Tradició Literària Occidental. La Construcció de la Literatura Europea
Codi: 106338 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2504012 Estudis d'Espanyol i Xinès: Llengua, Literatura i Cultura | OT | 4 | 2 |
| 2504211 Llengua i Literatura Espanyoles | OT | 3 | 2 |
| 2504211 Llengua i Literatura Espanyoles | OT | 4 | 2 |
| 2504212 Estudis Anglesos | OT | 3 | 2 |
| 2504212 Estudis Anglesos | OT | 4 | 2 |
| 2504380 Estudis d'Anglès i Català | OT | 0 | 0 |
| 2504380 Estudis d'Anglès i Català | OT | 3 | 0 |
| 2504380 Estudis d'Anglès i Català | OT | 4 | 0 |
| 2504386 Estudis d'Anglès i Espanyol | OT | 3 | 2 |
| 2504386 Estudis d'Anglès i Espanyol | OT | 4 | 2 |
| 2504388 Estudis de Català i Espanyol | OT | 0 | 0 |
| 2504388 Estudis de Català i Espanyol | OT | 3 | 0 |
| 2504388 Estudis de Català i Espanyol | OT | 4 | 0 |
| 2504393 Estudis d'Anglès i Francès | OT | 0 | 0 |
| 2504393 Estudis d'Anglès i Francès | OT | 3 | 0 |
| 2504393 Estudis d'Anglès i Francès | OT | 4 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria Jose Vega Ramos
- Correu electrònic:
- mariajose.vega@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Miriam Ruiz-Ruano Risquez
- Víctor Lillo Castañ
Prerequisits
Atès que l'estudiant ha demostrat, mitjançant l'obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica i obligatòria, haver adquirit les competències bàsiques, hauria de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit. Per aquesta raó, els eventuals errors d'expressió que puguin cometre comportarà un descens de la puntuació en la qualificació final.
Les activitats, pràctiques i treballs presentats a l'assignatura han de ser originals i no s'admetrà, sota cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats en qualsevol suport. Així mateix, es considera que l'estudiant coneix les regles generals de presentació d'un treball acadèmic. No obstant això, podrà aplicar les regles específiques que pot indicar el professor de l'assignatura, si així ho creu necessari.
Objectius
L'assignatura pretén:
1) familiaritzar els estudiants amb la noció de tradició literària i amb els criteris històrics, geogràfics, culturals i ideològics que defineixen la tradició occidental, antiga i moderna (fins a 1800);
2) familiaritzar els estudiants amb els models teòrics i les pràctiques que constitueixen la tradició literària;
3) familiaritzar els estudiants amb una selecció d'obres, autors i gèneres d'algunes de les tradicions més representatives de la literatura occidental antiga, medieval i moderna a través de l'estudi de casos;
4) millorar la capacitat analítica i crítica dels estudiants.
Competències
- Llengua i Literatura Espanyoles
- Demostrar habilitats per treballar de manera autònoma i en equip a fi d'assolir els objectius planificats en contextos multiculturals i interdisciplinaris.
- Elaborar argumentacions aplicables als àmbits de la literatura hispànica, de la teoria literària, de la llengua espanyola i la lingüística, i avaluar-ne la rellevància acadèmica.
- Fer servir la metodologia i els conceptes de l'anàlisi literària tenint en compte fonts i contextos.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Estudis Anglesos
- Aplicar la metodologia d'anàlisi i conceptes crítics per analitzar la literatura, la cultura i la història dels països de parla anglesa.
- Demostrar habilitats per treballar de manera autònoma i en equip a fi d'assolir els objectius planificats.
- Dur a terme treballs escrits o presentacions orals efectives i adaptades al registre adequat en diferents llengües (exceptuant-ne l'anglès).
- Elaborar argumentacions aplicables als àmbits de la literatura, de la cultura i de la lingüística i avaluar-ne la rellevància acadèmica.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Estudis d'Anglès i Català
- Demostrar habilitats per treballar de manera autònoma i en equip per assolir els objectius planificats, si escau en contextos multiculturals i interdisciplinaris.
- Fer treballs escrits o presentacions orals efectius i adaptats al registre adequat en diferents llengües.
- Identificar i interpretar els textos literaris de diferents llengües i analitzar-ne els trets genèrics, formals, temàtics i culturals d’acord amb conceptes i mètodes propis del comparatisme i de la teoria literària.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Utilitzar les eines digitals i les fonts documentals específiques per a la captació i l'organització d'informació.
- Estudis d'Anglès i Espanyol
- Demostrar habilitats per treballar de manera autònoma i en equip a fi d'assolir els objectius planificats en contextos multiculturals i interdisciplinaris.
- Fer treballs escrits o presentacions orals efectius i adaptats al registre adequat en diferents llengües.
- Identificar els fonaments del llenguatge humà i els principis, mètodes i resultats de l'anàlisi estructural de les llengües.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Utilitzar les eines digitals i les fonts documentals específiques per a la captació i l'organització d'informació.
- Estudis de Català i Espanyol
- Demostrar habilitats per treballar de manera autònoma o en equip per assolir els objectius planificats, si escau en contextos multiculturals i interdisciplinaris.
- Identificar i interpretar els textos literaris del català i de l'espanyol, analitzant els trets genèrics, formals, temàtics i culturals d’acord amb conceptes i mètodes propis del comparatisme i de la teoria literària.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Utilitzar les eines digitals i les fonts documentals específiques per a la captació i l'organització d'informació.
- Estudis d'Anglès i Francès
- Demostrar habilitats per treballar de manera autònoma i en equip per assolir els objectius planificats, si escau en contextos multiculturals i interdisciplinaris.
- Fer treballs escrits o presentacions orals efectius i adaptats al registre adequat en diferents llengües.
- Identificar i interpretar els textos literaris de diferents llengües del grau (anglès i francès) i analitzar-ne els trets genèrics, formals, temàtics i culturals d’acord amb conceptes i mètodes propis del comparatisme i de la teoria literària.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Utilitzar les eines digitals i les fonts documentals específiques per a la captació i l'organització d'informació.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar els textos literaris utilitzant els diferents conceptes i mètodes de la literatura comparada.
- Argumentar sobre diversos temes i problemes literaris a propòsit d'obres diferents i avaluar els resultats.
- Argumentar sobre diversos temes i problemes literaris a propòsit d'obres diferents i avaluar-ne els resultats.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de forma autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Explicar les característiques bàsiques dels textos literaris comparats.
- Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals als textos formals i científics.
- Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics.
- Fer servir les eines digitals per a l'obtenció, classificació, interpretació i anàlisi de dades rellevants relacionada amb l'estudi de la teoria literària.
- Fer servir les fonts tradicionals per recollir, classificar, interpretar i analitzar dades rellevants relacionades amb l'estudi de la teoria literària.
- Identificar i explicar les característiques bàsiques dels textos literaris i del procés d'interpretació.
- Interpretar críticament obres literàries tenint en compte les relacions entre els diferents àmbits de la literatura i la relació de la literatura amb les àrees humanes, artístiques i socials.
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Presentar treballs escrits o exposicions orals sobre els principals conceptes de la teoria de la literatura.
- Redactar comentaris de text amb sentit crític.
- Resoldre problemes relacionats amb els fonaments teòrics i els conceptes principals de l'estudi de la crítica literària.
- Resoldre problemes relacionats amb els mètodes d'estudi de diferents literatures.
- Resoldre tasques sobre autors, mètodes i corrents de la literatura comparada, relacionant coneixements d’altres disciplines humanes.
- Resoldre tasques sobre autors, mètodes i corrents de la literatura comparada, relacionant-hi coneixements d'altres disciplines humanes.
- Utilitzar les capacitats adquirides amb autonomia.
Continguts
Míriam Ruiz-Ruano
Sessió 1 i 2
(16 i 23 de febrer)
L'estudi de la tradició literària
Poesia: recuperació d'Ovidi a la poesia llatina del primer Renaixement
Recuperació d'Ovidi durant els segles XII-XIII a la poesia llatina medieval (aetes ovidiana). Comentari d'una selecció de poemes dels Amors i la seva influència al Cançoner de Ripoll.
Lectures obligatòries:
—Ovidi, Amors
—Anònim, Cançoner de Ripoll
Míriam Ruiz-Ruano
Sessió 3
(1 de març)
Poesia: la lírica urbana del Dolce stil novo
Al segle XIII, la concentració als nuclis urbans i el naixement d'un clima civil, al costat de les universitats (Bolonya, Pàdua…), propicien a Itàlia l'esfondrament de la noció d'amor cortès dels trobadors: no hi ha lloc per a les lleis de cavalleria ni per a la submissió amorosa que aquests havien pres del món feudal. En aquesta sessió, es vol oferir una imatge panoràmica de les principals innovacions dels poetes del dolce stil nuovo: temàtiques (la dona-àngel, la noblesa del cor, la sublimació de l'experiència amorosa) i formals (el sonet). Es comentarà a classe una selecció de composicions de Guido Ginizzelli, Guido Cavalcanti i Dante.
Lectures obligatòries:
—Martí de Riquer (ed.), Els trobadors [selecció].
—Juan Ramón Masoliver (ed.), Dolce stil nuovo [selecció].
Míriam Ruiz-Ruano
Sessió 4 i 5
(8 i 15 de març)
Poesia: Petrarca, tradició i ruptura
Encara que Petrarca prefigura el Renaixement, no és menys cert que va ser un excel·lent lector dels trobadors. A la primera sessió es presentarà breument el Canzoniere i els deutes que aquesta obra va contreure amb poetes com Arnaut Daniel (pel que fa a motius, però també fórmules expressives). Es comentarà una selecció de poemes del Canzoniere, que seran degudament confrontats a altres del trobador per examinar en quina mesura parlem de continuïtat amb aquesta tradició i en quina mesura parlem de ruptura.
La segona sessió es dedicarà a la influència del Petrarca vulgar presentat a la sessió anterior. Aquest cop es tracta d'explicar el corrent del petrarquisme a partir de casos concrets. D'una banda, es plantejarà el cas d'Ausiás March, poeta del segle XV al qual la impremta va petrarquitzar a les successives edicions del Quinientos (1543, 1555, 1560). Aquest exemple ens permetrà també acudir als versos de Garcilaso, Boscán i Herrera, que van trobar en aquest suposat autor petrarquista un model que els va proporcionar recursos retòrics i temes. D'altra banda, també es comentaran a classe algunes poesies de Ronsard, amb l'objectiu d'oferir un panorama més internacional del fenomen als estudiants.
Lectures obligatòries:
—Petrarca, Canzoniere [selecció].
—Ausiàs March, Poesies [selecció].
Míriam Ruiz-Ruano
Sessió 6
(22 de març)
Narrativa: de la matèria de Bretanya a les novel·les italianes
En aquesta sessió es vol mostrar el salt que es produeix a la narrativa dels segles XII-XIV. Es presentarà a classe l'auge del cicle artúric amb les produccions en vers (noves rimades) de Chrétien de Troyes i es llegirà a classe alguns fragments per poder caracteritzar mínimament el roman courtois. A continuació, es veurà com al Tres-cents eclosiona a Itàlia el gènere de la novel·la, d'origen popular, que s'aparta del format d'aventura cavalleresca i recull un ampli repertori temàtic molt més proper al vulgo que viu als nous nuclis urbans (des de narracions exemplars fins a altres obscenes i sexuals, passant per les corteses i cavalleresques). Es comentarà a classe una selecció de contes del Decameró de Boccaccio.
PRIMER EXAMEN PARCIAL (5 d'abril)
Víctor Lillo Castañ
Sessió 7 i 8
(12 i 19 d'abril)
La representació de l'infern a l'Eneida i la Divina Comèdia
El llibre VI de l'Eneida, situat al bell mig de la narració de Virgili, està carregat de sentit històric i polític. En aquest punt de l'epopeia, Enees adquireix plena consciència del futur individual que li auguren els fats però, encara més important, descobreix l'alta missió col·lectiva que els Déus han reservat als seus descendents, és a dir, la fundació de Roma, ciutat que conquerirà el món sencer. Aquest descens infernal, la geografia del qual està minuciosament descrita per Virgili, suposa una de les fites de la literatura occidental i tindrà una llarga descendència. Al començament del segle XIV, Dante, gran admirador del poeta mantuà, imaginarà un viatge infernal en què, de la mà de Virgili, la tradició cristiana i la clàssica queden agermanades. Durant aquestes dues sessions, descriurem els inferns virgilià i dantesc, traçarem la tradició a què pertanyen i ponderarem la importància d'aquestes dues catàbasis dins del conjunt de l'Eneida i la Divina Comèdia.
Lectures:
-Eneida de Virgili, Llibre VI
-Divina Comèdia de Dante, (fragments)
Víctor Lillo Castañ
Sesión 9 y 10
(26 de abril y 3 de mayo)
El diálogo como género literario: el Diálogo de la dignidad del hombre y la tradición literaria del tópico de la miseria y la dignitas hominis
Si hubo un género especialmente cultivado durante el humanismo europeo, este fue el diálogo. Esta forma literaria, que hunde sus raíces en la antigüedad clásica (Platón, Cicerón, Luciano de Samosata), experimentará un resurgimiento en la Italia del Quattrocento, fundamentalmente en lengua latina, y un siglo más tarde se extenderá por toda la Europa culta, tanto en la lengua de Virgilio como en las distintas lenguas vernáculas europeas. Para entender esta predilección por un género de marcado sabor clásico, esbozaremos los rasgos más salientes del humanismo, tanto en Italia como más allá de los Alpes, y veremos cómo se implantó este movimiento cultural en la España de comienzos del XVI. Uno de los frutos más tempranos y conspicuos del humanismo español en lengua vernácula es el Diálogo de la dignidad del hombre (c.1529), de Fernán Pérez de Oliva, en el que aparecen netamente representados dos tópicos literarios, la miseria y la dignitas hominis, que se remontan hasta la Biblia y se reelaboraron en la literatura clásica, medieval y renacentista. En la segunda sesión analizaremos la tradición literaria de estos dos tópicos, veremos cómo los incorporó Oliva en su diálogo y hablaremos también de la recepción del Diálogo de la dignidad del hombre, puesto que el texto sufrió una serie de modificaciones muy relevantes, ajenas al autor, en las dos ediciones que conoció en el siglo XVI, conel fin de limar los aspectos más peligrosos que presenta esta obra desde el punto de vista de la ortodoxia cristiana.
Lecturas:
-Diálogo de la dignidad del hombre, de Fernán Pérez de Oliva (fragmentos)
Víctor Lillo Castañ
Sesión 11 y 12
(10 y 17 de mayo)
La Utopía de Tomás Moro y el proyecto utópico de Vasco de Quiroga en México: de la teoría a la práctica.
En 1516 se imprimía en Lovaina la edición príncipe de la Utopía de Tomás Moro, obra destinada a iniciar un nuevo género literario y cuyo impacto en el pensamiento político europeo fue, y sigue siendo, enorme. En Utopía se rescatan viejos sueños sobre la mejor organización social –el influjo de la República de Platón es evidente– pero también están muy presentes algunos acontecimientos de candente actualidad en la época que le tocó vivir a Tomás Moro. La pésima situación económica de la Inglaterra de comienzos del XVI y las noticias de América transmitidas por los primeros colonizadores europeosson dos elementos que tienen un gran peso en la narración del inglés. Durante la primera sesión de este bloque desentrañaremos los variados elementos que confluyen en Utopía y trataremos de interpretar esta obra, que destaca precisamente por su ambigüedad. La segunda sesión la dedicaremos a Vasco de Quiroga quien, en la década de 1530, apenas diez años después de la conquista de México por Hernán Cortés, viajó a México como juez de la corona española y fundó dos pueblos, uno en México y otro en Michoacán, habitados íntegramente por indígenas. Estos dos pueblos se regían por las mismas leyes que las que imperan en la ficticia isla de Utopía, (los indios trabajaban seis horas diarias, vivían en casas comunitarias, no existía la propiedad privada...), y estaban pensados como una alternativa al sistema de la esclavitud y la encomienda. Durante esta última sesión analizaremos la Información en derecho (1535), texto en el que Vasco de Quiroga dio cuenta de las bases teóricas de su proyecto de organización social en México, basado en la Utopía de Tomás Moro.
Lecturas:
-Utopía de Tomás Moro (fragmentos)
SEGUNDO EXAMEN PARCIAL: 24 de mayo
Metodologia
El curs s'articula en diversos blocs. Cada bloc tindrà una durada aproximada de tres setmanes. A excepció del primer bloc, en el qual es durà a terme una introducció general del curs i del mètode de treball comparatista, en cada bloc s'estudiarà una tradició literària i artística occidental diferent (per exemple: tradició de les danses de la mort, tradició consolatòria, tradició cavalleresca, tradició utòpica, etc.). Cada bloc comptarà amb un grup de textos (o selecció) de lectura obligatòria que els estudiants han de tenir llegits abans d'assistir a les classes respectives. Les lectures de cada bloc seran analitzades pels professors durant les sessions en un marc genèric que li permeti a l'estudiant entendre la particularitat d'un discurs o cas dins de la seva tradició.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classe Magistral | 80 | 3,2 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Treball a casa (preparació d'exposició oral) | 30 | 1,2 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi a casa (Redacció) | 40 | 1,6 |
Avaluació
S’aspira a fer una avaluació global que permeti determinar les competències dels estudiants en diferents nivells (assimilació dels continguts vistos a classe, expressió escrita, capacitat argumentativa, etc.).
L'assignatura s'avaluarà a partir d'exàmens, comentaris i pràctiques. Aquestes últimes poden consistir en la realització d'una redacció breu, un comentari de text o una ressenya. E
1) Exàmens i comentaris: es preveu un examen parcial de la prevalgués part de l'assignatura i un examen de la segona part. Las provas inclouran: a) un comentari de text sobre alguna de les lectures obligatòries b) una prova amb preguntes de síntesi i interpretació dels continguts vistos a classe. En la correcció es valorarà la capacitat de respondre de manera clara, ordenada i pertinent a la pregunta formulada.
2) Pràctiques (avaluació contínua): El tipus de pràctica (ressenya / comentari de text / síntesi d'article acadèmic) l'establirà cada professor al principi dels seus blocs. En la correcció de les pràctiques s'avaluarà la redacció dels estudiants en un nivell formal (sintaxi, expressió, vocabulari, etc.) i de contingut (idees, arguments, etc.).
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
L’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 45% de les activitats d’avaluació
Avaluació única
- Dues proves (30% i 30%).
- Dos treballs (15% i 15%).
- Un comentari breu (10%).
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exàmen 1 i 2; Comentari 1 i 2 | 20 % (exàmen 1), 20% (exàmen 2),15 % (comentari 1), 15% (comentari 2) | 0 | 0 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 10, 11, 14, 15, 16, 19 |
| Pràctiques 1 (15%) i 2 (15%) | 15 % i 15% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
Bibliografia
Bibliografía
Lecturas obligatorias:
Acuña, Hernando de. Varias poesías. Ed. de Luis F. Díaz Larios. Madrid: Cátedra, 1982. (Selección de fragmentos)
Boscán, Juan. Obra completa. Ed. de Carlos Clavería. Madrid: Cátedra, 1999. (Selección de fragmentos)
Cançoner de Ripoll. Trad. de Jordi Raventós. Martorell: Adesiaria, 2010.
Boccaccio, Decameró. Trad. de Francesc Vallverdú. Barcelona: Edicions 62, 2014. (Selección de fragmentos)
Dante, Comedia, ed. y trad. de José María Micó, Barcelona, Acantilado, 2018. (Selección de fragmentos)
Dante. Vida nova. Traducció de Rossend Arqués. Martorell: Adesiara, 2021. (Selección de fragmentos)
Dolce stil nuovo. Ed. de Ramon Masoliver. Barcelona: Seix Barral, 1983. (Selección de fragmentos)
March, Ausiàs. Poesies. Ed. de Pere Bohigas. Barcelona: Barcino, 2000. (Selección de fragmentos)
Moro, Tomás, Utopía, ed. y trad. de Pedro Rodríguez Santidrián, Madrid, Alianza Editorial, 2012. (Selección de fragmentos)
Ovidio. Amors. Trad. de Jordi Pérez Durà & Miquel Dolç. Barcelona: Bernat Metge, 1971.
Pérez de Oliva, Fernán, Diálogo de la dignidad del hombre, Razonamientos, Ejercicios, ed. de María Luisa Cerrón Puga, Madrid, Cátedra, 1995. (Selección de fragmentos)
Petrarca, Canzoniere. Ed. de Marco Santagata. Milà: Mondadori, 2000. (Selección de fragmentos)
Troyes, Chrétien de. El cuento del Graal. Madrid: Alianza Editorial, 1999.
Virgilio, Eneida, ed. de José Carlos Fernández Corte; trad. de Aurelio Espinosa, Madrid, Cátedra, 2006. (Libro VI)
Vega, Garcilaso de la. Obra poética y textos en prosa. Ed. de Bienvenido Morros. Barcelona, Crítica, 1995. (Selección de fragmentos)
Lecturas recomendadas:
Alfano, Giancarlo. Introduzione alle lettura del Decameron. Bari: Laterza, 2014.
Barbero, Alessandro, Dante, trad. de Marilena de Chiara, Barcelona, Acantilado, 2021.
Cappelli, Guido, El humanismo italiano: un capítulo de la cultura europea entre Petrarca y Valla, Madrid, Alianza Editorial, 2007.
Kraye, Jill (ed.), The Cambridge Companion to Renaissance Humanism, Cambridge University Press, 1996.
Lida de Malkiel, María Rosa, Dido en la literatura española: su retrato y defensa, Londres, Tamesis books, 1974.
Petrarca, Francesco, Mi secreto. Epístolas, ed. bilingüe de Rossend Arqués Corominas, trad. de Rossend Arqués Corominas y Anna Saurí, Madrid, Cátedra, 2011.
Rico, Francisco. El sueño del humanismo: De Petrarca a Erasmo, Barcelona, Crítica, 2014.
Rico, Francisco. El pequeño mundo del hombre: varia fortuna de una idea en la cultura española, Madrid, Alianza Editorial, 1986.
Ruiz-Ruano, Míriam. “Hernando de Acuña, casos de ‘imitatio’ de Ausiàs March en el petrarquismo hispánico del quinientos”, Caliope: journal of the Society for Renaissance and Baroque Hispanic Society, vol. 24 (1), 2019, p. 1-28.
Riquer, Martí de & José María Valverde. Historia de la literatura universal 1: desde los inicios hasta el Barroco. Barcelona: Austral, 2018.
Santagata, Marco, Dante. La novela de su vida, Madrid, Cátedra, Colección Biografías, 2018.
Skinner, Quentin, Los fundamentos del pensamiento político moderno, trad. de Juan José Utrilla, México, Fondo de Cultura Económica, 1985.
Tonelli, Natascia. Leggere il Canzoniere. Milà: Mondadori, 2017.
Vian Herrero, Ana; Vega, María José; Friedlein, Roger (eds.), Diálogo y censura en el siglo XVI (España y Portugal), Madrid, Iberoamericana Vervuert, 2016.
Virgilio, Bucólicas. Geórgicas. Apéndice virgiliano, introducción general, José Luis Vidal; trad., introd. y notas, Tomás de la Ascensión Recio García y Arturo Soler Ruiz, Madrid, Gredos, 1990.
V.V.A.A. Manifiestos del humanismo, trad. de María Morrás, Barcelona, Ediciones Península, 2000.
V.V.A.A. Diálogos españoles del Renacimiento, ed. e introd. Ana Vian Herrero, Madrid, Almuzara, Biblioteca de Literatura Universal, 2011.
Programari
Cap