Educació Corporal i Psicomotriu als Centres d'Educació Infantil II
Codi: 105049 Crèdits: 4| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500797 Educació Infantil | OB | 4 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Carolina Nieva Boza
- Correu electrònic:
- carolina.nieva@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- María Lourdes Martínez Mínguez
- Maria del Mar Moya Vázquez
- Carolina Nieva Boza
Prerequisits
L'assignatura d' Educació Corporal i Psicomotriu en els centres d’Educació Infantil I de 3r curs del Grau en Educació Infantil, és prèvia a la d'Educació Corporal i Psicomotriu en els centres d'Educació Infantil II. S'adverteix que cal haver assolit els seus objectius i competències abans de cursar aquesta assignatura de 4t.
Objectius
Aquesta assignatura de 4r. curs es complementa amb la de Educació Corporal i Psicomotriu I, de 3r. curs, i l'assignatura de "Joc i Moviment" de 4t curs.
Objectiu General: Proporcionar als futurs mestres d’Educació Infantil les eines necessàries per impartir l’Educació Psicomotriu en el marc de la institució escolar.
Objectius específics:
- Valorar el cos del mestre i el de l'infant com a mitjà d'expressió, aprenentatge i desenvolupament.
- Identificar el marc teòric de l'educació psicomotriu a l'etapa de 0 a 6 anys.
- Indagar en l'observació i anàlisi de les conductes psicomotrius dels infants.
- Analitzar diferents propostes pràctiques de l’educació psicomotriu en l’àmbit escolar.
- Desenvolupar propostes d'intervenció, així com estratègies i recursos de la pràctica psicomotriu.
- Establir un sistema d'actituds com a educador/a que s'ajusti a les necessitats dels infants.
- Reflexionar sobre el paper de l'educació psicomotriu en el marc general de l'escola.
Competències
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
- Analitzar críticament el treball personal i utilitzar els recursos per al desenvolupament professional.
- Conèixer els fonaments musicals, plàstics i d'expressió corporal del currículum d'aquesta etapa així com les teories sobre l'adquisició i desenvolupament dels aprenentatges corresponents.
- Elaborar propostes didàctiques que fomentin la percepció i expressió musicals, les habilitats motrius, el dibuix i la creativitat.
- Expressar-se i utilitzar amb finalitats educatives altres llenguatges: corporal, musical, audiovisual.
- Identificar trastorns en la son, l'alimentació, el desenvolupament psicomotor, l'atenció i la percepció auditiva i visual.
- Promoure i facilitar els aprenentatges en la primera infància, des d'una perspectiva globalitzadora i integradora de les diferents dimensions cognitiva, emocional, psicomotora i volitiva.
- Promoure l'autonomia i la singularitat de cada estudiant com a factors d'educació de les emocions, els sentiments i els valors en la primera infància.
- Saber utilitzar el joc com a recurs didàctic, així com dissenyar activitats d'aprenentatge basades en principis lúdics.
- Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinar).
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar críticament el treball personal a través de processos d'autoavaluació.
- Analitzar els indicadors de sostenibilitat de les activitats academicoprofessionals de l?àmbit integrant-hi les dimensions social, econòmica i mediambiental.
- Conèixer els fonaments d'expressió corporal del currículum d'aquesta etapa així com les teories sobre l'adquisició i desenvolupament dels aprenentatges corresponents.
- Conèixer els plantejaments del desenvolupament psicomotriu en el currículum de l'etapa d'Educació Infantil.
- Dissenyar, aplicar i avaluar una seqüència d'aprenentatge que respecti la globalitat i singularitat de cada infant.
- Elaborar propostes didàctiques que fomenten la percepció i expressió de les habilitats motrius i la creativitat, utilitzant altres llenguatges com el musical i el plàstic.
- Elaborar propostes didàctiques que fomenten la percepció, les habilitats motrius i la creativitat.
- Identificar els trastorns del desenvolupament psicomotriu.
- Proposar formes d'avaluació dels projectes i accions de millora de la sostenibilitat.
- Realitzar treballs en equip a través de sessions de treball corporal.
- Reconèixer la identitat de l'etapa i les seves característiques cognitives, psicomotores, comunicatives, socials i afectives.
- Utilitzar diferents llenguatges (corporal, musical i audiovisual), per expressar els aprenentatges adquirits en l'assignatura.
- Utilitzar el joc com a recurs didàctic, així com dissenyar activitats d'aprenentatge basades en principis lúdics.
Continguts
|
|
1. L’Educació Psicomotriu a l’Educació Infantil
2. Didàctica de l’Educació Psicomotriu a l’Educació Infantil
3. Components neuromotors
4. Components perceptiumotors
Metodologia
El protagonista en el procés d’ensenyament aprenentatge és l’estudiant i sota aquesta premissa s’ha planificat la metodologia de l’assignatura.
Majoritàriament s’utilitzaran dinàmiques que començant per l’exposició conceptual i de bases teòriques amb tot el grup classe, es passa a analitzar i debatre la seva aplicació a l’Educació Infantil en seminaris i sessions pràctiques amb grups reduïts.
Les activitats formatives que tenen lloc en aquesta assignatura poden ser dirigides, supervisades i autònomes:
- Les activitats dirigides estan conduïdes pel professor/a o pels propis estudiants, i es realitzen en els espais de la Facultat. Poden ser o classes amb tot el gran grup, o seminaris i sessions de pràctica corporal en grup reduït. Les classes amb tot el grup es basen en exposicions dels continguts i qüestions bàsiques del temari. Els seminaris i sessions pràctiques són espais de treball per a aprofundir, analitzar, contrastar, debatre, viure, reflexionar i avaluar els continguts de l’assignatura. Els seminaris es fan mitjançant activitats com: l’estudi de casos, vídeos, anàlisis de material, dinàmiques de grup, resolució de problemes, pròpia experiència, discussió-debats, etc. Les sessions pràctiques es realitzen a través de la pròpia vivència corporal, la formació i reflexió que aquesta comporta, i la realització d’una sessió pràctica tant pels seus companys de la Facultat com per a un grup d’infants. Els seminaris i sessions pràctiques són d’assistència obligatòria i l’alumnat s’adscriurà a un dels grups programats de manera que els estudiants han d'assistir sempre al mateix seminari i estar repartits de forma equitativa tenint el número més semblant possible d’alumnes cadascun d’ells.
- Les activitats supervisades pel professor/a fora de l’aula inclouen el conjunt de tutories individuals i grupals, físiques i virtuals, que han de servir per acompanyar a l’estudiant en el seu procés d’aprenentatge orientant tasques, resolent dificultats i supervisant el seguiment de les seves evidències d’aprenentatge.
- El treball autònom és el que realitza l’estudiant de forma independent per desenvolupar les competències i assolir els objectius de l’assignatura.
S'utilitzaran metodologies per poder treballar en base a desafiaments (ABR) que faran servir activitats diverses com: lectura d'articles, anàlisis de documents, enquestes, cerques bibliogràfiques, presentacions, vídeos, implementar propostes, reflexions de procés i progrés, avaluació de propostes, etc.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Magistral en gran grup (Presencial) | 12 | 0,48 | 4, 6, 8, 11 |
| Seminaris i sessions de Pràctica-Laboratori en grup reduït | 18 | 0,72 | 1, 10, 13 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutoria i acompanyament | 20 | 0,8 | 1, 5, 10 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Treball autònom de l'estudiant | 50 | 2 | 1, 4, 5, 6, 8, 10, 11, 13 |
Avaluació
"Aquesta assignatura no preveu avaluació única".
L’avaluació per a superar l’assignatura serà contínua, formativa i compartida.
Serà condició indispensable per aprovar l’assignatura l’assistència mínima a un 80% de les sessions de seminari i pràctica-laboratori, independentment de les causes que puguin causar les faltes d’assistència (els justificants que es presentin en cas d’absència serviran únicament per explicar l’absència, en cap cas seran un eximent de la presencialitat). Es considerarà NP (No presentat) aquell alumna que no hagi lliurat o participat en cap activitat d'avaluació.
Per poder superar l'assignatura, s'han d'aprovar cadascun dels 3 blocs d'activitats d'avaluació de que consta l'assignatura. També és absolutament necessari demostrar una actitud compatible amb la professió docent: escolta activa, respecte, participació, cooperació, empatia, amabilitat, puntualitat, no jutjar, argumentar, ús adequat dels dispositius electrònics (mòbil, ordinador, etc.). També és imprescindible que l’estudiant demostri que és responsable i rigorós en el treball autònom, participar de forma activa a les classes, mostrar pensament crític i unes conductes que afavoreixen un entorn amable i positiu, democràtic i on es respecten les diferències de gènere, cultura, etc. A més, específicament a les sessions pràctiques cal venir vestit ambroba esportiva per poder executar totes les activitats proposades i mostrar una predisposició i participació activa. S’ha de tractar amb cura i respecte tot el material del gimnàs, deixant-lo en perfecte estat i ordenat després delseu ús. Si es genera algun rebuig, cada grup és el responsable de portar-lo directament als contenidors de l’exterior just a l’acabar laclasse. Si no es compleixen alguns d’aquests requisits actitudinals, la nota de l'assignatura serà un 3.
Alhora cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent, a més de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció.
L’activitat de Diagrama de bitàcola competencial s’entregarà el 8 de gener. L'Activitat de síntesis del procés d'aprenentatge i els informes d'autoavaluació s'entregaran la darrera setmana de classe (11 de gener). El Projecte d'Aprenentatge Psicomotor Co-tutoritzat consta de 3 subactivitats d'avaluació: l’Exposició de continguts (15% activitat grupal) s'avaluarà el 21 d'octubre (grup 62) i 16 d’octubre (grup 61); la Reflexió Pràctica docent (20% activitat individual) el 20 de novembre (grup 62) i 22 de novembre (grup 61); i l'Exposició i Presentació del PAPCo-T (25% activitat grupal) l'11, 13, 18 i 20 de desembre. La revisió-recuperació final de l’assignatura es farà el 29 i 31 de gener. Les dates de dilluns pertanyen al grup 62 i les de dimecres al grup 61.
Les qualificacions de cada una de les evidències d’avaluació es comunicaran en un període no superior a 20 dies hàbils següents al seu lliurament. L'estudiant que vulgui revisar la nota, haurà de fer-ho en els 15 dies posteriors a la seva comunicació en l'horari de tutories que el professoratté establert per aquesta assignatura i que es consigna en el programa de la mateixa.
Les qualificacions de lesactivitats realitzades en petits grups, es consideren individuals, de manera que no necessàriament tots els componentsdel grup hande ser avaluatsamb la mateixa qualificació.
La còpia i el plagi són robatoris intel·lectuals i, per tant, constitueixen un delicte que serà sancionat amb un zero en total'assignatura perdent la possibilitat de recuperar-la tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas tots els membres del grup tindran un 0). En el cas de còpia entre dos alumnes, si no es pot saber qui ha copiat de qui, s'aplicarà la sanció a tots dos. Volem recordar que es considera "còpia" un treball que reprodueix tot o una part significativa del treball d'un/a altre/a company/a. "Plagi"és el fet de presentar tot o part d'un text d'un autor com a propi, és a dir, sense citar-ne les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital. Més informació sobre plagi a:
http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html
Abans d'entregar una evidència d'aprenentatge, cal comprovar que s'ha escrit correctament les fonts, notes, citacions textuals i referències bibliogràfiques seguint la normativa APA de la UAB:
https://ddd.uab.cat/pub/recdoc/2016/145881/citrefapa_a2016.pdf
http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_03.html
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Activitat de síntesi del procés d'aprenentatge | 35% | 0 | 0 | 1, 3, 11, 12 |
| Informe d'autoavaluació | 5% | 0 | 0 | 1, 11 |
| Projecte d'Aprenentatge Psicomotor Co- Tutorat: sessió psicomotricitat a companys/es i infants a una escola | 60% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Bibliografia
Arnáiz, P. & Bolarín, Mª. J. (2000). Una propuesta para la observación de los parámetros psicomotores. Entre Líneas, 7, 6-9.
Arnáiz , P., Rabadán, M., & Vives, I. (2001). La psicomotricidad en la escuela. Una práctica preventiva y educativa. Barcelona: Teide.
Cortés, P. & Moya, L. (2018). La psicomotricitat des d’una mirada interdisciplinària. Revista In-fàn-cia-a, 223, 9-12.
García, L. (2000). La observación psicomotriz: transformar la experiencia compartida en comprensión. Propuestas para un análisi interactivo. Entre Líneas, 7, 10-14.
Hernández, A. (2008). Psicomotricidad. Fundamentación teórica y orientaciones prácticas. Santander: PUbliCan Ediciones de la Universidad de Cantabria.
Institut Obert de Catalunya (s.d.). La grafomotricitat. Recuperat de http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M06/web/html/WebContent/u2/a3/continguts.html
Justo Martínez, E. (2008). Desarrollo Psicomotor en educación infantil .Bases para la intervención en psicomotricidad. Almeria: Universidad de Almeria, Servicio de Publicaciones.
Llorca, M., Ramos, V., Sánchez, J. & Vega, A. (Coord.) (2002). La Práctica Psicomotriz: una propuesta educativa mediante el cuerpo y el movimiento. Málaga: Algibe.
López, S. & Ribera, P. (2016). Els aspectes motors de l’activitat gràfica i la seva educació. Guix. Elements d’Acció Educativa, 428, 19-23.
Martínez-Mínguez, L. (Coord.) (2023). Psicomotricidad. Pikler. Lapierre, Aucouturier y UAB diferencias conectadas. Barcelona: Graó.
Martínez-Mínguez, L., Nieva, C. & Moya, L. (2020). Conectar la escuela con la universidad a través de la educación psicomotriz.Tàndem. Didáctica de la Educación Física, 69, 39-44.
Martínez-Mínguez, L., Rota, J. & Anton, M. (2017). Psicomotricitat, escola i currículum. Barcelona: Octaedro.
Martínez-Mínguez, L., Forcadell, X., Moya, L., Heras, G., Bru, E., Llecha, M., Sánchez, C., Pérez, M. & Anton, M. (2017). Psicomotricistas reflexionan sobre la educación por el movimiento, Entre Lineas. Revista especializada en Psicomotricidad, 39, 5-13.
Mir, M. & Urtasun, L. (2008). La observación de la imagen del cuerpo en las sesiones de psicomotricidad. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 62 (2), 107-122.
Pla, G. (2017). El juego como medio natural de desarrollo y aprendizaje. En M. Mas, i M. Anton, (Coord.) Psicomotricidad educativa: avanzando paso a paso. Barcelona: Octaedro, pp. 33-49.
Pla, G.(2012). La construcción del tiempo en la sala de psicomotricidad: nociones conceptuales y propuestas prácticas. Entre Líneas, 29, 19-23.
Ribera, P., Villagrasa, M.R. & López, S. (2015). La escritura: cómo conseguir un buen grafismo. Prevención y atención de sus dificultades en el aula. Barcelona: Graó.
Rota, J. (2015). La intervención psicomotriz. De la pràctica al concepto. Barcelona: Octaedro.
Sánchez, J. & Llorca, M. (2008). El rol del psicomotricista. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 62 (2), 35-60.
Segarra, L. (2014). Un cuerpo que suena. El sonido del cuerpo en la sala de psicomotricidad. FAPee (Federación de Asociaciones de Psicomotricistas del Estado Español), pp. 116-122. Disponible en: http://psicomotricistas.es/wp-content/uploads/2015/03/3_COMUNICACIONES.pdf
Sugrañes, E. & Àngel, M.A. (Coords.) (2007): La educación psicomotriz (3-8 años), Barcelona: Graó.
Vaca, M. & Varela, M.S. (2008): Motricidad y aprendizaje. El tratamiento pedagógico del ámbito corporal (3-6). Barcelona: Graó.
Viscarro, I, Comi, Mª D., Solé, M.P. & Solsona, J.(2004). El material reutilitzat a les sessions de psicomotricitat. Comunicació Educativa, 17, 30-33. Recuperat de http://revistes.urv.cat/index.php/comeduc/article/view/543/523
Viscarro, I. & Camps C. (1999). Propuesta de educación psicomotriz; objetivos y fases de la sesión. Actas del XVII Congreso Nacional de Educación Física, Huelva: Universidad de Huelva, vol.1.
Programari
No es necessita cap programari específic.