Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500892 Fisioteràpia | OT | 4 | 2 |
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Cap.
L’objectiu principal d’aquesta assignatura és conèixer els fonaments històrics, socials i culturals de les terapèutiques físiques, naturals i complementàries per tal d’adquirir elements que permetran l’anàlisi crítica de la situació actual de la professió de fisioterapeuta a l’Estat espanyol, així com establir una comparativa amb altres models sanitaris europeus.
Aquest objectiu general es pot desglossar en els següents objectius específics:
Contextualitzar l’origen i desenvolupament de la fisioteràpia com a disciplina, així com el seu procés de medicalització, alhora que s’emfatitza la seva independència professional dins les ciències biosanitàries.
Analitzar el paper social i cultural que efectua la fisioteràpia dins la teràpia multidisciplinària, i reflexionar sobre l’abordatge de la diversitat cultural, sexual i de gènere en la relació fisioterapeuta-pacient des d’una perspectiva inclusiva.
Comprendre com intervenen les diverses formes de comunicació lligades a la ciència, la medicina i la tecnologia en la construcció social dels processos de salut-malaltia, i de les imatges de l’àmbit sanitari i els seus professionals en les societats contemporànies.
Enregistrar quines atencions sanitàries estan reconegudes com a protocol i quines queden en un marc desconegut entre fisioterapeuta i pacient. Mostrar les bases teòriques de la bioètica en la fisioteràpia des d'una perspectiva innovadora, com la fisioteràpia pal·liativa i el dolor crònic.
A. HISTÒRIA, CULTURA I FISIOTERÀPIA
B. FISIOTERÀPIA, GÈNERE I SOCIETAT
C. COMUNICACIÓ, NARRATIVES I REPRESENTACIONS EN FISIOTERÀPIA
D. L'EXPERIÈNCIA D'EMMALALTIR I CURAR: CURES PAL.LIATIVES
E. CONCLUSIONS
Les sessions teòriques estan organitzades en classes magistrals de 2-3 hores que inclouen discussions sobre temes proposats pel professorat, i estableixen el punt de partida per a treballar continguts específics en els seminaris.
Els seminaris constitueixen l’estructura principal de l’assignatura i es desenvolupen en quatre sessions de 2 hores cadascuna, excepte les darreres sessions de cada seminari, que inclouen les proves d’avaluació i consten de 3 hores. S’utilitzen metodologies d'estudis de cas i aprenentatge basat en problemes (ABP), amb les quals es pretén fomentar l'aprenentatge actiu i consolidar l’anàlisi crítica iniciada en les sessions teòriques a través de la formulació de preguntes i discussions que, en aquest cas, proposa l’alumnat, bé en grup o bé individualment, a partir d’experiències concretes.
Activitats d’aprenentatge
I. Activitats dirigides (37 hores):
II. Activitats supervisades (23 hores): en tots els blocs distributius
III. Activitats autònomes (75 hores): en tots els blocs distributius.
IV. Lliuraments: es duran a terme a través de l'Aula Moodle en les dates especificades amb temps suficient per a la seva elaboració.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
SEMINARIS ESPECIALITZATS (SESP) | 27 | 1,08 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31 |
TEORIA (TE) | 10 | 0,4 | 1, 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 18, 23, 24, 25, 26, 28 |
Tipus: Supervisades | |||
PRESENTACIÓ / EXPOSICIÓ ORAL DE TREBALLS | 23 | 0,92 | 1, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 17, 18, 19, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29 |
Tipus: Autònomes | |||
ELABORACIÓ DE TREBALLS / ESTUDI PERSONAL / LECTURA D'ARTICLES / INFORMES D'INTERÈS | 75 | 3 | 1, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 17, 18, 19, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29 |
L’avaluació de les competències adquirides en aquesta assignatura és continuada a través de la participació activa de l’alumnat en relació amb les diverses activitats que es proposaran a classe.
La puntuació final serà la suma dels punts obtinguts a cadascuna de les proves. Per tal que l’avaluació sigui efectiva, cal que l’alumnat superi cadascuna de les proves per separat.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
L’estudiant rebrà la qualificació de ‘No avaluable’ sempre que no hagi lliurat més del 30 % de les activitats d’avaluació.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que sigui necessari, es realitzarà una prova de recuperació (examen) per a l’alumnat que no hagi superat les proves d’avaluació continuada en conjunt. Per a participar de la recuperació, els i les estudiants han d’haver estat prèviament avaluats d’un conjunt d’activitats amb un pes mínim de dues terceres parts de l’avaluació. A més, cal haver obtingut almenys un 3,5 en la qualificació total de l'assignatura.
AVALUACIÓ ÚNICA
L’avaluació única consisteix en una prova de síntesi única (amb preguntes de tipus test referents a la Teoria i els Seminaris, i preguntes i problemes per desenvolupar) sobre els continguts de tot el programa de teoria i dels seminaris.
La nota obtinguda en la prova de síntesi és el 100% de la nota final de l’assignatura.
Per aprovar l’assignatura cal obtenir una nota final mínima de 5.0 punts sobre 10.0 en la prova de síntesi.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assistència i participació activa en classe i seminaris | 10% | 3 | 0,12 | 1, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 17, 18, 19, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29 |
Avaluació mitjançant casos pràctics i resolució de problemes | 30% | 4 | 0,16 | 1, 4, 7, 10, 11, 13, 17, 18, 19, 23, 25, 26, 27, 28, 29 |
Defensa oral de treballs | 30% | 4 | 0,16 | 2, 4, 5, 6, 10, 12, 16, 17, 18, 19, 21, 23, 24, 25, 26, 27, 29, 30, 31 |
Prova d'assaig de preguntes àmplies | 30% | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 10, 11, 12, 14, 15, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 31 |
Barona Vilar, Josep Lluís (Ed.) (2023) Manual de Historia de la Medicina. Valencia: Editorial Tirant lo Blanch.
Bertaux, Daniel (2005) Los relatos de vida: perspectiva etnosociológica. Barcelona: Bellaterra
Comelles, Josep Maria i Martínez-Hernáez, Ángel (1993) Enfermedad, Cultura y Sociedad. Un ensayo sobre las relaciones entre la Antropología Social y la Medicina. Madrid: Eudema
Cuelenaere, Eduard, Willems, Gertjan i Joye, Stijn (2019) Remaking identities and stereotypes: How film remakes transform and reinforce nationality, disability, and gender. European Journal of Cultural Studies, 22(5-6): 613-629. Disponible en línia a: <https://journals.sagepub.com/doi/pdf/10.1177/1367549418821850>
Dijk, Teun A. van (2013) Racismo cotidiano y política intercultural. A: Zapata-Barrero, Ricard i Pinyol Jiménez, Gemma (eds.) Manual para el diseño de políticas interculturales. Barcelona: GRITIM, UPF. Disponible en línia a: <https://repositori.upf.edu/handle/10230/20190>
Esteban, Mari Luz (ed.) (2007) Introducción a la antropología de la salud. Aplicaciones teóricas y prácticas. Bilbao: Asociación por el derecho a la salud (OSALDE). Disponible en línia a: <https://osalde.org/wp-content/uploads/2017/02/Libro-Introduccion-Antropologia-De-La-Salud-OSALDE-Mariluz-Esteban-ed.pdf>
Fausto-Sterling, Anne (2019) Gender/Sex, Sexual Orientation, and Identity Are in the Body: How Did They Get There? Journal of Sex Research, 56(4-5): 529-555. Disponible en línia a: <https://login.are.uab.cat/login?url=http://search.ebscohost.com/login.aspx?direct=true&db=edswss&AN=000467157500007&site=eds-live>
Fernández-Garrido, Sam i Alegre Agis, Elisa (2019) Autoetnografías, cuerpos y emociones (II): Perspectivas feministas en la investigación en salud. Tarragona: Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili. Disponible en línia a: <http://llibres.urv.cat/index.php/purv/catalog/view/408/426/966-1>
Heap, Ruby (1995) Training Women for a New "Women's Profession": Physiotherapy Education at the University of Toronto, 1917-40. History of Education Quarterly, 35(2): 135-158. Disponible en línia a: <https://www-jstor-org.are.uab.cat/stable/pdf/369630.pdf?refreqid=excelsior%3Ac5a39dd8edae7146afe00e224ce754f2>
Jiménez, Javier (2000) Aparatos gimnásticos y de rehabilitación del siglo XIX: orígenes comunes y su evolución. Madrid: Gymnos
Lendoiro Salvador, José (2016) Fisioterapia en los inicios del siglo XX y Primera Guerra Mundial: avances profesionales y científicos. Fisioterapia al día, 12(3):58-67. Disponible en línia a: <https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5654074>
Linker, Beth (2005) Strength and Science: Gender, Physiotherapy, and Medicine in the United States, 1918-35. Journal of Women's History 17(3): 106-132. Disponible en línia a:<https://muse-jhu-edu.are.uab.cat/article/187420/pdf>
López Piñero, José María (2002) Lamedicina en la historia. Madrid: La Esfera de los Libros
Martínez-Hernáez, Ángel (2008) Antropología Médica. Teorías sobre la cultura, el poder y la enfermedad. Barcelona: Anthropos
MacLean, Vicky M. i Rozier, Carolyn (2009) From sport culture to the social world ofthe "good PT": masculinitiesand the career development of physical therapists. Men and Masculinities, 11: 286-306. Disponible en línia a: <https://journals-sagepub-com.are.uab.cat/doi/pdf/10.1177/1097184X06294619>
McRuer, Robert (2006) Crip Theory: Cultural Signs of Queerness and Disability. New York: NYU Press
McRuer, Robert (2018) Crip Times: Disability, Globalization, and Resistance. New York: NYU Press. Disponible en línia a: <https://www-degruyter-com.are.uab.cat/document/doi/10.18574/9781479807253/html>
Nicholls, David A. (2018) The End of Physiotherapy. Abingdon; New York : Routledge
Nicholls, David A. i Gibson, Barbara E. (2010) The body and physiotherapy. Physiotherapy Theoryand Practice, 26 (8): 497-509. Disponibleen línia a: <https://www-tandfonline-com.are.uab.cat/doi/pdf/10.3109/09593981003710316?needAccess=true>
Nicholls, David A. i Cheek, Julianne (2006) Physiotherapy and the shadowof prostitution: The Society of Trained Masseuses and the massage scandals of 1894. Social Science & Medicine, 62(9): 2336-2348. Disponible en línia a: <https://www-sciencedirect-com.are.uab.cat/science/article/pii/S0277953605005022?via%3Dihub>
Perdiguero, Enrique i Comelles, Josep Maria (eds.) (2000) Medicina y cultura. Estudios entre la antropología y la medicina. Barcelona: Bellaterra. Disponible en línia a: <https://www.researchgate.net/publication/236170751_Medicina_y_Cultura_Estudios_entre_la_Antropologia_y_la_Medicina>
Pettman, Erland (2007) A History of Manipulative Therapy. Journal of Manual & Manipulative Therapy,15(3): 165-174. Disponible en línia a: <https://www-tandfonline-com.are.uab.cat/doi/pdf/10.1179/106698107790819873?needAccess=true>
Prados Megías, ME, Márquez García, MJ i Padua Arcos, D. (2017) Life Stories as a Biographic-narrative Method. How to Listen to Silenced Voices. Procedia - Social and Behavioral Sciences,237, 962–967. Disponible en línia a: <https://www-sciencedirect-com.are.uab.cat/science/article/pii/S1877042817301362?via%3Dihub>
Vazir Shrey, et al. (2019) Perspectives of Racialized Physiotherapists in Canada on Their Experiences with Racism in the Physiotherapy Profession. Physiotherapy Canada, 71(4), 335- 345. Disponible en línia a: <http://eds.a.ebscohost.com/eds/pdfviewer/pdfviewer?vid=1&sid=470a43c9-c376-4c31-ae0e-beb54c1d3109%40sdc-v-sessmgr03>
Vicente-Pedraz, Miguel i Torrebadella-Flix, Xavier (2017) El dispositivo gimnástico en el contexto de la medicina social decimonónica española. De las políticas higiénicas a los discursos fundacionales de la “Educación Física”. Asclepio, 69 (1): p.172. Disponible en línia a: <https://ddd.uab.cat/record/178105>
A més, s’oferirà bibliografia complementària al llarg del semestre d'acord amb els blocs distributius.
No es requereix programari específic.