Logo UAB
2023/2024

Economia, Territori i Sostenibilitat

Codi: 104233 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2503710 Geografia, Medi Ambient i Planificació Territorial FB 1 1

Professor/a de contacte

Nom:
Joan Carles Llurdes Coit
Correu electrònic:
joancarles.llurdes@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.


Prerequisits

Es tracta d'una assignatura de 1r curs, per tant no se'n demana cap d’especial, de prerequisit. Això sí, es recomana estar una mica al cas de l’actualitat nacional i internacional, en especial de l’àmbit econòmic, polític, social i ambiental. Altrament dit, llegir de tant en tant la premsa generalista, veure alguns programes de TV, sentir algunes tertúlies a la ràdio, també fer una ullada a les xarxes socials (p. ex. Twitter), etc.


Objectius

Context: 

De cara a la integració de coneixements d’economia en relació a la Geografia, aquesta assignatura s’ha d’entendre com a un instrument més per a la interpretació del territori, encara que d’entrada no ho sembli. Per això es procura mantenir certs “ponts” amb altres assignatures del Pla d'estudis del Grau, com ara: "Visions geogràfiques del món" (1r curs), "Societat, territori i medi ambient a Catalunya" (2n curs), "Polítiques Urbanes: Habitatge, Barris i Transport" (3r curs), o Geografia de les desigualtats", "Desenvolupament local i territorial" i "Ciutats, globalització i sostenibilitat" (4t curs). Podeu veure els continguts més específics a l'apartat de "Continguts".

Els seus objectius són:

  1. Que l'estudiant tingui una visió general de l’evolució cronològica d'algunes de les principals escoles de pensament, de la mà de les idees dels seus principals autors i les seves implicacions en la política econòmica actual.
  2. Que l'estudiant domini la terminologia econòmica més bàsica i alguns dels indicadors macro i microeconòmics més utilitzats per tal d’entendre l’actualitat econòmica.
  3. Que l'estudiant tingui la capacitat de reunir i interpretar informació de diversa mena i procedència per poder emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, econòmica, ètica i ambientals.
  4. Que l'estudiant sàpiga analitzar amb esperit crític la relació de la societat amb el territori aplicant el marc conceptual i teòric de la Geografia, en general, i de l'economia en particular.
  5. Que l'estudiant sàpiga integrar coneixements de diverses disciplines socials i ambientals per ser capaç de descriure i interpretar les dinàmiques espacials vinculades als canvis socials, econòmics i ambientals.
  6. Que l'estudiant sàpiga identificar les idees principals i secundàries d'un text, notícia, article, i expressar-les amb correcció, formal i lingüística.

Competències

  • Analitzar amb esperit crític la relació de la societat amb el territori aplicant el marc conceptual i teòric de la geografia.
  • Demostrar habilitats d'autoanàlisi i autocrítica.
  • Integrar coneixements de diverses disciplines socials i ambientals amb l'objectiu de descriure i interpretar les dinàmiques espacials vinculades a les transformacions socials, econòmiques i ambientals.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.

Resultats d'aprenentatge

  1. Comparar els diferents corrents teòrics de l'economia.
  2. Demostrar habilitats d'autoanàlisi i autocrítica.
  3. Distingir els principals sistemes econòmics regionals i locals, el seu desenvolupament històric i la seva situació actual.
  4. Identificar l'objecte d'estudi de l'economia.
  5. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  6. Relacionar els agents econòmics principals amb els agents polítics o institucionals principals en el procés de planificació territorial.

Continguts

Aquest curs és una introducció als conceptes bàsics de l’anàlisi econòmica i a algunes de les implicacions de l'economia tant a nivell territorial com des del punt de vista de la sostenibilitat. Amb més concreció, i després d’un primer bloc introductori que se centra en l’actualitat econòmica més immediata i reflectida per diferents mitjans (bàsicament xarxes socials, premsa digital i alguns mitjans de comunicació), el programa de l'assignatura es divideix en un seguit de blocs el contingut dels quals es vertebra al voltant d'uns quants conceptes clau i relacionats.

  1. Bloc 1. Una introducció per anar obrint boca --> De què se'n parla més? Qui en parla més i des de quina posició ideològica? Què ens diu la "saviesa popular" o xarxes socials?
  2. Bloc 2. Objecte de l'economia --> Què és? Economia i ètica. Escoles de pensament econòmic. Ideologia econòmica predominant avui dia
  3. Bloc 3. Sistema econòmic i funcionament del mercat --> Agents econòmics. Economia de mercat i el seu funcionament. Models alternatius.
  4. Bloc 4. La renda --> Cicles econòmics. Distribució de la renda i desigualtats. Sector públic i polítiques monetàries.
  5. Bloc 5. Economia i territori --> Espais de producció i consum global.
  6. Bloc 6. La sostenibilitat del model econòmic actual --> Creixement i desenvolupament sostenible. Economia del bé comú, economia col·laborativa (o especulativa?). La perspectiva de gènere en l'economia. Externalitats i petjada ecològica.

Alguns dels conceptes clau que han de vertebrar els continguts de l'assignatura són: diner, mercat, competència, deute públic, inflació, atur, necessitat, socialdemocràcia, comunisme, desigualtat, coeficient de Gini, pobresa energètica, pobresa assalariada, vulnerabilitat, globalització, felicitat, benestar, gentrificació, resort, filosofia slow, economia del bé comú, sostenibilitat, decreixement, economia de plataforma, etc.

A l'aula Moodle es publicarà un cronograma que indicarà les dates d'explicació de cada bloc així com també les dates d'entrega i realització dels diferents exercicis que formen part de l'avaluació.

L'idioma del Moodle i d'explicació a l'aula serà el català, això no exclou que l'estudiantat pugui expressar-se en català o castellà a l'aula i redactar els diferents exercicis en un o altre idioma.

Finalment, caldrà vetllar per l'ús d'un llenguatge no sexista, tant per part del professor com de l’alumnat, sigui en les intervencions a l'aula com també en els exercicis d'avaluació.


Metodologia

Les activitats formatives contemplades en aquesta assignatures són aquestes:

  1. En primer lloc, mitjançant les activitats dirigides, és a dir, el desenvolupament del temari previst en sessions presencials incloses en el calendari docent per al 1r semestre.
  2. Segon, amb activitats supervisades, mitjançant el seguiment de notícies i debats de l’actualitat econòmica, a diferents escales. Així mateix, es disposa d'un compte de Twitter específic de l’assignatura que funciona com un “repositori” de material divers que serveix per introduir l’explicació del temari a cadascuna de les sessions de docència.
  3. Tercer, amb activitats autònomes, és a dir, tot allò que caldria fer per compte de l’estudiant de cara a la preparació de l’assignatura. Això inclou la consulta de material divers (p. ex. articles i/o altres documents) disponibles a l’aula Moodle de l’assignatura, així com també de bibliografia especialitzada, tant la més general com la que puntualment es citi. Val a dir que el desenvolupament de la docència en aquesta assignatura no seguirà el fil conductor d'uns Apunts d’Economia, strictu sensu, que es puguin publicar a l'aula Moodle, sinó que com es veurà al llarg del semestre la docència es farà mitjançant presentacions en format Prezi i de breus "píndoles informatives" a mode de conclusió i resum del que s'expliqui. De forma complementària es poden consultar altres manuals disponibles en el mercat; n'hi ha molts, i alguns d'excel·lents.
  4. En quart lloc, en cas que es faci una sortida de camp en coordinació amb altres assignatures de 1r curs (com s'ha fet en anys anteriors amb "Visions geogràfiques del món"), en començar les classes el professorat explicarà el protocol de mesures i bones pràctiques de les sortides de camp.
  5. Cinquè, amb activitats d’avaluació (que s’especifiquen en un altre apartat).
  6. Finalment, a fi de potenciar les enqueses entre l'alumnat el professorat haurà de destinar aproximadament uns 15' d’una classe (bàsicament serà cap a final del període docent) a permetre que l'alumnat pugui respondre les enquestes d’avaluació de l’actuació docent i d’avaluació de l’assignatura.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Explicaciones del temari 45 1,8 1, 3, 4, 5, 6
Tipus: Supervisades      
Treball d'estudi i pràctiques tutoritzades individualment 30 1,2 1, 2, 3, 4, 5, 6
Tipus: Autònomes      
Estudi per a la prova escrita 15 0,6 1, 2, 3, 4, 5, 6
Realització de tasques d'avaluació 43,25 1,73 1, 3, 4, 5, 6
Seguiment d'actualitat econòmica 15 0,6 5, 6

Avaluació

Parts de l'avaluació:

L’avaluació es farà de forma continuada i els coneixements seran avaluats mitjançant els següents criteris:

  1. Tres informes amb un pes d’un 10% cadascun (total 30%). La seva realització és individual i es faran fora de l’horari docent establert; l'informe resolt s'haurà de dipositar a l'aula Moodle en un termini aproximat de tres setmanes des de la seva publicació (és a dir, no s'acceptaran informes al final de curs). El més probable és que les entregues siguin una per mes (octubre, novembre i desembre). ATENCIÓ: el més probable és que algun dels informes impliqui també la realització d'algún curs, taller, organitzat pel Servei de Biblioteques de la UAB sobre qüestions "transversals" amb altres assignatures del Grau (p. ex. cerca d'informació geogràfica, citació de bibliografia, etc.). 
  2. Una presentació oral, individual o en parella de la qual se'n donarà més detalls un cop començat el curs. Com probablement de presentacions orals n'hi hauran unes quantes la previsió és que se'n facin a partir de mitjans d'octubre i fins que acabi el període de docència (veure calendari acadèmic de la Facultat de Filosofia i Lletres). El seu pes serà d'un 10%. ATENCIÓ: si es produeix algun fet que pugui alterar seriosament el desenvolupament normal del calendari docent i fer inviable la presentació oral, aquesta es substituirà per un informe o exercici semblant (amb el mateix pes que la presentació, un 10%).
  3. Una prova escrita individual, el pes de la qual és d’un 50%. La prova tindrà una durada d’1:30h i es farà just abans que acabi el període d'activitats dirigides d'acord amb el calendari acadèmicde la Facultat (el més probable és que sigui la setmana del 15a19 de gener de 2024).
  4. L'assistència i participació activa a les sessions de docència equivaldrà al 10% restant. No és obligatòria però també s'ha previst determinades accions per incentivar-la (preguntes de control, debats breus). Cal  recordar que aquesta assignatura és PRESENCIAL.
  5. La nota final serà la suma de totes aquestes notes parcials.

D'altra banda, cal tenir en compte els següents aspectes:

  1. Per a cada activitat avaluativa s'informarà del procediment i període de revisió de les notes que per norma general sol ser d'una setmana després de publicar-se'n la nota. Després d’aquest període, no hi haurà cap més possibilitat de revisió.
  2. Les activitats avaluatives no realitzades comptaran com a 0 (zero).
  3. Dels 3 informes previstos cal lliurar un mínim de 2, el que que no es faci comptarà com a 0 a la nota final (per tant, si no es fa, no suma). L'estudiant ha de ser conscient de fins on vol arribar.
  4. De la presentació oral, pot no fer-se però igual que l'informe no lliurat, comptarà com a 0 a la nota final (per tant, si no es fa, no suma). En aquest cas no es podrà substituir per un informe llevat que per alguna alteració seriosa del calendari docent s'hagi de substituir aquesta part de l'avaluació per a tot el grup.
  5. La prova escrita és OBLIGATÒRIA.
  6. Tindrà la nota de “No Avaluable” l’estudiant que no hagi lliurat un mínim de 2 de les 5 activitats avaluatives que es contemplen.

Requisits per a ser avaluat/da:

  1. Obtenir a la prova escrita la puntuació mínima equivalent a la meitat de la màxima puntuació prevista.
  2. En cas que l’anterior no s’acompleixi l’estudiant no podrà compensar aquesta nota amb la suma de les notes parcials restants i haurà de presentar-se a la recuperació.

Recuperació:

El procés d’avaluació ha de contemplar sempre sistemes de recuperació. Ara bé, cal tenir en compte que:

  1. Per poder participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total.
  2. Per poder participar a la recuperació s'exigeix haver obtingut una qualificació mínima en la mitjana de l’assignatura de 3,5 (sobre un màxim de 10 punts).
  3. Queden exclosos del procés de recuperació la presentació oral (o es fa quan toca o no es fa) i l'assistència. Els informes no es "recuperen" perquè tampoc se suspenen (tenen una nota que se suma a la resta de notes parcials per configurar la nota final). Ara bé, i de mutu acord amb el professor, es pot optar a la millora d'un informe si existeix la possibilitat de millorar la nota en l'expedient (p. ex. passar d'un "aprovat" a "notable", de "notable a excel·lent" ...).
  4. La data de la recuperació es decidirà dins el període que determini el calendari acadèmic de la Facultat de Filosofia i Lletres.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Avaluació única:

Aquesta assignatura contempla també la possibilitat d'acollir-se a l'opció de l'avaluació única de la qual cal tenir en compte els següents aspectes:

  1. L'avaluació única suposa una única data d'avaluació però no una única activitat d'avaluació.
  2. L'avaluació única també ha de ser competencial, és a dir, amb les activitats formatives l’estudiant ha de demostrar que és capaç de fer les tasques previstes a l'assignatura i aquestes activitats han de tenir el mateix nivell d'exigència que les que formin part de l'avaluació continuada.
  3. S'ha de considerar la possibilitat que una determinada activitat formativa s'hagi de fer a l'aula obligatòriament (p. ex. una exposició oral).
  4. L'estudiant que es vulgui acollir a l'avaluació única ho haurà de comunicar entre el 18 de setembre i 6 d'octubre de 2023, no ho podrà fer en qualsevol altre moment del curs.
  5. L'estudiant que s'acolli a l'avaluació única pot assistir a les sessions de docència sense cap inconvenient.
  6. Les proves d'avaluació única poden coincidir amb dates reservades per a l'avaluació continuada i en cas que fos necessari, es disposarà d'una setmana per a realitzar les proves presencials d'avaluació única 

Els coneixements seran avaluats mitjançant els següents criteris:

  1. Tres informes amb un pes d’un 10% cadascun (total 30%). La seva realització és individual i es faran fora de l’horari docent establert; l'informe resolt s'haurà de dipositar a l'aula Moodle en el termini fixat prèviament.
  2. Una presentació oral, individual i de la qual se'n donarà més detalls un cop començat el curs. El seu pes serà d'un 10%.
  3. Una prova escrita individual, el pes de la qual és d’un 50%. La prova tindrà una durada d’1:30h i es farà en la data indicada en el calendari acadèmic de la Facultat.
  4. En cas que l'estudiant no assisteixi a classe, la part de l'assistència i participació activa (que sí es contempla a l'avaluació continuada) es substitueix per un quart informe.
  5. La nota final serà la suma de totes aquestes notes parcials.

Recuperació:

S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Atenció:

A banda de tot això, cal tenir en compte que:

  1. La còpia o plagi de material, tant en el cas de treballs com dels exàmens, constitueixen un delicte que serà sancionat amb unzero a l'activitat. En cas de reincidència se suspendrà tota l'assignatura. Recordem que es considera "còpia" un treball que reprodueix tot o gran part del treball d'un/a altre/a company/a. Per la seva banda, "Plagi" és el fet de presentar tot o part d'un text d'un autor com a propi, sense citar-neles fonts, siguin enpaper o en format digital. Es pot consultar la documentació de la UAB sobre "plagi"en aquestenllaç: http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html.
  2. En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència 10 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6
Informes (3) 30 (10% cadascun) 0 0 2, 5, 6
Presentació oral 10 0,25 0,01 2, 5
Prova escrita 50 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 5, 6

Bibliografia

En aquesta assignatura no s'inclou cap bibliografia obligatòria; de totes formes es recomanen algunes referències a mode orientatiu:

  • ALBARRACÍN, Jesús (1991). La economía de mercado, Madrid, ed. Trolta.
  • BAÑOS, Antoni (2012). Post economia. Hacia un capitalismo feudal, Barcelona, ed. Libros del Lince.
  • BERMEJO, Roberto (1994). Manual para una economía ecológica, Madrid, ed. Los Libros de la Catarata.
  • CARRASCO, Cristina (2016). Sostenibilidad de la vida y ceguera patriarcal. Una reflexión necesaria, ATLÁNTICAS – Revista Internacional de Estudios Feministas, 2016, 1, 1, 34-57.
  • CASALS, Muriel i SOLSONA, Montse (2008). La immigració, un motor econòmic. Reflexions entorn de l’impacte de la població estrangera en l’economia catalana, ed. Caixa de Sabadell-Fundació Jaume Bofill.
  • COWEN, Tyler (2008). Descobreix l’economista que portes dins. Consells pràctics per fer-te la vida més fàcil, Barcelona, ed. Columna.
  • D’ALISA, Giacomo; Federico DEMARIA i Giorgos KALLIS (Editors) (2015). Decrecimiento. Vocabulario para una nueva era. Barcelona, ed. Icària.
  • De SEBASTIÁN, Luís (2007). Antologia breu de termes econòmics, Barcelona, ed. Cristianisme i Justícia.
  • EKAIZER, Ernesto (2012). Indecentes. Crónica de un atraco perfecto, Barcelona, ed. Espasa.
  • ESTEFANÍA, Joaquín (2003). La cara oculta de la prosperidad, Madrid, ed. Taurus.
  • ESTIVILL, Jordi i MIRÓ, Ivan (2020). L'economia social i solidària a Catalunya: fonaments teòrics i reptes estratègics, Barcelona, Icaria Editorial.
  • ETXEZARRETA, Mirem (2021). La mochila austriaca.Qué supone el modelo de pensiones e indemnizaciones de la derecha europea, Barcelona, Icaria Editorial.
  • FEDERICI, Silvia (2018). El patriarcado del salario. Críticas feministas al marxismo, Madrid, Traficantes de sueños. (https://traficantes.net/sites/default/files/pdfs/TDS_map49_federici_web_0.pdf).
  • FELBER, Christian (2014). L’economia del bé comú, Barcelona, Miret Editorial.
  • FLORES, María Victoria (2016). "La globalización como fenómeno político, económico y social", Orbis - Revista CientíficaElectrónica de Ciencias Humanas, vol. 34, pp. 26-41 (https://www.redalyc.org/pdf/709/70946593002.pdf).
  • GALBRAITH, John. Kenneth i Nicole SALINGER (1980). Introducción a la economía, una guía para todos o casi, Barcelona, ed. Crítica.
  • HERNÁNDEZ, Vicente (2010). La gallina de los huevos de oro ... puedes ser tu. Aprende a ahorrar, a invertir y a multiplicar tu dinero, Barcelona, ed. Gestión 2000.
  • HONORÉ, Carl (2019). Bolder. Making the most of longer lives, London, ed. Simon & Schuster.
  • KALLIS, Giorgios (2018). Degrowth. The Economy: key Ideas, Newcastle upon Tyne, ed. Agenda Publishing.
  • KALLIS, Giorgios, et al. (2021). A favor del decrecimiento, Vilassar de Mar, Icaria Editorial.
  • KRUGMAN, Paul; Robin WELLS i Kathryn GRADDY (2013). Fonaments d’economia, Barcelona, ed. Reverte.
  • LATOUCHE, Serge (2014). Límite, Buenos Aires, ed. Adriana Hidalgo.
  • MANKIW, Nicholas Gregory (2002). Principios de Economía, ed. Mc Graw Hill.
  • MARÇAL, Katrine (2016). ¿Quién le hacía la cena a Adam Smith? Una historia de las mujeres y la economía, Madrid, Editorial Debate.
  • MARTINEZ ALIER, Joan i Jordi ROCA. (2001), Economía ecológica y política ambiental, México, ed. Fondo de Cultura Económica.
  • MOLTÓ, Tomás (2001). Materiales de economia política, Madrid, ed. Ariel.
  • NIÑO-BECERRA, Santiago (2019). El crash. Tercera fase, Barcelona, Roca Editorial.
  • OLIVERES, Arcadi (2005). Contra la fam i la guerra, Barcelona, ed. Angle Editorial.
  • PARNREITER, Christof (2018). Geografía económica. Una introducción contemporánea, México, ed. Universidad Nacional Autónoma de México. (https://fiona.uni-hamburg.de/e2bfe5e6/parnreiter-2018-geografiaeconomica.pdf).
  • PASTOR, Alfredo (2007). La ciencia humilde. Economía para ciudadanos, Barcelona, ed. Crítica.
  • PERDICES, Luís i GALLEGO, Elena (2013): Mujeres economistas, Madrid, Ecobook.
  • PÉREZ OROZCO, Amaia (2014). Subversión feminista de la economía. Aportes para un debate sobre el conflicto capital-vida, Madrid, ed. Traficantes de Sueños.
  • PIKETTY, Thomas (2014). El capital al segle XXI, Barcelona, ed. RBA.
  • RUÍZ, Clemente (2015). Crisis y rediseño del capitalismo en el siglo xxi, Universidad Autónoma de Baja california (México), ed. Miguel Àngel Porrúa.
  • SALA i MARTIN, Xavier (2002). Economia liberal per a no economistes i no liberals, Barcelona, ed. Pòrtic.
  • SAMUELSON, Paul Anthony (1973). Curso de Economia Moderna, Madrid, ed. Aguilar.
  • SOLANA, Antonio Miguel (coord.) (2016): Espacios globales y lugares próximos.Setenta conceptos para entender la organización territorial del capitalismo global, Barcelona, Icaria.
  • STIGLITZ, Joseph E. (1995). Economía, Madrid, ed. Ariel Economía.
  • TORRES, Juan (2000). Economía política, Madrid, ed. Pirámide.

És molt important que l'estudiant tingui cura de com citar correctament la bibliografia en qualsevol treball, informe, etc, que ho requereixi; per això es recomana la consulta del següent document: "Com citar i elaborar la bibliografia" (https://www.uab.cat/web/estudia-i-%20investiga/com-citar-i-elaborar-la-bibliografia-1345708785665.html).


Programari

Cap d'específic, se suposa que l'alumnat ja disposa d'un cert domini en les eines i programes d'ofimàtica més habituals (en aquest cas, bàsicament un processador de textos i un programa de presentacions).