Logo UAB
2023/2024

Gramàtica Històrica de l'Espanyol

Codi: 106376 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2504211 Llengua i Literatura Espanyoles OB 2 2

Professor/a de contacte

Nom:
Carlos Sanchez Lancis
Correu electrònic:
carlos.sanchez@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.


Prerequisits

Aquesta assignatura requereix un domini de l'expressió oral i escrita de l'espanyol equiparable al que s'obté en finalitzar el batxillerat. Es considera, per tant, imprescindible una correcta expressió oral i escrita de l'idioma.

No és imprescindible, però sí recomanable, la possessió d'uns coneixements bàsics de la llengua llatina.


Objectius

Gramàtica històrica de l'espanyol és un curs d'introducció a l'estudi històric de la llengua, tant des d'un punt de vista general (canvi lingüístic) com particular (l'evolució concreta de l'espanyol).

L'objectiu de l'assignatura és que l'estudiantat adquireixi una visió general de les diferents etapes evolutives de l'espanyol, amb especial èmfasi en els canvis grafemàtics i fònics del seu sistema lingüístic, així com un domini inicial de les eines d'estudi diacrònic d'una llengua.

En acabar el curs els/les estudiants han de ser capaços de:

  • Aplicar diferents metodologies a l'estudi de la gramàtica històrica de l'espanyol.
  • Dominar els instruments propis de la lingüística històrica.
  • Identificar els diferents tipus de canvis lingüístics que poden ocórrer en una llengua.
  • Descriure els aspectes més rellevants de la història de la llengua espanyola des del punt de vista extern.
  • Establir les diferents etapes històriques de la llengua espanyola i els canvis fònics i grafemàtics corresponents a cada període. 
  • Realitzar evolucions fòniques de paraules llatines a l'espanyol actual.

Competències

  • Analitzar les principals propietats fonètiques, fonològiques, morfològiques, sintàctiques, lèxiques i semàntiques de la llengua espanyola, la seva evolució al llarg de la història i la seva estructura actual.
  • Elaborar argumentacions aplicables als àmbits de la literatura hispànica, de la teoria literària, de la llengua espanyola i la lingüística, i avaluar-ne la rellevància acadèmica.
  • Identificar les característiques lingüístiques dels diferents períodes en l'evolució de la llengua espanyola.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Utilitzar les eines digitals i les fonts documentals específiques per a la captació i l'organització d'informació.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar els principis de la lingüística històrica per descriure l'evolució de l'espanyol.
  2. Descriure les principals etapes de la història de la llengua espanyola (romanç medieval, espanyol clàssic, espanyol modern) a partir de les seves característiques lingüístiques i els seus condicionants externs.
  3. Fer comentaris lingüisticofilològics de textos antics i situar-los en el seu període corresponent.
  4. Fer prediccions i inferències lingüístiques sobre el contingut d'un text.
  5. Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic i en la transmissió dels seus coneixements.
  6. Fer servir les eines digitals per a l'obtenció, classificació, interpretació i anàlisi de dades rellevants relacionades amb l'estudi de la llengua i de la literatura espanyoles.
  7. Fer servir les fonts tradicionals per a l'obtenció, classificació, interpretació i anàlisi de dades rellevants relacionades amb estudi de la llengua i de la literatura espanyoles.
  8. Justificar mitjançant una terminologia apropiada l'anàlisi de les dades des d'un punt de vista lingüístic.
  9. Reconèixer i descriure l'evolució del lèxic de l'espanyol des del llatí fins a l'actualitat.
  10. Reconèixer i descriure l'evolució del sistema fònic de l'espanyol i els seus trets grafemàtics associats des del llatí a l'actualitat.
  11. Reconèixer i descriure l'evolució del sistema morfològic i sintàctic de l'espanyol des del llatí fins a l'actualitat.
  12. Valorar la diversitat lingüística des d'un punt de vista diacrònic.

Continguts

Tema 1. La lingüística històrica i el canvi lingüístic.

Tema 2. Tipologia de canvis lingüístics.

Tema 3. Història de la llengua espanyola. L'evolució lingüística des de la perspectiva externa: de les llengües preromanes a l'espanyol modern.

Tema 4. Gramàtica històrica. L'evolució lingüística des de la perspectiva interna: grafemàtica, fonètica i fonologia del llatí a l'espanyol.


Metodologia

L'alumnat haurà de realitzar un seguiment continuat de l'assignatura.

Per assolir els objectius assenyalats, es combinaran les explicacions teòriques per part del professor o de la professora (on es mostrarà la metodologia i les eines bàsiques de l'estudi històric de la llengua) amb la realització pràctica d'exercicis a l'aula (centrada principalment en la identificació dels canvis gràfics i fònics experimentats per l'espanyol des del llatí fins a l'actualitat).

Es demanarà l'elaboració de una prova teòrico-pràctica, una prova teòrica i una activitat avaluativa pràctica.

L'aprenentatge d'aquesta assignatura per part de l'estudiantat es reparteix de la següent manera:  

  • Un 37,5% d'activitats dirigides (54,5 hores)

 - Aquestes activitats estan distribuïdes en classes teòriques (55%) i pràctiques a l'aula (45%)

  • Un 10% d'activitats supervisades (15 hores)
  • Un 52% d'activitats autònomes (76 hores)

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes pràctiques 24,5 0,98 1
Classes teòriques 30 1,2 1
Tipus: Supervisades      
Activitats 7,5 0,3 3, 6, 8, 11, 12
Lectures obligatòries 7,5 0,3 6
Tipus: Autònomes      
Elaboració activitats 20 0,8 3, 6, 9
Preparació de les proves 56 2,24 1, 11

Avaluació

El/la professor/a avaluarà aquesta assignatura de manera continuada mitjançant la realització d'una prova teòrico-pràctica, d'una prova teòrica i d'una activitat d'avaluació pràctica.

L'avaluació es distribuirà de la manera: 

  • Prova teòrico-pràctica: 20%
  • Prova teòrica: 30%
  • Activitat avaluativa pràctica: 50%

L'avaluació de l'assignatura s'efectuarà, per tant, a partir de la realització de tres activitats/proves en què es valoraran els següents aspectes:

  • L'assimilació de continguts teòrics;
  • l'aplicació pràctica dels continguts; i
  • l'adequació als requisits de l'activitat en qüestió

Les tres activitats/proves a realitzar són les següents:

  • Un examen teòric-pràctic sobre les lectures obligatòries i els conceptes teòrics i la seva aplicació en la resolució d'exercicis. Aquesta prova constitueix un 20% de la nota final de l'assignatura.
  • Un examen teòric basat en els continguts de les lectures obligatòries. Aquesta prova constitueix el 30% de la nota final de l'assignatura.
  • Una activitat avaluativa pràctica que consistirà en l'evolució d'un nombre determinat de paraules del llatí a l'espanyol, mitjançant la identificació de les diferents etapes evolutives i dels canvis fònics corresponents a cada període. Aquest examen constitueix el 50% de la nota final de l'assignatura.

Les faltes d'ortografia, expressió, lèxic i sintaxi tindran una penalització de 0,2 cadascuna, sense límit, sobre la nota final en les diferents activitats.

Per superar l'assignatura, caldrà realitzar totes les proves. Lanota final, un cop sumades totes les notes i aplicats els percentatges a dalt indicats, haurà de ser igual o superior a 5.

Si bé és responsabilitat de l'alumnat portar al dia l'assignatura, el professorat indicarà amb suficient antelació la data de cadascuna de les proves.

L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més de 1/3 de les activitats d’avaluació.

Totes les activitats d'avaluació són recuperables. Tanmateix el/la estudiant perdrà el dret a la recuperació si la mitjana de les proves realitzades amb el seu corresponent percentatge és inferior a 3,5 punts. Si el/la estudiant té dret a la recuperació, només podrà recuperar, com a màxim, dues proves. A més a més, cal tenir en compte que, per poder optar a la recuperació, l'alumnat està obligat a presentar-se a 2/3 de les proves avaluables.

En cas de demanar resposta a exàmens o sol·licitar presentació d'activitats, treballs, etc., ha de ser tot original i no està permesa la còpia total o parcial de materials ja publicats en qualsevol suport. En cas que l'estudiantrealitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.

L'estudiant que s'aculli a l'avaluació única seguint el procediment establert pel Deganat de la Facultat de Filosofía i Lletres haurà de realitzar en la data programada les següents activitats/proves:

  • Prova teòrico-pràctica: 20%
  • Prova teòrica: 30%
  • Activitat avaluativa pràctica: 50%

S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l’avaluació continuada.

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitat d'avaluació pràctica 50% 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 10, 12
Prova teòrica 30% 1,5 0,06 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 12
Prova teòrico-pràctica 20% 1,5 0,06 1, 2, 3, 9, 10, 11, 12

Bibliografia

L'alumnat haurà d'adquirir el següent manual que serà indispensable per al seguiment de l'assignatura:

CLAVERIA, Gloria; Marta PRAT i Carlos SÁNCHEZ (1999), Curso de lengua española: diacronía. Bellaterra: UAB (Materials, 76). 2ª edició de 2017. Disponible en e-book.

El/la professor/a indicarà durant el desenvolupament de l'assignatura les lectures obligatòries i recomanades per a cada punt del temari. 

 

Obres de referència i manuals:

ARIZA, Manuel (1989), Manual de fonología histórica del español. Madrid: Síntesis.

ARIZA, Manuel (2012), Fonología y fonética histórica del español. Madrid: Arco/Libros. Disponible en e-book.

AZOFRA SIERRA, Mª Elena (2022), El español en su historia. Textos y contextos. Madrid: UNED.

CANO AGUILAR, Rafael (1988), El español a través de los tiempos. Madrid: Arco/Libros. 8ª edición de 2015. Disponible en e-book.

CANO AGUILAR, Rafael (coord.) (2004), Historia de la lengua española. Barcelona: Ariel.

ECHENIQUE, Mª Teresa y Mª José MARTÍNEZ (2011), Diacronía y gramática histórica de la lengua española. Valencia: Tirant Humanidades. Disponible en e-book.

ECHENIQUE, Mª Teresa y Juan SÁNCHEZ (2005), Las lenguas de un reino. Historia lingüística hispánica. Madrid: Gredos.

FERNÁNDEZ ALCAIDE, Marta (2023), Historia de la lengua española II. Español clásico. Madrid: Arco/Libros.

FRADEJAS RUEDA, José Manuel (1997), Fonología histórica del español. Madrid: Visor Libros.

LAPESA, Rafael (1981), Historia de la lengua española. Madrid: Gredos.

LLEAL, Coloma (1990), La formación de las lenguas romances peninsulares. Barcelona: Barcanova.

LLOYD, Paul M. (1987/1993), Del latín al español: I. Fonología y morfología históricas de la lengua española. Madrid: Gredos.

MEDINA LÓPEZ, Javier (1999), Historia de la lengua española I. Español medieval. Madrid: Arco/Libros.

MENÉNDEZ PIDAL, Ramón (1940), Manual de gramática histórica española. Madrid: Espasa-Calpe.

PENNY, Ralph (1991), Gramática histórica del español. Barcelona: Ariel. 2ª edición de 2006.

PENNY, Ralph (2015), “Historia del español: los sonidos”, en Gutiérrez Rexach, J. (ed.): Enciclopedia de Lingüística Hispánica. New York: Routledge, vol. II, pp. 547-563. Disponible en e-book en el catálogo de la UAB.

ROJO, Guillermo (2021), Introducción a la lingüística de corpus en español. New York: Routledge. Disponible en e-book en el catálogo de la UAB.

TORRENS ÁLVAREZ, M.ª Jesús (2018), “Evolución diacrónica de los sonidos del español”, en Ridruejo, E. (ed.): Manual de Lingüística Española. Berlin-Boston: De Gruyter, pp. 67-95. Disponible en e-book.

TORRENS ÁLVAREZ, M.ª Jesús (2018), Evolución e historia de la lengua española. 2ª ed. actualizada. Madrid: Arco/Libros.

TORRUELLA, Joan (2017), Lingüística de corpus. Génesis y bases metodológicas de los corpus (históricos) para la investigación científica. Frankfurt am Main: Peter Lang. Disponible en e-book.

YLLERA, Alicia (1983), “Lingüística histórica”, a ABAD, Francisco y Antonio GARCÍA BERRIO (coord.), Introducción a la lingüística. Madrid: Alhambra, pp. 345-388.

 

Enllaços web:

DAVIES, Mark: Banco de datos [en línea]. Corpus del español. <http://www.corpusdelespanol.org>.

GAGO JOVER, Francisco y F. Javier PUEYO MENA (2020): Old Spanish Textual Archive (OSTA). <http://osta.oldspanishtextualarchive.org>.

REAL ACADEMIAESPAÑOLA: Banco de datos (CORDE) [en línia]. Corpus diacrónicodel español. <http://corpus.rae.es/cordenet.html>.

REAL ACADEMIA ESPAÑOLA: Banco de datos (CREA) [en línia]. Corpus de referencia del español actual. <http://corpus.rae.es/creanet.html>.

REAL ACADEMIA ESPAÑOLA: Banco de datos (CNDH) [en línia]. Corpus del Nuevo Diccionario Histórico del Español. <http://web.frl.es/CNDHE>.

REAL ACADEMIA ESPAÑOLA: Banco de datos (CORPES XXI) [en línia]. Corpus del Español del Siglo XXI. <http://web.frl.es/CORPES>.

TORRUELLA, Joan i KABATEK, Johannes (dirs.). Portal de Corpus Históricos Iberorrománicos (CORHIBER). <http://www.corhiber.org>.


Programari

Aquesta assignatura no requereix cap programari específic.