Geomorfologia
Codi: 104241 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2503710 Geografia, Medi Ambient i Planificació Territorial | OB | 2 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Albert Pelachs Mañosa
- Correu electrònic:
- albert.pelachs@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Prerequisits
Haver cursat i superat Fonaments de Geografia Física. També serà necessari aplicar els coneixements aportats per les assignatures de Introducció a la Cartografia i Sistemes d’Informació Geogràfica
Objectius
- Reconèixer les formes i processos que donen lloc al modelat de la superfície terrestre a partir de l'aprofundiment en el coneixement de la geologia, la topografia i el clima, mitjançant el treball de camp i de gabinet.
- Identificar les geoformes a diferents escales.
- Conèixer els components estructurals i climàtics del relleu.
- Reconèixer i analitzar el relleu a partir del mapa topogràfic, fotointerpretació i la informació geològica.
- Conèixer la geomorfologia i la gènesi dels relleus catalans més rellevants, tant des de l'òptica estructural com climàtica.
- Realitzar adequadament cartografia geomorfològica, talls geològics i esquemes, entesos com a models d’explicació ideals en geomorfologia.
- Introduir les tècniques del treball de camp i de laboratori en geomorfologia.
Competències
- Analitzar amb esperit crític la relació de la societat amb el territori aplicant el marc conceptual i teòric de la geografia.
- Introduir els aspectes teòrics i aplicats de les principals polítiques territorials, ambientals i urbanes en la pràctica professional.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Treballar de manera cooperativa en equips multidisciplinaris.
Resultats d'aprenentatge
- Conèixer i interpretar les principals orientacions polítiques de gestió del paisatge.
- Descriure i interpretar els canvis en el paisatge.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Treballar de manera cooperativa en equips multidisciplinaris.
Continguts
Continguts teòrics:
1. Geomorfologia estructural
1.1. Domini de conca sedimentària poc deformada
1.2. Domini de cadenes i serralades joves
1.3. Domini de serralades antigues arranades
1.4. Relleu en roques cristal·lines
1.5. Un marc interpretatiu. Models, dominis morfoestructurals i tipus de relleus estructurals
1.6. Relleus particulars. Relleus fallats i volcànics
1.7. Components estructurals del relleu a Catalunya
2. Geomorfologia climàtica
2.1. De l'estructura al clima, del relleu al modelatge
2.2. L'acció del gel
2.3. L'acció de l'aigua
2.4. Sistemes morfogenètics i dominis morfoclimàtics
2.5. La zona freda i l'estatge d'alta muntanya
2.6. La zona temperada
2.7. Els dominis àrids
2.8. La zona càlida no àrida
2.9. Biostàsia i Rexistàsia
2.10. Els components climàtics del relleu a Catalunya
2.11. El relleu sota una concepció de sistema
Continguts pràctics:
1. Sortides de camp
1.1. Sortida de camp 1
1.1.1. Relleus fallats de la depressió Prelitoral
1.1.2. La serralada Litoral i Prelitoral
1.1.3. Principis d’observació del relleu estructural
1.1.4. Identificació de roques i anàlisi d’afloraments
1.2. Sortida de camp 2
1.2.1. Relleus tabulars, en cuesta i juràssics a l’entorn de la plana de Vic
1.2.2. Identificació de les grans formes: anticlinals, sinclinals, combes, cluses, etc.
1.2.3. Sedimentologia, estratigrafia i erosió remuntant i diferencial
1.3. Sortida de camp 3
1.3.1. Relleus de trànsit molàssics montserratins
1.3.2. L’erosió com a constructora d’un relleu: La formació de les agulles, la carstificació i l’acció dels rius
1.3.3. Deltes i paleocanals
1.3.4. Riscos i perills naturals relacionats amb la geomorfologia: Despreniments, esllavissades i debris flow
1.4. Sortida de camp 4 (2 dies)
1.4.1. Relleus volcànics, estructurals i modelatge a la província de Girona
1.4.2. Formes relacionades amb el vulcanisme explosiu i efusiu
1.4.3. El carst de l’estany de Banyoles
1.4.4. Modelatge glacial, periglacial i nival al Pirineu Oriental
2. Pràctiques de laboratori i gabinet
2.1. Identificació de roques
2.2. Fotointerpretació
2.3. Cartografia geomorfològica i geològica
2.4. Talls geològics
En aquesta assignatura es tindrà en compte la perspectiva de gènere en els aspectes següents:
- No permetre un ús sexista del llenguatge a les contribucions orals i escrites de l'alumnat.
- Posar a la bibliografia els noms complets dels autors i autores, en comptes de només la inicial.
Metodologia
La metodologia d'aquesta assignatura és fonamentalment pràctica, pel que l'aprenentatge de la geomorfologia es basarà en el mètode inductiu de camp, recolzat amb la lectura prèvia dels apunts i la posterior anàlisi i comprensió de les dades recollides i observacions realitzades. És per aqueta raó que l’ús de la llibreta de camp té un especial sentit en aquesta assignatura.
A començament de l’assignatura el professorat explicarà el protocol de mesures i bones pràctiques de les sortides de camp.
En una primera fase es realitzaran un parell de sessions teòriques per posar un marc a la disciplina, posteriorment, abans de cada sortida de camp s’exposaran els conceptes principals que es tractaran sobre el terreny. Per una altra banda, es realitzaran pràctiques a l’aula d’informàtica i al laboratori de geografia física amb el grup desdoblat per donar les eines necessàries per fer els informes de camp, tal com cartografia geomorfològica, fotointerpretació i talls geològics amb recursos digitals.
Per recolzar aquestes activitats principals hi ha un conjunt d'apunts i recursos penjats al campus virtual que serviran per completar el corpus teòric que es treballarà al camp.
Finalment, les pràctiques de laboratori i els informes de cada sortida de camp es realitzaran de manera individual. En canvi, durant les sortides de camp es fomentarà el treball en equip, la discussió en grup i la visió integrada de la geomorfologia en el context del paisatge.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Teoria i pràctica al camp | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5 |
| Teoria i pràctica de la fotointerpretació, la cartografia geomorfològica i els talls geològics | 10 | 0,4 | 2, 3, 4, 5 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Treball de camp i gabinet | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Preparació d'informes i exàmens | 40 | 1,6 | 2, 3, 4, 5 |
Avaluació
Les activitats d’avaluació es divideixen en dos grans blocs: els informes + llibreta de camp (80%) i l’examen teòric (20%). La nota final es compon de la mitjana ponderada de les activitats d’avaluació. Per aprovar l’assignatura cal obtenir una qualificació igual o superior a 5, tant en la nota final, com en cada un dels dos blocs (informes + llibreta i examen). Tampoc és possible assolir l'aprovat a l'assignatura amb dues qualificacions inferiors a 3 en alguna de les activitats d’avaluació.
Per poder ser avaluat, obligatòriament cal haver realitzat les sortides, els informes corresponents, la llibreta de camp i l’examen teòric. La qualificació de No avaluable es donarà quan l’estudiant no faci ni l’examen ni alguna de les sortides de camp, i/o menys del 50% de les activitats d’avaluació. L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d’avaluació.
En el moment de realització de cada activitat d’avaluació, el professor informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Els informes de camp no es poden recuperar repetint-los de nou o fent-hi correccions, però si que fan mitjana ponderada entre ells i la llibreta de camp, podent obtenir una qualificació d’aprovat en el total del bloc tot i tenir suspès algun dels informes. L'examen teòric es recuperarà en el temps i forma que indiqui la Facultat.
La copia o plagi de material, tant en el cas de treballs com en el cas dels exàmens, constitueixen un delicte que serà sancionat amb un zero a l'activitat. En cas de reincidència se suspendrà tota l'assignatura.
Recordem que es considera "còpia" un treball que reprodueix tot o gran part del treball d'un/a altre/a company/a. "Plagi" és el fet de presentar tot o part d'un text d'un autor com a propi, sense citar les fonts, siguin en paper o en format digital. Veure documentació de la UAB sobre "plagi" a: http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html.
Nota: Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen teóric | 20% | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5 |
| Informe de la sortida de camp 1 | 10% | 2 | 0,08 | 2, 3, 4, 5 |
| Informe de la sortida de camp 2 | 20% | 4 | 0,16 | 2, 3, 4, 5 |
| Informe de la sortida de camp 3 | 20% | 4 | 0,16 | 2, 3, 4, 5 |
| Informe de la sortida de camp 4 | 20% | 4 | 0,16 | 2, 3, 4, 5 |
| Llibreta de camp | 10% | 2 | 0,08 | 2, 3 |
Bibliografia
Apunts de l´assignatura (AMBRÓS, Sònia & DOMINGO, Montserrat)
Correig, Teresa Maria i Nogués, Joaquim M. (2020). Guia De Punts D'Interès Geològic De Catalunya. Cossetània Edicions.
Gutiérrez Elorza, Mateo (2001). Geomorfología climática, Barcelona: Omega.
Gutiérrez Elorza, Mateo (2008). Geomorfología, Madrid: Prentice Hall.
Miró, Manuel I Domingo, Montserrat (1985). Breviario de Geomorfologia, Barcelona: Oikos-Tau.
Sabat, Francesc (2022). Itineraris geològics per Catalunya. Textos docents Universitat de Barcelona.
Strahler, Arthur N. & Strahler, Alan H. (2000) Geografia Física, Barcelona: Omega.
Tarbuck, Edward, Lutgens, Frederick (2005). Ciencias de la Tierra. Una introducción a la Geología Física, Madrid: Prentice Hall.
Vilaplana, Joan Manuel (1987). Guia dels paisatges granítics dels Països Catalans. Barcelona: Kapel.
Programari
Els informes i les pràctiques requereixen de la utilització de Sistemes d’informació Geogràfica, principalment per a la realització de cartografia.
Els exemples es mostraran en QGIS, però es podrà utilitzar ArcGIS o MIraMon.
Per a la realització dels talls geològics es recomana la utilització d’eines digitals de disseny gràfic com Inkscape.
L’ús de visors de cartografia online també serà habitual.