva tants verbs!» Manteniment i transformació de paradigmes verbals en el català nord-occidental del tombant de segle, Barcelona, PAM.

Massanell i Messalles, Mar (2018). «Les terminacions àtones de primera i segona persona del plural en català: una aproximació diacrònica i geolingüística», Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística, 8, pp. 159-258.

Massanaell Messalles, Mar & Gemma Palà (2018). «Que ho faça jo?! Que ho faci ell! Evolució del present de subjuntiu en el nord-occidental actual», Zeitschrift für Katalanistik, 31, pp. 203-246.

Massip, Àngels & Albert Bastardas (ed.) (2014). Complèxica. Cervell, societat i llengua des de la transdisciplinarietat, Barcelona, UB.

Nadal, Josep M. (1992). Llengua escrita i llengua nacional, Barcelona, Quaderns Crema.

Nicolás, Miquel (1998). La història de la llengua catalana: la construcció d’un discurs, València/Barcelona, IIFV/PAM.

Nicolás, Miquel (2019). «La variació lectal del català en l’era de la societat xarxa. Notes per a un debat», dins Francesc Feliu & Olga Fullana (ed.), The Intricacy of Languages, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins, pp. 263-280.

Polanco, Lluís B. (1984). «La normativa al País Valencià. Problemàtica i perspectives», dins Maria Teresa Cabré et al. (ed.), Problemàtica de la llengua normativa. Actes de les Primeres Jornades d’Estudi de la Llengua Normativa, Barcelona, PAM, pp. 107-146.

Pradilla, Miquel Ángel (2011). De política i planificació lingüística. Mirades contemporànies a l’ecosistema comunicatiu català, Benicarló, Onada.

Sistac, Ramon (1998). «L’impacte de la normalització lingüística sobre la variació. Un cas concret: el català nord-occidental», dins Emili Boix et al. (ed.), El contacte i la variació lingüístics: Descripció i metodologia, Barcelona, UB, pp. 161-178.

Turull, Albert (2019). «Les tres fases de l’assumpció nord-occidental de l’estàndard (i viceversa)», Ítaca. Revista de Filologia, 10, pp. 179-207.



Office suite or similar.