Protecció Internacional dels Drets Humans
Codi: 104480 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2503778 Relacions Internacionals | OT | 4 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Claudia Cristina Jimenez Cortes
- Correu electrònic:
- claudia.jimenez@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Claudia Cristina Jimenez Cortes
Prerequisits
Objectius
El curs pretén oferir a l'estudiant una visió i comprensió dels problemes centrals del dret penal internacional i dels drets humans, així com l'abast i el contingut de les respostes legals que la comunitat internacional ha dissenyat per a la seva protecció i salvaguarda. S’estudiaran conceptes com drets humans, crims de guerra, crims contra la humanitat, genocidi, víctimes i justícia (transicional). Es persegueix que l’alumnat assoleixi un coneixement ampli i profund dels temes rellevants, així com el desenvolupament d’habilitats acadèmiques mitjançant l’anàlisi del drets humans internacionalment reconeguts (i eventualment protegits), els crims internacionals tipificats, les respostes i l’atenció a les víctimes tant al pla teòric com a la pràctica recent.
Competències
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
- Analitzar el comportament dels actors internacionals, tant estatals com no estatals.
- Analitzar l'elaboració i la implementació de polítiques públiques rellevants en l'àmbit internacional, en particular la política exterior i les polítiques de seguretat i de defensa.
- Analitzar la societat internacional i la seva estructura, així com entendre'n la rellevància en els problemes de la vida real i la pràctica professional.
- Analitzar, fonamentar i argumentar les normes jurídiques aplicables als fenòmens internacionals.
- Aplicar el coneixement de l'estructura i el funcionament de les institucions internacionals a problemes i/o casos pràctics, reals o simulats.
- Aplicar tècniques d'anàlisi quantitatives i qualitatives als processos de recerca.
- Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
- Diferenciar les principals teories de les relacions internacionals i els seus diversos camps (teoria internacional, conflictes i seguretat, organitzacions internacionals, economia política internacional, etc.) per aplicar-los a la pràctica professional.
- Elaborar i preparar la presentació d'informes i/o propostes d'intervenció.
- Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l?àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar com operen les institucions internacionals rellevants en temes relacionats amb drets humans, medi ambient i cooperació al desenvolupament i ajuda humanitària en l'elaboració i l'aplicació dels respectius règims i normatives.
- Analitzar com s'apliquen les regles de funcionament de la societat internacional a temes relacionats amb drets humans, medi ambient i cooperació al desenvolupament i ajuda humanitària.
- Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
- Analitzar els indicadors de sostenibilitat de les activitats academicoprofessionals de l?àmbit integrant-hi les dimensions social, econòmica i mediambiental.
- Analitzar i explicar el paper dels diferents actors en la implementació d'accions i polítiques públiques en temes de drets humans, medi ambient i cooperació al desenvolupament i ajuda humanitària.
- Analitzar i explicar la gestació de l'agenda internacional en temes de drets humans, medi ambient i cooperació al desenvolupament i ajuda humanitària i el paper en aquesta dels diferents actors.
- Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
- Aplicar els fonaments de les teories internacionals i els seus diferents enfocaments als problemes relacionats amb drets humans, cooperació al desenvolupament, ajuda humanitària i política internacional del medi ambient.
- Aplicar tècniques d'anàlisi quantitatives i qualitatives als processos de recerca.
- Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
- Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
- Elaborar i preparar la presentació d'informes i/o propostes d'intervenció.
- Explicar el codi deontològic, explícit o implícit, de l'àmbit de coneixement propi.
- Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
- Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit de coneixement propi.
- Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
- Ponderar els riscos i les oportunitats de les propostes de millora tant pròpies com alienes.
- Proposar formes d'avaluació dels projectes i accions de millora de la sostenibilitat.
- Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
- Proposar noves maneres de mesurar l'èxit o el fracàs de la implementació de propostes o idees innovadores.
- Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
- Proposar projectes i accions viables que potenciïn els beneficis socials, econòmics i mediambientals.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Utilitzar eines d'anàlisi de règims internacionals a problemàtiques com drets humans, medi ambient i cooperació al desenvolupament i ajuda humanitària.
- Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
- Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
- Valorar l'impacte de temes relacionats amb drets humans, medi ambient, cooperació al desenvolupament i ajuda humanitària en les polítiques exteriors i en les polítiques públiques dels principals estats.
- Valorar l'impacte en les polítiques i les actuacions dels principals estats i actors internacionals dels principals tractats i normes jurídiques, de diferent índole, que regulen temes de drets humans, medi ambient, cooperació al desenvolupament i ajuda humanitària.
Continguts
NOTA: les lectures obligatòries per preparar les sessions, així com els temes i / o preguntes s'assenyalaran al campus virtual (moodle) seguint el calendari de classe.
TOTA la documentació serà en anglès.
DRETS HUMANS I CRIMS INTERNACIONALS
2022-23
PRIMERA PART: MARC GENERAL
Tema 1 (introductori): El individu davant el sistema internacional
- Alguns malentesos sobre la societat internacional i el seu ordenament jurídic
- Els principals actors a nivell internacional i el seu paper en la gestació de normes internacionals
- Els individus. De objecte a subjecte en el sistema internacional?
Tema 2: Conceptualització, sinèrgies i diferències dels règims internacionals que es dirigeixen directament a l’individu i la seva integració dins el Dret Internacional Públic
- Els règims de Ius in bello i Ius ad bellum fins a les guerres mundials
- La transformació del sistema jurídic internacional envers les persones després de la 2ª GM:
a) Del Ius in bello a el Dret Internacional Humanitari (DIH) actual
b) El naixement de el Dret Penal Internacional (DPI) i de el Dret Internacional de Drets Humans (DIDH): drets i obligacions dels individus en l'esfera internacional.
- Distinció, coexistència i sinèrgies entre règims:
a) protecció internacional dels drets humans
b) dret internacional humanitari
c) dret penal internacional
d) cooperació penal internacional
Tema 3: La diferent naturalesa de la responsabilitat per violació de drets humans i per la comissió de crims internacionals
- La distinció entre mecanismes de persecució (de delictes) i mecanismes de protecció (de drets humans): dues vies d’actuació independents però complementàries
- Drets Humans: Del reconeixement a la protecció internacional. Evolució i lògica política darrera els mecanismes existents
- Dret Penal Internacional: de la impunitat a la seva persecució (limitada). Evolució i lògica política darrera els mecanismes existents
Tema 4: La determinació de víctima davant crims internacionals i/o violacions de drets humans
- Les diferents concepcions de víctima i la seva relació amb el locus standi per a obtenir una reparació
- Els principis internacionals en matèria de remei i reparació per violació dels drets humans: definició, característiques i evolució.
- Diferències i similituds entre víctimes de violació de drets humans i de crims internacionals.
SEGONA PART: LA NORMATIVITZACIÓ INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS
Tema 5: Origen i evolució de la normativització internacional dels Drets Humans
- Antecedents: el pas del àmbit domèstic a la seva internacionalització. El paper de la Declaració Universal dels Drets Humans
- La cristal·lització convencional universal: el PDCyP i el PDESC
- La desigual cristal·lització regional: comparativa de règims (in)existents
Tema 6: El desenvolupament d’alguns drets específics en el pla universal
- El mapa de drets específics reconeguts (i protegits) convencionalment
- La rellevància del context geopolític en el desenvolupament del reconeixement i protecció de determinats drets humans a nivell internacional
- El contingut material dels drets desenvolupats a nivell internacional
- Cap a la cristal·lització d'una nova generació de drets humans?
Tema 7: El desigual desenvolupament d’alguns drets específics en el pla regional
- El mapa de drets específics reconeguts (i protegits) convencionalment a nivell regional
- La rellevància del context geopolític en el seu desenvolupament
- Comparativa del contingut material dels drets desenvolupats regionalment entre ells i amb l’àmbit universal.
TERCERA PART: ELS CRIMS INTERNACIONALS
Tema 8: Les dificultats al voltant de el crim de genocidi
- El concepte de genocidi: La Convenció de 1948
- L'especificitat del delicte de genocidi
- L'evolució: el paper exercit per la pràctica Jurisprudencial
Tema 9: El cas especial de crim contra la humanitat
- L'origen i la naturalesa del crim contra la humanitat
- El concepte de crim contra la humanitat: característiques generals i l'evolució dels seus subtipus específics
- El crim contra la humanitat en la pràctica: la importància de la jurisprudència
Tema 10: Els crims de guerra avui
- Què és i què no és un crim de guerra?
- La importància del concepte de "conflicte armat" i la responsabilitat internacional individual per a la determinació del crim
- L'enjudiciament dels crims de guerra: la pràctica jurisprudencial.
Tema 11: La doble naturalesa del crim d'agressió
- El concepte d'agressió en el Dret Internacional: la distinció entre agressió de l'Estat i el crim d'agressió
- Les dificultats entorn de la definició del crim d'agressió
- L'estat de actual del crim d'agressió
QUARTA PART. ELS MECANISMES DE PROTECCIÓ INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS
Tema 12: Els mecanismes de protecció no jurisdiccional dels drets humans
- Mecanismes universals de control
- Mecanismes universals de protecció
- Mecanismes regionals de control i protecció. Comparativa amb els mecanismes universals
Tema 13: Els mecanismes de protecció jurisdiccional dels drets humans
- L’absència de mecanismes universals jurisdiccionals directes
- Mecanismes jurisdiccionals regionals: TEDH; CIDH; CADH
- El paper de les jurisdiccions domèstiques
QUINTA PART: ELS MECANISMES DE PERSECUCIÓ DELS CRIMS INTERNACIONALS
Tema 14: La solució judicial internacional específica: Els tribunals ad hoc i els tribunals híbrids
- La importància de el marc sociopolític per a la creació de tribunals ad hoc i híbrids
- Característiques generalsdels tribunals ad hoc i la seva distinció respecte als híbrids
- La pràctica internacional (tribunals ad hoc v. tribunals híbrids?)
Tema 15: La proposta internacional amb caràcter permanent: La Cort Penal Internacional
- Origen, naturalesa i estructura de la CPI
- La jurisdicció limitada i la seva jurisprudència: des dels seus orígens fins avui
- Les víctimes a la CPI:
a) La presència de les víctimes a la CPI
b) Reparació v/s assistència a la CPI: el paper de Fons Fiduciari
c) La pràctica
Tema 16: La persecució dels crims internacionals en els sistemes interns i la justícia transicional: estudis de casos
- Problemes conceptuals al voltant de la persecució domèstica dels responsables de crims internacionals:
a) El debat a la societat sobre justícia i/o pau
b) El paper del "deure de protegir"
c) El conflicte entre el règim d'immunitats, la impunitat i un possible deure de processar
d) Pros i contres de la jurisdicció universal
e) La justícia transicional com a model ad hoc de justícia: concepte i finalitat
- El reconeixement / no reconeixement dels crims internacionals en les legislacions nacionals; el seu rang normatiu i l'obligació de processar
- El paper dels tribunals internacionals dels Drets humans a l'acció judicial domèstica
- La casuística
Metodologia
DESENVOLUPAMENT DEL CURS
L’assignatura és íntegrament d’avaluació continuada. Això implica que cada setmana l’alumnat s’haurà d’haver preparat la sessió prèviament mitjançant les lectures recomanades a la guia docent i/o al CV. Per aquest motiu a cada sessió haurà una prova de verificació de preparació. A més a més, la primera setmana l'alumnat es distribuirà en grups de treball permanents que seran útils en el desenvolupament de determinades activitats.
S'hauran de fer presentacions de situacions o cas d’estudi per grups -de cinc minuts cadascuna- amb l’ajuda d’un pòster (NO PP) dissenyat per a l’ocasió. Els casos o situacions serviran per ajudar a apropar a la pràctica els conceptes teòrics. Per això, després de les presentacions s’obrirà un torn de preguntes i debat en torn als conceptes claus.
Per altre banda, al final del blocs general (part I), material (parts II i III) i processal (parts IV i V) que conformen el programa es farà una activitat integral amb supòsits de fet reials o inventats per garantir que s’han assolit els coneixements treballats fins a les hores.
A més a més, al llarg del curs, cada estudiant haurà d’anar elaborant una breu recerca inspirada a partir d’una decisió judicial o un informe emès per un òrgan internacional oficial. Per al desenvolupament de la recerca cada estudiant, amb la tutorització del professorat, haurà de formular-se una pregunta que sorgirà a partir del document matriu llegit. La pregunta i l'estructura de la recerca requeriran el previ vist i plau del professorat. Aquesta activitat s'avaluarà un 50% en classe mitjançant un breu examen basat en els resultats obtinguts, i un altre 50% a partir d'un esquema que s'haurà de presentar la setmana abans i que ha d'incloure: l'estructura de la recerca, la bibliiografia utilitzada, un glossari dels conceptes claus y un pàrraf valoratiu a mode de conclusió.
Per últim, al primer terç del curs es programaran seminaris grupals al despatx del Departament en l’horari de tutoria per a debatre sobre el llibre triat de lectura obligatòria.
Es recorda a l’alumnat que, donada la metodologia plantejada la participació ACTIVA de l’alumnat de manera continuada al llarg del curs (que no la mera presència a classe) es fonamental i en conseqüència suposarà una part fonamental de l’avaluació.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes, práctiques i seminaris | 60 | 2,4 | 1, 2, 4, 5, 6, 9, 10, 11, 16, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 27, 28 |
| Participació activa a classe | 26 | 1,04 | 3, 5, 8, 10, 11, 15, 17, 18, 19, 23, 24, 26, 27, 28, 30, 33 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Recerca a partir d'una decisió judicial/ informe oficial | 21 | 0,84 | 1, 2, 5, 6, 9, 10, 14, 15, 18, 21, 22, 23, 25, 27, 32, 33 |
| Tutoríes | 7 | 0,28 | |
| preparació i presentació de Poster | 8 | 0,32 | 7, 8, 10, 11, 12, 15, 21, 23, 24, 26, 27, 29 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Llibre | 8 | 0,32 | 7, 11, 13, 15, 24, 25, 28, 29, 30, 32 |
| preparació de les sessions | 20 | 0,8 | 2, 4, 9, 14, 15, 16, 24, 25, 28, 29, 32, 33 |
Avaluació
1.- RECERCA. (30% de la qualificació final). Anàlisi d'un cas concret o una qüestió específica a partir d'una sentència / informe oficial.
Elaboració d'una recerca de revisió teòrica a partir d'un document oficial (sentència / informe) relacionat amb un cas o tema concret. Per a la determinació de l'objecte d'investigació que s'analitzarà és imprescindible haver tingut prèviament el vistiplau de professorat.
L'alumne haurà de presentar per escrit un esquema de la recerca i els seus resultats finals una setmana abans de la prova escrita sobre la mateixa. Es lliurarà en castellà, català o anglès.
NOTA: per a ser considerat avaluable la recerca haurà d'obtenir una qualificació superior a 3.6. Els criteris per a determinar la nota son
Document escrit (50%); Prova escrita sobre la recerca (50%)
|
punts |
conceptes |
|
1 |
Estructura |
|
0,5 |
Biliografia |
|
1 |
Aplicació i gestió dels conceptes treballats al curs |
|
1,5 |
Contingut valoratiu final |
|
1 |
Rigor |
|
5 |
Prova escrita de la recerca |
|
10 |
TOTAL |
2.- PREPARACIÓ DE LES SESSIONS. (25% de la qualificació final)
A l'ésser una assignatura d'avaluació continuada, -sense examen final-, cada setmana s'haurà de preparar la sessió segons els que s'assenyali per a cada ocasió en el campus virtual.
Per a la seva avaluació s'efectuarà a cada sessió una prova de verificació i a final de curs es calcularà la nota (el 25% sobre la nota final) utilitzant com a referència la mitjana del 80% de proves de verificació que s'hagin efectuat a les sessions, és a dir, es calcularà sobre les millors 8 proves de les 10 programades.
3.- ACTIVITATS PRÀCTIQUES (preparació i participació) (15% de la qualificació final).
S'efectuaran 3 pràctiques avaluables (5% cadascuna) que es correspondran amb el final de cada bloc temàtic. Els detalls concrets de cada activitat s'especificaran al campus.
4.- PÒSTER. (15% de laqualificació final). Preparació i exposició oral d'una situació o estudi de cas amb ajuda d'un pòster (10%) + participació activa en la presentació de les altres presentacions (5%)
A l'inici de curs es podrà escollir -o si no serà assignada- una situació o cas real que haurà de ser presentada a la resta de la classe mitjançant l'explicació d'un pòster. En elles, a mesura que transcorri el curs, s'hauran d'anar integrant els conceptes que s'hagin anat treballant. El pòster i la presentació suposaran el 10% de la qualificació final i s'avaluarà independentment de la sessió de preguntes i debat que s'obrirà a partir de les presentacions el qual suposarà l’altre 5%.
5.- TERTÚLIA LITERÀRIA. (10% de la qualificació final). Lectura, fitxa i participació en un seminari temàtic sobre UN dels següents llibres:
a) East-West Street. On the origins of genocide and crimes against humanity. Philippe Sands, Weindenfeld & Nicolson, London, 2016 (387 pàgs.) (Assaig Històric. La gestaciójurídica dels crims internacionals: el nazisme i els crims de Genocidi i lesa humanitat)
b) Half of a Yellow Sun. Chimamanda Ngozi Adichie, Collins, 2007 (448 pàgs) (Novel·la històrica ambientada a l'Àfrica: la guerra de Biafra 1967-1970)
c) The Reader, Bernhard Schlink, Random House, 2011 (224 pàgs.) (novel·la romàntica amb contingut històric, nazisme) + Small Country, Gael Faye, Random House, 2019 (194 pàgs) (novel·la històrica que narra la infància d'un nen enmig de la gestació d'un genocidi)
6.- PARTICIPACIÓ A LES CLASSES (5% de la qualificació final).
L'actitud activa de l'alumne i les intervencions al llarg del curs és obligatòria i representarà el 5% de la nota final. Atenció: la mera "assistència" o "presència" a classe sense aportacions NO ÉS participació.
Re-avaluació (aprovat / suspès):
Per a l'alumnat que del conjunt de l'avaluació continuada no hagi obtingut durant el curs la nota mínima de 5, però hagi obtingut com a nota final més de 4, hi ha la possibilitat d'un examen que tindrà lloc en la data assignada per la facultat per a la re-avaluació.
L'estructura l'examen serà de 10 preguntes breus relacionades amb els continguts de el curs i la nota final màxima que es podrà obtenir de l'assignatura serà 6.5
Avaluació única
Existeix la possiblitat d'avaluació única que tindrà lloc el dia programat per la Facultat per fer l'exàmen final. Aquesta avaluació es comprendrà
a) Un exàmen escrit dels conceptes teòrics treballats a classe
b) La resolució d'un cas pràctic que es donarà a principi de curs i respecte al qüal el dia de l'exàmen es faràn preguntes
c) La elaboració d'un poster que s'haurà de presentar i defensar oralment. El poster ha de ser el resultat de l'anàlisi d'una notícia o esdeveniment d'actualitat mitjançant l'aplicaicó d'alguns dels conceptes treballats al curs
Avís:
1) La no autoria personal dels treballs quan així s'exigeixi es qualificarà amb un 0 d'aquella part de l'avaluació per a les persones implicades.
2) L'alumnat que plagiï o faci servir el chat gpt a les pràctiques,comentaris o treballs serà qualificat amb un "0" de nota final de l'assignatura, i per tant sense dret a re-avaluació.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| ACTIVITATS PRÀCTIQUES AL FINAL DE CADA BLOC (preparació i participació) | 15% qualificació final | 0 | 0 | 2, 4, 5, 10, 11, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 26, 27 |
| PARTICIPACIÓ A CLASSE | 5% de la qualificació final | 0 | 0 | 3, 10, 11, 16, 19, 26, 27, 29, 32, 33 |
| POSTER | 15% | 0 | 0 | 2, 12, 14, 17, 19, 23, 24, 26, 27, 28, 29, 31, 32 |
| PREPARACIÓ DE LES CLASSES | 25% de la qualificació final | 0 | 0 | 6, 9, 10, 11, 15, 17, 24, 25, 26, 29, 32, 33 |
| RECERCA (30% qualificació final) | 30 % | 0 | 0 | 1, 5, 6, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 19, 24, 25, 28, 29, 30 |
| SEMINARI LITERARI | 10% de la qualificació final | 0 | 0 | 1, 2, 7, 10, 11, 16, 26, 27, 30, 32, 33 |
Bibliografia
Legislació Bàsica:
International Criminal Law
Rome Statute of the International Criminal Court & Elements of the Crime. Adopted by the United Nations Diplomatic Conference of Plenipotentiaries on the Establishment of an International Criminal Court on 17 July 1998, UN-Dok. A/Conf. 183/9.
Basic Principles and Guidelines on the right to a remedy and reparation for victims of gross violations of IHRL and serious violations of IHL, Res. 60/147, 16 December 2005 https://www.ohchr.org/en/professionalinterest/pages/remedyandreparation.aspx
International Human Rights Law
Universal Treaties: https://www.ohchr.org/en/professionalinterest/pages/coreinstruments.aspx
European Convention for the protection of Human Rights and Fundamental Freedoms https://www.ohchr.org/EN/Issues/ESCR/Pages/RegionalHRTreaties.aspx
American Convention on Human Rights https://www.ohchr.org/EN/Issues/ESCR/Pages/RegionalHRTreaties.aspx
African Charter on Human and Peoples’s Rights Rights https://www.ohchr.org/EN/Issues/ESCR/Pages/RegionalHRTreaties.aspx
Altre Legislació:
- Statute of the International Criminal Tribunal for the Former Yugoslavia (ICTY-Statute) UN Doc. S/RES/827 (1993)
- Statute of the International Criminal Tribunal for Rwanda(ICTR-Statute), UN Doc. S/RES/955 (1994).
- Rome Statute of the International Criminal Court. Adopted by the United Nations Diplomatic Conference of Plenipotentiaries on the Establishment of an International Criminal Court on 17 July 1998, UN-Dok. A/Conf. 183/9.
- UNTAET (United Nations Transitional Administration for East Timor) Regulation 15/2000 http://www.un.org/peace/etimor/untaetR/r-2000.htmç
- Special Court Statute for the Special Court for Sierra Leone (22, January,2002) <http://www.specialcourt.org/documents/Statute.html.
- Coalition Provisional Authority, Statute of the Iraqi Special Tribunal, 10 December 2003, <www.cpa-iraq.org/audio/20031210_Dec10_Special_Tribunal.htm
- The four Geneva Conventions, 12 August 1949
- Protocol I and II additional to the Geneva Convention, 8 June 1977
- Protocol II additional to the Geneva Convention, 2005
- Convention on the Prevention and Punishment of the Crime of Genocide, 9, December 1948
Planes webs:
International Organisations and Related Human Rights and ICL Websites:
United Nations Human Rights Council
United Nations Special Procedures
United Nations Security Council
United Nations Economic and Social Council
International Labour Organisation (LBO), Geneva, Switzerland
OHCHR United Nations Office of the High Commissioner for Human Rights
United Nations Commission for the Status of Women
Un High Commissioner for Refugees, Geneva, Switzerland
UN Division for the Advancement of Women
OHCHR International Law Link to UN Human Rights instruments
www.echr.coe.int/hudoc.htm The European Court of Human Rights Case law
Non-Governmental Organizations:
Global Rights A human rights advocacy group that partners with local activists to challenge injustice and amplify new voices within the global discourse
Human Rights Watch A global independent organisationdedicated to defending and protecting human rights.
Amnesty International A global charity which campaigns for internationally recognised human rights for all
Save the Children International Charity which campaigns on behalf of children
The International Committee of the Red Cross An organisation dedicated to the protection of the lives and dignity of victims of armed conflict and other violence.
Index on Censorship Organisation promotingfreedom of expression
Minority Rights Group, International International organisation working to secure the rights of minorities and indigenous peoples
World Organisation against Torture A coalition of non-governmental organisations fighting against torture, summary executions and other inhumane treatment
www.iccnow.org/ coalition for the International Criminal Court coalition of non-governmental organizations lobbying in favor of the ICC
International Women's Rights Action Watch (IWRAW) organized in 1985 at the Third World Conference on Women in Nairobi, Kenya, to promote recognition of women’s human rights under the United Nation’s Convention on the Elimination of All Forms of Discrimination against Women (the CEDAW Convention), an international human rights treaty
Freedom House Independent nongovernmental organization that supports the expansion of freedom in the world.
http://www.bayefsky.com/bystate.php This free website includes an extensive documents library organized by country and subject matter. You can find information on ratification, reservations and declarations, state reports, and other key documents.
Bibliografia:
General International Public Law:
Brownlie, Ian, Principles of Public International Law. 5. Aufl. Oxford 1998.
Simma, Bruno, International Human Rights Law and General International Law: A Comparative Analysis. In: Academy of European Law (Hrsg.), Collected courses of the Academy of European Law. Vol. IV (1995), Book 2, S. 153-236.
Rehman, Javaid. International human rights law (2nd. Edition) Pearson education ltd. Harlow, 2009
Rehman, Javaid. International human rights law (2nd. Edition), Pearson education ltd. Harlow, 2009
Oliver De Schutter. International Human Rights Law (3rd edition, Cambridge University Press, 2019
Ilias Bantekas and Lutz Oette, International Human Rights Law and Practice, Cambridge University Press, 2020
Dret Penal Internacional:
Akhavan, P. “The core elements of international crimes” in Reducing Genocide to Law: Definition, Meaning and the Ultimate Crime, Cambridge University Press, 2012, pp. 27-55.
Ambos y Wirth. “The Current Law of Crimes against Humanity”, en Crim. L. F., núm. 13, 2002, pp. 1, 2-13.
Arsanjani. “The Rome Statute of the International Criminal Court, en AJIL, núm. 93, 1999, pp. 22 ss
Askin. “Crimes within the jurisdiction of the ICC”, en Crim. L.F., núm. 10, 1999
Barboza. “International Criminal Law”, en Receuil des Cours, núm. 278, 1999, pp. 9, 59;
Bassiouni. Crimes against Humanity in International Criminal Law, 2ª ed., 1999
Boot, Genocide, Crimes against Humanity, War Crimes nullum Crimen sine Lege and the Subject Matter Jurisdiction of the ICC, 2002, par. 415 ss
Cassese, A. International Criminal Law, 2nd ed., Oxford University Press, 2008.
Clark. “Crimes against humanity and the Rome Statute”, en Clark, Feldbrugge, Pomorski (eds.). Essays in Honour of George Ginsbugs, 2001, pp. 139, 15
De Hoogh. “Articles 4 and 8 of the 2001 ILC Articles on State Responsability…”, en BYIL,núm. 72, 2001/2002, pp. 255.
Gómez-Benítez. “Elementos comunes de los crímenes contra la humanidad en el Estatuto de la CPI…”, en Cuadernos de Derecho Judicial, Escuela Judicial, Consejo General del Poder Judicial, vol. VII, 2001,
Guifoyle, Douglas, International Criminal Law, Oxford Univ. Press, 2016
Human Rights Watch, “Commentary on the 4th Preparatory Commission meeting for the ICC”, marzo de 2000, p. 3.
Human Rights Watch, Genocide, War Crimes, Crimes against Humanity: Topical digest of the case law of the ICTR and ICTY, New York et al. 2004.
Kress. “War crimes committed in non-international armed conflict and the emerging system of international criminal justice”, en Isr. Y.B. Hum. Rts., núm. 30, 2000, pp. 103 ss
Lee (ed.). The International Criminal Court – Elements of Crimes and Rules of Procedure and Evidence, 2001
McAuliffe de Guzmán, Margaret (2000). “The Road from Rome: The Developing Law of Crimes against Humanity”, en Human Rights Quarterly (HRQ) 22 (2000), págs. 335-403.
Meron, Theodor (1995). “International Criminalization of Internal Atrocities”, en American Journal of International Law (AJIL) 89, págs. 554 - 577.
Mettraux. “Crimes against Humanity in the Jurisprudence of the ICTY and ICTR”, en Harv. Int’l. J., núm. 43, 2002, pp. 237, 302-6;
Momtaz. “War crimes in non-international armed conflicts under the Statute of the International Criminal Court”, en Y.B. Int’l Humanit. L., núm. 2, 1999, pp. 177,
Ntanda Nsereko, en McDonald y Swaak-Goldman. Substantive and Procedural Aspectsof International Criminal Law, vol. I, 2000, pp. 113 ss
O’Keefe, R. “State Immunity and Human Rights: Heads and Walls, Hearts and Minds”, Vaderbilt Journal of Transnational Law, 2011, Vol 45, pp. 999-1045
Olásolo, Hector, Int. Criminal Law Review (ICLR) 5 (2005), 122,
Overy, R. “The Nuremberg Trials: international criminal law in the making”, in P Sands (ed.), From Nuremberg to the Hague: The Future of International Criminal Justice, Cambridge University Press, 2003, pp. 1-29
Quenivet,Ind.J. Int’l L., núm., 41, 2001, p. 478.
Ratner. “The Genocide Convention after fifty years”, en ASIL Proceedings, núm. 92, 1998,
Robinson, D. “Serving the Interests of Justice: Amnesties, Truth Commissions and the International Criminal Court”, en European Journal of International Law, num. 14,2003, 481 y ss.
Robinson. “Defining crimes against Humanity at the Rome Conference”, en AJIL, núm. 93,1999,
Sánchez, J. Inter-American Court, Crimes Against Humanity and Peacebuilding in South America. ICIP, WP 2010/2, http://www20.gencat.cat/docs/icip/Continguts/Publicacions/WorkingPapers/Arxius/WP10_2_ANG.pdf
Sandesh Sivakumaran, “Identifying an armed conflict not of an international character” in The Emerging Practice of the International Criminal Court, C. Stahn and G. Sluiter (ed.), Martinus Nijhoff, 2009, pp. 363-380
Schaack, Beth Van, “The Definition of Crimes against Humanity: Resolving the Incoherence”, Columbia Journal of Transnational Law (ColJTL) 37 (1999), págs. 787-850.
Schabas, W. An Introduction to the International Criminal Court, 4rd ed., Cambridge University Press, 2011
Schabas, W. “Judicial Activism and the Crime of Genocide” in Darcy and Powderly (ed.), Judicial Creativity at the International Criminal Tribunals, Oxford UniversityPress, 2010, pp. 63-79
Schabas. “Follow up to Rome: preparing for entry into force of the international Criminal Court Statute, en Hum. Rts. L. J., núm. 20, 1999, pp. 157 ss
Sharga, D. “The Second Generation UN-Based Tribunals: A Diversity of Mixed Jurisdictions” in C. Romano, A. Nollkaemper, J. Kleffner (ed.), Internationalized Criminal Courts, Oxford University Press, 2004, pp. 15-38.
Simma, Bruno / Paulus, Andreas, The Responsibility of Individuals for Human Rights Abuses in Internal Conflicts: A Positivist View. AJIL 93 (1999), S. 302-316.
Sunga, “The Crimes within the Jurisdiction of the ICC” (parte II, arts. 5-10), Eur. J. Crime Cr. L. Cr. J., núm. 6, 1998, pp. 377-399
Triffterer. “Genocide, its particular intent to destroy in whole or in part the group as such”, en Leid. Journ. Int’l. L., núm. 14, 2001, pp. 399 y ss.
International Law of Human Rights
Marie-Bénédicte Dembour, ‘What Are Human Rights? Four Schools of Thought’ (2010) 32(1), Human Rights Quarterly
Anna Grear, ‘‘Framing the project’ of international human rights law: reflectionson the dysfunctional ‘family’ of the Universal Declaration’ in Conor Gearty and Costas Douzinas (eds),
The Cambridge Companion to Human Rights Law (CUP,2012), 17-35
Mark Goodale, ‘The Myth of Universality: The UNESCO “Philosophers’Committee” and the Making of Human Rights’ (2018) 43(3) Law & Social Inquiry 596
Lorenzo Cotula, ‘Between Hope and Critique: Human Rights, Social Justice and Re-Imagining International Law from the Bottom Up’ (forthcoming, 2020) 48(2) Georgia Journalof International and Comparative Law.
Mavronicola, ‘Redistributing Punishment: The Limited Vision of Coercive HumanRights’ (EJIL: Talk!, 2020). Available at: https://www.ejiltalk.org/redistributing-punishment-the-limited-vision-of-coercive-human-rights/
Programari
Veure Campus virtual