Economia Pública
Codi: 106194 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2504216 Història, Política i Economia Contemporànies | OB | 2 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria Cervini
- Correu electrònic:
- maria.cervini@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Prerequisits
Per cursar aquesta assignatura s'ha d'haver seguit un curs bàsic de teoria microeconòmica, e.g., Introducció a la Economia I.
Objectius
El curs constitueix una introducció estàndard a l’Economia Pública, és a dir, a l’anàlisi econòmica del sector públic. L’objectiu és proporcionar un conjunt d’instruments amb què dur a terme una aproximació rigorosa a les qüestions relacionades amb l’avaluació i el disseny de la política pública.
Competències
- Gestionar i aplicar dades a la resolució de problemes.
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
- Reconèixer el disseny institucional i regulador, així com les principals polítiques econòmiques implementades per les economies actuals a diferents escales per gestionar el creixement econòmic i les seves oscil·lacions cícliques.
- Treballar de manera cooperativa en equips multidisciplinaris i multiculturals implementant nous projectes.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar de manera col·lectiva i des d'una perspectiva multidisciplinària polítiques públiques, tant en el seu procés d'elaboració com en el d'implementació.
- Argumentar críticament el funcionament de les institucions i els actors econòmics
- Avaluar el paper del sector públic com a agent econòmic.
- Descriure les formes d'intervenció pública sobre el sistema econòmic.
- Diagnosticar situacions i problemes econòmics concrets
- Explicitar els rols, les dimensions i l'estructura del sector públic en l'economia.
- Exposar les principals característiques de les polítiques econòmiques dels governs del món occidental.
- Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
- Recollir i processar dades per analitzar críticament el procés de configuració de l'agenda pública.
Continguts
1. INTRODUCCIÓ
El sector públic com a agent econòmic. La naturalesa dels efectes econòmics de les polítiques públiques: assignació, distribució i estabilització. Anàlisi positiva, anàlisi normativa i judicis de valor. Alguns criteris per a l’avaluació de les polítiques públiques: eficiència econòmica, equitat, paternalisme i llibertat individual. Arbitratges entre objectius.
2. EL SECTOR PÚBLIC A ESPANYA
Sector públic i pressupost. Agents i activitats del sector públic. Índexs de la dimensió del sector públic. Els comptes de les administracions públiques. El pressupost del sector públic. Concepte i procés pressupostari. Contingut del pressupost. Indicadors de política pressupostària.
3. L’ECONOMIA DEL BENESTAR I EL PAPER DEL SECTOR PÚBLIC
Els teoremes fonamentals de l’economia del benestar. Els “fracassos del mercat” com a justificació de la intervenció pública: béns públics, externalitats, competència imperfecta, inexistència de mercats, informació imperfecta, atur i inflació. Teories normatives de l’estat i redistribució.
4. LA DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA
La separació entre les qüestions d’assignació i de distribució. La distribució “òptima” de la renda: la visió utilitarista, el criteri de Rawls, la redistribució Pareto-òptima, concepcions no individualistes, processos justos, mobilitat social. Alguns problemes de mesura de l’equitat. Problemes conceptuals en la incidència de la despesa pública. Transferències en efectiu i transferències en espècie. Els límits a la redistribució: eficiència, equitat i incentius.
5. EXTERNALITATS
La naturalesa de les externalitats o efectes externs. Externalitats positives i negatives, pecuniàries i tecnològiques. Mecanismes per a la internalització d’externalitats: impostos pigouvians, subsidis pigouvians, subhasta de permisos de contaminació, establiment de drets de propietat, regulació. El teorema de Coase. Externalitats i no convexitats. Implicacions sobre la distribució de la renda. Externalitats marginals i inframarginals.
6. BÉNS PÚBLICS
Béns públics i béns privats: no rivalitat i no excloïbilitat. Les condicions d’eficiència en el subministrament de béns públics. El problema del “polissó”. La regla de la unanimitat de Wicksell i els preus de Lindahl. Eficiència en el consum col·lectiu de béns privats.
7. MONOPOLI NATURAL I COMPETÈNCIA IMPERFECTA
Competència imperfecta i monopoli. Conseqüències en termes d’eficiència i guanys potencials. Costos mitjans decreixents, serveis públics i monopoli natural. Eficiència, equitat i rendibilitat en la política de fixació de preus públics. Informació asimètrica i regulació.
8. ELECCIÓ COL·LECTIVA I COMPORTAMENT DEL SECTOR PÚBLIC
El problema de l’elecció col·lectiva. Regles d’elecció col·lectiva. El teorema de la impossibilitat d’Arrow. Conseqüències del teorema i alternatives. El teorema de Gibbard- Satterthwaite. La regla majoritària i la provisió de béns públics. El teorema del votant medià. Qüestions unidimensionals i multidimensionals. L’intercanvi de vots. Mecanismes per a la revelació de preferències pels béns públics. Democràcia directa i democràcia representativa. El “repartiment de papers” al sector públic. Els representants polítics. La teoria de la burocràcia. Organització i incentius al sector públic: des dels models de burocràcia de Niskanen i Migué-Bélanger fins a les modernes teories sobre l'estructura i comportament de les agències. Elsgrups de pressió i la teoria d’Olson. La teoria dels “fracassos del sector públic”.
9. L’EFICIÈNCIA AL SECTOR PÚBLIC
Una aproximació a l’eficiència productiva: eficiència tècnica i eficiència assignativa. L’anàlisi de l’eficiència pública. Avaluació de l’eficiència a la producció pública de béns i serveis: anàlisi cost-benefici i anàlisi cost-efectivitat. Eficiència en termes d’input i eficiència en termes d’output. L’anàlisi de frontera i “l’anàlisi d’envolvent de dades”. La institucionalització del control d’eficiència del sector públic.
10. ANÀLISI COST-BENEFICI
L’anàlisi cost-benefici com a anàlisi de rendibilitat social. Fonaments en termes de benestar. Criteris per a la selecció de projectes. Identificació i quantificació dels efectes dels projectes públics. Valoració de costos i beneficis. Preus de mercat, preus ombra i intangibles. L’elecció de la taxa de descompte del sector públic. El paper de les consideracions distributives. Les conseqüències del risc i la incertesa. La incidència dels beneficis de la despesa pública.
11. PROGRAMES DE DESPESA: EL SISTEMA DE PENSIONS PÚBLIQUES
El sistema depensions de la Seguretat Social. Arguments a favor de l’existència d’un sistema de pensions. Diferents concepcions del sistema de pensions: assignació davant de redistribució. El mètode de repartiment i el mètode de capitalització. La “fallida” de la Seguretat Social. Efectes sobre l’estalvi i l’oferta de treball. La reforma del sistema de pensions.
12. ALTRES PROGRAMES DE DESPESA
Subsidis d’atur i programes sanitaris i d’educació. Objectius i instruments. Provisió pública i provisió privada. Fracassos del mercat en la provisió d’assegurança. Els problemes del risc moral i la selecció adversa. Atur i exclusió. Els programes de rendes mínimes i redistribució. La trampa de la pobresa. Ajuts a la família.
Metodologia
La docència serà presencial.
La distribució i combinació de les activitats formatives entre els epígrafs Autònomes, Dirigides i Supervisades té com a propòsit optimitzar el resultat de cadascuna d'elles.
La metodologia docent proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 33 | 1,32 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Classes pràctiques | 16,5 | 0,66 | 1, 3, 9, 10, 11, 12 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories i seguiment de treballs a realitzar | 12 | 0,48 | 9, 10, 11 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi i recopilació d'informació | 88,5 | 3,54 | 8, 9, 10, 11 |
Avaluació
Calendari d’activitats d’avaluació
Les dates de les diferents proves d'avaluació (exàmens parcials, exercicis en aula, entrega de treballs, ...) s'anunciaran amb suficient antelació durant el semestre.
La data de l'examen de recuperació de l'assignatura està programada en el calendari d'exàmens de la Facultat.
"La programació de les proves d’avaluació no es podrà modificar, tret que hi hagi un motiu excepcional i degudament justificat pel qual no es pugui realitzar un acte d’avaluació. En aquest cas, les persones responsables de les titulacions, prèvia consulta al professorat i a l’estudiantat afectat, proposaran una nova programació dins del període lectiu corresponent." Apartat 1 de l'Article 115. Calendari de les activitats d’avaluació (Normativa Acadèmica UAB)
Procediment de revisió de les qualificacions
Coincidint amb l'examen final s'anunciarà el dia i el mitjà en que es publicaran les qualificacions finals. De la mateixa manera s'informarà del procediment, lloc, data i hora de la revisió d'exàmens d'acord amb la normativa de la Universitat.
Procés de Recuperació
“Per participar al procés de recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats que representi un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul.” Apartat 3 de l'Article 112 ter. La recuperació (Normativa Acadèmica UAB). Els estudiants i les estudiants han haver obtingut una qualificació mitjana de l’assignatura entre 3,5 i 4,9.
La data d’aquesta provaestarà programada en el calendari d'exàmens de la Facultat. L'estudiant que es presenti i la superi aprovarà l'assignatura amb una nota de 5. En cas contrari mantindrà la mateixa nota.
Irregularitats en actes d’avaluació
Sense perjudici d'altres mesures disciplinàries que s'estimin oportunes, i d'acord amb la normativa acadèmica vigent, "en cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0". Apartat 10 de l'Article 116. Resultats de l'avaluació. (Normativa Acadèmica UAB)
Sol·licitud de reprogramació de proves
Per a sol·licitar la reprogramació de proves/activitats programades al calendari oficial cal emplenar aquest formulari i adjuntar-hi la documentació que avala la petició. Cal recordar que la sol·licitud està subjecta a la seva aprovació per part del coordinador/a del grau, en funció del motiude la sol·licitud, dels documents presentats, de quin ha estat el seguiment del curs, i de l'historial de l'alumne/a en referència a sol·licituds prèvies d'examen especial. La sol·licitud de reprogramació de proves per situacions sobrevingudes haurà de realitzar-se dins els 5 dies naturals immediatament posteriors a la data de la prova. El coordinador o coordinadora de titulació tindrà 48 hores per valorar la sol·licitud i donar-hi resposta.
Pel que fa al motiu de la sol·licitud, es consideraran vàlides raons mèdiques greus (cirurgies, accidents i altres situacions de gravetat sobrevingudes que impedeixin assistir a l'examen en la data programada), afers judicials (amb citació oficial), afers oficials (oposicions), i la mort d'un familiar proper. En tots els casos s'adjuntarà un justificant. En el cas d'una justificació mèdica per problemes menors, el certificat ha d'especificar que l'estudiant no està en condicions de fer un examen.
Recordem que el calendari oficial d'exàmens es publica abans de l'inici de curs. Per tant, no es consideraran raons vàlides les incompatibilitats laborals i les derivades de la participació en programes de mobilitat. Tampoc s'acceptarà com a motiu de reprogramació de proves les raons personals (examen de conduir, viatges i altres).
Rebreu un correu electrònic amb la resolució de la vostra sol·licitud. En cas d'acceptació, haureu de contactar amb el professor/a per reprogramar la prova.
L'AVALUACIÓ ÚNICA
L’avaluació única serà exclusivament presencial.
En el cas d’escollir l’avaluació única el/la estudiant/a haurà de lliurat al professor de l’assignatura totes els documents de les activitats d’avaluació del curs el dia de prova d’examen final tal com queda programat pel calendari acadèmic de la Facultat.
Addicionalment, el mateix dia, el/la estudiant/a haurà de participar a la prova d’examen final que inclourà tot el temari de l’assignatura a més de realitzar la presentació oral d’un informe o treball de recerca tal com s’estableix dins de les altres activitats d’avaluació de l’assignatura (modalitat: avaluació continuada).
La duració total de l’avaluació única serà al voltant de quatre hores.
En el cas de l’avaluació única, la nota final del curs serà el resultat de l’avaluació de tot al material presentat pel alumne amb la mateixa ponderació establerta per les activitats d’avaluació continuada.
El/la estudiant/a que s’aculli a l’avaluació única té dret a la recuperació amb les mateixes condiciones que s’estableixen per l’avaluació continuada.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen final | 40% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 11 |
| Examen parcial | 40% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11 |
| Exercisis | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 5, 9, 11, 12 |
Bibliografia
Gruber, J. (2016), Public Finance and Public Policy, Worth Publishers: Nova York, Cinquena edició.
Hindriks, J. i Myles, G. D. (2013), Intermediate Public Economics, The MIT Press: Cambridge i Londres, Segona edició.
Rosen, H.S. i Gayer, T. (2014), Public Finance, McGraw Hill: Boston, Desena edició (versió en castellà de McGraw Hill).
Stiglitz, J.E. i Rosengard, J.K. (2015), Economics of the Public Sector, Norton & Company: Nova York i Londres, Cuarta edició (versió en castellà d’A. Bosch).
Programari
Cap programa específic