Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501933 Periodisme | FB | 1 | 2 |
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
És recomanable el seguiment de les informacions d’actualitat sobre el sistema de mitjans, principalment a Catalunya, Espanya i Europa.
Introduir l'alumnat en el coneixement dels trets estructurals dels sistemes de mitjans en l'entorn occidental europeu, amb una atenció especial als casos espanyol i català, en què normalment desenvoluparà la seva activitat professional.
Així, es farà una primera aproximació a l'estudi dels actors econòmics, polítics i socials que conformen o contribueixen a la conformació d'aquests sistemes, sense deixar de banda l'anàlisi del model nord-americà, atesa la seva influència en el desenvolupament dels sistemes mediàtics europeus i llatinoamericans. D'altra banda, es posarà l'èmfasi en la incidència d'internet i la digitalització en el redisseny de l'estructura de la comunicació a escala local, estatal i internacional.
Eventualment, es poden incloure aspectes relatius a altres sistemes de mitjans si es produeix algun fet d'actualitat particularment rellevant.
1.- Delimitació conceptual i perspectives teòriques. Què és un sistema de mitjans? Tipologia, característiques i actors. Sistemes mediàtics comparats.
2.- Anàlisi d’actors que contribueixen a l’articulació dels sistemes de mitjans: mitjans públics, empreses i grups de comunicació privats, associacions empresarials, organismes de mesura d’audiències i empreses de telecomunicacions i plataformes digitals amb negocis a l’àmbit audiovisual. El paper de l'Estat i dels reguladors independents.
3.- Anàlisi de sectors mediàtics (premsa, ràdio, televisió i entorn digital). Panorama, característiques de l’oferta i regulació. Transformació dels models de consum i de negoci.
Dos terços de la docència presencial es desenvoluparan amb el grup complet i un terç, en seminaris amb grups reduïts.
Les sessions amb el grup complet es concretaran en classes magistrals, que poden incorporar activitats interactives, a càrrec de la professora, que explicarà els continguts relatius als blocs temàtics apuntats i aclarirà els dubtes relatius a les lectures obligatòries que hagin de fer els/les estudiants i al treball resultant de l’autoaprenentatge previst.
En els seminaris es realitzaran activitats pràctiques d'aprofundiment en la matèria del curs, que poden requerir la cerca o l'anàlisi prèvia de diversos tipus de recursos d'aprenentatge (notícies, textos acadèmics, informes, etc.). Es posaran en comú i es discutiran qüestions d'actualitat, amb la participació activa de l'alumnat, per tal d'actualitzar el temari i identificar elements clau referents a l'evolució dels sistemes de mitjans. És obligatòria l'assistència a, com a mínim, el 80% de les sessions de seminari.
El plantejament de l'assignatura incorporarà la perspectiva de gènere en totes les vessants possibles, des dels continguts a les metodologies aplicades a les dinàmiques de treball i la participació de l'alumnat a l'aula, de manera que es faciliti una interacció igualitària.
El dia de la presentació de l'assignatura es donarà informació més detallada de l'organització de les sessions.S'utilitzarà el Campus Virtual, també, per a penjar materials docents i informacions necessàries per a l'adequat seguiment de l'assignatura.
En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà a través del Campus Virtual de les possibles modificacions en la programació de l'assignatura i en la seva metodologia docent.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Seminaris | 17 | 0,68 | 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13, 14, 17, 18 |
Teoria | 34 | 1,36 | 1, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 18 |
Tipus: Supervisades | |||
Avaluació | 7 | 0,28 | 1, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 15, 18 |
Tutories | 5 | 0,2 | |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi personal | 80 | 3,2 | 1, 3, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 15, 18 |
L'assignatura consta de les activitats d'avaluació següents:
1. Exercicis relatius a les qüestions tractades en el seminari i participació qualitativa en aquests, que suposaran el 30% de la qualificació. És obligatòria l'assistència a, com a mínim, el 80% de les sessions de seminari. Pel seu caràcter vinculat a l'actualitat, les activitats d'avaluació del seminari no seran recuperables.
2. Dos exàmens o proves d'avaluació parcials sobre els continguts teòrics, cadascun dels quals representa el 35% de la qualificació final, i que són alliberatoris de matèria.
Per aprovar l'assignatura cal obtenir una nota igual o superior al 4 en els dos exàmens parcials i que la mitjana entre tots dos resulti igual o superior al 5. En cas que es suspenguin es pot participar a la recuperació, sempre i quan s’hagi estat prèviament avaluat dels dos exàmens parcials.
Si no es fa un dels dos exàmens parcials la qualificació final serà "no avaluable".
En el supòsit que no se superi la recuperació d’un dels dos exàmens, perquè s'obtingui una nota inferior al 4 o, encara estant entre el 4 i el 4,9, no s'aconsegueixi la nota mitjana de 5 amb l'altre parcial, la qualificació definitiva de l'assignatura serà la que s'obtingui en aquest examen (o la mitjana, si queden tots dos suspesos).
Les dates de les activitats d’avaluació i de recuperació seran anunciades el dia de presentació de l’assignatura. La informació també serà disponible al campus virtual.
Estudiants a partir de la segona matrícula
Avaluació única
L’avaluació única de l’assignatura consta de les activitats i els percentatges següents:
1. Control de coneixements: 40% - Prova teòrica (tipus test) sobre tots els continguts de l’assignatura. Per a fer mitjana amb les altres dues activitats avaluables i optar a superar l'assignatura s'ha d'obtenir una nota igual o superior a 4 en aquesta prova teòrica (condició indispensable). En cas de suspendre-laamb una nota inferior al 4, la nota final de l'assignatura serà la d'aquesta prova.
2. Exercici escrit de reflexió i argumentació sobre els continguts de l’assignatura: 30%. Es realitzarà el mateix dia que el control de coneixements.
3. Realització d'un o de diversos exercicis pràctics relatius a les qüestions treballades al seminari: 30%. Es farà el mateix dia que les dues activitats anteriors. Aquesta activitat no es podrà recuperar, per la qual cosa en cas d'haver de presentar-se a la recuperació, es mantindrà la nota obtinguda en aquest exercici en la primera convocatòria.
1 (40%) + 2 (30%) + 3 (30%) = 100 % NOTA FINAL DE L’ASSIGNATURA
S'aprova amb una nota igual o superior al 5. La data de la revisió de les notes serà la mateixa que per a l'alumnat d'avaluació continuada i s'anunciarà a classe.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas quees produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exercicis dels seminaris i participació qualitativa en ells | 30% | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
Exàmens parcials | 35% + 35% | 3 | 0,12 | 1, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 15, 16, 17, 18 |
Bibliografía básica:
CEREZO, Pepe (2022). Deconstruyendo los medios. Cómo adaptar las empresas de comunicación al entorno digital. Córdoba: Editorial Almuzara.
LÓPEZ, Bernat; HUERTAS BAILÉN, Amparo; PERES-NETO, Luis, eds. (2023): Informe de la comunicació a Catalunya 2021–2022. Bellaterra (Cerdanyola del Vallès): Generalitat de Catalunya i Institut de la Comunicació (InCom-UAB).
HALLIN, Daniel; MANCINI, Paolo (2008). Sistemas de medios comparados. Tres modelos de relación entre los medios de comunicación y la política. Barcelona: Hacer.
NEWMAN, Nic; FLETCHER, Richard; EDDY, Kirsten; ROBERTSON, Craig T.; KLEIS NIELSEN, Rasmus. (2023). Digital News Report 2023. Oxford: Reuters Institute. https://reutersinstitute.politics.ox.ac.uk/sites/default/files/2023-06/Digital_News_Report_2023.pdf
ZUBOFF, Shoshana (2020). La era del capitalismo de vigilancia. Barcelona: Paidós.
Bibliografía complementaria:
AGUADO-GUADALUPE, Guadalupe (2018). Las relaciones Prensa-Estado en el reparto de publicidad institucional en España. Estudios sobre el mensaje periodístico, 24 (2), 993-1005.
BREVINI, Benedetta & SWIATEK, Lukasz (2021). Amazon: understanding a global communicationgiant. Routledge.
CAGÉ, Julia (2016). Salvar los medios de comunicación. Barcelona: Anagrama.
CONSELL DE L'AUDIOVISUAL DE CATALUNYA (2023). Informe 2022. L'audiovisual a Catalunya. Barcelona: Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
DÖNDERS, Karen (2019). Public service media between theory, rules and practice. Londres: Palgrave Macmillan.
DOYLE, Gillian (2018) Television and the development of the data economy: data analysis, power and the public interest. International Journal of Digital Television, 9(1), pp. 53-68.
FERNÁNDEZ ALONSO, Isabel (Ed.) (2017). Austeridad y clientelismo. Política audiovisual en España en el contexto mediterráneo y de la crisis financiera. Barcelona: Gedisa.
GARCÍA SANTAMARÍA, José Vicente (2016). Los grupos multimedia españoles. Análisis y estrategias. Barcelona: Editorial UOC.
GOYANES, Manuel & CAMPOS-RUEDA, Marcela (Eds.). Gestión de medios Públicos en el Entorno Digital. Valencia: Tirant Humanidades.
MCDONALD, Paul (Ed.) (2022). The Routledge Companion to Media Industries. Routledge.
PEIRANO, Marta (2019). El enemigo conoce el sistema: Manipulación de ideas, personas e influencias después de la economía de la atención. Barcelona: Debate.
TÚÑEZ-LÓPEZ, Miguel; CAMPOS-FREIRE, Francisco; y RODRÍGUEZ-CASTRO, Marta (Eds.) (2021). The values of public service media in the Internet society. London: Palgrave Macmillan.
ZALLO, Ramón (2011). Estructuras de la comunicación y la cultura. Políticas para la era digital. Barcelona: Gedisa.
Eines bàsiques de Microsoft Office, aplicacions de l'entorn Moodle i plataformes virtuals d'aprenentatge gratuïtes.