Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2504012 Estudis d'Espanyol i Xinès: Llengua, Literatura i Cultura | OB | 2 | 2 |
2504211 Llengua i Literatura Espanyoles | OB | 3 | 2 |
2504386 Estudis d'Anglès i Espanyol | OT | 3 | 2 |
2504386 Estudis d'Anglès i Espanyol | OT | 4 | 2 |
2504388 Estudis de Català i Espanyol | OT | 0 | 0 |
2504388 Estudis de Català i Espanyol | OT | 3 | 0 |
2504388 Estudis de Català i Espanyol | OT | 4 | 0 |
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Ja que l'alumnat ha demostrat haver adquirit les competències bàsiques, mitjançant l'obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica i les obligatòries, ha de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit. Per aquesta raó, els eventuals errors ortogràfics i d'expressió que pogués cometre comportaran un descens de la puntuació en la qualificació final.
Les activitats, pràctiques i treballs presentats en l'assignatura hauran de ser originals i no s’admetrà, sota cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats en qualsevol suport. L’eventual presentació de material no original sense indicar adequadament el seu origen comportarà, automàticament, la qualificació de suspens (0).
Així mateix es considera que l’estudiant coneix les normes generals de presentació d’un treball acadèmic. No obstant, podrà aplicar les normes específiques que pugui indicar-li el professor de l’assignatura, si així ho creu necessari.
“Literatura Hispanoamericana del segle XX” s’integra en el conjunt de la matèria Literatura hispanoamericana, que forma per part dels crédits de formació obligatòria del Grau de Llengua i Literatura espanyoles, i que l'estudiant cursa juntament amb altres assignatures de llengua i literatura espanyoles.
Aquesta assignatura continua la matèria de Literatura Hispanoamericana en el Grau de Llengua i Literatura Espanyoles, que s'inaugura en el cursos anteriors amb Introducció a la Literatura hispanoamericana i Literatura hispanoamericana: de les cròniques d'Indies al modernisme”, i suposa la seva continuïtat cronològica. Com aquesta assigantura coninua aspectes ja introduits al primer curs, tracta de aprofundir en la realitat crítica de la literatura a Hispanoamèrica d’aquest període, on és molt important ensenyar a pensar sobre les diferències i similituds que hi ha entre l’objecte “literatura hispanoamericana” i l’objecte “literatura espanyola” per a aquesta etapa. Així com endinsar-en les problemàtiques específiques del camp crític llatinoamericà. Per tant, història de la literatura, historiografia i crítica aniran de la mà en aquesta matèria. Els objectius fonamentals de l’assignatura són, per tant, donar a conèixer l’especificitat d’aquest objecte d’estudi, alhora que s’ensenya a analitzar dit objecte des de les eines pròpies del camp.
1. El regionalisme enfront l'internacionalizació literaria.
1.1.- José Eustasio Rivera, Ricardo Güiraldes, Rómulo Gallegos.
1.2.- La Revolució mexicana: la novel·la de la Revolució. Nellie Campobello.
2. Gabriela Mistral: cruïlles literàries.
3. Innovació, avantguardes i els problemes de la societat: Vicente Huidobro, Oliverio Girondo, César Vallejo, Magda Portal.
4. La construcció d'una escena nacional: Roberto Arlt, Rodolfo Usigli, Isidora Aguirre i Virgilio Piñera.
5. L'obra d'Octavio Paz, Pablo Neruda, José Lezama Lima i Nicanor Parra.
6. El gir crític: neoindigenismo i el real meravellós: Miguel Ángel Asturias, Alejo Carpentier, José María Argüedas y Rosario Catellanos.
7. Parlant amb els morts: María Luisa Bombal y Juan Rulfo.
8. El particular univers de Juan Carlos Onetti.
9. El Boom: tendències estètiques i innovacions tècniques. La novel·la total: Cien años de soledad y Gabriel García Márquez. Vargas Llosa, Julio Cortázar, José Donoso e Idea Vilariño.
10.- Més enllà del boom
L’aprenentatge d'aquesta assignatura per part de l'alumne es distribueix de la manera següent:
· Activitats dirigides. Aquestes activitats es divideixen en classes magistrals i en seminaris i pràctiques dirigits pel professor, en què es combinarà l’explicació teòrica amb la discussió dels textos.
· Activitats supervisades. Es tracta de tutories programades pel professor, dedicades a la correcció i comentari de problemes en els diferents nivells d'anàlisi literària.
· Activitats autònomes. Aquestes activitats inclouen tant el temps dedicat a l’estudi personal com a la realització de treballs i comentaris analítics, així com a la preparació de presentacions orals.
· Activitats d’avaluació. L’avaluació de l’assignatura es durà a terme mitjançant proves escrites.
Aquesta assignatura aplica la metodologia específica de la historiografia literària feminista i presta especial atenció a la perspectiva de gènere. Combina aspectes de la historiografia literària i la crítica cultural amb qüestions de estudis culturals i teoria poscolonial.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat empleni les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Clases teórico-prácticas | 50 | 2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 12, 16, 17, 18, 21, 22, 23, 24, 25 |
Elaboración de materiales, estudio personal, preparación | 73 | 2,92 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25 |
Tutorías supervisadas | 13 | 0,52 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25 |
L’avaluació continua comprèn tres blocs a examinar:
Examen 1, a partir d’una pregunta l’alumnat haurà de redactar un balanç de l'assignatura. Es tindrà en compte la precisió de continguts, la manera en què s’exposen i elaboren, la justificació d’idees, la capacitat crítica; però, sobretot, el domini de la metodologia de treball des de la qual s’ha presentat la matèria. S'examinaran els temes 1 a 3.
Treball: a partir d’un tema a pactar amb la professora, l’alumnat haurà de redactar un balanç de l'assignatura. Es tindrà en compte la precisió de continguts, la manera en què s’exposen i elaboren, la justificació d’idees, la capacitat crítica; però, sobretot, el domini de la metodologia de treball des de la qual s’ha presentat la matèria. S'examinaran els temes 4 i 5.
Examen 2, a partir d’una pregunta l’alumnat haurà de redactar un balanç de l'assignatura. Es tindrà en compte la precisió de continguts, la manera en què s'exposen i elaboren, la justificació d'idees, la capacitat crítica; però, sobretot, el domini de la metodologia de treball des de la qual s'ha presentat la matèria. S'examinaran els temes 6 a 10.
Es considera “no avaluable” quan l’alumne no compleixi amb 1/3 o menys dels blocs d’avaluació.
En el momento de realización de cada actividad de evaluación, el profesor o profesora informará al alumnado (Moodle) del procedimiento y fecha de revisión de las calificaciones. Puntuació
Examen 1. 3,3 punts: 33%
Examen 2: 3,3 punts 33%
Treball: 3,4 punts, 34%
Les dates de les proves es pactaràn la primera setmana del curs.
L’avaluació única comprèn tres blocs a examinar:
Examen part 1, a partir d’una pregunta l’alumnat haurà de redactar un balanç de l'assignatura. Es tindrà en compte la precisió de continguts, la manera en què s’exposen i elaboren, la justificació d’idees, la capacitat crítica; però, sobretot, el domini de la metodologia de treball des de la qual s’ha presentat la matèria. S'examinaran els temes 1 a 3.
Treball: a partir d’un tema a pactar amb la professora, l’alumnat haurà de redactar un balanç de l'assignatura. Es tindrà en compte la precisió de continguts, la manera en què s’exposen i elaboren, la justificació d’idees, la capacitat crítica; però, sobretot, el domini de la metodologia de treball des de la qual s’ha presentat la matèria. S'examinaran els temes 4 i 5.
Examen part 2, a partir d’una pregunta l’alumnat haurà de redactar un balanç de l'assignatura. Es tindrà en compte la precisió de continguts, la manera en què s'exposen i elaboren, la justificació d'idees, la capacitat crítica; però, sobretot, el domini de la metodologia de treball des de la qual s'ha presentat la matèria. S'examinaran els temes 6 a 10.
Es considera “no avaluable” quan l’alumne no compleixi amb 1/3 o menys dels blocs d’avaluació.
En el momento de realización de cada actividad de evaluación, el profesor o profesora informará al alumnado (Moodle) del procedimiento y fecha de revisión de las calificaciones.
Puntuació
Examen 1. 3,3 punts: 33%
Examen 2: 3,3 punts 33%
Treball: 3,3 punts, 34%
La data d'avaluació es pactarà durant la primera setmana del curs
S´han de recuperar obligatoriamente totes les proevs amb una qualificació inferior a 5. Per optar a fer la mitjana s`ha de optenir una qualificació superior a 3,5 en cada prova, després d'haver fet la recuperació de totes les proves suspeses. Ja que l’estudiant ha demostrat haver adquirit les competències bàsiques, mitjançant l’obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica i les obligatòries, ha de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit. Per aquesta raó, els eventuals errors ortogràfics i d’expressió que pogués cometre comportaran un descens de la puntuació en la qualificació final, que podria fins i tot comportar un suspens. Les faltes ortogràfiques tenen un descompte de 0,25 cadascuna.
Les activitats presentades en l’assignatura hauran de ser originals i no s’admetrà, sota cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats en qualsevol suport. L’eventual presentació de material no original sense indicar adequadament el seu origen comportarà, automàticament, la qualificació de suspens (0). En cas quel’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variaciósignificativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen 1 | 33% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 12, 16, 17, 18, 21, 22, 23, 24, 25 |
Examen 2 | 33% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 21, 22, 23, 24, 25 |
Treball | 34% | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25 |
Bibliografía general (Se entregará en clase una bibliografía específica de cada tema). AINSA, Fernando, Identidad cultural de Iberoamérica en su narrativa, Madrid, Gredos, 1986.
ALEGRÍA, Fernando, Breve historia de la novela hispanoamericana, México, de Andrea, 1965; nueva versión, Nueva historia de la novela hispanoamericana, Hanover, Ediciones del Norte, 1986.
BELLINI, Giuseppe, Historia de la literatura hispanoamericana, Madrid, Castalia,1985. FERNÁNDEZ, Teodosio, La poesía hispanoamericana en el siglo XX, Madrid, Taurus, 1987.
FERNÁNDEZ, Teodosio, Selena Millares y Eduardo Becerra, Historia de la literatura hispanoamericana, Madrid, Universitas S. A., 1995.
FERRARI, Américo, El bosque y sus caminos. Estudios sobre poesía y poética hispanoamericanas, Valencia, Pre-Textos, 1993.
FRANCO, Jean, Historia de la literatura hispanoamericana a partir de la Independencia, Barcelona, Ariel, 1980.
GÁLVEZ, Marina, La novela hispanoamericana contemporánea, Madrid, Taurus, 1987.
GOIC, Cedomil, ed., Historia y crítica de la literatura hispanoamericana, vol. II, Del romanticismo al modernismo; vol. III, Epoca contemporánea, Barcelona, Crítica, 1988.
GONZÁLEZ ECHEVARRÍA, Roberto y Enrique Pupo-Walker, eds., The Cambridge History of Latin American Literature, Cambridge, Cambridge University Press, 1995.
GULLóN, Ricardo, dir., Diccionario de literatura española e hispanoamericana, 2 vols., Madrid, Alianza, 1993. IÑIGO MADRIGAL, Luis (coord.), Historia de la literatura hispanoamericana, 2 vols, Madrid, Cátedra,
1982-1987 (I, Época colonial; II, Delneoclasicismoal modernismo).
LE CORRE, Hervé, Poesía hispanoamericana posmodernista. Historia, teoría, prácticas, Madrid, Gredos, 2001.
LOVELUCK, Juan, ed., Novelistas hispanoamericanos de hoy, Madrid, Taurus, 1976.
MÜLLER-BERGH, Klaus & MENDONÇA TELES, Gilberto. Vanguardia latinoamericana. Historia, crítica y documentos (Vol. I, II, III, IV, V, VI). Madrid, Iberoamericana, 2004/2007.
ORTEGA, Julio, Figuración de la persona, Barcelona, Edhasa, 1971.
, La contemplación y la fiesta. Notas sobre la novela latinoamericana actual, Caracas, Monte Ávila, 1979.
OVIEDO, José Miguel, Historia de la literatura hispanoamericana. 1. De los orígenes a la Emancipación, Madrid, Alianza Universidad, 1995; 2. Del Romanticismo al Modernismo, Madrid, Alianza Universidad, 1997; 3:Postmodernismo, Vanguardia, Regionalismo, 2001; 4. De Borges al presente, 2001.
RAMA, Ángel, Transculturación narrativa en América Latina, México, Siglo XXI, 1982.
SÁINZ DE MEDRANO, Luis, Historia de la literatura hispanoamericana (Desde el Modernismo), Madrid, Taurus, 1992.
SCHWARTZ, Jorge. Las vanguardias latinoamericanas. Textos programáticos y críticos, Madrid, Cátedra, 1991.
SHAW, Donald L., Nueva narrativa hispanoamericana, Madrid, Cátedra, 1981;sexta edición ampliada, 1999. SHIMOSE, Pedro, Historia de la literatura latinoamericana, Madrid, Playor, 1987.
YURKIEVICH, Saúl. A través de la trama. Sobre vanguardias literarias y otras concomitancias, Madrid, Iberoamericana, 2007.
SUCRE, Guillermo, La máscara, la transparencia, Caracas, Monte Ávila, 1975.
Lectures
Mariano Azuela, Los de abajo, ed. de Marta Portal, Madrid, Cátedra, 1980.
Nellie Campobello, Relats (selecció)
Rodolfo Usigli, El gesticulador. Madrid, Cátedra, 2004, ed. Daniel Meyran.
María Luisa Bombal, La última niebla/La amortajada, Barcelona, Seixa Barral, 2001.
Juan Rulfo, Pedro Páramo, ed. de José Carlos González Boixo, Madrid, Cátedra, 1988.
Juan Carlos Onetti, Juntacadáveres, Madrid, Debolsillo, 2006.
Gabriel García Márquez, Cien años de soledad, ed. de Jacques Joset, Madrid, Cátedra, 1991.
Durant les sessions, també es llegiran seleccions de poemes, contes i altres fragments relatius a cada tema
p