Tecnologies de la Informació i la Comunicació
Codi: 103852 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2501933 Periodisme | FB | 2 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jose Angel Guimera Orts
- Correu electrònic:
- josepangel.guimera@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Jose Angel Guimera Orts
Prerequisits
Per cursar aquesta assignatura es requereix una bona comprensió lectora de l'anglès. Es donen per assimilats els continguts de les assignatures del grau prèviament cursades.
Objectius
L’assignatura s’ubica dintre de la matèria Comunicació, impartida en el primer i segon curs del grau. Per tant, els objectius formatius d’aquesta assignatura es materialitzen en el conjunt que forma amb la resta d’assignatures de la matèria, totes elles de 6 crèdits ECTS i de formació bàsica: Història de la comunicació, Estructura de la comunicació, Teories de la comunicació i Llenguatges audiovisuals.
En conseqüència, l'assignatura s'encabeix en el grup d'assignatures específiques relacionades amb la comunicació. L'objectiu és donar les claus bàsiques d'interpretació de les tecnologies i del seu paper en la societat. És una introducció profunda i alhora teòrica, per tal de donar les bases de reflexió a futures assignatures.
Tal com es defineix en el pla d’estudi, l’objectiu d’aquesta assignatura és l’estudi de les tecnologies associades al desenvolupament de la societat de la informació i el coneixement des d'una perspectiva social i històrica, prestant especial atenció a la innovació i a la creació d’entorns socio-culturals. Es tracta de reflexionar sobre el paper de les tecnologies en la societat i la indústria de la comunicació, així com el seu paper en la societat contemporània. Es presta especial atenció a l'adopció de les tecnologia al sector de la comunicació i les transformacions professionals que pot generar.
Específicament, els objectius de l’assignatura són els següents:
- Identificar el rol dels actors socials i les seves ideologies en la configuració i evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació.
- Conèixer el paper del periodisme en la difusió i adoptació de les tecnologies de la informació i la comunicació.
- Conèixer el paper de les tecnologies en els processos de canvi social i professional.
- Reflexionar críticament sobre el discurs tecnològic i l’aplicació de les tecnologies de la informació i de la comunicació al treball periodístic i dels mitjans.
Competències
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
- Buscar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i document útil per a l'elaboració de productes comunicatius.
- Demostrar capacitat d'autoaprenentatge i autoexigència per aconseguir un treball eficient.
- Demostrar l'esperit crític i autocrític.
- Diferenciar les principals teories de la disciplina, els seus camps, les elaboracions conceptuals, els marcs i els enfocaments teòrics que fonamenten el coneixement de la disciplina i els seus diferents àmbits i subàrees, i adquirir un coneixement sistemàtic de l'estructura dels mitjans de comunicació.
- Divulgar els coneixements i les innovacions de l'àrea.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Valorar la diversitat i la interculturalitat com a base per a treballar en equip.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
- Buscar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i document útil per a l'elaboració de productes comunicatius.
- Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
- Demostrar capacitat d'autoaprenentatge i autoexigència per aconseguir un treball eficient.
- Desenvolupar l'esperit crític i autocrític.
- Diferenciar les especificitats dels llenguatges audiovisuals.
- Divulgar els coneixements i les innovacions de l'àrea.
- Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit de coneixement propi.
- Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets humans i els drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Relacionar l'anàlisi social i els impactes de les noves tecnologies de la comunicació.
- Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
- Valorar la diversitat i la interculturalitat com a base per a treballar en equip.
Continguts
1. Introducció conceptual a les TIC
Què entenem per Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Dades / Informació / Coneixement.
2. Els discursos tecnològics
Aproximació als principals corrents que han estudiat la tecnologia des de diversos punts de vista, amb especial atenció al discurs determinista i el constructivista.
3. Cicle vital de les tecnologies
Anàlisi del cicle vital de les tecnologies per tal d'entendre millor la seva evolució i possible desaparició. Idea de l'obsolescència planificada.
4. Difusió de la Innovació
Aproximació a la innovació i la seva difusió, amb especial atenció a la proposta d'Everett M. Rogers.
5. Digitalització
Descripció i anàlisi del procés de digitalització dels mitjans de comunicació i les industries culturals i les seves impliacions professionals, industrials i socials.
6. Escletxes digitals
Ànalisi crítica del concepte de digitalització a partir de les dinàmiques d'inclusió/exclusió que genera qualsevol tecnologia.
7. Gestió de l'espectre electromagnètic
La importància de l'espectre radioelèctric com a plataforma de difusió de continguts en comunicació. La "batalla" entre radiodifusors i empreses de serveis multimèdia.
8. Intel·ligència artificial
Descripció de les tecnologies disponibles sota aquesta denominació i anàlisi crítica i històrica de la seva implantació social, especialment en la indústria de la comunicació
Metodologia
L'adquisició de coneixements i competències per part dels alumnes es farà a través de diversos procediments metodològics que inclouen classes teòriques, lectures de materials i els seminaris, a més dels materials textuals i audiovisuals de suport disponibles a través del Campus Virtual.
En concret, es faran quatre seminaris sobre temes específics del temari en grups reduïts on es proporcionaran un seguit de lectures prèvies.
Es realitzarà un treball en grup que relaciona la teoria amb casos específics de la realitat tecnològica dels mitjans.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 37,5 | 1,5 | |
| Seminaris | 15 | 0,6 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 7,5 | 0,3 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura, anàlisi i síntesi de textos, preparació i realització de treballs | 82,5 | 3,3 |
Avaluació
Tecnologies de la Informació i la Comunicació forma part del grup d’assignatures que disposa de dos sistemes d’avaluació: continuada i única.
Avaluació continuada:
L’avaluació continuada està integrada per tres parts diferenciades, cadascuna de les quals s’ha d’aprovar amb un 5 com a mínim per a superar l’assignatura:
- Treball (50%)
- Examen teòric (30%)
- Seminaris (20%)
El treball és una activitat realitzada en grup que serà tutoritzada amb sessions programades. L’alumnat haurà d’evidenciar capacitat de llegir críticament el discurs tecnològic contemporani, relacionant la teoria de l’assignatura amb casos específics. A principis de curs, es penjarà el protocol que especifica amb tot detall com s’ha de procedir.
L’examen teòric inclourà el que s’ha vist i fet a les sessions teòriques de classe, als seminaris i les lectures obligatòries que s’hauran de fer al llarg del curs. Les característiques de l’examen es detallaran a principi de curs.
La intervenció als seminaris s’articularà a partir de les pautes que es facilitaran i penjaran al Campus Virtual. Cada seminari té un protocol i unes lectures específiques que es coneixen per avançat. S’hauran de preparar prèviament i es treballaran en exercicis i/o presentacions en grup i/o individuals. Les faltes d'assistència als seminaris, les dates dels quals es faran públiques a l'inici del curs, seran qualificades amb un 0.
Avaluació única:
L’avaluació única està integrada per tres parts diferenciades, cadascuna de les quals s’ha d’aprovar amb un 5 com a mínim per a superar l’assignatura:
- Treball (40%)
- Examen teòric (30%)
- Exercici de síntesi a partir de lectures (30%)
El treball és una activitat individual que serà tutoritzada amb sessions programades. L’alumnat haurà d’evidenciar capacitat de llegir críticament el discurs tecnològic contemporani, relacionant la teoria de l’assignatura amb casos específics. A principis de curs, es penjarà el protocol que especifica amb tot detall com s’ha de procedir.
L’examen teòric inclourà el que s’ha vist i fet a les sessions teòriques de classe, als seminaris i les lectures obligatòries que s’hauran de fer al llarg del curs.
L’exercici de síntesi a partir de lectures és una prova presencial en què l’estudiantat haurà de posar en relació les lectures obligatòries dels seminaris i la teoria vista a classe. L’alumnat que esculli l’avaluació única podrà assistir com a oients als seminaris si així ho desitja. Al Campus Virtual es donaran més detalls sobre aquesta prova.
Sobre el període i condicions de la recuperació
L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l'examen i del treball o d'ambdues parts sempre i quan hagi estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.
Per poder-se presentar a la recuperació del treball i/o de l'examen, s’haurà hagut d’obtenir una nota mitjana de l'assignatura de 3,5.
Les activitats que queden excloses del procés de recuperació són els seminaris (avaluació continuada) i l’exercici de síntesi a partir de lectures (avaluació única).
Sobre el plagi
L’estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d’identitat,...) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l’assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen teòric | 30% | 1 | 0,04 | 4, 5, 8, 10, 11, 14 |
| Seminaris | 20% | 3,5 | 0,14 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 16 |
| Treball de curs | 50% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
Bibliografia
- Anderson, Philip i Tushman, Michael (1990) “Technological Discontinuities and Dominant Designs: A Cyclical Model of Technological Change”, Administrative Science Quarterly, 35(4): 604-633.
- Balbi, Gabriele i Paolo Maggauda (2018). A history of digital media. Londres: Routledge.
- Bijker, Wiebe E., Hughes, Thomas P. i Pinch, Trevor J. (eds.) (1989) The Social construction of technological systems: new directions in the sociology and history of technology. Cambridge (EUA): MIT Press.
- Bonet, Montse (2016). El imperio del aire: espectro radioeléctrico y radiodifusión. Barcelona: Editoirial UOC.
- Bolder, Margaret A. (2022). Inteligencia Artificial. Madrid: Turner Publicaciones.
- Buckland, Michael Keeble (2017). Information and Society.Cambridge: MIT Press.
- Carey, John i Martin C.J. Elton (2010) When Media are New: Understanding the Dynamics of New Media Adoption and Use. Ann Arbor: University of Michigan Press.
- Christensen, Clayton M. (2016). The innovator’s dilemma: when new technologies cause great firms to fail, Boston, Massachusetts: Harvard Business Review Press.
- Diamond, Jared (2006). Armas, gérmenes y acero: breve historia de la humanidad en los últimos trece mil años, [Barcelona]: Debate.
- Guersenzvaig, Ariel (2021). The goods of desing. Lanham:Rowman & Littlefield Publishers.
- Krawford, Kate (2023). Atlas de IA. Barcelona: Nuevos Emprendimientos Editoriales.
- Lee, Kai Fu (2018). AI Superpowers :China, Silicon Valley, and the New World Order. Boston: Houghton MifflinHarcourt.
- Lax, Stephen (2009). Media and Communication Technologies. A Critical Introduction, Basingstoke: Palgrave Macmillan.
- Lehman-Wilzig, Sam i Cohen-Avigdor, Nava (2004). “Thenatural life cycle of new media evolution: Inter-media struggle for survival in the internet age”, New Media & Society, 6(6): 707-730.
- Lievrouw, Leah A. i Livingstone, Sonia (eds.) (2002). Handbook of new media: social shaping and consequences of ICTs.London: Sage.
- López de Mántaras, Ramon i Meseguer, Pedro (2017). Inteligencia artificial. Madrid: Libros de la Catarata.
- Marçal, Katrine (2022). La madre del ingengio. Cómo se ignoran buenas ideas en una economia diseñada para hombres. Barcelona: Principal del libros.
- McLuhan, Marshall (1996). Comprender los medios de comunicación. Las extensiones del ser humano. Barcelona: Paidós (original de 1964).
- Merchant, Brian (2017). The one device. Londres: Transworld Publishers.
- Merchant, Brian (2023). Blood in the Machine. Boston: Little, Brown and company.
- Morozov, Evgeny (2014). To save everything, click her : the folly of technological solutionism, New York : PublicAffairs
- Mueller, Milton (2017). Will the Internet fragment? : sovereignty, globalization and cyberspace. Cambridge, Polity Press.
- Noble, David F. (2011). Forces of production. London: Routledge.
- Nyholm, Sven (2023). This is technology ethics: an introduction. Londres. Wiley-Blackwell.
- Quintanilla, Miguel Angel; Parselis, Martin; Sandrone, Darío y Lawler, Diego (2021). Tecnologías entrañables: ¿es posible un modelo alternativo de desarollo tecnológico?. Madrid: Los Libros de la Catarata.
- Raynaud, Dominique (2018). ¿Qué es la tecnologia? Pamplona: Laeoti.
- Ruiz de Querol,Ricard (2022) No es inevitable. Un alegato para futuros digitales alternativos. Barcelona: Alternativas Económicas.
- Rogers, Everett M. (2003) Diffusion of Innovations, 5a ed. New York: Free Press.
- Schmidt, Eric & Cohen, Jared (2014). El Futuro digital, Madrid: Anaya Multimedia.
- Vea, Andreu (2013). Cómo creamos internet. Barcelona: Península.
- Wu, Tim (2011). The Master switch: the rise and fall of information empires, New York, N.Y. : Vintage Books.
Programari
Es requereix Audacity.