Ciència i Gènere
Codi: 105802 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500000 Estudis Socioculturals de Gènere | OB | 3 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Anna Macaya Andres
- Correu electrònic:
- ana.macaya@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Jorge Molero Mesa
- Jaume Valentines Álvarez
- Anyely Marin Cisneros
- Anna Macaya Andres
- Beatriz Ximena Cantero Riveros
Prerequisits
Cap.
Objectius
L'objectiu d’aquesta assignatura és proporcionar eines de reflexió i anàlisi a partir de les aportacions de la crítica feminista a les ciències, la història i la filosofia de la ciència i la tecnologia, i l’educació amb perspectiva de gènere, per tal que les estudiants puguin prendre part activa dels diversos debats actuals, així com elaborar programes i mesures per a respondre als reptes de futur en l’àmbit cientificotecnològic i ambiental amb una perspectiva de gènere interseccional.
Competències
- Expressar-se correctament i de manera no sexista ni homofòbica tant oralment com per escrit.
- Formular, argumentar i debatre idees pròpies i alienes de manera respectuosa, crítica i raonada.
- Identificar i qüestionar les representacions de gènere en la història de les idees, les arts i la cultura, així com en la construcció del coneixement científic.
- Interpretar i interrelacionar les bases conceptuals de les teories feministes.
- Interpretar les desigualtats que afecten el gènere en relació amb la sexualitat, la classe, el grup ètnic i el territori a partir dels conceptes i enfocaments de l'anàlisi sociocultural.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar de manera crítica els discursos divulgatius, especialment en relació amb la ideologia i els biaixos etnocèntrics i sexistes.
- Analitzar les representacions del cos en les produccions culturals i artístiques al llarg de la història.
- Contrastar els debats sobre feminisme i masculinitats.
- Descriure els conceptes fonamentals de la teoria de gènere.
- Elaborar propostes bàsiques per fomentar la igualtat de gènere en els estudis científics i tecnològics.
- Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
- Explicar els vincles històrics entre el feminisme i altres moviments contra la desigualtat (afrodescendència, LGBTI, etc.).
- Fer un ús inclusiu del llenguatge.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Utilitzar el vocabulari tècnic específic i d'interpretació propi de les disciplines requerides.
Continguts
BLOC 1: Construccions científiques, mèdiques i tecnològiques del cos, la sexualitat i el gènere.
- Tema 1. La medicina i la construcció del binarisme sexual i de gènere.
- Tema 2. Processos de medicalització i naturalització.
- Tema 3. Ciència i construcció de les masculinitats.
BLOC 2: Crítica feminista a les ciències i epistemologies feministes.
- Tema 4. El debat epistemològic: el coneixement i el subjecte de la ciència.
- Tema 5. Inquisició, colonialitat, dones i ciència.
BLOC 3: Narratives històriques, científiques i tecnològiques del sexe/gènere.
- Tema 6. Anàlisi del discurs científic i tecnològic amb perspectiva crítica. L’objectivitat i la raó com a premissa, l'home com a gènere.
- Tema 7. Perspectives crítiques des de la història de la ciència i la tecnologia al discurs científic i de gènere.
BLOC 4: Educació Científica i STEM des d’una perspectiva d’equitat i gènere.
- Tema 8. Reptes de l’educació científica amb perspectiva d’equitat i gènere.
- Tema 9. L’educació científica i STEM/STEAM amb perspectiva de gènere. Què es fa, què es pot fer i què podem fer-hi nosaltres?
Metodologia
S’emprarà una metodologia eclèctica i interdisciplinar partint dels coneixements previs de les estudiants para anar durant les sessions desenvolupant els nous conceptes per fer un ús tant en les argumentacions, crítiques o justificacions.
Les sessions s’organitzaran mitjançant la introducció del tema a partir d’un cas problema, lectura o material audiovisual per tal de fomentar l’activació del propi coneixement de partida. Posteriorment, hi haurà una fase expositiva on es desenvoluparà el tema d’estudi proposat per aportar major complexitat a l’anàlisi. Per últim, hi haurà una fase de creació, debat i/o argumentació per tal d’integrar el que ha après durant la sessió.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes expositives | 33,33 | 1,33 | |
| Pràctiques a l'aula | 14,67 | 0,59 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Sortida de camp | 4 | 0,16 | |
| Tutories programades | 6 | 0,24 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura comprensiva de textos | 25 | 1 | |
| Preparació d'activitats d'avaluació | 40 | 1,6 | |
| Preparació de debats i discussions | 15 | 0,6 | |
| Recerca de bibliografia i material de suport | 10 | 0,4 |
Avaluació
Avaluació continuada
L’avaluació de les competències adquirides és continuada, a través de la participació activa de l’alumnat en relació amb les diverses activitats proposades a classe. La qualificació final serà la mitjana dels punts obtinguts a cadascuna de les tres activitats d'avaluació i haurà de ser superior a 5 per aprovar l'assignatura. Les activitats d'avaluació constaran d'una prova argumentativa amb apunts, una exposició oral i un dossier. Per tal que l’avaluació sigui efectiva, cal que l’alumnat obtingui una nota mínima de 3,5 en cadascuna de les activitats. Per a participar de la recuperació cal que hagin estat avaluades totes les activitats d'avaluació també amb un mínim de 3,5.
El professorat informarà dels resultats d’aquestes a través de l’Aula Moodle un cop finalitzat cada bloc distributiu. La qualificació final es publicarà després de la sessió de conclusions generals de l’assignatura, també a través de l’Aula Moodle.
Avaluació única
En el cas que l'alumnat s’adhereixi a l’avaluació única l’alumnat haurà de superar un examen escrit de desenvolupament teòric sense apunts (33,3%) la resolució d'un estudi de casos (33,3%) i una exposició oral (33,3%). La nota de l'assignatura serà la mitjana d'aquestes activitats a condició que obtingui un mínim de 3,5 en cadascuna d'elles. L'assignatura quedarà aprovada sempre que s'obtingui un valor mitjà superior a 5.
Recomanacions
L'estudiant haurà de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit. Per aquesta raó, els eventuals errors ortogràfics i d'expressió que pogués cometre comportaran un descens de la puntuació en la qualificació final. Així mateix, es considera que l'estudiant coneix les normes generals de presentació d'un treball acadèmic. No obstant això, podran aplicar-se normes específiques per indicació de les professores de l'assignatura, si així ho creuen pertinent.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Procedimentde revisió de qualificacions
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professorat informarà l’alumnat via Aula Moodle del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Procediment de recuperació
En cas que sigui necessari, es realitzarà una prova de recuperació (examen) per a l’alumnat que no hagi superat les proves d’avaluació continuada en conjunt. Per a participar de la recuperació, cal que les estudiants hagin estat prèviament avaluades com a mínim de 2/3 parts del total de les activitats d’avaluació. A més, cal haver obtingut almenys un 3,5 en la qualificació total de l’assignatura.
Condicions per a la qualificació “No avaluable”
Les estudiants que no realitzin almenys les 2/3 parts de les proves d’avaluació seran considerades com “No avaluables”, exhaurint els drets a la matrícula de l’assignatura.
Avís sobre l’adaptació de les avaluacions al sistema de docència híbrida en cas d’epidèmia
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’alumnat hi pot accedir.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exposició oral | 33,3% | 1 | 0,04 | 2, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Portafoli individual | 33,3% | 0 | 0 | 1, 5, 8, 9 |
| Prova argumentativa escrita | 33,3% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 10, 11, 12 |
Bibliografia
La llista següent correspon a la bibliografia bàsica de cada bloc. Al llarg del curs les professores oferiran altra bibliografia específica d’interès.
Bloc 3:
Cowan, Ruth Schwartz (1989). More Work for Mother: The Ironies of Household Technology from the Open Hearth to the Microwave. London: Free Association Books
Haraway, Dona J. (2004). Testigo_Modesto@Segundo_Milenio. HombreHembra _Conoce_Oncoratón: feminismo y tecnociencia. Barcelona: UOC
Harding, Sandra G. (1998). Is science multicultural?: postcolonialisms, feminisms, and epistemologies. Bloomington: Indiana University Press
Keller, Evelyn Fox (1991). Reflexiones sobre género y ciencia. València: Alfons el Magnànim.
Merchant, Carolyn (1983). The Death of nature : women, ecology, and the scientific revolution. San Francisco: Harper & Row
Schiebinger, Londa L. (2004). ¿Tiene sexo la mente?: las mujeres en los orígenes de la ciencia moderna. Madrid: Cátedra; València: Universitat de València. Instituto de la Mujer
Wajcman, Judy (2006). El tecnofeminismo. Madrid: Cátedra; València: Universitat de València Instituto de la Mujer
Bloc 2:
Adán, Carme (2003). Feminismo e coñecemento : da experiencia das mulleres ao cíborg. Coruña: Espiral Maior.
Haraway, Donna J. (1995). Ciencia, cyborgs y mujeres: la reinvención de la naturaleza. Madrid: Cátedra
Harding, Sandra G. (1996). Ciencia y feminismo. Madrid: Morata
Keller, Evelyn Fox & Longino, Helen E. (1996). Feminism and science. Oxford: Oxford University Press
Longino, Helen E. (1990). Science as social knowledge : values and objectivity in scientific inquiry. New Jersey: Princeton University Press
Merchant,Carolyn (1996). Earthcare: women and the environment. New York: Routledge
Plumwood, Val (1993). Feminism and the mastery of nature. London, New York: Routledge
Bloc 1:
Badinter, Elisabeth (1993). XY La identidad masculina. Madrid: Alianza
Braidotti, Rosi (2013). The posthuman. Cambridge: Polity Press.
Coll-Planas, Gerard & Missé, Miquel (2015). La identidad en disputa. Conflictos alrededor de la construcción de la transexualidad. Papers, 100(1): 35-42. Disponible en línia: <<http://dx.doi.org/10.5565/rev/papers.637 >>
Fausto-Sterling, Anne (2006). Cuerpos sexuados : la política de género y la construcción de la sexualidad. Barcelona: Melusina
Laqueur, Thomas (1994). La construcción del sexo: cuerpo y género desde los griegos hasta Freud. Madrid: Cátedra
Milam, Erika L.; Nye, Robert A. (2015). An Introduction to Scientific Masculinities. Osiris, 30(1):1 https://doi-org.are.uab.cat/10.1086/682953
Preciado, Beatriz (2008). Testo yonqui. Madrid: Espasa Calpe
Bloc 4:
Archer, Louise ; Dawson, Emily ; DeWitt, Jennifer; Godec, Spela; King, Heather; Mau, Ada; Nomikou, Effrosyni; Seakins, Amy(2017). Killing curiosity? An analysis of celebrated identity performances among teachers and students in nine London Secondary Science Classrooms. Science Education, 101(5): 741-764. Disponible en línia: https://doi-org.are.uab.cat/10.1002/sce.21291
Brotman, Jennie S. & Moore, Felicia M. (2008). Girls and Science: A review of four themes in Science Education. Journal of Research in Science Teaching, 45 (9): 971–1002
Cantero Riveros, Beatriz (2015). Inclusión del Género en la Enseñanza de las Ciencias. Tesi Doctoral. UAB. Disponible en línia a: <<https://ddd.uab.cat/record/166152>>
Hughes, Gwyneth (2001). Exploring the Availability of Student Scientist Identities within Curriculum Discourse: An anti-essentialist approach to gender-inclusive science. Gender and Education, 13(3): 275-290.
Hussénius, Anita (2014). Science education for all, some or just a few? Feminist and gender perspectives on science education: a special issue. Cultural Studies of Science Education, 9: 255–262. Disponible en línia: http://dx.doi.org.are.uab.cat/10.1007/s11422-013-9561-0
OECD (2016). PISA 2015 Results (Volume I): Excellence and Equity in Education, PISA, OECD Publishing, Paris. Disponible en línia: <<https://doi.org/10.1787/9789264266490-en>>
Solsona i Pairó, Núria (2010). Génesis y desarrollo de los saberes femeninos en la educación. Aula de Innovación Educativa, 191: 7-11. Disponible en línia: http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3227801
Programari
Cap