Logo UAB
2023/2024

Geografia de les Desigualtats

Codi: 104260 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2503710 Geografia, Medi Ambient i Planificació Territorial OT 4 0
2504216 Història, Política i Economia Contemporànies OT 3 2
2504216 Història, Política i Economia Contemporànies OT 4 1
2504216 Història, Política i Economia Contemporànies OT 4 2

Professor/a de contacte

Nom:
Antonio Miguel Solana Solana
Correu electrònic:
antoniomiguel.solana@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.

Equip docent

Antonio Miguel Solana Solana

Prerequisits

No hi ha cap requisit


Objectius

L’assignatura té com a objectiu estudiar, des d’un punt de vista teòric i pràctic, les desigualtats globals i les seves implicacions locals des de la perspectiva de la geografia social. Ens centrarem sobretot en les àrees urbanes però també en d’altres escales d’anàlisi. El curs començarà amb una reflexió teòrica del concepte de “desigualtat” i continuarà examinant la distribució espacial de la riquesa i la pobresa i les geografies de l’exclusió i la discriminació. S’estudiaran temàtiques relacionades amb les desigualtats de gènere, classe social i ètnia, la interacció entre globalització i desenvolupament desigual, les trajectòries històriques i models espacials de desigualtat, la migració i la mobilitat humana i social, els estudis locals de segregació i desigualtat urbana i els vincles entre desigualtat social, medi ambient i natura. Es posaran exemples tant del Nord com del Sud Global.

a)       Conèixer les principals aportacions teòriques i conceptuals sobre els temes relacionats amb la desigualtat i la vulnerabilitat social, des d’una perspectiva específicament territorial i urbana. Es donarà un especial èmfasi en els factors econòmics i polítics que es troben darrere el procés de desigualtat social i territorial.

b)      Diagnosticar de forma adequada i precisa els fenòmens de desigualtat territorial, vulnerabilitat social i pobresa. Tenir la capacitat per avaluar, a partir de mètodes quantitatius i qualitatius, la dimensió i les característiques del fenomen.

c)  Proposar mesures d’actuació per revertir les situacions de desigualtat territorial, vulnerabilitat social i pobresa a partir d’ús adequat de polítiques urbanes i socials.


Competències

    Geografia, Medi Ambient i Planificació Territorial
  • Analitzar amb esperit crític la relació de la societat amb el territori aplicant el marc conceptual i teòric de la geografia.
  • Combinar diferents tècniques i mètodes de representació i anàlisi espacial en l'elaboració de materials per a la transmissió dels resultats.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
    Història, Política i Economia Contemporànies
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Analitzar les dinàmiques sociodemogràfiques, geoeconòmiques i ambientals a diferents escales territorials.
  • Gestionar i aplicar dades a la resolució de problemes.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
  • Vincular qüestions fonamentals de l'actualitat econòmica amb desenvolupaments econòmics anteriors partint dels principals elements de la història econòmica contemporània.

Resultats d'aprenentatge

  1. Captar la desigualtat social i territorial que impera en la societat.
  2. Combinar diferents tècniques i mètodes de representació i anàlisi espacial en l'elaboració de materials per a la transmissió dels resultats.
  3. Examinar com els diferents processos socials, econòmics, polítics i ambientals creen i transformen els espais i les relacions socials.
  4. Explicar l'estructura del món actual des d'una vessant geogràfica.
  5. Gestionar i aplicar dades a la resolució de problemes.
  6. Plantejar problemes sobre la desigualtat, la distribució de la població i la urbanització al món, entre d'altres.
  7. Proposar projectes i accions viables que potenciïn els beneficis socials, econòmics i mediambientals.
  8. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  9. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  10. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.

Continguts

Tema 1. Conceptualització de la desigualtat i la vulnerabilitat social

1.1. Conceptes clau: Desigualtat-Diversitat; Segregació social i territorial; Vulnerabilitat i pobresa; Inclusió-exclusió social; polarització social

1.2. Interseccionalitat

1.3.Mesures i indicadors de la desigualtat. Alternatives?

1.4. Justícia social/aqmbiental/espacial/climàtica. Benestar i polítiques de redistribució

Tema 2. L’escala global de la desigualtat territorial. Desigualtat social, desigualtat territorial: la perspectiva des de l’economia política i el desenvolupament geogràfic desigual

2.1   Evolució de la desigualtat mundial: Mirada llarga (història) i mirada curta (passat recent)

2.2   La transició de la desigualtat

2.3  Polítiques neoliberals i creixement de la desigualtat social

     a) Expulsió

     b) Neoimperialisme

     c) Deslocalització (offshore)

Tema 3. Canvi global, canvi ambiental: desigualtat i vulnerabilitat

3.1. Deute extern, deute ecològic i intercanvi ecològic desigual. Imperialisme i colonialisme tòxic

3.2. Canvi global (climàtic) i desigualtat/vulnerabilitat

3.3. (Neo)extractivisme i acaparament de terres i recursos. Biopirateria

3.4. Racisme ambiental

3.5. Ecologisme dels pobres i moviments alter-globalització

3.6. Justícia (sòcio)ambiental i justícia climàtica

 

Tema 4. L’escala local de la desigualtat territorial: ciutat i desigualtat

4.1   Segregació territorial: ciutat de rics i ciutatde pobres

4.2   Ciutat mercaderia vs ciutat redistributiva

4.3   Gueto/hipergueto

4.4   Urbanisme de la por i comunitats tancades

4.5   Salut desigual

4.6   Dret a la ciutat

4.7   Moviments socials i urbans


Metodologia

Classes expositives del professorat.

Debats.

Lectura, ressenya i debat d’articles.

Presentacions orals.

Elaboració de treball en grup / aprenentage basat en reptes

La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes presencials 40 1,6 1, 3, 4
Tipus: Supervisades      
Tutories, seguiment i avaluació 10 0,4 5, 7
Tipus: Autònomes      
Estudi personal + lectures obligatòries 60 2,4 8

Avaluació

AVALUACIÓ CONTINUADA

Activitats avaluables

2 exàmens parcials d’avaluació dels 4 temes: 30%

Treball/projecte de curs (en grup): 30%

Presentació oral de les diferents fases del projecte (en grup): 15%

Assaig sobre les lectures obligatòries (individual): 15%

Participació a l’aula: 10%

El primer dia de classe es comentaran en detall les activitats d'avaluació. Es penjaran al Moodle i es comentaran a l'aula.

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professorat informarà l'alumnat (via Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.

Per aprovar l'assignatura s'han de superar els dos exàmens i el treball/projecte de curs amb un mínim de 5 cadascú, per poder calcular la nota final de l'assignatura.

L’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.

Hi haurà una reavaluació de totes aquelles proves presentades que no hagin superat el 5. La reavaluació del exàmens teòrics serà en forma d'examen. La reavaluació de la resta d'activitats consistirà en refer l'evidència. Les activitats reavaluades puntuaran entre 0 i 5.

Queden excloses del procés de recuperació les activitats següents: presentacions orals i tasques relacionades amb l’activitat docent diària.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, ús no autoritzat d'IA, etc.) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitatsi participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

AVALUACIÓ ÚNICA

Constarà de 3 evidències que es realitzaran en un mateix dia:

1.- Examen sobre els continguts i conceptes de l'assignatura (50%)

2.- Un examen sobre les lectures obligatòries del curs. (25%)

3.- Una exposició oral (15 minuts) sobre un cas de desigualtat social/territorial/medioambiental. El professor facilitarà a l'inici de la prova el material per poder construir el cas i les preguntes orientatives que ha de resoldre l'estudiant. L'estudiant tindrà una hora per confeccionar una presentació ppt que servirà com a guia de l'exposició oral que farà a continuació. (25%)

Per aprovar l'assignatura l'estudiant ha de superar amb un mínim de 5 cadascuna de les proves.

S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l'avaluació continuada.


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
2 ex?mens parcials d'avaluaci? dels 4 temes 30 3 0,12 4, 8, 9
Assaig (a partir de les lectures obligat?ries) (individual) 15 8 0,32 1, 3
Participació a l'aula 10 5 0,2 4, 7
Presentaci? oral de les diferents fases del projecte (en grup) 15 6 0,24 2, 4
Treball/projecte de curs (en grup) 30 18 0,72 5, 6, 8, 9, 10

Bibliografia

Bauman, Zygmunt (2005). Vidas desperdiciadas. La modernidad y sus parias. Barcelona: Paidós.

Bauman Zygmunt (2001), La globalización (Consecuencias humanas). México: FCE.

Bauman Zygmunt (2012), Vidas desperdiciadas (La modernidad y sus parias). Barcelona: Paidós.

Bauman, Zygmunt (2014), ¿La riqueza de unos pocos beneficia a todos?. Barcelona: Paidós.

D’Alisa; Giacomo; Demaria, Federico; Kallis Giorgios (2015), Decrecimiento (Vocabulario para una nueva era). Barcelona: Icaria.

Escalante González, Fernando (2016), Historia mínima del neoliberalismo (Una historia económica, cultural e intelectual de nuestro mundo, de 1975 a hoy). México: Turner.

Göbel, Bárbara; Góngora-Mera, Manuel; Ulloa, A. (eds) (2014). Desigualdades socioambientales en América Latina a Göbel, Bárbara; Góngora-Mera, Manuel; Ulloa, ed.). Bogotá: Universidad Nacional de Colombia.

Hay, Iain; Beaverstock, Jonathan V. (2017), Handbook on wealth and the super-rich. Cheltenham: Edward Elgar.

Harvey, David (2021), Espacios del capitalismo global. Hacia una teoría del desarrollo geográfico desigual. Madrid: Akal.

Islam, Nazrul; Winkel, John (2017). Climate Change and Social Inequality. DESA Working Paper

Jelin, Elizabeth; Motta, Renata, Costa, Sergio (2020). Repensar las desigualdades. Cómo se producen y entrelazan las asimetrías globales (y qué hace la gente con eso), Buenos Aires: Siglo Veintiuno.

Firebaugh, Glenn (2003), The new geography of global income inequality. Cambridge: Harvard University Press.

Martínez Alier, Joan (2011). El ecologismo de los pobres (Conflictos ambientales y lenguajes de valores). Barcelona: Icaria.

Martínez Alier, Joan; Oliveras, Arcadi (2010). ¿Quién debe a quién? (Deudaexterna y deuda ecològica). Barcelona, Icaria.

Martínez Alier, Joan (2015), “Ecología política del extractivismo y justicia socio-ambiental”. INTERdisciplina, 3(7).

Milanovic, Branko (2016), A new approach for the age of globalization. Cmbridge: Harvard University Press.

Pardo Buendía, Mercedes; Ortega, Jordi (2018). “Justicia ambiental y justicia climática: el camino lento pero sin retorno, hacia el desarrollo sostenible justo”. Barataria. Revista Castellano-Manchega de Ciencias Sociales, (24), 83–100.

Pearce, Fred (2013). The landgrabbers (The new fight over who owns the earth). Londres: Penguin.

Piketty, Thomas (2014), L’economia de les desigualtats. Barcelona: Edicions 62.

Pulido, Laura (2016). “Flint, Environmental Racism, and Racial Capitalism”. Capitalism Nature Socialism, 5752(July).

Roberts, J. Timmons; Parks, Bradley C. (2009). “Ecologically unequal exchange, ecological debt, and climate justice: The history and implications of three related ideas for a new social movement”. International Journal of Comparative Sociology, 50(3–4), 385–409.

Sassen, Saskia (2015), Expulsiones. Brutalidad y complejidad en la economía global. Buenos Aires: Katz.

Secchi, Bernardo (2013). La ciudad de los ricos y la ciudad de los pobres. Madrid: Catarata.

Shiva, Vandana (2001). Biopirateria (El saqueo de la naturaleza y del conocimiento). Barcelona: Icaria.

Soja, Edward W (2014). En busca de la justicia espacial. València: Tirant.

Solana, Miguel; Badia, Anna; Cebollada, Àngel; Ortiz, Anna; Vera, Ana (2016). Espacios globales y lugares próximos (Setenta conceptos para entender la organización territorial del capitalismo global). Barcelona: Icaria.

Stiglitz, Joseph E.; Sen, Amartya; Fitoussi, Jean-Paul (2010), Medir nuestras vidas. Las limitaciones del PIC como indicador de progreso. Barcelona: RBA.

Urry, John (2017), Offshore (La deslocalización de la riqueza). Madrid: Capitán Swing.

Wacquant, L. (2010). Parias urbanos. Marginalidad en la ciudad a comienzos del milenioBuenos Aires: Manantial.


Programari

Word, excel, powerpoint. Tècniques de representació i dissenys territorial.