Logo UAB
2023/2024

Història Contemporània de l'Àsia Oriental (des de 1945)

Codi: 106181 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2504216 Història, Política i Economia Contemporànies FB 1 2

Professor/a de contacte

Nom:
Chiao In Chen
Correu electrònic:
chiaoin.chen@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.

Equip docent

Chiao In Chen

Prerequisits

No n'hi ha, tanmateix:

  • La majoria de les assignatures s’imparteixen en anglès. Es considera indispensable que els estudiants comptin amb un nivell d’anglès corresponent al B2 del marc de referència europeu, malgrat que per l’accés dels estudiants al grau no es preveu una prova específica de nivell de competència lingüística en anglès.


Objectius

Els objectius formatius d'aquesta assignatura són conèixer i analitzar la història d'Àsia Oriental (Xina, Japó, Corea i Taiwan, principalment) des de1945 fins a l’actualitat. L'assignatura analitza les bases de la disciplina històrica, així com les relacions i interaccions històrico-culturals entre aquests països, basant-se en el marc geogràfic i cronològic de la regió Àsia Oriental. 

Aquesta assignatura consisteix principalment en la lectura i comprensió de textos històrics, aprenentatge a compilar informació històrica, realització de ressenyes i redacció de treballs analítics i estudi individual. Tots els terminis de les activitats s’indiquen a la programació de l’assignatura i s’han de complir estrictament.

En aquesta assignatura s'utilitzarà un llenguatge igualitari i no excloent que permeti visibilitzar les dones, trencant amb estereotips i prejudicis sexistes. Per tot això, es donarà importància a modificar l'enfocament  androcèntric generalitzat.


Competències

  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Diferenciar i analitzar el tipus de relacions que s'han establert en el segle passat entre els diversos agents socials, polítics i econòmics tant en marcs nacionals com regionals i internacionals.
  • Dilucidar el paper que desenvolupen en el present les diverses memòries socials referents als passats conflictius, diferenciant els conceptes d'història i memòria.
  • Discriminar els sistemes governamentals de presa de decisions en diferents contextos socials i polítics, des de mitjans del segle XX fins als nostres dies, tant pel que fa a marcs estatals com subestatals o supraestatals.
  • Explicar i sintetitzar coneixements adquirits en un nivell avançat de llengua anglesa.
  • Gestionar i aplicar dades a la resolució de problemes.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre información idees, problemes i solucions a un públic tan especialitzat com no especialitzat
  • Reconèixer i contextualitzar textos referents a la història contemporània recent.
  • Treballar de manera cooperativa en equips multidisciplinaris i multiculturals implementant nous projectes.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar les diferents perspectives historiogràfiques en els diferents períodes de la història.
  2. Aplicar les habilitats necessàries per valorar i divulgar el coneixement històric.
  3. Avaluar i resoldre críticament els problemes historiogràfics propis dels estudis de la guerra.
  4. Capacitat de continuar aprenent en el futur de manera autònoma, aprofundint els coneixements adquirits o iniciant-se en noves àrees de coneixement.
  5. Comparar críticament entre si les evolucions de les grans àrees regionals que s'aborden en la matèria.
  6. Comparar succintament casos nacionals i/o regionals diferents dins d'un mateix marc internacional.
  7. Comprendre les especificitats regionals dins dels estats.
  8. Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
  9. Conèixer diversos casos de memòries en conflicte entre les poblacions de diferents estats.
  10. Conèixer diversos casos de memòries en conflicte entre sectors diferents de població dins d'un mateix estat.
  11. Demostrar capacitat d'adaptació en entorns canviants.
  12. Demostrar iniciativa i treballar autònomament quan la situació ho demani.
  13. Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
  14. Discernir la relació entre teoria i pràctica historiogràfica.
  15. Dominar la bibliografia bàsica sobre l'evolució històrica dels sistemes governamentals dels països de referència de la matèria.
  16. Establir comparacions entre evolucions de sistemes governamentals dins d'una àrea regional supraestatal.
  17. Establir comparacions entre nivells d'autonomia regional dins d'un estat.
  18. Expressar, per escrit o oralment, una opinió fonamentada sobre el caràcter, la perspectiva i el rigor de textos referents al contingut de la matèria.
  19. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  20. Mostrar una motivació per la qualitat de la feina feta i una sensibilitat per les seves conseqüències en el medi ambient i en la societat.
  21. Organitzar la feina adequadament, tant pel que fa a la gestió del temps com a l'ordenació i la planificació.
  22. Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
  23. Reconèixer i posar en pràctica les habilitats per treballar en equip següents: compromís amb l?'equip, hàbit de col·laboració, capacitat per incorporar-se a la resolució de problemes.
  24. Seleccionar i generar la informació necessària per a cada problema, analitzar-la i prendre decisions partint d'aquesta informació.
  25. Treballar en equip respectant tots els punts de vista. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
  26. Valorar el compromís ètic en l'exercici professional.

Continguts

Introducció: seqüeles de la guerra xinès-japonesa a l'est d'Àsia

Tema 1: El naixement de noves nacions a l'est d'Àsia. La Guerra Civil Xina i Nova República Popular. Divisió Nacional i Guerra de Corea (1945-1953). Japó sota ocupació. Guerra Freda (1947-1991)

Tema 2: Xina sota Mao (1949-1976): Instal·lació de la República Popular de la Xina (1949-1952). El primer pla quinquennal (1953-1957). La Campanya de les Cent Flors (1956-1957). El Gran Salt Endavant (1958-1965). La Revolució Cultural (1965-1976)

Tema 3: Japó i Corea (1952-1989): Desenvolupament econòmic i estabilitat política. Corea de Sud: la dictadura de Park Chung-hee (1962-1979). Corea del Nord: Kim Il-sung (1948-1994).

Tema 4: Vietnam i Taiwan (1955-1988): Guerra del Vietnam (1955-1975). Taiwan: la dictadura de Chiang Kai-shek (1949-1975) i Chiang Jingguo (1975-1988). Des del final de la Guerra Freda a Àsia fins avui (1991-present)

Tema 5: El posmaoísmo de la Xina: Els límits del reformisme de Deng Xiaoping (1979-1997) i els esdeveniments de Tiananmen (1989). La Xina sota Jiang Zemin (1993-2003). Hu Jintao i el llançament de l'economia de mercat socialista (2003-2013).

Tema 6: Corea de Sud i Taiwan dels 90: La crisi econòmica asiàtica (1997). Les lluites al carrer: els processos de democratització a Corea de Sud i Taiwan.

Tema 7: Japó dels 80: La bombolla financera i immobiliària (1980-1990). La llarga recuperació econòmica. Després del desastre del terratrèmol i la crisi nuclear de Fukushima (2011). El renaixement japonès i l'expectativa dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020.

Tema 8: El nou somni xinès: Xina sota Xi Jinping (2013-ara). La fàbrica mundial i el seu creixement econòmic Xinjiang, Hong Kong i la reclamació irredentista de la Xina a Taiwan.

Tema 9: La vida de les dones d'Àsia oriental a través de la història: El paper canviant de les dones d'Àsia oriental després de la Segona Guerra Mundial i la tradició del confucianista: Democràcia i condició de la dona

 

Conclusió: Covid-19 a l'Àsia Oriental


Metodologia

- Classes teòriques.

- Debats i discussions.

- Lectura comprensiva de textos acadèmics.

- Aprenentatge d’estratègies de recerca d’informació.

- Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics. 

- Estudi personal.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques 45 1,8 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13, 14, 16, 17, 18, 22
Lectura comprensiva de textos acadèmics 5 0,2 1, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 13, 14, 15, 16, 17
Tipus: Supervisades      
Realització de ressenyes, treballs i comentaris analitics 30 1,2 1, 2, 4, 8, 11, 12, 13, 14, 15, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26
Tipus: Autònomes      
Estudi individual 38 1,52 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 16, 17, 21

Avaluació

Avaluació continuada

L’alumnat ha de demostrar el seu progrés fent diverses activitats d’avaluació. Activitats avaluatives: Proves escrites, 40%; treball integral, 40%; Exercicis de reflexió a la classe, 20%.

Revisió

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professorat informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.

Recuperació

Podrà accedir a la recuperació qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.

En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, la professora o el professor comunicarà per escrit el procediment de recuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o es poden agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació. En cas de recuperació, la nota màxima que pot obtenir l’estudiant és un 5.

Consideració de “no avaluable”

L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d’avaluació.

Irregularitats en les activitats d’avaluació

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Avaluació única

Aquesta assignatura preveu l’avaluació única en els termes establerts per la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de la Facultat de Filosofia i Lletres.  

L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la Facultat i enviar-ne una còpia a la persona responsable de l’assignatura perquè en tingui constància.  

L’avaluació única es farà en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. 

El dia de l’avaluació única el professorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI o passaport).    

Activitats d’avaluació única  

La qualificació final de l’assignatura s’establirà d’acord amb els següents percentatges: Proves escrites 30%; Prova tipus test: 30%; treball amb exposició: 40%. 

Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura són els mateixos que s’apliquen a l’avaluació continuada. Vegeu-los més amunt en aquesta guia docent. 

Consideració de"No avaluable"

L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d’avaluació.


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exàmens escrits 30% 2 0,08 1, 3, 5, 6, 7, 8, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 24
Treball grupal 40% 15 0,6 1, 2, 8, 9, 10, 13, 15, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 25, 26
Treball individual 30% 15 0,6 1, 4, 5, 6, 7, 11, 12, 13, 14, 19, 21, 24

Bibliografia

GENERAL

SHIROKAUER, Conrad, and Suzanne Gay. A Brief History of Japanese Civilization. Belmont, CA: Wadsworth, 2012.

SHIROKAUER, Conrad and Brown, Miranda. A Brief History of Chinese Civilization.Belmont, CA: Wadsworth, 2006.

 

XINA

-BOLINAGA, I. La China de Mao. Del mito a Tiananmen, Anaya, Madrid, 2013.

- DAVIS, D. S. The Consumer Revolution in Urban China. Berkeley, Uni.of California Press, 2000.

-ESTEBAN RODRÍGUEZ, M. China después de Tian’anmen. Nacionalismo y cambio político, Edicions Bellaterra, Barcelona, 2007.

-FISAC, T. y TSANG, S. eds.China en trasición. Sociedad, cultura, política y economía, Edicions Bellaterra, Barcelona, 2000.

- GOLDMAN, M and MACFARQUHAR, R. ed. The Paradox of China’s Post-Mao Reforms.Cambridge, Harvard Univ. Press, 1999.

-GUILLERMAZ, J. Historia de Partido Comunista Chino, Ediciones Península, Barcelona, 1970.

- JOSEPH, W. A., WONG, C P. W and ZWEIG, D. New Perspectives on the Cultural Revolution. Cambridge, The Council on East Asia Studies/Harvard University, 1991.

- LIN Min and GALIKOWSKI, M. The Search for Modernity: Chinese Intellectual and Cultural Discourse in the Post-Mao Era. New York Columbia Univ. Press, 1994.

- LOGAN, J. R. The New Chinese City: Globalization and Market Reform. Oxford, BlackwekkPublishers, 2002.

-MACFARQUHAR, R. y SCHOENHALS, M.: La revolución cultural china, Crítica, Barcelona, 2009.

- OLLÉ, M. Made in China. El despertar social, político y cultural de la China contemporánea, Destino, Barcelona, 2005.

- RÍOS, X. China pide paso. De Hu Jintao a Xi Jinping, Icaria, Barcelona, 2012.

 

JAPÓ

- BRINTON,M. C. Women and the Economic Miracle: Gender and Work in Postwar Japan.Berkeley, Uni.of California Press, 1994.

- CALDER, K. E. Crisis and Compensation: Public Policy and Political Stability in Japan, 1949-1986. New Jersey: Princeton Univ. Press, 1988.

- COOXA. D. and Peter Duus, ed. The Cambridge History of Japan, vol. 6: The Twentieth Century. Cambridge, Cambridge Univ. Press, 1988.

- CURTIS, G. L. The Japanese Way of Politics, New York Columbia Univ. Press, 1988.

- DOWER, J. W. Embracing Defeat: Japan in the Wake of World War II, New York, W. W. Norton & Company, 1999.

- GORDON, A. A Modern History of Japan. From Tokugawa Time to the Present, Oxford University Press, 2009.

- GOTO-JONES, C. Modern Japan. A very Short Introduction, Oxford University Press, 2009.

- KINGSTON, J. Contemporary Japan. History, Politics and the Social change since the 1980s, Blackwell Publish, 2011.

- MIMURA, J. Planning for Empire. Reform Bureaucrats and the Japanese Wartime State, Cornell University Press, Ithaca and London, 2011.

COREA

- CLARK, D. N. Korea in World History. Ann Arbor. Association for Asian Studies, 2012. 

- CUMINGS, B. Korea’s place in the sun. A modern history, Norton, New York y London, 1997.

- MILLET. A. E. The War for Korea. Vol. I, 1945-1950: A House Burning. Lawrence. University of Kansas, 2005.

- MILLET. A. E. The War for Korea. Vol. II, 1950-1951: They came form the North. Lawrence. University of Kansas, 2010.

TAIWAN

- CORCEFF, S. ed. Memories of the Future: National Identity Issues and the Search for a New Taiwan.New York, M. E. Sharpe. 2002.

- ROY, D. Taiwan a political history. New York. Cornell Univ. Press, 2003

-RUBINSTEIN, M. A., ed., Taiwan: A New History. Armonk, N. Y., M.E.Sharpe, 1999.


Programari

---