Contenido

Bloque 1. Prof. Anna Pineda (Universitat de Barcelona)

anna.pineda@ub.edu

 

Microvariación sintáctica

1. La variación sintáctica del catalán y las lenguas románicas. Aspectos generales e introductorios.

2. Transitividad, intransitividad, ditransitividad.

3. Las alternancias de caso acusativo/dativo.

4. El acusativo preposicional, desde un punto de vista diacrónico y sincrónico.

 

Bibliografía:

 

Adell, Marc V. (1994): «Problemàtica de l’acusatiu preposicional en català: Notes al voltant de Roís de Corella», Miscel·lània Germà Colón. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, vol. 1, 93-109.

 

Cabanes, Vicent (1994): «Anàlisi de la construcció d’objecte directe de persona en català (segles xiii-xvi). Estudi del sintagma article + substantiu»,

 

Júlia Todolí et al. (ed.), Estudis Sobre Morfologia valenciana: Miscel·lània 94. Alcoi / València: Marfil / Generalitat Valenciana, 77-136.

 

Cabanes, Vicent (1995): «Anàlisi de la construcció d’objecte directe de persona en català (segles xiii-xvi). Estudi del nom propi», A Sol Post, 3, 47-89.

 

Cabré, Teresa & Jaume Mateu (1998): «Estructura gramatical i normativa lingüística: a propòsit dels verbs psicològics en català», Quaderns. Revista de traducció 2, 65-81.

 

Caro Reina, Javier (2020): «Differential Object Marking with proper names in Romance languages», Luise Kempf, Damaris Nübling & Miriam Schmuck (ed.), Linguistik der Eigennamen. Berlin: De Gruyter, 225-257.

 

Escandell-Vidal, Victoria (2009): «Differential object marking and topicality. The case of Balearic Catalan», Studies in Language, 33, 832-884.

 

Escandell-Vidal, Victoria (2007): «Acusatiu preposicional i dislocació amb clític», Caplletra, 42, 185-218.

 

Ledgeway, Adam (2011): «Syntactic and morphosyntactic typology and change», Martin Maiden, John Charles Smith & Adam Ledgeway (ed.), The Cambridge History of Romance Languages, vol. 1. Structures. Cambridge: Cambridge University Press, 382-471.

 

Pineda, A. (2015): ‘Del datiu a l’acusatiu. Un canvi sintàctic en procés en llengües romàniques i basc’. Llengua & Literatura (Barcelona), 25, 73-97. DOI: 10.2436/20.2502.01.74. ISSN (printed version): 0213-6554 / ISSN (electronic version): 2013-9527.

 

Pineda, A. (2018): «Li-per-els[i] o la despronominalització del clític datiu en català: un fenomen incipient», Quaderns de Filologia-Estudis lingüístics,23 (Special Issue: «Els mecanismes de referència en la interfície gramàtica-discurs. Cohesió, coherència i cognició»), 247-281. DOI: 10.7203/qf.23.13530

 

Pineda, A. (2018): «Overt and covert ditransitivity in Romance: From double object constructions to case alternations», Agnes Korn & Andrej Malchukov (ed.): Ditransitive constructions in a cross-linguistic perspective. Wiesbaden: Reichert Verlag, 77-94.

 

Pineda, A. (2020): «From Dative to Accusative. An Ongoing Syntactic Change in Romance», Probus. International Journal of Romance Linguistics, 32(1), 129-173.

 

Pineda, A. (2020): «La (in)transitivitat en Fabra: Aspectes clau», Josep Murgades, Neus Nogué & Eloi Bellés (ed.), Pompeu Fabra, a la Universitat i de la Universitat. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 139-165.

 

Pineda, A. (2021): «El marcatge diferencial d’objecte en català (i Fabra)», M. Àngel Pradilla (ed.), De llengua i societat: De la proposta fabriana a la reforma normativa de l'IEC. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 211-222.

 

Pineda, A. (2021): «The role of SE and NE in Romance verbs of motion. Evidence from Catalan, Italian, Aragonese and Spanish varieties», Grant Armstrong & Jonathan MacDonald (ed.): Unraveling the complexity of the SE clitic. Berlin: Springer (series Studies in Natural Language and Linguistic Theory), p. 265-290. ISBN: 978-30-3057-003-3

 

Pineda, A. (2021): «The development of DOM in the diachrony of Catalan: (dis)similarities with respect to Spanish», Johannes Kabatek, Philipp Obrist & Albert Wall (ed.): Differential Object Marking in Romance - The third wave. Berlin: De Gruyter, 243-277. ISBN: 978-31-1064-656-6

 

Pineda, A. (2023): «L’acusatiu preposicional en català: d’on venim i cap a on anem?», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 74, 149-182.

 

Pineda, A. (2023): «L’acusatiu preposicional en català: història, controvèrsia i ús», Llengua & Literatura, 33, 113-135.

 

Salvador, Vicent & Manuel Pérez Saldanya (1993): «Transitivité et interférence linguistique: la construction A+complément d’objet direct en espagnol et en catalan», Contrastes. Revue de linguistique contrastive, 39-67.

 

Solà, Joan (1994):Sintaxi normativa: estat de la questió. Barcelona: Empúries.

 

 

 

 

Bloque 2. Francesc Bernat (Universitat de Barcelona)

francesc.bernat@ub.edu

 

El cambio lingüístico 

 

1. Sincronía y diacronía
2. Variación y cambio lingüístico
3. Factores del cambio lingüístico
4. Tipos y mecanismos del cambio lingüístico

4.1.     Cambio fonético

4.2.     Cambio morfológico

4.3.     Cambio sintáctico

4.4.     Cambio léxico

4.5.     Cambio semántico

1. Estudio de casos en la diacronía del catalán

 

Bibliografía:

 

Aitchison, J. (1993). El cambio en las lenguas: ¿Progreso o decadencia? Barcelona: Ariel.

 

Badia i Margarit, A. M. (1984). Gramàtica històrica catalana. València: 3 i 4.

 

Batlle, M. et alii (2016). Gramàtica històrica de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

 

Burling, R. (1992). Patterns of language. Structure, variation, change. Orlando, FL: Academic Press.

 

Casado, C., & Marrero, V. (2009). Variación y cambio lingüístico. In: M. V. Escandell (Ed.), El lenguaje humano. (pp. 239-75). Madrid: Editorial Universitaria Ramón Areces.

 

Chambers, J. K., Trudgill, P., & Schilling-Estes, N. (Eds). (2001). The handbook of language variation and change. Oxford: Blackwell.

Labov, W. (1963). The social motivation of a sound change. Word, 19, 273-309.

 

Labov, W. (1996). Principios del cambio lingüístico. Volumen 1: Factores internos. Madrid: Gredos.

 

Labov, W. (2006). Principios del cambio lingüístico. Volumen 2: Factores sociales. Madrid: Gredos.

 

Moll, F. de B. (1991 [1952]). Gramàtica històrica catalana. València: Universitat de València.

 

Pérez Saldanya, M. (1998). “Per a una teoria del canvi morfosintàctic”. JOCS, 1. Disponible a http://www.uoc.edu/jocs/1/linguistica/linguistica.html

 

 

 

Bloque 3. Josefina Carrera-Sabaté (Universitat de Barcelona)

jcarrera@ub.edu

 

Variación sociofonética en entornos multilingües

 

1. Fundamentos cognitivos de la variación sociofonética

2. Variación interna de una lengua. Producción, percepción y subjetividad de los hablantes

3. Metodología de la investigación en sociofonética

4. Variación sociofonética del catalán en entornos multilingües

 

Bibliografía:

 

Carrera-Sabaté, J. (2009). Affricates in Lleidatà: A sociophonetic case study. Stanford, J.M.; Preston, D. (eds.), Variation in Indigenous Minority Languages. Amsterdam. John Benjamins: 77-107.

 

Carrera-Sabaté, J. (2013). Vocals tòniques del lleidatà en entorns multilingües. Treballs de Sociolingüística Catalana, 23: 117-132 

 

Colantoni, L.; Steele, J.; Escudero, P. (2015) Second Language Speech. Theory and Practice. U.K.: Cambridge University Press.

 

Coleman, J. (2002). Phonetic representation in the mental lexicon. Durand, J.; Laks, B. (eds.) Phonetics, Phonology and Cognition. Oxford. Oxford Univ. Press: 96-130.

 

Labov, W. (2010) Principles of Linguistic Change. Vol 3: Cognitive and Cultural Factors. Malden/Oxford: Wiley-Blackwell.

 

Moreno-Fernández, F. (2012) Sociolingüística cognitiva. Proposiciones, escolios y debates. Madrid/Frankfurt: Iberoamericana/Vervuert.

 

Pradilla, M. À. (2008). Sociolingüística de la variació i llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans

 

Tagliamonte, S. (2012) Variationist Sociolinguistics. Change, Observation, Interpretation. Malden/Oxford: Wiley-Blackwell

 

Tatham, M.; Morton, K. (2011). A guide to Speech Production and Perception. Edinburgh University Press: Edimburg.

 

Wrembel, M. (2015). In search of a new perspective: Cross-linguistic influence in the acquisition of third language phonology.  Poznań: Adam Mickiewicz University Press.

 

 

 

Bloc 4. Clàudia Pons-Moll (Universitat de Barcelona)

claudia.pons@ub.edu

 

Este bloque es complementario del bloque 4 de la asignatura obligatoria Lengua Catalana: Análisis, Codificación, Comunicación y Aprendizaje

 

1. La interfaz fonología-sintaxis

1.1. Fenómenos sintácticos condicionados fonológicamente

1.2. Peso prosódico y orden y selección de constituyentes

1.3. El caso de las colocaciones en catalán y en otras lengaas

 

2. La interfaz fonología-semántica

2.1. Fonosimbolismo corporal, imitativo, convencional, sinestesia

2.2. Iconicidad auditiva, articulatoria, asociativa

2.3. Fonoestemas y onomatopeyas en catalán y en otras lenguas

2.4. Fonosimbolismo y creación literaria y publicitaria

 

Bibliografía:

 

Cabré, Teresa (2002). Altres sistemes de formació de mots. Solà, Joan; Lloret, Maria Rosa; Mascaró, Joan; Pérez Saldanya, Manuel (dir), Gramàtica del català contemporani. cap. 9. Barcelona: Empúries. 889–932.

 

Firth, John R. (1930). Speech. Mackin and Strevens (eds.) The Tongues of Men and Speech (Language and Language Learning no. 2.) Londres: Oxford University P 1964.

 

Hinton, Leanne; Nichols, Johanna; Ohala, John J. (ed.). Sound Symbolism.
Cambridge: Cambridge University Press

 

Jespersen, Otto (1922). Language: Its Nature, Development and Origin. London : G Allen & Unwin.

 

Nänny, Max; Fisher, Olga (1999). Form miming meaning. Amsterdam; Filadèlfia: John Benjamins Publishing Company. [Part II].

 

Ross, John R. (1982). The sound of meaning. The Linguistic Society of Korea (ed.) Linguistics in the morning calm. Seoul: Hanshin Publishing Co. 275-290.

 

Ryan, Kevin (2019). Prosodic weight. Categories and continua. Oxford: Oxford University Press.

 

Sapir, Edward (1929). A study in phoneticsymbolism. Journal of experimental psychology, 12. pàg. 225-239.