Historiografia i Filosofia Gregues
Codi: 104205 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2503702 Ciències de l'Antiguitat | OB | 2 | 1 |
| 2504394 Estudis d'Anglès i de Clàssiques | OB | 2 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Carlos Varias Garcia
- Correu electrònic:
- carlos.varias@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Joaquim Gesti Bautista
Prerequisits
És recomanable haver cursat prèviament amb aprofitament les dues assignatures de llengua grega de 1er curs del Grau en Ciències de l'Antiguitat: Elements de llengua grega i Textos narratius grecs, els continguts de les quals es donen per sabuts.
Objectius
Aquesta assignatura forma part de la matèria "Filologia Grega", i és una assignatura obligatòria del segon curs del Grau en Ciències de l'Antiguitat.
Els seus continguts cerquen oferir una iniciació a la prosa grega clàssica mitjançant l'estudi de l'obra de tres autors importants de la primera meitat del segle IV aC.: Xenofont, Plató i Lísias, representants destacats dels tres gèneres principals de la prosa literària d'època clàssica: la historiografia (Xenofont), la filosofia (Plató) i l'oratòria (Lísias).
Així mateix, sobre els textos programats s'aprofundirà en la teoria i la pràctica de la sintaxi grega, entesa en el seu ampli abast (morfosintaxi).
En finalitzar l'assignatura l'alumnat ha de ser capaç de:
1) llegir i interpretar correctament passatges dels autors esmentats;
2) entendre la matèria de forma integral i ser capaç d'identificar el context en el qual s'inscriuen els textos estudiats;
3) valorar l'aportació de les obres estudiades al llegat cultural occidental.
Competències
- Ciències de l'Antiguitat
- Aplicar els coneixements gramaticals adquirits a l'anàlisi i comprensió dels textos grecs i llatins.
- Comentar un text literari aplicant-hi coneixements sobre gèneres, mètrica i estilística.
- Expressar-se oralment i per escrit en el llenguatge específic de la història, de l'arqueologia i de la filologia, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Interpretar textos escrits en llatí i en grec per conèixer la història i les civilitzacions clàssiques.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Estudis d'Anglès i de Clàssiques
- Aplicar la metodologia d’anàlisi i els coneixements sobre gèneres, mètrica i estilística per comentar textos literaris i analitzar la cultura i la història dels països de parla anglesa i del món antic.
- Demostrar coneixements gramaticals de les llengües grega i llatina i la seva aplicació a l’anàlisi i la comprensió dels textos grecs i llatins.
- Dur a terme treballs escrits o presentacions orals efectives i adaptades al registre adequat en diferents llengües.
- Identificar i interpretar els textos literaris de diferents llengües i analitzar-ne els trets genèrics, formals, temàtics i culturals d’acord amb conceptes i mètodes propis del comparatisme i de la teoria literària.
- Interpretar textos escrits en llatí i grec per conèixer la història i les civilitzacions clàssiques.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar els components morfosintàctics d'un text grec, identificant els que són propis d'un gènere literari o d'un dialecte determinat.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
- Explicar el context de les obres literàries, els personatges i els temes i tòpics que s'han transmès a la tradició posterior.
- Extreure informació dels textos grecs i llatins sobre aspectes de realia especialment relacionats amb el seu context històric i cultural.
- Identificar en els textos grecs les característiques d'un determinat gènere literari.
- Traduir fragments de les obres gregues proposades.
Continguts
En aquesta assignatura es combinarà l’explicació dels continguts de llengua i literatura gregues relatives a les obres i els autors estudiats, amb la realització d’exercicis de lectura, traducció i comentari d’una selecció de passatges que es lliurarà a principis del curs. Aquesta antologia s’adaptarà al nivell de coneixement de la llengua grega dels estudiants. El temari que se seguirà és aquest:
1. Introducció:
1.1. La historiografia grega: orígens i autors d'època clàssica. Vida i obra d'Heròdot, Tucídides i Xenofont.
1.2. La filosofia: orígens i autors d'època clàssica. Plató i Aristòtil.
1.3. L'oratòria grega: orígens i autors d'època clàssica. Vida i obra de Lísias i Demòstenes.
2. Selecció de passatges a traduir de Xenofont, Plató i Lísias (antologia de curs).
3. Estudi de morfosintaxi grega.
3.1. L’imperatiu, el subjuntiu i l’optatiu.
3.2. Sintaxi de l'oració composta.
3.3. Sintaxi modal.
4. Lectura en traducció de:
- Històries d'Heròdot (selecció)
- El Banquet de Plató.
Metodologia
L’assignatura, eminentment pràctica, s’organitzarà en dos grups en funció dels nivells de coneixement de la llengua grega dels estudiants establerts a primer curs.
La metodologia docent d'aquesta assignatura consistirà en alternar les explicacions teòriques de cadascun dels temes enumerats en l'apartat anterior amb la traducció d’una selecció de passatges dels autors esmentats, d'acord amb el material que es facilitarà als estudiants a principi de curs i que s’adaptarà al nivell de cadascun dels grups.
Pel que fa a les lectures obligatòries, els professors faran dos controls de lectura: un de la selecció de passatges de la Història d'Heròdot i un altre del Banquet de Plató.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Exposició dels continguts teòrics de l'assignatura | 10 | 0,4 | 5, 6, 7 |
| Realització d'exercicis de traducció | 22 | 0,88 | 1, 5, 6, 7, 8 |
| Realització d'exercicis gramaticals | 13 | 0,52 | 1 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Resolució d'exercicis de traducció | 15 | 0,6 | 1, 4, 7, 8 |
| Resolució d'exercicis gramaticals | 15 | 0,6 | 1, 2, 4, 7, 8 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Anàlisi morfosintàctica, traducció i comentari de l'antologia de textos | 40 | 1,6 | 1, 2 |
| Estudi de gramàtica i vocabulari | 20 | 0,8 | 1, 7, 8 |
| Lectura en traducció de les obres seleccionades | 15 | 0,6 | 2, 5, 6 |
Avaluació
Avaluació
Aquesta assignatura/mòdul no preveu el sistema d'avaluació única
L'avaluació d'aquesta assignatura és continuada i es farà prenent com a referència les activitats d'avaluació que consten en el quadre inferior.
Tenint en compte el caràcter eminentment pràctic d’aquesta assignatura i per tal de fer un aprenentatge gradual dels continguts, és molt important que l'estudiant realitzi i presenti els exercicis, traduccions i activitats diverses proposades a classe en els terminis establerts pels professors.
És requisit imprescindible treure una nota mínima de 3,5 en cadascuna de les activitats d'avaluació per fer la mitjana ponderada de totes les notes que conformen la qualificació final, mitjana que ha d'arribar a 5 per aprovar l'assignatura.
L’estudiant rebrà la qualificació de "No avaluable" sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d’avaluació.
Plagi
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Procediment de revisió de les qualificacions
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Procediment de recuperació
Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total.
Per participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver obtingut una qualificació mitjana final mínima de 3,5. A la recuperació, només es podran presentar els estudiants que tinguin suspès algun examen o control de lectura i no hagin arribat a 5 en la mitjana ponderada. Només es podrà recuperar, com a màxim, dos exàmens o controls de lectura: sigui els dos exàmens de traducció de textos, sigui un examen de traducció de textos i un control de lectura, sigui els dos controls de lectura.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assistència, participació activa a classe i resolució personal d'exercicis | 10% | 0 | 0 | 1, 5, 7, 8 |
| Control de lectura de la selecció de passatges de la Història d'Heròdot | 15% | 0 | 0 | 4, 5, 6, 7 |
| Control de lectura del Banquet de Plató | 15% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Examen de traducció i comentari gramatical i literari de textos grecs (1er parcial) | 30% | 0 | 0 | 1, 4, 5, 7, 8 |
| Examen de traducció i comentari gramatical i literari de textos grecs (2on parcial) | 30% | 0 | 0 | 1, 4, 5, 6, 7, 8 |
Bibliografia
Bibliografia bàsica
Alberich, Joan; Ros, Montserrat, La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Barcelona: Enciclopèdia catalana, 1993.
Berenguer Amenós, Jaime, Gramática griega, Barcelona: Bosch, 1969 (reeditat diverses vegades).
Bergua, Jorge, Morfología del verbo griego antiguo (con un compendio de sintaxis verbal), Zaragoza: Universidad de Zaragoza, 2023.
Crespo, Emilio; Conti, Luz; Maquieira, Helena, Sintaxis del griego clásico, Madrid: Gredos, 2003.
Easterling, Patricia E.; Knox, Bernard M. W. (eds.), The Cambridge History of Classical Literature. Volume 1: Greek Literature; Part 3: Philosophy, History, and Oratory, Cambridge: Cambridge University Press, 1989.
Fernández Galiano, Manuel, La transcripción castellana de los nombres propios griegos, Madrid: SEEC, 19692.
Fernández Galiano, Manuel, Manual práctico de morfología verbal griega, Madrid: Gredos, 19812.
Jiménez López, María Dolores (ed.), Sintaxis del griego antiguo, 2 vols., Madrid: CSIC, 2020.
Lesky, Albin, Historia de la literatura griega, Madrid: Gredos 1969.
López Férez, Juan Antonio (ed.), Historia de la literatura griega, Madrid: Cátedra, 1988.
Shelmerdine, Cynthia W., Introduction to Greek, Newport, Mass.: Focus, 20082.
Van Emde Boas, Evert; Rijksbaron, Albert; Huitink, Luuk; de Bakker, Mathieu, The Cambridge Grammar of Classical Greek, Cambridge: Cambridge University Press, 2019.
Lectures en traducció
Heròdot, Històries. Llibres I-III (trad. Rubén J. Montañés), Barcelona: LaMagrana, 2002.
Heròdot, Històries. Llibres IV-VI (trad. Rubén J. Montañés), Barcelona: La Magrana, 2003.
Heròdot, Història, llibres I i II, vol. I-II (trad. Manuel Balasch), Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2000-2001.
Heròdot, Història, llibres III a IX, vol. III-IX (trad. Joaquim Gestí), Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2006-2012.
Heródoto, Historia. Libros I-IX, 5 vol. (trad. Carlos Schrader), Madrid: Gredos, 1977-1989.
Heródoto, Historia (trad. Manuel Balasch), Madrid: Cátedra, 1999.
Plató, Diàlegs, vol. VI: El convit (trad. Eulàlia Presas), Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1983 [se’n pot trobar una reedició amb pròleg d’Antoni Bosch-Veciana a la col·lecció Bernat Metge Essencials III, Barcelona 2019].
Plató, El banquet. Fedre (trad. Joan Leita), Barcelona: Edicions 62, 1997.
Platón, El banquete (trad. Fernando García Romero), Madrid: Alianza Editorial, 1989.
Platón, Diálogos, vol. III: Fedón, Banquete, Fedro (trad. Carlos García Gual, Marcos Martínez Hernández - el de Banquete-, Emilio Lledó), Madrid: Gredos [col. 'Biblioteca Clásica Gredos' 93], 1986.
Enllaços web
www.liceus.com, projecte "E-excellence" de temes universitaris en castellà: mirar els temes de Morfologia Grega, SintaxiGrega i Literatura Grega (Xenofont, Plató, Lísias) a la pestanya "Cultura Clásica".
Durant el curs s'afegirà bibliografia complementària específica d'historiografia, filosofia i oratòria.
Programari
En cas necessari (docència en línia o híbrida), Teams.