Llengua i Discurs
Codi: 106215 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2504235 Ciència, Tecnologia i Humanitats | FB | 1 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Cecilio Garriga Escribano
- Correu electrònic:
- cecilio.garriga@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Prerequisits
Com a assignatura bàsica, no té prerequisits.
Objectius
Estudiar el llenguatge com a instrument de construcció científica.
Conèixer les diferents estratègies lingüístiques, discursives, orals, etc. pròpies del procés de construcció del coneixement científic.
Comprendre els procediments de formació del vocabulari científic i tècnic.
Analitzar els processos de metaforització que es produeixen en el llenguatge científic.
Reconèixer la història de la llengua de la ciència com un motor de l'avenç científic.
Concebre el diccionari com a legitimador i com a divulgador del coneixement científic i tècnic.
Competències
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Construir discursos sobre el coneixement cientificotècnic utilitzant els recursos lingüístics propis de l'argumentació.
- Descriure les interaccions entre art, literatura i ciència com a motor en els processos creatius complexos i en la difusió del coneixement.
- Dur a terme treballs escrits o presentacions orals efectives i adaptades al registre adequat en diferents llengües.
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en un àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
- Que els estudiants puguin transmetre información idees, problemes i solucions a un públic tan especialitzat com no especialitzat.
- Utilitzar de manera crítica les eines digitals i interpretar fonts documentals específiques.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar discursos des de diferents perspectives i proposar millores en la construcció d'aquests discursos.
- Analitzar els discursos sobre el coneixement cientificotècnic al llarg de la història utilitzant les eines de les diferents tradicions d'estudi del discurs.
- Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
- Buscar i seleccionar fonts d'informació, avaluar-ne la rellevància i aplicar-les la interpretació de temes i problemes d'interès social.
- Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
- Construir textos o altres eines comunicatives per a la transmissió d'idees i conceptes.
- Elaborar comentaris de text de manera crítica.
- Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
- Estudiar des de la perspectiva de l'anàlisi del discurs els processos de construcció de categories biomèdiques com ‘normal', ‘patològic', etc.
- Fer servir les eines digitals per recollir, classificar, analitzar i interpretar dades rellevants relacionades amb l'estudi de la llengua.
- Identificar diferents recursos lingüístics i retòrics utilitzats al llarg de la història de la ciència i la tecnologia que han suposat un instrument clau per al progrés de les diferents disciplines.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Reconèixer els diferents gèneres discursius en l'àmbit de la literatura científica, així com el seu caràcter sociohistòric.
- Situar en el context sociohistòric categories psicològiques o mèdiques com ‘bogeria' o ‘monstruositat'.
- Situar en el context sociohistòric diferents visions del món i la seva influència en la pràctica científica a partir de l'anàlisi textual.
Continguts
TEMA 1. La llengua de la ciència
- - El llenguatge natural i la terminologia
- - Els mots de la ciència
TEMA 2. El discurs tecno-científic
- - Llengua, ciència i ideologia
- - La comunicació científica: textos especialitzats i de divulgació
TEMA 3. La història de la llengua de la ciència
- - Història de las tradicions discursives en l'àmbit de la ciència i de la tècnica.
- - Orígens i evolució del llenguatge científic.
TEMA 4. El diccionari, la ciència i la tecnologia
- - Diccionari i legitimació de la ciència i de la tècnica.
- - La ciència i la tècnica en la lexicografia moderna.
Metodologia
L'enfocament principal d'aquesta metodologia serà l'activitat dirigida, en la qual es promourà activament el debat i la participació dels alumnes. A més, es realitzaran exercicis de comentari de text i es durà a terme un treball monogràfic que permetrà explorar en profunditat la història d'una paraula clau. Finalment, s'avaluarà l'aprenentatge a través d'un examen final abastant la matèria explicada durant el curs.
Desenvolupament:
- Exposició del professor: La classe es basarà en l'exposició del professor com mig principal per a plantejar els temes. A través d'aquesta modalitat, es proporcionarà als estudiants una base teòrica sòlida i es presentaran conceptes clau i exemples rellevants.
- Foment del debat i la participació: Es fomentarà activament la participació dels alumnes, ja seaa través de preguntes obertes, discussions en grup o debats a l'aula. Aquesta dinàmica permetrà als estudiants expressar les seves idees, plantejar preguntes i analitzar diferents perspectives relacionades amb la matèria.
Exercici de comentari de text: Es duran a terme exercicis de comentari de text amb l'objectiu de desenvolupar habilitats d'anàlisi crítica i comprensió de textos especialitzats. Aquests exercicis permetran als estudiantsaprofundir en la matèria, identificar elements rellevants i formular arguments fonamentats.
Treball monogràfic: S'assignarà als estudiants un treball monogràfic individual que consistirà a investigar i analitzar la història d'una paraula relacionada amb la matèria. Aquest exercici promourà la recerca individual, la cerca de fonts de confiança i la capacitat de síntesi.
Examen final: Per a avaluar l'aprenentatge dels estudiants, es realitzarà un examen final que abastarà els temes i conceptes discutits al llarg del curs. Aquest examen permetrà comprovar l'assimilació dels continguts i la capacitat d'aplicar els coneixements adquirits.
Aquesta combinació d'enfocaments busca fomentar la comprensió profunda de la matèria, el pensament crític i la capacitat d'expressió. L'examen final serà una oportunitat per a avaluar l'aprenentatge i consolidar els coneixements adquirits. A través d'aquesta metodologia, es busca promoure un ambient d'aprenentatge actiu i participatiu.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 33 | 1,32 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
| Pràctiques d'aula i comentari de text | 16 | 0,64 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories i supervisió de treballs | 4,25 | 0,17 | 4, 5, 12, 13, 14 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi i elaboració de treballs | 84,75 | 3,39 | 2, 4, 5, 6, 9, 14, 15 |
Avaluació
Els/les alumnes seran avaluats/des mitjançant l'elaboració de d'un treball escrit (40% de la nota cada una), l'exposició i defensa oral del treball (30%), i un examen (30%).
En el procés d’avaluació es prendrà en consideració el domini de l’expressió oral i escrita (els errors ortogràfics i els errors normatius, si n’hi hagués, pesaran negativament en la qualificació).
Totes les activitats d’avaluació són obligatòries i es realitzaran en les dates acordades a l’inici de curs (se senyalaran les dates al Campus Virtual de l’assignatura durant les primeres setmanes de curs). L’estudiant rebrà la qualificació de ‘No avaluable’ sempre que no hagi lliurat més del 30 % de les activitats d’avaluació.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Recuperació: El treball i l'examen són proves recuperables si s’obté una nota mitjana no inferior a 3,5 punts.
Plagi:
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Avaluació única:
- Elaboració d'un treball escrit (50%)
- Examen (50%)
El treball escrit es lliurarà el dia de realització de l'examen.
La data de l'examen per als/les estudiants d'avaluació única coincidirà amb la data rservada per a l'examen de l'avaluació contínua.
Procediment de recuperació: S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l’avaluació continuada.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Elaboració d'un treball escrit | 40 % | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12 |
| Examen | 30 % | 1,5 | 0,06 | 2, 4, 8, 9, 13, 14, 15 |
| Exposició i defensa oral del treball | 30 % | 0,5 | 0,02 | 4, 5, 6, 8, 10 |
Bibliografia
Alberola, Patrícia et al. (1996): Comunicar la ciencia. Teoria i Pràctica dels llenguatges d’especialitat, Picanya, Ediciones del Bullent
Alcaraz, Enrique (2003): El inglés profesional y académico, Madrid, Alianza.
Alcaraz, Enrique et al. (2007): Las lenguas profesionales y académicas, Barcelona, Ariel lenguas modernas.
Auger, Pierre / Rousseau, Louis J. (2003): Metodología de la investigación terminológica. Málaga: Universidad de Málaga.
Bargalló, M. et al. (eds.) (2001): Las lenguas de especialidad y su didáctica. Actas del Simposio Hispano-Austriaco, Tarragona, Universitat Rovira i Virgili.
Cabré, María Teresa (1993), La terminología. Teoría, metodología, aplicaciones, Barcelona, Antàrtida-Empúries.
Clavería, Gloria (2016): De vacunar a dictaminar. La lexicografía académica decimonónica y el neologismo, Madrid, Iberoamericana.
Galán Rodríguez, Carmen (2021): "El discurso tecnocientífico", Loureda, O. / Schrott, A. (eds.): Manual de lingüística del hablar. Berlin: De Gruyter, pp. 657-676.
Garriga, Cecilio (2019): "La lengua y el tecnicismo en el siglo XX", en Silva Suárez, M. (ed.), Técnica e ingenirería en España, Zaragoza, Real Academia de Ingeniería / Institución Fernando el Católico, pp. 109-170.
Guerrero Ramos, Gloria (1995): Neologismos en el español actual, Madrid, Arco/libros
Gutiérrez Cuadrado, Juan / Garriga, Cecilio (2019): "El vocabulario científico y técnico del español entre los siglos XIX y XX: planteamientos generales", Revista de lexicografía, 25,193-218. <https://revistas.udc.es/index.php/rlex/article/view/rlex.2019.25.0.6000>
Gutiérrez Rodilla, Bertha (1998): La ciencia empieza en la palabra, Barcelona, Ediciones La Península.
Gutiérrez Rodilla, Bertha (2005): El lenguaje de las ciencias, Madrid, Gredos.
Holmes, Frederic L. (1991): "Argument and Narrative in Scientific Writing".In: Dear, Peter, The literary structure of scientific argument: historical studies, Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 164-181. <https://es1lib.org/book/2746663/0c2f83>
Lerat, Pierre (1997): Las lenguas de especialidad. Barcelona, Ariel.
Müller, Gisela Elina (2021): "El discurso científico-académico", Loureda, O. / Schrott, A. (eds.): Manual de lingüística del hablar. Berlin: De Gruyter, pp. 677-698.
Nieto-Galan, Agustí (2011): Los públicos de la ciencia, Madrid, Marcial Pons.
Programari
No es requereix software específic.