Literatura Comparada: Modernitat i Postmodernitat
Codi: 42314 Crèdits: 10| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4313178 Literatura Comparada: Estudis Literaris i Culturals | OT | 0 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- David Roas Deus
- Correu electrònic:
- david.roas@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Jordi Cerdà Subirachs
- Gonzalo Ponton Gijon
- Eduard Vilella Morato
Prerequisits
No s'exigeix cap requisit previ per cursar el mòdul.
Objectius
El fil conductor del mòdul és l'anàlisi de la representació del jo i la realitat en la Modernitat i la Postmodernitat. Per això s'han seleccionat diversos gèneres i temes en què es manifesta dit problemàtica en molt diverses formes: el fantàstic (com subversió de la realitat), el motiu del doble (com subversió de la identitat), la despersonalització i l'heteronomia (també com ruptures de la noció tradicional d'identitat), la literatura de la Shoah (els límits de la imaginació literària, la noció de testimoni, la memòria exemplar enfront de la memòria literal) i la cibercultura i el virtual (com transgressió de les formes de representació de la realitat
Competències
- Analitzar com s'ha constituït la tradició literària i quins processos literaris i culturals han tingut un paper rellevant.
- Aplicar els diferents models teòrics i genèrics a l'anàlisi i la interpretació de textos.
- Avaluar les aplicacions actuals de la literatura comparada a partir dels processos històrics que ha seguit.
- Comunicar els resultats de les seves investigacions a un públic expert i no expert.
- Interpretar, d'acord amb les principals metodologies d'anàlisi, els continguts temàtics i simbòlics de l'obra en funció de les seves estratègies retòriques i pragmàtiques.
- Organitzar, planificar i gestionar projectes.
- Raonar críticament a partir de l'anàlisi i la síntesi.
- Realitzar aportacions creatives i originals en l'estudi comparativista dels textos literaris i culturals.
- Treballar en un equip interdisciplinari en entorns diversos.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar els models teòrics i genèrics des del punt de vista específic de la interpretació comparatista, supranacional i supralingüística.
- Aplicar els principis i els mètodes propis de les aproximacions comparativistes actuals a la descripció i anàlisi històric dels dos grans períodes estudiats en el mòdul (Modernitat i Postmodernitat)
- Comunicar els resultats de les seves investigacions a un públic expert i no expert.
- Enllaçar la interacció entre codis semiòtics i gèneres artístics en el seu entrellaçament diacrònic.
- Organitzar, planificar i gestionar projectes.
- Raonar críticament a partir de l'anàlisi i la síntesi.
- Relacionar manifestacions literàries amb altres codis culturals essencials a cada període (pintura, cinema, música, còmic, etc.)
- Revelar els codis semàntics dominants (temes, motius, estils, gèneres?), així com la seva funció i sentits, a la Modernitat i la Postmodernitat.
- Treballar en un equip interdisciplinari en entorns diversos.
Continguts
I. El fantàstic: aproximacions teòriques (Prof. David Roas)
1. El Fantàstic i el concepte de Realitat
2. Aproximacions teòriques
2.1. El terme "fantàstic"
2.2. Algunes definicions clàssiques (Lovecraft, Caillois, Vax, Todorov)
3. Exposició de la meva pròpia Teoria del Fantàstic
3.1. L'impossible
3.2. La por
3.3. El llenguatge
4. Límits del Fantàstic
5. El monstre fantàstic
II. Doble i identitat (Prof. Eduard Vilella)
1. El camp temàtic del doble. Aspectes descriptius, històrics i metodològics.
2. Crisi del subjecte i representació literària de la modernitat a la postmodernitat.
III. Identitat, despersonalització i heteronímia (Prof. Jordi Cerdà)
1. La personalitat com a mite literari contemporani.
1.1. Breu recorregut per les "personalitats" de la literatura portuguesa de fi de segle XIX.
1.2. La ficció biogràfica: el cas de Fradique Mendes d'Eça de Queirós.
2. Fernando Pessoa en el context de les avantguardes europees.
2.1. La lectura de l'avantguarda des de la perifèria.
2.2 Despersonalització i avantguardes.
3. La creació heteronímica.
3.1. La heteronímia com a sistema literari compensatori.
3.2. El diàleg heteronímico: "o drama em gente"
IV. Literatura de la Shoah (Prof. Gonzalo Pontón)
Es dedicaran dues sessions a la presentació de l'anomenada "literatura de la Shoah", a través de l'anàlisi d'algunes de les seves qüestions clau: l'escriptura del desastre, els límits de la imaginació literària, la noció de testimoni, la memòria exemplar davant la memòria literal. Aquests assumptes s'il·lustraran amb fragments de les seves principals veus (Levi, Améry, Kertész, Semprún). Es consideraran també obres literàries que no han estat escrites per supervivents i representacions cinematogràfiques que han abordat el problema de la representació de l'extermini. La bibliografia específica, així com les indicacions sobre les lectures, es facilitaran amb la deguda antelació.
Metodologia
* Activitats dirigides:
Classe seminari. Exposició i dinamització. Comentari de textos proposats al Campus Virtual. Comentari de referències bibliogràfiques fonamentals. Debat a l'aula.
* Activitats supervisades:
Tutories presencials individuals.
Revisió dels exercicis i treballs de presentació obligatòria
* Activitats autònomes:
estudi personal
Lectures i comentaris de text proposats a l'aula o al Campus Virtual o en els llistats bibliogràfics. Realització d'activitats pràctiques.
Preparació d'intervencions orals. Elaboració d'un assaig final.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| seminari | 80 | 3,2 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9 |
| Tipus: Supervisades | |||
| tutories presencials | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 5, 6, 9 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi personal Lectures i comentaris de text. Preparació de presentacions orals. Elaboració d'un assaig final | 140 | 5,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Avaluació
Presentació de quatre breus trebals escrits/resenyes vinculats a las sesiones impartides pels professors Roas, Pontón, Vilella y Cerdà.
Presentació a final de curs d'un treball escrit (20 págs.) a un dels professors del módul.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Avaluació única
Si l’alumne ha demanat avaluació única, haurà de presentar els 5 exercicis abans descrits, amb el mateix valor, en un sol dia a fina de curs.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Presentació de quatre breus treballs escrits /ressenyes | 50% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Presentació treball escrit a final de curs | 50% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Bibliografia
I. EL fantàstic: aproximacions teòriques
ALAZRAKI, Jaime [1990], «¿Qué es lo neofantástico?», en Roas [2001b:265-282].
BESSIÈRE, Irene, Le récit fantastique. La poétique de l’incertain, Larousse Université, París, 1974.
BESSIÈRE, Irene [1974b], «El relato fantástico: forma mixta de caso y adivinanza», en Roas [2001, pp. 83-104].
BOZZETTO, Roger [1990], «¿Un discurso de lo fantástico?», en Roas [2001:223-242].
BOZZETTO, Roger, “El sentimiento de lo fantástico y sus efectos”, en David Roas (coord.), Lo fantástico: literatura y subversión, monográfico de la revista Quimera, núm. 218-219 (julio-agosto de 2002), pp. 35-40.
CAMPRA, Rosalba [1981], «Lo fantástico: una isotopía de la transgresión», en Roas [2001:153-191].
CAMPRA, Rosalba, Territorios de la ficción. Lo fantástico, Renacimiento, Sevilla, 2008.
CASAS, Ana, “Transgresión lingüística y microrrelato fantástico”, en David Roas y Ana Casas (coords.), Lo fantástico en España (1980-2010), número monográfico de la revista Insula, núm. 765 (septiembre de 2010), pp. 10-13.
CHIAMPI, Irlemar, O realismo maravilhoso, Editorial Perspectiva, São Paulo, 1980.
ERDAL JORDAN, Mary, La narrativa fantástica. Evolución del género y su relación con las concepciones del lenguaje, Madrid: Vervuert Iberoamericana, Madrid, 1998.
FERNÁNDEZ, Teodosio. “Lo real maravilloso de América y la literatura fantástica”, en Roas [2001b:283-297].
FREUD, Sigmund, «Lo ominoso» (Das Unheimliche, 1919), en Obras completas. Vol. XVII: De la historia de una neurosis infantil y otras obras (1917-1919), ed. James Strachey y Anna Freud, Amorrortu Editores, Buenos Aires, 1988, pp. 219-251.
JACKSON, Rosemary, Fantasy, the literature of subversion, New Accents, Nueva York, 1981.
REISZ, Susana [1989], «Las ficciones fantásticas y sus relaciones con otros tipos ficcionales», en Roas [2001: 193-221].
ROAS, David (ed.), Teorías de lo fantástico, Arco/Libros (serie Lecturas), Madrid, 2001.
ROAS, David, «La amenaza de lo fantástico», en David Roas (ed.), Teorías de lo fantástico, Arco/Libros (serie Lecturas), Madrid, 2001, pp. 7-44.
ROAS, David, «La risa grotesca y lo fantástico», en Pilar Andrade, Arno Gimber y María Goicoechea (eds.), Espacios y tiempos de lo fantástico. Una mirada desde el siglo XXI, Peter Lang, Berna, 2010, pp. 17-30.
ROAS, David, Tras los límites de lo real. Una definición de lo fantástico, Páginas de Espuma, Madrid, 2011.
ROAS, David, «El monstruo fantástico posmoderno: entre la anomalía y la domesticación», Revista de Literatura, vol. LXXXI, núm. 161 (2019), pp. 29-56.
RODRÍGUEZ HERNÁNDEZ, Tahiche, “La conspiración fantástica: una aproximación lingüístico-cognitiva a la evolución del género”, Espéculo. Revista de Estudios Literarios, núm. 43 (2010) [http://www.ucm.es/info/especulo/numero43/consfan.html].
TODOROV, Tzvetan, Introduction à la littérature fantastique, Seuil, París, 1970. (los capítulos 2 y 3 están traducidos en Roas 2001)
II. Doble i identitat
FREUD, S., (1973) “Lo Siniestro” in Obras Completas, Tomo III. Madrid: Biblioteca Nueva, (3a. ed.), 1973, pp. 2483‑2505.
FUSILLO, M., L’altro e lo stesso. Teoria e storia del doppio, Firenze, La Nuova Italia, 1998.
JOURDE, P.; P. TORTONESE, Visages du double. Un thème littéraire, [sl], Nathan, 1996.
III. Identitat, despersonalització i heteronímia
PESSOA, Fernando, Poesía (nueve volúmenes), Madrid, Abada editores.
PESSOA, Fernando, El libro del desasosiego, Barcelona, Acantilado.
BLOOM, Harold, Genius: A Mosaic of One Hundred Exemplary Creative Minds. Warner Books, 2003
CRESPO, Ángel, Estudios sobre Fernando Pessoa, Barcelona, Bruguera, 1984.
PAZ, Octavio, Cuadrivio: Darío, López Velarde, Pessoa, Cernuda. México: J. Mortiz, 1965.
Programari
Cap