Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2504211 Llengua i Literatura Espanyoles | OB | 2 | 2 |
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Aquesta assignatura requereix un domini de l'expressió oral i escrita de l'espanyol equiparable al que s'obté en finalitzar el batxillerat. Es considera, per tant, imprescindible una correcta expressió oral i escrita de l'idioma.
No és imprescindible, però sí recomanable, la possessió d'uns coneixements bàsics de la llengua llatina.
Gramàtica històrica de l'espanyol és un curs d'introducció a l'estudi històric de la llengua, tant des d'un punt de vista general (canvi lingüístic) com particular (l'evolució concreta de l'espanyol).
L'objectiu de l'assignatura és que l'estudiantat adquireixi una visió general de les diferents etapes evolutives de l'espanyol, amb especial èmfasi en els canvis grafemàtics i fònics del seu sistema lingüístic, així com un domini inicial de les eines d'estudi diacrònic d'una llengua.
En acabar el curs els/les estudiants han de ser capaços de:
Tema 1. La lingüística històrica i el canvi lingüístic.
Tema 2. Tipologia de canvis lingüístics.
Tema 3. Història de la llengua espanyola. L'evolució lingüística des de la perspectiva externa: de les llengües preromanes a l'espanyol modern.
Tema 4. Gramàtica històrica. L'evolució lingüística des de la perspectiva interna: grafemàtica, fonètica i fonologia del llatí a l'espanyol.
L'alumnat haurà de realitzar un seguiment continuat de l'assignatura.
Per assolir els objectius assenyalats, es combinaran les explicacions teòriques per part del professor o de la professora (on es mostrarà la metodologia i les eines bàsiques de l'estudi històric de la llengua) amb la realització pràctica d'exercicis a l'aula (centrada principalment en la identificació dels canvis gràfics i fònics experimentats per l'espanyol des del llatí fins a l'actualitat).
Es demanarà l'elaboració de una prova teòrico-pràctica, una prova teòrica i una activitat avaluativa pràctica.
L'aprenentatge d'aquesta assignatura per part de l'estudiantat es reparteix de la següent manera:
- Aquestes activitats estan distribuïdes en classes teòriques (55%) i pràctiques a l'aula (45%)
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes pràctiques | 24,5 | 0,98 | 1 |
Classes teòriques | 30 | 1,2 | 1 |
Tipus: Supervisades | |||
Activitats | 7,5 | 0,3 | 3, 6, 8, 11, 12 |
Lectures obligatòries | 7,5 | 0,3 | 6 |
Tipus: Autònomes | |||
Elaboració activitats | 20 | 0,8 | 3, 6, 9 |
Preparació de les proves | 56 | 2,24 | 1, 11 |
El/la professor/a avaluarà aquesta assignatura de manera continuada mitjançant la realització d'una prova teòrico-pràctica, d'una prova teòrica i d'una activitat d'avaluació pràctica.
L'avaluació es distribuirà de la manera:
L'avaluació de l'assignatura s'efectuarà, per tant, a partir de la realització de tres activitats/proves en què es valoraran els següents aspectes:
Les tres activitats/proves a realitzar són les següents:
Les faltes d'ortografia, expressió, lèxic i sintaxi tindran una penalització de 0,2 cadascuna, sense límit, sobre la nota final en les diferents activitats.
Per superar l'assignatura, caldrà realitzar totes les proves. Lanota final, un cop sumades totes les notes i aplicats els percentatges a dalt indicats, haurà de ser igual o superior a 5.
Si bé és responsabilitat de l'alumnat portar al dia l'assignatura, el professorat indicarà amb suficient antelació la data de cadascuna de les proves.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més de 1/3 de les activitats d’avaluació.
Totes les activitats d'avaluació són recuperables. Tanmateix el/la estudiant perdrà el dret a la recuperació si la mitjana de les proves realitzades amb el seu corresponent percentatge és inferior a 3,5 punts. Si el/la estudiant té dret a la recuperació, només podrà recuperar, com a màxim, dues proves. A més a més, cal tenir en compte que, per poder optar a la recuperació, l'alumnat està obligat a presentar-se a 2/3 de les proves avaluables.
En cas de demanar resposta a exàmens o sol·licitar presentació d'activitats, treballs, etc., ha de ser tot original i no està permesa la còpia total o parcial de materials ja publicats en qualsevol suport. En cas que l'estudiantrealitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
L'estudiant que s'aculli a l'avaluació única seguint el procediment establert pel Deganat de la Facultat de Filosofía i Lletres haurà de realitzar en la data programada les següents activitats/proves:
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l’avaluació continuada.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Activitat d'avaluació pràctica | 50% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 10, 12 |
Prova teòrica | 30% | 1,5 | 0,06 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 12 |
Prova teòrico-pràctica | 20% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 9, 10, 11, 12 |
L'alumnat haurà d'adquirir el següent manual que serà indispensable per al seguiment de l'assignatura:
CLAVERIA, Gloria; Marta PRAT i Carlos SÁNCHEZ (1999), Curso de lengua española: diacronía. Bellaterra: UAB (Materials, 76). 2ª edició de 2017. Disponible en e-book.
El/la professor/a indicarà durant el desenvolupament de l'assignatura les lectures obligatòries i recomanades per a cada punt del temari.
Obres de referència i manuals:
ARIZA, Manuel (1989), Manual de fonología histórica del español. Madrid: Síntesis.
ARIZA, Manuel (2012), Fonología y fonética histórica del español. Madrid: Arco/Libros. Disponible en e-book.
AZOFRA SIERRA, Mª Elena (2022), El español en su historia. Textos y contextos. Madrid: UNED.
CANO AGUILAR, Rafael (1988), El español a través de los tiempos. Madrid: Arco/Libros. 8ª edición de 2015. Disponible en e-book.
CANO AGUILAR, Rafael (coord.) (2004), Historia de la lengua española. Barcelona: Ariel.
ECHENIQUE, Mª Teresa y Mª José MARTÍNEZ (2011), Diacronía y gramática histórica de la lengua española. Valencia: Tirant Humanidades. Disponible en e-book.
ECHENIQUE, Mª Teresa y Juan SÁNCHEZ (2005), Las lenguas de un reino. Historia lingüística hispánica. Madrid: Gredos.
FERNÁNDEZ ALCAIDE, Marta (2023), Historia de la lengua española II. Español clásico. Madrid: Arco/Libros.
FRADEJAS RUEDA, José Manuel (1997), Fonología histórica del español. Madrid: Visor Libros.
LAPESA, Rafael (1981), Historia de la lengua española. Madrid: Gredos.
LLEAL, Coloma (1990), La formación de las lenguas romances peninsulares. Barcelona: Barcanova.
LLOYD, Paul M. (1987/1993), Del latín al español: I. Fonología y morfología históricas de la lengua española. Madrid: Gredos.
MEDINA LÓPEZ, Javier (1999), Historia de la lengua española I. Español medieval. Madrid: Arco/Libros.
MENÉNDEZ PIDAL, Ramón (1940), Manual de gramática histórica española. Madrid: Espasa-Calpe.
PENNY, Ralph (1991), Gramática histórica del español. Barcelona: Ariel. 2ª edición de 2006.
PENNY, Ralph (2015), “Historia del español: los sonidos”, en Gutiérrez Rexach, J. (ed.): Enciclopedia de Lingüística Hispánica. New York: Routledge, vol. II, pp. 547-563. Disponible en e-book en el catálogo de la UAB.
ROJO, Guillermo (2021), Introducción a la lingüística de corpus en español. New York: Routledge. Disponible en e-book en el catálogo de la UAB.
TORRENS ÁLVAREZ, M.ª Jesús (2018), “Evolución diacrónica de los sonidos del español”, en Ridruejo, E. (ed.): Manual de Lingüística Española. Berlin-Boston: De Gruyter, pp. 67-95. Disponible en e-book.
TORRENS ÁLVAREZ, M.ª Jesús (2018), Evolución e historia de la lengua española. 2ª ed. actualizada. Madrid: Arco/Libros.
TORRUELLA, Joan (2017), Lingüística de corpus. Génesis y bases metodológicas de los corpus (históricos) para la investigación científica. Frankfurt am Main: Peter Lang. Disponible en e-book.
YLLERA, Alicia (1983), “Lingüística histórica”, a ABAD, Francisco y Antonio GARCÍA BERRIO (coord.), Introducción a la lingüística. Madrid: Alhambra, pp. 345-388.
Enllaços web:
DAVIES, Mark: Banco de datos [en línea]. Corpus del español. <http://www.corpusdelespanol.org>.
GAGO JOVER, Francisco y F. Javier PUEYO MENA (2020): Old Spanish Textual Archive (OSTA). <http://osta.oldspanishtextualarchive.org>.
REAL ACADEMIAESPAÑOLA: Banco de datos (CORDE) [en línia]. Corpus diacrónicodel español. <http://corpus.rae.es/cordenet.html>.
REAL ACADEMIA ESPAÑOLA: Banco de datos (CREA) [en línia]. Corpus de referencia del español actual. <http://corpus.rae.es/creanet.html>.
REAL ACADEMIA ESPAÑOLA: Banco de datos (CNDH) [en línia]. Corpus del Nuevo Diccionario Histórico del Español. <http://web.frl.es/CNDHE>.
REAL ACADEMIA ESPAÑOLA: Banco de datos (CORPES XXI) [en línia]. Corpus del Español del Siglo XXI. <http://web.frl.es/CORPES>.
TORRUELLA, Joan i KABATEK, Johannes (dirs.). Portal de Corpus Históricos Iberorrománicos (CORHIBER). <http://www.corhiber.org>.
Aquesta assignatura no requereix cap programari específic.