Introducció a l’Arqueologia
Codi: 106849 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2504611 Arqueologia | FB | 1 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Francesc Xavier Busquets Costa
- Correu electrònic:
- francescxavier.busquets@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Prerequisits
No es demanen requisits previs per matricular-se
Objectius
Els objectius del primer curs (amb 60 crèdits de formació bàsica obligatòria) són dotar a l’estudiant d’una formació bàsica en arqueologia, història i altres disciplines socials, i que es familiaritzi amb matèries històrico-arqueològiques que es desenvoluparan en cursos posteriors. Així, la meitat dels crèdits corresponen a la matèria Història, que es composa de l’assignatura Introducció a l’Arqueologia , i d’una assignatura per a cada un dels grans períodes històrics (Prehistòria, Història Antiga, Història Medieval, i Història Moderna i Contemporaria). Els 30 crèdits restants corresponen a matèries de tipus social que han de complementar la formació en lletres de l’arqueòleg com l’art, la filosofia, l’antropologia i la llengua. Per tant, mentre des de la matèria Història s’inicia a l’alumne en els dos grans blocs de coneixements que composen el grau – els de tipus històric i els de tipus metodològic -, és exclusivament Introducció a l’Arqueologia que té la responsabilitat de d’aportar uns fonaments sòlids sobre els quals s’hauran de bastir els coneixements de tipus metodològic al llarg del grau. Amb aquest objectiu i amb el d’aportar una visió panoràmica de la disciplina, es composa de pinzellades de temes molt diversos i conté pràctiques d’excavació.
Concretament, els objectius formatius de l’assignatura són:
1) Aportar a l’alumne una visió panoràmica de l’arqueologia i del procés que implica un projecte de recerca arqueològica.
En aquest sentit, principalment, es pretén que l’alumne:
- es familiaritzi amb el concepte d’arqueologia científica i amb la informació que pot aportar l’anàlisi i interpretació de les restes arqueològiques
- reflexioni sobre la importància social del patrimoni arqueològic.
- adquireixi nocions sobre els principals mètodes d’investigació arqueològica
2) Que l’alumne conegui i apliqui la metodologia essencial per desenvolupar un treball de recerca bibliogràfica (ex. estratègies de recerca bibliogràfica, estructura, aspectes formals, etc).
3) Que l’alumne adquireixi coneixements essencials pràctics d’excavació.
4) Que l’alumne adquireixi uns primers coneixements sobre diferents jaciments de Catalunya.
Resultats d'aprenentatge
- CM05 (Competència) Aplicar mitjançant respostes innovadores els procediments teòrics i metodològics de l'arqueologia a les demandes de la societat.
- CM07 (Competència) Plantejar una conceptualització teòrica i metodològica de l'arqueologia coherent amb perspectives inclusives i no sexistes del passat.
- KM08 (Coneixement) Identificar les aportacions de disciplines com l'antropologia, la sociologia, la teoria econòmica, la geografia, l'epistemologia i la filosofia de la ciència a la teoria arqueològica.
- SM07 (Habilitat) Aplicar l'estructura lògica de l'arqueologia com a ciència per a identificar els processos que sustenten els raonaments principals a fi de poder analitzar els processos d'inferència i generació d'informació arqueològica i proporcionar-ne una visió pròpia.
- SM08 (Habilitat) Explicar sintèticament les propostes explicatives principals del passat de les diferents escoles teòriques en arqueologia, valorant-ne tant fortaleses com debilitats.
Continguts
Programació de l’assignatura – Introducció a l’arqueologia
Presentació de l’assignatura
- El Concepte d’arqueologia i la seva evolució al llarg de la història
- El concepte actual d’arqueologia
- Evolució del concepte actual d’arqueologia
- Noves escoles de pensament arqueològic
- La detecció d’un jaciment arqueològic: documentació i prospecció
- Troballes ocasionals
- Documentació bibliogràfica
- Reconeixements aeris i teledetecció
- Prospecció superficial d’un territori
- Prospecció geofísica i altres mètodes de prospecció
- Projecte de prospecció – treball dels estudiants
- Confecció del treball i preparació de la presentació
- Presentacions
- L’excavació arqueològica
- L’excavació arqueològica com a mètode per reconstruir la història dels jaciments
- Mètodes d’excavació arqueològica
- Principis bàsics de l’estratigrafia arqueològica
- Individualització i excavació de les unitats estratigràfiques
- La documentació de l’excavació: enregistrament al jaciment i bases de dades
- La reconstrucció i datació de la seqüència estratigràfica
i. El concepte de cronologia relativa i absoluta
ii. Les relacions estratigràfiques i el mètode Harris
iii. La ceràmica i altres elements de datació com a fòssil director de l’estratigrafia
- Mètodes científics de datació absoluta
- Tipus de materials
- Mètodes basats en cicles anuals: la dendrocronologia, les varves
- Sistemes radioactius:
i. El Carboni 14
ii. La Termoluminiscència
- Mètodes relatius calibrats: l’arqueomagnetisme o rehidroxilació
- Cultura material
- Tipus de material –condicions de preservació
- Mostres de sòls, paleofauna i paleobotànica
- La Interpretació de les evidències arqueològiques
- La dieta Alimentària
- Intercanvi-Comerç
- L’esfera religiosa,ritual,ideologia...
- Didàctica i difusió del patrimoni
- L’arqueologia a Catalunya avui: legislació i món laboral
- Legislació i món laboral
- Arqueologia subaquàtica
- Introducció històrica
- Tipus de jaciments subaquàtics
- Informació que pot aportar l’arqueologia subaquàtica
- Documentació i prospecció
- Tasques d’excavació subaquàtica
- Conservació dels materials
- La conservació de jaciments arqueològics i la importància social de l’arqueologia
- Arqueologia pública
Metodologia
Dirigides
Activitats a l’aula:
- classe magistral
- exercicis pràctics: d’introducció i/o revisió de les unitats docents i d’aplicació dels conceptes teòrics a la pràctica.
- lectura d’articles de premsa amb el subsegüent debat
- vídeos
- 2 treballs en grup sobre casos d’estudi i exposicions orals d’aquests treballs.
Sortides de camp:
Conceptes teòrics i aplicació pràctica d’aquest conceptes :
-Introducció al jaciment
- Topografia arqueològica
- Documentació d’excavació
- Tractament i classificació de materials arqueològics.
Supervisades
Pràctiques de camp d’excavació:
- Excavació: diferenciació i excavació de l’estratigrafia arqueològica.
- Visita a un jaciment arqueològic: Torre Llauder
Autònomes
Exercicis i treball de recerca bibliogràfica
Pràctiques de camp d’excavació: sortida a Torre Llauder
Estudi i lectura sobre la matèria impartida a classe
Consolidar coneixements
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Activitat a l'aula | 34,5 | 1,38 | CM05, CM07, KM08, SM07, SM08 |
| Sortides | 20,5 | 0,82 | CM07, SM07 |
| Visita a un jaciment arqueològic | 5 | 0,2 | SM07, SM08 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Identificació i diferenciació d'una estratigrafia arqueològica | 5 | 0,2 | CM07, SM07 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi i lectura sobre la teoria impartida a classe | 22 | 0,88 | CM05, CM07, KM08, SM07, SM08 |
| Exercicis i treball de recerca bibliogràfica | 38 | 1,52 | CM05, CM07, KM08 |
Avaluació
Indicadors d’avaluació:
1. Prova teòrica (60%).
Sistema d’avaluació:
S’avaluaran els conceptes impartits a classe a partir d’una pregunta tipus tema - d’anàlisi i síntesi i, opcionalment, també de reflexió crítica - a escollir entre dues opcions.
Competències a demostrar per a l’obtenció d’uns resultats d’avaluació òptims:
Coneixements:
Una correcta assimilació dels coneixements impartits a classe i el seu aprofundiment, com a mínim, a partir d’una de les citacions bibliogràfiques de la bibliografia bàsica per cada unitat docent. En cas que no s’hagi emprat bibliografia per aprofundir els conceptes es tindrà opció a aprovar però no a les qualificacions de notable o excel·lent.
Habilitats:
- Analitzar i sintetitzar informació, distingint la important de la secundària.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crític.
- Saber comunicar adequadament els coneixements adquirits. Redactar amb correcció gramatical i utilitzar un vocabulari i estil acadèmic adequats, així com un vocabulari tècnic específic i de interpretació.
- Dominar en el grau necessari els idiomes per poder aprofundir els continguts de classe amb la bibliografia adient.
- Haver desenvolupat habilitats d’aprenentatge autònom per poder aprofundir els continguts de classe amb labibliografia adient.
2. Exercicis i treball de recerca bibliogràfica (20%).
Competències a demostrar per a l’obtenció d’unsresultats d’avaluació òptims:
Coneixements:
- Saber desenvolupar un treball de recerca formalment correcte tant pel que fa a l’estructura com a les referències i les citacions bibliogràfiques.
- Demostrar una correcta assimilació dels continguts exposats.
Habilitats:
- Analitzar i sintetitzar informació, distingint la important de la secundària.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crític.
- Redactar amb correcció gramatical i utilitzar un vocabulari i estil acadèmic adequats, així com un vocabulari tècnic específic i de interpretació.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de forma autònoma tant en fonts estructurals (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Utilitzar eines informàtiques bàsiques (com els processadors de textos o bases de dades).
- Habilitats per al treball en equip:compromís amb l’equip, hàbit de col·laboració i capacitat per incorporar-se a la resolució de problemes.
- Haver desenvolupat habilitats d’aprenentatge autònom. .
3. Casos d’estudi i corresponents exposicions orals (20%).
Competències a demostrar per a l’obtenció d’uns resultats d’avaluació òptims:
Coneixements:
- Respondre a totes qüestions plantejades en els guions de referència de les activitats.
- Demostrar una correcta assimilació dels continguts exposats.
Habilitats:
- Capacitat de connectar els continguts teòrics amb la pràctica arqueològica.
- Realitzar presentacions orals clares, estructurades, didàctiques i utilitzant un vocabulari i un estil acadèmics adequats.
- Analitzar i sintetitzar informació, distingint la important de la secundària.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crític.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de forma autònoma tant en fonts estructurals (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Utilitzar eines informàtiques bàsiques (com el Power Point).
- Habilitats per al treball en equip:compromís amb l’equip, hàbit de col·laboració i capacitat per incorporar-se a la resolució de problemes.
- Capacitat per debatre a partir del coneixement especialitzat adquirit.
- Dominar en el grau necessari els idiomes per poder efectuar les lectures pertinents.
- Haver desenvolupat habilitats d’aprenentatge autònom.
Competències a demostrar per a l’obtenció d’uns resultats d’avaluació òptims:
Coneixements:
-Demostrar que s’han anat assolint coneixementsd’estratigrafia arqueològica, documentació d’excavació, i tractament i classificació de materials.
Habilitats:
- Habilitats per al treball en equip:compromís amb l’equip, hàbit de col·laboració i capacitat per incorporar-se a la resolució de problemes.
Actituds:
- Dinamisme.
- Responsabilitat.
- Constància.
Avaluació única. Grau de Ciències de l'Antiguitat:
Aquesta assignatura/mòdul no preveu el sistema d’avaluació única
Avaluació única. Grau d'Arqueologia:
1. Prova teòrica (60%).
2. Exercicis i treball de recerca bibliogràfica (20%).
3. Casos d’estudi i corresponents exposicions/presentacions (20%).
Condicions d’avaluació:
- Hi haurà una única convocatòria.
- La no realització d’un 10% o més de les activitats d’avaluació implicarà un no presentat.
- Si la nota d’un 50% o més de les activitats d’avaluació és inferior al 4 sobre 10, no es farà mitja entre les diferents activitats i no s’aprovarà l’assignatura.
- L’entrega amb retard de les activitats d’avaluació sense haver-ho consensuat prèviament amb el professorat restarà un 10% de la nota per cada dia de retard.
Condicions per a la recuperació
- Han d’haver-se presentat a totes les proves que consten en la guia docent de l’assignatura de l’any en curs.
Calendari de recuperació
Les dates dels exàmens de reavaluació estan fixades per la facultat. És la responsabilitat de cadascú saber la data que li correspon fer la reavaluació de la seva assignatura.
Recuperació en modalitat d'avaluació única (grau d'Arqueologia):
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Casos d'estudi i les corresponents exposicions orals | 20% | 1 | 0,04 | CM05, CM07, KM08, SM07, SM08 |
| Examen teòric | 60% | 4 | 0,16 | CM05, CM07, KM08, SM07, SM08 |
| Exercicis i treball de recerca bibliogràfica | 20% | 20 | 0,8 | CM05, CM07, KM08, SM07, SM08 |
Bibliografia
Bibliografia general.
Álvarez Pérez,A.;Rodà,I. eds. (1992): Ciencias, metodologías y técnicas aplicadas a la arqueología. Barcelona etc.: Fundació Caixa de Pensions etc.
Domingo, I.; Burke, H.; Smith, C. (2007): Manual de campo del arqueólogo. Barcelona: Ariel.
Fernandez, V. (1994): Teoría y método de la arqueología. 1 ed. 1990. Madrid: Editorial Síntesis.
Greene, K. (2004): Archaeology: an introduction. 1ª ed 1983. London and New York: Routledge.
Ramos, R. (1987): Arqueología. Métodos y técnicas. 1ª ed. 1977. Barcelona: Ediciones Bellaterra.
Renfrew, C. ; Bahn, P. (2007): Arqueología. Teorías, Métodos y práctica.1ª ed. 1993. Madrid: Akal.
Tema 1. El concepte d’arqueologia i la seva evolució al llarg de la història.
Bahn, P. G. (1996): The Cambridge illustrated history of archaeology. Cambridge etc. Cambridge University Press.
Daniel, G. E. (1981): A Short history of archaeology. London: Thames and Hudson.
Gamble, C. (2002): Arqueología básica. Barcelona: Ariel.
Pallottino, M. (1980): Che cos'è l'archeologia. Firenze: Sansoni.
Schnapp, A. (1993): La Conquête du passé : aux origines de l'archéologie. Paris: Carre.
Trigger, B. G. (1992): Historia del pensamiento arqueológico. Barcelona: Crítica.
Tema 2. L’arqueologia a Catalunya avui: legislació arqueològica i món laboral i Tema 3. La conservació dels jaciments arqueològics i la importància social de l’arqueologia.
Queral, M.A.; Martínez, B. (1996):La gestión del patrimonio arqueológico en España. Madrid: Alianza Editorial.
Tema 4. La detecció de jaciments arqueològics: documentació i prospecció.
Bowden, M. (1999): Unravelling the landscape. An Inquisitive Approach to Archaeology. Stroud: Tempus.
Dabas, M.. i altres. (1998): La prospection. Collection “Archéologiques”. Paris: Editions errance.
García Sanjuán, L. (2005): Introducción al Reconocimiento y Anàlisis Arqueológico del Territorio. Barcelona: Ariel.
Wiseman, J., El-Baz, F. ( 2007 ): Remote Sensing in Archaeology (Interdisciplinary contributions to archaeology). New York: Springer Sicence and Bussines Media.
Reconeixements aeris:
Wilson, D.R. (2000): Air Photo Interpretation for Archaeologists. 1ª ed.1982. Stroud: Tempus.
Prospecció superficial:
White, G.; King, T. (2006): The Archaeological Survey Manual. Walnut Creek:Left Coast Press Inc.
Prospecció geofísica:
Clark, A. (2004) : Seing Beneath the Soil. Prospecting methods in archaeology. 1ª ed.1990. New York: Routledge.
Tema 5. L’excavació estratigràfica.
Carandini, A.. (1997): Historias en la tierra. Manual de excavación arqueológica. 1ª ed. 1981. Barcelona: Editorial Crítica. Barcelona.
Harris, E. (1991): Principios de estratigrafia arqueológica. 1ª ed. 1989. Barcelona: Editorial Crítica.
Roskams, S. (2003): Teoría y práctica de la excavación. Barcelona: Crítica.
Tema 6. Mètodes científics de datació absoluta.
Aitken, M..J. (1990): Science-based dating in archaeology. London and New York: Logman.
Aitken, M.J. Ed. (1997): Chronometric dating in archaeology. Series Advances in archaeological and museum science, 2. New York and London: Plenum Press.
Barrandon, J-N. ; Guibert, P. ; Michel, V. Eds. (2001) : Rencontres internationales d'archéologie et d'histoire d'Antibes (21è : 2000 : Antibes). Datation : actes des recontres, 19-20-21 octobre 2000. Antibes : APDCA.
Langouet, L. ; Giot, P.R. (1992) : La Datation du passe : la mesure du temps en archéologie. Suplement de la Revue d'Archéometrie. Rennes : G.M.P.C.A., 1992
Tema 7. El treball de recerca bibliogràfica.
Gabinet de la Llengua Catalana de la UAB (1995): Les referències i les citacions bibliogràfiques, les notes i els índex. Bellaterra (Barcelona): Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Programari
No requerix de programari específic.