Economia dels Recursos Naturals i Canvi Climàtic
Codi: 104653 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2501573 Economia | OT | 3 | 2 |
| 2501573 Economia | OT | 4 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jesus Ramos Martin
- Correu electrònic:
- jesus.ramos@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Prerequisits
No s'han establert. Els continguts són complementaris a l'assignatura Economia del Medi Ambient.
Objectius
L'objectiu de l'assignatura és doble, d'una banda entendre els conceptes bàsics de l'economia que ens han de permetre, d'altra, entendre els sistemes humans com a sistemes oberts a l'entrada d'energia i materials, i a la sortida de residus. És a dir, s'estudia el funcionament biofísic de les economies, el que es coneix com el "metabolisme social" i el paper que tenen els recursos naturals en el manteniment de el sistema econòmic.
El curs també estudia l'aplicació de la teoria econòmica a l'anàlisi i gestió dels recursos naturals. Les decisions sobre els recursos naturals renovables i exhauribles, i sobre la contaminació es poden basar en el balanç de costos i beneficis monetaris. Però aquest enfocament té limitacions. Per això es proposa també l'alternativa de l'avaluació multi-criteri de les decisions de gestió dels recursos.
Competències
- Economia
- Analitzar informació quantitativa i qualitativa referent a fenòmens i variables econòmiques
- Capacitat d'adaptació a entorns canviants.
- Capacitat de comunicació oral i escrita en català, castellà i anglès, que permeti sintetitzar i presentar oralment i per escrit la feina feta.
- Identificar els impactes ambientals i socials associats a l'activitat econòmica.
- Liderar equips multidisciplinaris i multiculturals, implementar nous projectes, coordinar, negociar i gestionar els conflictes.
- Organitzar la feina, pel que fa a una bona gestió del temps i a la seva ordenació i planificació.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d?'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Seleccionar i generar la informació necessària per a cada problema, analitzar-la i prendre decisions partint d'aquesta informació.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar de forma integrada les variables econòmiques, demogràfiques, socials i ecològiques a partir de diferents experiències històriques.
- Analitzar les diferents interpretacions i solucions plantejades als problemes associats amb la sostenibilitat dels sistemes econòmics, des de diferents perspectives teòriques.
- Aplicar els principals mètodes d'avaluació de projectes.
- Capacitat d'adaptació a entorns canviants.
- Capacitat de comunicació oral i escrita en català, castellà i anglès, que permeti sintetitzar i presentar oralment i per escrit la feina feta.
- Construir taules transversals i longitudinals dels comportaments demogràfics o altres fenòmens socials, i interpretar els principals indicadors sintètics utilitzats.
- Distingir els efectes d'edat, de generació i del moment en els comportaments demogràfics i socials.
- Entendre els debats econòmics i polítics sobre l'evolució del creixement demogràfic i la migració.
- Examinar algunes de les conseqüències de les fluctuacions demogràfiques i els canvis en l'estructura per edats sobre el mercat de treball i l'estructura de la demanda de béns i serveis.
- Identificar els canvis energètics i alimentaris que s'han succeït durant el creixement econòmic contemporani.
- Identificar els principals problemes ambientals actuals, i la seva relació amb el creixement de la població i els models vigents de desenvolupament econòmic.
- Liderar equips multidisciplinaris i multiculturals, implementar nous projectes, coordinar, negociar i gestionar els conflictes.
- Organitzar la feina, pel que fa a una bona gestió del temps i a la seva ordenació i planificació.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d?'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Reconèixer els aspectes biofísics relacionats amb l'activitat econòmica.
- Relacionar els aspectes econòmics i ecològics internacionals en les diferents fases del creixement econòmic contemporani.
- Seleccionar i generar la informació necessària per a cada problema, analitzar-la i prendre decisions partint d'aquesta informació.
- Usar apropiadament els conceptes analítics d'economia ecològica, i els instruments de política econòmica ambiental.
- Utilitzar mètodes d'estandardització per aïllar els efectes d'estructura als indicadors agregats.
Continguts
1. Introducció. L'economia com a subsistema obert dins de la biosfera
Principals magnituds i agregats econòmics
El cicle de la renda i la generació de valor afegit
Els recursos naturals en el procés econòmic
Les lleis de la termodinàmica i la seva interpretació econòmica
La fletxa de el temps i l'evolució.
Lectura Bàsica: Martínez Alier y Roca Págs. 14-26, 448-505.
Lectures Complementàries: Ramos-Martin 2004.
2. Valoració monetària i ambient
Valor ecològic i valor econòmic
Famílies de mètodes de valoració econòmica
Valor econòmic total
Taxa de descompte
Lectura Bàsica: Martínez Alier y Roca Págs. 228-319.
Lectures Complementàries: Agüero et al. 2005; Romero 1997: 51-76.
3. Instruments de política econòmica ambiental
Externalitats
Nivell òptim de contaminació
Internalització d'externalitats
Pigou i la tributació verda
Coase i el mercat de drets d'emissió
Pagament per serveis ambientals
Lectura Bàsica: Martínez Alier y Roca Págs. 128-227.
Lectures Complementàries: Martínez y Kosoy 2007; Puig y Freire 2007; Romero 1997: 29-50.
4. Anàlisi cost - benefici
Democràcia econòmica i política
Teorema d'impossibilitat d'Arrow
Criteri de compensació de Kaldor-Hicks
Relació entre eficiència i equitat
Risc, incertesa i irreversibilitat
Lectura Bàsica: Martínez Alier y Roca Págs. 228-319.
Lectures Complementàries: Munda 1996, Riera 1992, Riera y Macian 1999.
5. Avaluació multi-criteri
Fonaments metodològics (racionalitat substantiva i procedimental, complexitat i ciència post-normal).
Estructuració d'un problema multi-criteri (alternatives i criteris, ponderació dels criteris).
Principals enfocaments de multi-criteri discret (Enfocament de la utilitat, MAUT; Mètodes de superació; NAIADE).
exemples
Lectura Bàsica: Munda 2004.
Lectures Complementàries: Falconí y Burbano 2004, Martí et al., 2000.
6. Propietat i accés als recursos naturals
Tipologia de drets de propietat i la seva relació amb la gestió de recursos naturals
Governança dels comuns: teoria i exemples. La tragèdia dels comuns d'Hardin
Processos d'accés i exclusió als recursos naturals
Exemples: els comuns globals (mar i atmosfera), biopirateria, land-grabbing
Lectura bàsica: Martínez Alier y Roca Págs. 419-423.
Lectures Complementàries: Aguilera 1992; GRAIN 2014.
7. Anàlisi dels recursos no renovables
Base de recursos i reserves
Lacorba d'Hubbert
La regla d'Hotelling: sender òptim d'extracció de recursos
Backstop technologies
La regla d'El Serafy
EROI o taxa de retorn energètic sobre la inversió en energia
Energia nuclear, residus, temps i descompte
Lectura Bàsica: Martínez Alier y Roca Págs. 106-114, 370-405.
Lectures Complementàries: Romero 1997: 77-102; Espinoza et al., 2019.
8. Anàlisi dels recursos renovables
Rendiment sostenible. Models biològics vs econòmics
Economia forestal: torn forestal tècnic; la regla de Faustmann; serveis ambientals de bosc
Economia de la pesca: model biològic i model econòmic
Lectura Bàsica: Martínez Alier y Roca Págs. 406-447.
Lectures Complementàries: Romero 1997: 103-159.
9. Comerç i medi ambient
Determinants de el comerç: avantatges absolutes i relatives
Governança de el comerç internacional (OMC)
Implicacions ambientals de el comerç internacional
Intercanvi desigual, intercanvi ecològic desigual i intercanvi calòric desigual
Lectura Bàsica: Martínez Alier y Roca Págs. 81-85, 506-571; Samaniego et al. 2015; Pérez-Rincón 2007.
Lectures Complementàries: Falconí et al., 2017; Ramos-Martin et al., 2017; UNCTAD 2019; Pérez 2006; Espinoza et al., 2016; Peinado 2018.
10. Economia i governança de la biodiversitat
La línia de temps de la governança de la biodiversitat: de la Convenció de Diversitat Biològica (1992) a el Protocol de Nagoya (2010)
La generació de valor a partir de la biodiversitat (mecanismes d'apropiació)
Protocol de Nagoya i el sistema multilateral d'accés als recursos genètics
La distribució justa i equitativa derivada de l'accés als recursos genètics: beneficis monetaris i no monetaris
Lectura Bàsica: Níjar 2011
Lectures Complementàries: Vogel 2004.
11. Economia i governança de l'canvi climàtic
Efecte hivernacle i escalfament global
Governança de l'canvi climàtic (UNFCCC i IPCC)
Protocol de Kyoto, Acord de París, comunicacions nacionals i NDC
Mecanismes de compliment: mercats d'emissions, mecanisme de desenvolupament net, implementació conjunta.
Lectura Bàsica: Martínez Alier y Roca Págs. 81-85, 506-571; Ramos-Martin 2001.
Lectures Complementàries: Falconí et al., 2019; Fernández-Reyes 2016; CEPAL 2015.
12. Anàlisi del metabolisme de les societats
Consum endosomàtic i exosomàtic d'energia
Evolució exosomàtica de les societats (Pic del petroli)
Anàlisi de Flux de materials
Anàlisi energètic, comptabilitat energètica, EMergy, exergy
Anàlisi Multiescalar del Metabolisme de les Societats (MuSIASEM)
Lectura Bàsica: Martínez Alier y Roca Págs. 26-63; Eisenmenger et al., 2007; Ramos-Martin 2012.
Lectures Complementàries: Vallejo 2006; Moncada 2006; Pérez 2006; Muñoz y Roca 2006; Madrid y Velázquez 2008; Velasco-Fernández et al. 2015.
Metodologia
1. Lliçó magistral i debats dirigits
El professor realitzarà una conceptualització analítica i una síntesi actualitzada de cada un dels temes d'estudi mostrats a les unitats didàctiques. L'objectiu d'aquesta activitat és facilitar la transmissió de coneixements i la motivació per a l'anàlisi de la relació entre l'activitat humana i el medi ambient, que s'enfoquen per tal de potenciar un aprenentatge actiu i cooperatiu.
2. Sessions pràctiques
Les sessions pràctiques consistiran en les presentacions dels treballs i el debat semi-estructurat que defineixi el grup. Aquesta activitat servirà també per tal de relacionar els conceptes fonamentals de l’assignatura i donar propostes de resolució dels conflictes tant des de la perspectiva de l’Economia Ambiental com des de la perspectiva de l’Economia Ecològica.
3. Tutories
El procés d'aprenentatge i adquisició de competències serà supervisat pel professor a través de tutories individuals i/o de grup. El professor de l'assignatura estarà a disposició dels alumnes per a resoldre els dubtes i seguir l'evolució de l'esmentat procés d'aprenentatge i adquisició de competències de l'alumnat.
4. Campus Virtual de l'assignatura
En l'ensenyament presencial el Campus Virtual és una eina útil, a fi que els estudiants tinguin un espai complementari on puguin accedir a diferents tipus de materials que el docent consideri bàsics per avançar en el procés d'aprenentatge de l'assignatura. Per accedir-hi només heu d'anar a la pàgina web de la UAB i allà hi trobareu l'enllaç, o be directament a la pàgina web del campus virtual (https://cv.uab.cat/portada/ca/).
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals i debats a classe | 32,5 | 1,3 | 1, 4, 7, 10, 12, 13, 20 |
| Sessions pràctiques: Desenvolupament de treball en grup, presentació i discussió en classe | 17 | 0,68 | 11, 13, 20, 21 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 15 | 0,6 | 3, 4, 5, 6, 9, 19, 21, 22, 23 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Cerca d'informació | 12,5 | 0,5 | 4, 6, 13, 21, 23 |
| Lectura i estudi teoria | 68 | 2,72 | 2, 6, 7, 8, 9, 19, 21, 22, 23 |
Avaluació
AVALUACIÓ CONTÍNUA
L'avaluació de l'assignatura es basarà en una avaluació continuada del procés d'adquisició de coneixements i competències per part de l'alumne i constarà de:
- 2 exàmens parcials de coneixement que podran combinar preguntes tipus test i temàtiques i que comptaran un 35% de la nota final cadascun.
- Un assaig final, que comptarà el 30% de la nota final.
AVALUACIÓ ÚNICA
La sol·licitud davaluació única suposa la renúncia a lavaluació continuada.
L'avaluació única ha de ser sol·licitada a la Gestió Acadèmica del Campus on es cursa el grau/màster dins del termini i amb el procediment que estableix el calendari administratiu de la Facultat d'Economia i Empresa.
- La presència de l'estudiant o estudianta és obligatòria el dia que es faci l'avaluació única. La data serà la mateixa que la de lexamen final de semestre que consta al calendari davaluacions publicat per la Facultat dEconomia i Empresa i aprovat en Comissió dAfers Docents i Acadèmics de la Facultat. La durada de lavaluació única haurà despecificar-se dins de les característiques de lactivitat.
- El mateix assaig que se sol·licita a l'avaluació continuada s'ha de lliurar el dia de l'avaluació única.
- Les evidències davaluació realitzades presencialment el dia de lavaluació única han de tenir un pes mínim del 70%.
|
Tipologia Evidència |
Pes a l'avaluació final (%) |
Duració de l'activitat |
L'activitat que dóna lloc a l'evidència es fa presencialment en la data establerta? (SÍ/NO) |
|
Exàmen |
70% |
3h |
Sí |
|
Assaig |
30% |
|
No |
|
TOTAL |
100% |
|
|
A la recuperació no es fa distinció entre els estudiants que han fet avaluació contínua i aquells que han optat per l'avaluació única, tots s'avaluen amb la mateixa prova o evidència d'avaluació.
La revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que per a l'avaluació continuada
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assaig final | 30 | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 18, 19, 20, 21, 22, 23 |
| Examen parcial 1 | 35 | 2 | 0,08 | 1, 2, 4, 10, 11, 12, 13, 14, 17, 20 |
| Examen parcial 2 | 35 | 2 | 0,08 | 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 13, 14, 17, 19, 21, 22, 23 |
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA (en negreta la bàsica)
Martínez Alier, J., Roca, J. (2013). Economía ecológica y política ambiental, Fondo de Cultura Económica, México, 639 p., 3ª Edición. https://csuc-uab.primo.exlibrisgroup.com/permalink/34CSUC_UAB/1c3utr0/cdi_elibro_books_ELB110397
Eisenmenger, N., Ramos-Martin,J., Schandl, H. (2007): “Análisis del metabolism energético y de materiales de Brasil,Chile y Venezuela”, Revista Iberoamericana de Economía Ecológica, Vol. 6: 17-39. Versión electrónica disponible en http://redibec.org/wp-content/uploads/2017/03/rev6_02.pdf
Munda, G. (2004). Métodos y procesos multicriterio para la evaluación social de las políticas públicas. Revista Iberoamericana de Economía Ecológica, Vol. 1: 31-45. Versión electrónica disponible en http://redibec.org/wp-content/uploads/2017/03/rev1_articulo1.pdf
Nijar, G. S. (2011): The Nagoya Protocol on access and benefit sharing of genetic resources: analysis and implementation options for developing countries. South Centre research paper 36. Disponible on line https://www.southcentre.int/wp-content/uploads/2013/08/Ev_130201_GNjar1.pdf
Padilla Rosa, E. and Ramos-Martin, J. (Eds.) (2023): Elgar Encyclopedia of Ecological Economics. Cheltenham: Edward Elgar Publishing Ltd. ISBN: 978-1-80220-040-9.
Pérez-Rincón, M.A. (2007): “El intercambio ecológicamente desigual del comercio internacional colombiano”, Ecología Política, No. 33: 121-123. Versión electrónica disponible en https://www.ecologiapolitica.info/novaweb2/wp-content/uploads/2016/06/033_Perez-Rincon_2007.pdf
Ramos-Martin, J. (2001): “De Kyoto a Marrakech: historia de una flexibilizaciónanunciada”, Ecología Política 22: 45-56. Versión electrónica disponible en https://ddd.uab.cat/record/267009?ln=ca
Ramos-Martin, J. (2012): “Economía biofísica”, Investigación y Ciencia, Junio, pp.: 68-75. Disponible online en https://drive.google.com/file/d/1ISYNIsg4H7xSKYDNbkHyi2G_EaKd5BaK/view?usp=sharing
Samaniego, P., Vallejo, M.C., Martínez-Alier, J. (2015): “Desequilibrios en la balanza comercial andina: ¿se ajustan biofísicamente?”, Revista Iberoamericana de Economia Ecologica, Vol. 24: 163-185. Disponible online en https://redibec.org/ojs/index.php/revibec/article/view/154/56
Agüero, A.A., Carral, M., Sauad, J.J., Yazlle, L.L. (2005): “Aplicación del método de valoración contingente en la evaluación del sistema de gestión de residuos sólidos domiciliarios en la ciudad de Salta, Argentina”, Revista Iberoamericana de Economía Ecológica, Vol. 2: 37-44. Versión electrónica disponible en http://redibec.org/wp-content/uploads/2017/03/rev2_04_2005.pdf
Aguilera, F. (1992): “El fin de la tragedia de los comunes”, Ecología Política, Nro. 3: 137-145. Disponible online en http://www.ecologiapolitica.info/novaweb2/wp-content/uploads/2015/12/3.pdf
CEPAL (2015): La economía del cambio climático en América Latina y el Caribe: paradojas y desafíos del desarrollo sostenible. Comisión Económica de Naciones Unidas para América Latina y el Caribe, 98 p. Disponible en https://repositorio.cepal.org/bitstream/handle/11362/37310/S1420656_es.pdf
Espinoza, V.S., Fontalvo, J., Martí-Herrero, J., Ramírez, P., Capellán-Pérez, I. (2019): “Future oil extraction in Ecuador using a Hubbert approach”, Energy, Vol. 182: 520-534. Disponible en http://sci-hub.tw/10.1016/j.energy.2019.06.061
Espinoza Piguave, E. U., Cabrera Montecé, D. S., Casanova Montero, A. R. (2016): “El intercambio ecológicamente desigual del Ecuador durante el boom de precios del período 2002-2013”, Revista Científica ECOCIENCIA, Vol. 3 (6): 1-18. Versión electrónica disponible en http://revistas.ecotec.edu.ec/index.php/ecociencia/article/view/12/7
Falconí, F., Burbano, R. (2004). Instrumentos económicos para la gestión ambiental: decisiones monocriteriales versus decisiones multicriteriales. Revista Iberoamericana de Economía Ecológica, Vol. 1: 11-20. Versión electrónica disponible en http://redibec.org/wp-content/uploads/2017/03/rev1_articulo2.pdf
Falconí, F., Ramos-Martin, J., Cango, P. (2017): "Caloric unequal exchange in Latin America and the Caribbean", Ecological Economics., Vol. 134: 140-149. http://dx.doi.org/10.1016/j.ecolecon.2017.01.009.
Falconi, F., Burbano, R., Ramos-Martin, J., Cango, P. (2019): “Toxicincome as a trigger of climate change“, Sustainability, Vol. 11 (8): 2448. Versión electrónica disponible en https://doi.org/10.3390/su11082448
Fernández-Reyes, R. (2016): “El Acuerdo de París y el cambio transformacional”, Papeles de relaciones ecosociales y cambio global, No. 132: 101-114. Versión electrónica disponible en https://www.fuhem.es/papeles_articulo/el-acuerdo-de-paris-y-el-cambio-transformacional/
GRAIN (2014): Hambrientos de tierra: los pueblos indígenas y campesinos alimentan al mundo con menos de un cuarto de la tierra agrícola mundial. Disponible online en https://www.grain.org/es/article/entries/4956-hambrientos-de-tierra-los-pueblos-indigenas-y-campesinos-alimentan-al-mundo-con-menos-de-un-cuarto-de-la-tierra-agricola-mundial
Madrid, C., Velázquez, E. (2008). El metabolismo hídrico y los flujos de agua virtual. Una aplicación al sector hortofrutícola de Andalucía (España).Revista Iberoamericana de Economía Ecológica, Vol. 8: 29-47. Versión electrónica disponible en http://redibec.org/wp-content/uploads/2017/03/rev8_03.pdf
Martí, N., Vidal, V., Mànuel, D. (2000): “¿Baqueira no? El proyecto DIAFANIS de evaluación ambiental”, Ecología Política, núm. 20: 103-130. https://www.ecologiapolitica.info/wp-content/uploads/2019/10/020_Martietal_2001.pdf
Martínez, M., Kosoy, N. (2007). Compensaciones monetarias y conservación de bosques. Pagos por servicios ambientales y pobreza en una comunidad rural en Honduras. Revista Iberoamericana de Economía Ecológica, Vol. 6: 40-51. Versión electrónica disponible en http://redibec.org/wp-content/uploads/2017/03/rev6_03.pdf
Moncada, M. (2006): “Flores y flujos de materiales”, Revista Iberoamericana de Economía Ecológica, Vol. 4: 17-28. Versión electrónica disponible en http://redibec.org/wp-content/uploads/2017/03/rev4_02.pdf
Munda, G. (1996): “Cost-benefit analysis in integrated environmental assessment: some methodological issues”, Ecological Economics, Vol. 19: 157-168. http://dx.doi.org/10.1016/0921-8009(96)00048-1
Muñoz, P., Roca, J. (2006): “Las bases materiales del sector exportador chileno: un análisis input-output”, Revista Iberoamericana de Economía Ecológica, Vol. 4: 27-40. Versión electrónica disponible en http://redibec.org/wp-content/uploads/2017/03/rev4_03.pdf
Peinado, G. (2018): “Economía ecológica y comercio internacional: el intercambio ecológicamente desigual como visibilizador de los flujos ocultos del comercio internacional”, Revista Economía, Vol. 70 (112): 53-69. Versión electrónica disponible en http://revistadigital.uce.edu.ec/index.php/ECONOMIA/article/view/2046/1910
Pérez, M.A. (2006): “Comercio exterior y flujos hídricos en la agricultura colombiana: análisis para el período 1961-2004”, Revista Iberoamericana de Economía Ecológica, Vol. 4: 3-16. Versión electrónica disponible en http://redibec.org/wp-content/uploads/2017/03/rev4_01.pdf
Puig, I., Freire, J. (2007): “Efectos de las políticas ambientales sobre la competitividad”, Revista Iberoamericana de Economía Ecológica, Vol. 6: 52-61. Versión electrónica disponible en http://redibec.org/wp-content/uploads/2017/03/rev6_04.pdf
Ramos-Martin, J. (2004). La perspectiva biofísica del proceso económico: Economía Ecológica, en F. Falconi, M. Hercowitz, R. Muradian (Eds.) (2004): Globalización y Desarrollo en América Latina. FLACSO, Quito, Ecuador, pp. 19-47. Versión electrónica disponible en https://drive.google.com/file/d/1I51aHG1S7hjCduv3iaspx4P1Gyb_r-y9/view?usp=sharing
Ramos-Martin, J., Falconi, F., Cango, P. (2017): “The concept of caloric unequal exchange and its relevance for food system analysis: The Ecuador case study”, Sustainability, Vol 9(11), 2068. Versión electronica disponible en http://dx.doi.org/10.3390/su9112068
Riera, P. (1992): “La evaluación de grandes infraestructures viarias en la Región Metropolitana de Barcelona”, Papers: Regió Metropolitanade Barcelona: Territori, estratègies, planejament, Núm. 10: 45-51. https://ddd.uab.cat/record/46172?ln=es
Riera, P., Macian, M. (1999): “Análisis coste-beneficio de la ampliación del aeropuerto de Barcelona con externalidades ambientales. Ruido, polución atmosférica y ocupación de humedales”, Documentos de Trabajo FEDEA, Serie Estudios sobre la Economía Española, num. 47. https://documentos.fedea.net/pubs/eee/eee47.pdf
Romero, C. (1997). Economía de los recursos ambientales y naturales, Alianza , Madrid, 214 p. https://csuc-uab.primo.exlibrisgroup.com/permalink/34CSUC_UAB/avjcib/alma991008441689706709
UNCTAD (2019): “Informe sobre el comercio y el desarrollo 2019. Financiar un New Deal verde global. Naciones Unidas, Ginebra, 39 p. Versión electrónica disponible en https://unctad.org/es/PublicationsLibrary/tdr2019overview_es.pdf
Vallejo, M.C. (2006): “Estructura biofísica de la economía ecuatoriana: un estudio de los flujos directos de materiales”, Revista Iberoamericana de Economía Ecológica, Vol. 4: 55-72. Versión electrónica disponible en http://redibec.org/wp-content/uploads/2017/03/rev4_05.pdf
Velasco, R., Ramos-Martin, J., Giampietro, M. (2015): "The energy metabolism of China and India between 1971 and 2010: Studying the bifurcation", Renewable & Sustainable Energy Reviews, Vol. 41: 1052-1066. http://dx.doi.org/10.1016/j.rser.2014.08.065. Disponible online en https://sci-hub.se/10.1016/j.rser.2014.08.065
Vogel, J.H. (2004): “Nada en bioprospección tiene sentido excepto a la luz de la economía”, Revista Iberoamericana de Economía Ecológica, Vol. 1: 66-72. Versión electrónica disponible en http://redibec.org/wp-content/uploads/2017/03/rev1_articulo4.pdf
Programari
No es necessita cap software especial.