Sintaxi de l'Espanyol: l'Oració Composta
Codi: 106369 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2504211 Llengua i Literatura Espanyoles | OB | 3 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Yolanda Rodríguez Sellés
- Correu electrònic:
- yolanda.rodriguez@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Lluïsa Hernanz Carbó
Prerequisits
Com que l'estudiant ha demostrat, mitjançant l'obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica i a les obligatòries, que ha adquirit les competències bàsiques, haurà de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit. Per aquest motiu, les errades ortogràfiques i d'expressió que pugui cometre comportaran un descens de la puntuació en la qualificació final.
Les activitats pràctiques i els treballs presentats en l'assignatura hauran de ser originals i no s'admetrà, en cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats en qualsevol suport. L'eventual presentació de material no original sense indicar adequadament el seu origen comportarà, automàticament, la qualificació de suspens (0).
Així mateix, es considera que l'estudiant coneix les normes generals de presentació d'un treball acadèmic. Tot i això, el professor de l'assignatura pot donar normes específiques, en el cas que ho consideri necessari.
Objectius
L'assignatura s'integra en el conjunt de la matèria, que forma part dels 108 crèdits de formació obligatòria del Grau de Llengua i Literatura Espanyoles, i que l'estudiant cursa juntament amb altres assignatures de llengua i literatura. Es tracta d'un curs de sintaxi que complementa i aprofondeix l'assignatura Sintaxi de l'espanyol: l'oració simple. Es parteix d'un enfocament descriptiu dels fenòmens que Sintaxi de l'espanyol: l'oració simple afecten l'oració composta i s'hi aporten les eines teòriques fonamentals per a la seva anàlisi i comprensió.
Competències
- Analitzar les principals propietats fonètiques, fonològiques, morfològiques, sintàctiques, lèxiques i semàntiques de la llengua espanyola, la seva evolució al llarg de la història i la seva estructura actual.
- Elaborar argumentacions aplicables als àmbits de la literatura hispànica, de la teoria literària, de la llengua espanyola i la lingüística, i avaluar-ne la rellevància acadèmica.
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Utilitzar les eines digitals i les fonts documentals específiques per a la captació i l'organització d'informació.
Resultats d'aprenentatge
- Adquirir un coneixement fonètic profund perquè es pugui aplicar a altres àmbits interdisciplinaris.
- Caracteritzar els fenòmens lingüístics tenint en compte els diferents nivells d'anàlisi.
- Descriure el sistema fonològic de l'espanyol a partir de la distribució, les relacions i les propietats articulatòries i acústiques dels seus elements.
- Fer prediccions i inferències lingüístiques sobre el contingut d'un text.
- Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic i en la transmissió dels seus coneixements.
- Fer servir les eines digitals per a l'obtenció, classificació, interpretació i anàlisi de dades rellevants relacionades amb l'estudi de la llengua i de la literatura espanyoles.
- Fer servir les fonts tradicionals per a l'obtenció, classificació, interpretació i anàlisi de dades rellevants relacionades amb estudi de la llengua i de la literatura espanyoles.
- Identificar els constituents d'una paraula i els nivells en què operen.
- Identificar i descriure les construccions sintàctiques de l'espanyol.
- Justificar mitjançant una terminologia apropiada l'anàlisi de les dades des d'un punt de vista lingüístic.
- Proposar noves maneres de mesurar l'èxit o el fracàs en la implementació de propostes o d'idees innovadores.
- Reconèixer acústicament i articulatòriament els sons i la prosòdia de l'espanyol.
- Reconèixer els vincles existents entre la semàntica composicional i altres disciplines, tant lingüístiques (sintaxi, lexicologia, pragmàtica) com no lingüístiques (filosofia, lògica, matemàtiques).
Continguts
1. De l'oració simple a l'oració composta
L'arquitectura de l'oració. El sintagma verbal (SV) i la predicació. La flexió verbal: les marques de temps i de concordança. El sintagma complementador (SC): les marques de la subordinació. La modalitat.
2. L'oració composta: caracterizació general
Coordinació i subordinació. La classificació de les oracions subordinades: subordinades completivas, relatives y adverbials. Els nexes i la temporalitat. Tipus de nexes subordinants.
3. La subordinació completiva (o substantiva)
La subordinació completiva: caracterització general i tipologia. Els predicats que seleccionen subordinades completives. Els nexes de la subordinació completiva. La temporalitat: l'alternança entre formes verbals finites i no finites. Les formes verbals finites: indicatiu. subjuntiu. Modalitat i subordinació sustantiva: interrogatives vs i exclamatives indirectes. Les clàusules quantificades.
4. La subordinació relativa (o adjectiva)
La subordinació relativa: caracterització general i tipologia. Les marques de la subordinació relativa: l'estatut dels pronoms i adverbis relatius. Les relatives lliures o "substantivades". Relacions entre les oracions interrogatives, exclamatives i relatives.
5. La subordinació adverbial
La subordinació adverbial: l'enfocament funcional tradicional. Les marques de la subordinació adverbial. Classes de nexes subordinants. Les construccions absolutes. Subordinades adverbials pròpies i impròpies. L'anàlisi formal de la subordinació adverbial.
Metodologia
Una finalitat bàsica de l'ensenyament de la gramàtica és capacitar els alumnes per l'exercici de l'analìsi sintàctica. Conseqüentment, teoria i pràctica són dos aspectes relacionats íntimament en el desenvolupament de l'assignatura. En el desenvolupament de l'assignatura es combinaran ambdós aspectes: 1) l'exposició teòrica dels continguts del programa i 2) la il·lustració pràctica amb la finalitat de potenciar la capacitat de reflexió sintàctica dels estudiants. L'aula constituirà un espai obert per a la discusió de problemes, l'argumentació sintàctica, el comentari de la bibliografia rellevant i la resolució d'exercicis (prèviament preparats pels estudiants).
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals, sessions de seminaris i pràctiques dirigides pel professor | 50,5 | 2,02 | 4, 5, 9 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories programades | 15,5 | 0,62 | 7, 10, 11 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Treball autònom | 84 | 3,36 | 5, 9 |
Avaluació
1. Avaluació continuada
1.1 Criteris per la qualificació de l’assignatura
Per aprovar l’assignatura, un cop fetes les tres activitats avaluables mencionades abans i després d’aplicar els percentatges indicats més amunt, l’alumne haurà d’obtenir una nota final igual o superior a 5. Si la nota final és
- Inferior a 3,5, l’alumne obtindrà la qualificació de suspens.
- Entre 3,5 i 5, l’alumne es podrà presentar a la recuperació.
- L’alumne obtendrà la qualificació de no avaluable qsempre que no hagi lliurat més de 1/3 de les activitats d'avauació.
1.2. Criteris de recuperació
Els alumnes que obtenguin una qualificació final entre 3,5 i 5 i que hagin fet les tres activitats avaluables mencionades més amunt es podran presentar a la recuperació de l’assignatura en la data prevista per la Facultat.Si es supera la prova de recuperació, la nota final del curs és 5, independentment de les notes obtingudes abans. Als alumnes que hagin superat l’assignatura, no se’ls permetrà presentar-se a la re-avaluació per pujar nota.
1.3. Criteris d’avaluació
Per superar l’assignatura es considera imprescindible el dominide la normativa; per tant, a l’horad’avaluar les activitats mencionades és amunt, es penalitzaran els errors ortogràfics, l’ús incorrecte dels signes depuntuació, els errors lèxics i els errors morfosintàctics.
1.4 Procediment de revisió de les proves avaluables
Després de la publicació de las qualificacions de les activitats avaluables menciones més amunt, el professor informarà els alumnes a través de Moodle del dia i de l’hora per la revisió d’aquestes activitats.
1.5 Irregularitats en les activitats d'avaluació
Si l’estudiant realitza qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En el cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquestaassignatura serà 0.
2. Avaluació única
|
Activitats d'evaluació |
Peso |
|
Examen 1 |
45% |
|
Examen 2 |
45% |
|
Lliurament d'exercicis |
10% |
Tot allò establert als punts 1.1, 1.2, 1.3, 1.4 i 1.5 de l'apartat anterior és aplicable també a l'avaluació única. La data per a l'avaluació única coincidirà amb la data de l'examen 2 de l'avaluació continuada. El professor comunicarà a l'alumne la data per a l'avaluació única a través de Moodle a l'inici del curs.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen 1 | 45% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 12 |
| Examen 2 | 45% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 12 |
| Participació a classe | 10% | 0 | 0 | 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13 |
Bibliografia
Bosque, Ignacio (1989):Las categorías gramaticales. Relaciones y diferencias. Madrid, Síntesis.
Bosque, Ignacio (1994): Repaso de sintaxis tradicional. Ejercicios de autocomprobación. Madrid, Arco Libros.
Bosque, Ignacio & Demonte, Violeta eds. (1999): Gramática descriptiva de la lengua española. Calpe. 3 vols. Madrid, Espasa.
Bosque, Ignacio. & Gutiérrez-Rexach, Javier (2009): Fundamentos de Sintaxis Formal. Madrid, Akal.
Brucart, José María & Hernanz, Mª Lluïsa (1987): La sintaxis, I. Principios teóricos. La oración simple. Barcelona, Crítica.
Pavón Lucero, María Victoria (ed.) (2016): Las relaciones interoracionales enespañol. Berlin, De Gruyter.
RAE (2010): Nueva gramática de la lengua española. Manual. Madrid, Espasa.
Rodríguez Ramalle, Teresa Mª. (2005): Manual de Sintaxis del Español. Madrid, Castalia.
Rodríguez Ramalle, Teresa Mª (2015): Las relaciones sintácticas. Madrid, Síntesis.
Programari
No s'aplica.