Llenguatge Audiovisual
Codi: 105007 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2501928 Comunicació Audiovisual | OB | 2 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Fernanda Pires de Sa
- Correu electrònic:
- fernanda.pires@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Prerequisits
Aquesta assignatura no té prerequists específics, però s’entén com una continuïtat de diverses matèries cursades a primer curs. En aquest sentit, es recomana aplicar els coneixements, les competències i les habilitats adquirides a les assignatures Llenguatges comunicatius escrits i audiovisuals, Narrativa audiovisual i Fonaments Tecnològics de l'Audiovisual,
Objectius
L’assignatura s’integra dintre de la matèria “Llenguatge audiovisual” que proporciona coneixements específics sobre l’estructura expressiva de les formes sonores i visuals que caracteritzen els missatges audiovisuals (televisió, cinema, ràdio, multimedia i xarxes socials).
L’objectiu de l’assignatura és formar els estudiants per a que coneguin la teoria i la tècnica de l’expressió televisiva i cinematogràfica en els seus diferents formats i puguin aplicar aquests principis de manera creativa a la realització de productes audiovisuals.
Competències
- Aplicar la imaginació amb flexibilitat, originalitat i fluïdesa.
- Conèixer i utilitzar els diferents llenguatges audiovisuals.
- Demostrar capacitat de lideratge, negociació i treball en equip, així com resolució de problemes.
- Divulgar els coneixements i les innovacions de l'àrea.
- Gestionar el temps de manera adequada.
- Utilitzar les tecnologies avançades per al desenvolupament professional òptim.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar els principis teòrics als processos audiovisuals.
- Aplicar la imaginació amb flexibilitat, originalitat i fluïdesa.
- Demostrar capacitat de lideratge, negociació i treball en equip, així com resolució de problemes.
- Divulgar els coneixements i innovacions de l'àrea.
- Dominar les eines tecnològiques a la producció audiovisual.
- Gestionar el temps de manera adequada.
- Realitzar productes audiovisuals de qualitat i introduir-hi una estètica innovadora.
- Utilitzar les tecnologies avançades per al desenvolupament professional òptim.
Continguts
1. Moviments de càmera i les seves funcions
2. Posada en escena
3. Composició
4. Organització de la producció
5. El muntatge i la construcció del discurs i de la temporalitat narrativa
6. Llenguatge audiovisual, mitjans interactius i xarxes socials
El contingut de l’assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
Metodologia
L'adquisició de coneixements es farà a través de diversos procediments metodològics que inclouen classes magistrals i pràctiques de laboratori.
S’incorporarà la metodologia de treball de l’aprenentatge basat en projectes (ABP), que vertebra transversalment totes les activitats formatives de l’assignatura. Excepte l’examen.
En les sessions magistrals teòriques es farà l'exposició dels continguts del l'assignatura. Pel que fa a les pràctiques, es realitzaran en grup als platós de televisió i en les sales d'edició que serviran per aplicar a casos reals que han après a les sessions teòriques prèvies. El seu disseny i preparació -juntament amb els diferents documents relacionats- formaran part de la feina autònom previst en l'assignatura.
Es durà a terme un examen amb l'objectiu de conèixer el grau de coneixements teòrics assolit, així com la capacitat per aplicar-los.
Els estudiants podran realitzar tutories opcionals amb els seus professors.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Pràctiques de laboratori | 33 | 1,32 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8 |
| Sessions magistrals | 15 | 0,6 | 1, 4 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 7,5 | 0,3 | 6 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectures, preparació de practiques, preparació de proves, etc. | 87 | 3,48 | 2, 5, 6, 7 |
Avaluació
Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.
Es farà tres tipus d’avaluació: A) examen escrit, B) pràctiques de laboratori i C) informes de pràctiques documents de producció.
LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ SÓN:
A) Examen escrit, 30% sobre la qualificació final.
S'implementarà l'aprenentatge basat en projectes (ABP) que consisteix en el disseny, la preparació i l’elaboració d’un projecte audiovisual amb diversos lliuraments de distintes parts del projecte amb retroalimentació i possibilitat de millora d'aquestes lliuraments. Aquest projecte es desenvoluparà al llarg de l’assignatura a través de diverses activitats avaluables d’anàlisi i de creació audiovisual que es consteixen de:
B) Pràctiques de laboratori, 40% sobre la qualificació final.
C) Informes de pràctiques, documents de producció, 30% sobre la qualificació final.
Per a superar l’assignatura és imprescindible realitzar les diferents activitats d’evaluació programades. La nota final resultarà de la suma de la puntuació obtinguda en les diferents activitats.
No es farà mitjana si la nota de qualsevol activitat d'avaluació sigui inferior a 5.
Recuperació
L’alumnat tindrá dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.
Les pràctiques de laboratori queden excloses del procés de recuperació (les competències i les habilitats no adquirides al llarg del curs difícilment es poden assoliren un parell de setmanes).
L'alumnat que hagi participat a l'avaluació ordinariai suspengui podrà recuperar la nota sempre que hagi obtingut una nota mínima de 3,5.
Encara que l'alumnat aconsegueixi una nota superior a 5 en l'activitat de recuperació, la seva nota màxima en aquesta activitat serà un 5.
Segona Matrícula
En cas de segona matrícula, l’alumnat podrà fer una prova de síntesi que consistirà en una prova escrita individual amb preguntes de contingut teòric i pràctic. La qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.
Plagi
En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del proccés disicplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irresgularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen escrit | 30% | 2,5 | 0,1 | 1, 6 |
| Informes de pràctiques i documents de producció. | 30% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8 |
| Pràctiques de laboratori | 40% | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Bibliografia
Bibliografia Bàsica
- Cancho García, Nuria E. i García Torres, Marco A. 2018. Planificación de proyectos audiovisuales. Publicaciones Altaria: Barcelona. (Cap 3, 4, 6)
- Castillo, José María. 2016. Televisión, realización y lenguaje audiovisual. Madrid: Instituto RTVE.(Cap 1, 5, 7, 10, 12)
- Clayton, Rafe. 2019. Filmmaking Theory for Vertical Video Production. En The European Conference on Media, Communication & Film. The International Academic Forum. Disponible en: http://papers.iafor.org/wp-content/uploads/papers/euromedia2019/EuroMedia2019_52556.pdf
- Fernández Díez, Federico i Martínez Abadia, José. 2018. Manual básico de lenguaje y narrativa audiovisual. Barcelona: Ed. Paidos (Cap. 3, 6, 13, 15)
- Consell de l’Audiovisual de Catalunya. 2019. Recomanacions per a una publicitat igualitària: Els beneficis d’incloure la perspectiva de gènere en la comunicació publicitària. Disponible enhttps://www.cac.cat/sites/default/files/2019-07/Recomanacions_publicitat_igualitaria_CA.pdf
- Consell de l’Audiovisual de Catalunya. 2013. Superar els estereotips en els mitjans de comunicació audiovisual: Recomanacions. Disponible en: https://www.cac.cat/sites/default/files/2018-04/Superar_estereotips.pdf
- Nielsen, Jakob Isak. 2007. Camera Movement in Narrative Cinema-Towards a Taxonomy of Functions [Tesis doctoral, Aarhus Universitet]. https://pure.au.dk/portal/en/publications-research/camera-movement-in-narrative-cinema(2db25920-e87a-11dd-8f9a-000ea68e967b).html
- Poell, Thomas, David B. Nieborg, i Brooke Erin Duffy. 2022. Platforms and cultural production. Cambridge: Polity
- Ross, Miriam. 2020. Reconfigurations of Screen Borders: The New or Not-So-New Aspect Ratio. En Susanne Ø. Sæther y Synne T. Bull (eds), Screen Space Reconfigured (pp.105-126). Amsterdam: Amsterdam University Press
Bibliografía complementària
- Barroso, Jaime. 2008. Realización audiovisual, Madrid: Ed. Síntesis
- Bestard, María Luciano. 2011. Realización audiovisual. Barcelona: UOC
- Bordwell, David. i Thompson, Kristin. 1995. El arte cinematográfico. Barcelona: Ed. Paidós.
- Cury, Ivan. 2009. Dirección y producción en televisión. Un enfoque basado en el formato. Andoain: Escuela de Cine y Video
- Millerson, Gerald. 2009. Realización y producción en televisión. Barcelona: Ed. Omega
- Morales, Fernando. 2013. Montaje audiovisual. Teoría, técnica y métodos de control. Barcelona: Ed. UOC
- Quintana, Ángel. 2011. Después del cine. Imagen y realidad en la era digital. Barcelona, Acantilado
- Sánchez, José. 2016. Poéticas del entretenimiento: imagen, movimiento y narración en el cine de Steven Spielberg. Disponible: https://eprints.ucm.es/id/eprint/39200/1/T37797.pdf
- Scheleser, Max. 2021. Smartphone Filmmaking: Theory and Practice. New York: Bloomsbury Academic.
- Scolari, Carlos A. 2013.Narrativas Transmedia: Cuando todos los medios cuentan. Barcelona: Deusto
Programari
Da Vinci Resolve o programari d’edició de vídeo similar.
Ganesha (plataforma UAB per dipositar arxius audiovisuals).
Es recomana consultar els tutorials publicats a la web de la Facultat:https://www.uab.cat/web/coneix-la-facultat/serveis-de-la-facultat/laboratoris-audiovisuals/tutorials-videos-laboratoris-audiovisuals-fcc-1345828154136.html