Biologia Cel·lular
Codi: 102954 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2502442 Medicina | FB | 1 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria Oliver Bonet
- Correu electrònic:
- maria.oliver@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Pere Puig Rosell
- Vicenç Català Cahís
- Maria Oliver Bonet
- Itziar Salaverria Frigola
- Judit Pampalona Sala
- Alejandro Gella Concustell
- Maria Terradas Ill
Prerequisits
No existeixen prerequisits per cursar l’assignatura troncal de Biologia Cel·lular al tractar-se d'una assignatura del primer semestre de primer curs. No obstant, per tal de garantir un bon seguiment i l’assoliment dels objectius d’aprenentatge plantejats és recomanable que l’alumnat tingui uns coneixements generals bàsics de l’estructura, composició química i funcions de les cèl·lules.
A més, és convenient que els estudiants tinguin un bon coneixement d’anglès degut a que moltes de les fonts d’informació d’aquesta matèria es troben en aquest idioma.
Objectius
L’assignatura de Biologia Cel·lular es cursa a primer curs del Grau de Medicina, corresponent a un període preclínic, on l’alumnat ha d’assolir uns coneixements sòlids sobre l’organització estructural, el funcionament i la regulació de les cèl·lules eucariotes.
Aquests coneixements bàsics es complementen amb d’altres assignatures bàsiques i obligatòries del Pla d’Estudis com la Bioquímica, la Genètica Humana, la Histologia i la Fisiologia, que en conjunt proporcionaran a l’estudiant una bona comprensió de l’organització estructural i funcional de l'organisme humà en estat normal (no patològic).
D’altra banda, els coneixements teòrics adquirits en l’assignatura de Biologia Cel·lular es complementen amb una formació pràctica al laboratori que permet introduir l'alumne en les tècniques d’estudi de les cèl·lules somàtiques i germinals, en estat de repòs o divisió així com de l’observació de la ultraestructura cel·lular.
L'objectiu formatiu de l'aasignatura de Biologia Cel·lular és que, al finalitzar-la, l’alumnat sigui capaç de:
- Reconèixer les principals diferències entre les cèl·lules procariotes i eucariotes
- Descriure l’estructura, composició química i funcions principals de les membranes cel·lulars
- Explicar els processos de transport a través de les membranes cel·lulars
- Descriure l’organització i composició química d’altres elements de la superfície cel·lular
- Descriure l’estructura, composició química i funcions dels diferents compartiments cel·lulars
- Explicar l’estructura, composició química i funcions dels mitocondris i peroxisomes
- Descriure el paper del citosol
- Descriure l’estructura, composició química i funcions de l’embolcall nuclear i de la cromatina.
- Reconèixer els mecanismes bàsics de l’activitat nuclear: replicació i transcripció
- Enumerar els diferents components del citoesquelet i descriure la seva composició i estructura
- Explicar la contribució del citoesquelet en la formació de teixits
- Identificar les molècules que participen en el control de la regulació del cicle cel·lular
- Descriure els mecanismes implicats en la mort cel·lular per necrosi i apoptosi
- Enumerar i descriure les diferents fases de la divisió cel·lular mitòtica i meiòtica i comparar els dos tipus de divisions cel·lulars
- Descriure el procés de la gametogènesi masculina i femenina i comparar els dos tipus de processos
- Explicar el procés de Fecundació
- Utilitzar adequadament la terminologia científica emprada en el camp de la Biologia Cel·lular
Competències
- Comunicar-se de manera clara, tant oral com escrita, amb altres professionals i amb els mitjans de comunicació.
- Demostrar que comprèn els mecanismes de les alteracions de l'estructura i de la funció dels aparells i sistemes de l'organisme en situació de malaltia.
- Demostrar que comprèn l'estructura i funció dels aparells i sistemes de l'organisme humà normal en les diferents etapes de la vida i en els dos sexes.
- Demostrar que comprèn l'organització i les funcions del genoma, els mecanismes de transmissió i expressió de la informació genètica i les bases moleculars i cel lulars de l'anàlisi genètica.
- Demostrar que comprèn la importància i les limitacions del pensament científic en l'estudi, la prevenció i el maneig de les malalties.
- Demostrar que comprèn les ciències bàsiques i els principis en els que es fonamenten.
- Demostrar que coneix els fonaments i els processos físics, bioquímics i biològics que permeten comprendre el funcionament de l'organisme i les seves alteracions.
- Demostrar un nivell bàsic d'habilitats de recerca.
- Ensenyar i comunicar a altres col·lectius professionals els coneixements i les tècniques apreses.
- Formular hipòtesis i recollir i valorar de manera crítica la informació per a la resolució de problemes seguint el mètode científic.
- Mantenir i actualitzar la seva competència professional, prestant una importància especial a l'aprenentatge autònom de nous coneixements i tècniques i a la motivació per la qualitat.
- Reconèixer els efectes del creixement, el desenvolupament i l'envelliment sobre l'individu i el seu entorn social.
- Valorar críticament i utilitzar les fonts d'informació clínica i biomèdica per obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació científica i sanitària.
Resultats d'aprenentatge
- Comunicar-se de manera clara, tant oral com escrita, amb altres professionals i amb els mitjans de comunicació.
- Demostrar un nivell bàsic d'habilitats de recerca.
- Descriure els processos de diferenciació, envelliment i mort cel·lular.
- Descriure els processos implicats en la proliferació cel·lular somàtica i germinal: mitosi i meiosi.
- Descriure l'estructura funcional i organitzativa del material hereditari nuclear i mitocondrial.
- Ensenyar i comunicar a altres col·lectius professionals els coneixements i les tècniques apreses.
- Explicar el significat molecular i celular de l'estructura tisular i d'aparells.
- Explicar que hi ha alteracions de components cel·lulars que comporten alteracions estructurals i funcionals d'aparells i sistemes de l'organisme humà.
- Formular hipòtesis i recollir i valorar de manera crítica la informació per a la resolució de problemes seguint el mètode científic.
- Identificar els mecanismes i relacionar els processos moleculars i cel·lulars que poden ser causa o conseqüència de manifestacions patològiques de l'organisme.
- Identificar els principals processos cel·lulars implicats en el creixement, desenvolupament i l'envelliment sobre l'individu i el seu entorn social.
- Identificar els processos bàsics de la vida en els diversos nivells d'organització: cel·lular, d'òrgan i de l'individu.
- Identificar els processos cel·lulars que poden ser causa o conseqüència de manifestacions patològiques de l'organisme.
- Identificar l'estructura funcional i organitzativa bàsica del material hereditari nuclear i mitocondrial.
- Integrar les funcions dels diferents orgànuls i estructures cel·lulars amb el funcionament global de la cèl·lula.
- Mantenir i actualitzar la seva competència professional, prestant una importància especial a l'aprenentatge autònom de nous coneixements i tècniques i a la motivació per la qualitat.
- Relacionar l'estructura de les diferents parts d'una cèl·lula i el seu funcionament.
- Utilitzar les fonts bibliogràfiques específiques de biologia cel·lular per adquirir la informació necessària que permeti, de manera autònoma, desenvolupar i ampliar els coneixements adquirits.
Continguts
Tècniques bàsiques en Biologia Cel·lular. Membrana plasmàtica. Sistema membranós intern. Orgànuls de conversió energètica. Citoesquelet. Matriu extracel·lular. Nucli i la seva relació amb el citoplasma. Cicle cel·lular: Interfase i Mitosi. Mort cel·lular: Necrosi i Apoptosi. Meiosi. Gametogènesi masculina i femenina. Fecundació.
Blocs distributius
A. Nivells d’organització cel·lular. Teoria cel·lular i organització general de la cèl·lula. Característiques generals de les cèl·lules procariotes i eucariotes.
B. Membrana plasmàtica. Organització macromolecular de la membrana plasmàtica i glicocàlix. Característiques de la membrana: fluïdesa i asimetria. Funcions de la membrana: transport de ions, petites molècules, macromolècules i partícules. Processos d'endocitosi, pinocitosi, potocitosi, fagocitosi i exocitosi.
C. Sistema membranós intern. Introducció a la compartimentació cel·lular i al trànsit de proteïnes i d’altres molècules. Elements del sistema membranós intern. Estructura i funcions del reticle endoplasmàtic rugós i llis, de l’aparell de Golgi, dels endosomes i lisosomes.
D. Mitocondris i peroxisomes: estructura i composició. Funcions del mitocondri i del peroxisoma. Biogènesi. Genoma mitocondrial. Importació de proteïnes i lípids del citosol. Apoptosis. Alteració de la funció mitocondrial en càncer.
E. Citosol i Citoesquelet. Funcions del citosol. Senyalització cel·lular. Components del citoesquelet: Estructura i Funcions. Proteïnes associades al citoesquelet: exemples i associació amb malaltia. Tipus de filaments intermedis i la presència segons tipus cel·lulars.
F. Adhesió cel·lular i matriu. Molècules d’adhesió i d'unió cel·lular. Estructura i funcions i dels diferents tipus d’unions: oclusives, d’ancoratge, adhesives cèl·lula-cèl·lula, adhesives cèl·lula-matriu extracel·lular, i comunicants. Exemples de relació matriu i cèl·lula: extravasació limfocitària; metàstasi.
G. Nucli i activitat nuclear. Estructura dels seus components: embolcall nuclear, porus nuclear, làmina nuclear, matriu nuclear, nuclèol, nucleoplasma. Estructura i organització de la cromatina: relació amb la lamina nuclear i amb el control genètic de la transcripció. RNAs no codificants: tipus, biogènesi, estructura i funció. RNAs no codificants i càncer.
H. Cicle cel·lular: fases i mecanismes de control. Divisió cel·lular mitòtica: fases. Alteracions del cicle i el seu control: immortalitat i càncer.
I. Meiosi. Divisions meiòtiques: fases. Significat biològic de la meiosi: diversitat genètica i recombinació meiòtica. Gametogènesi masculina. Gametogènesi femenina. Mecanisme de fecundació. Cèl·lules mare.
Metodologia
Docència Dirigida
Teoria (TE). Pràctiques d'aula (PAUL). Pràctiques de laboratori (PLAB). Seminaris especialitzats (SEM)
Docència Supervisada
Pràctiques d'aula (PAUL) i seminaris especialitzats (SEM)
Docència Autònoma
Estudi personal. Elaboració de treballs
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| TEORIA (TE) / PRÀCTIQUES D'AULA (PAUL) / PRÀCTIQUES DE LABORATORI (PLAB) / SEMINARIS ESPECIALITZATS (SESP) | 53 | 2,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
| Tipus: Supervisades | |||
| PRÀCTIQUES D'AULA I SEMINARIS ESPECÍFICS | 23 | 0,92 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
| Tipus: Autònomes | |||
| ELABORACIÓ DE TREBALLS / ESTUDI PERSONAL | 69 | 2,76 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
Avaluació
Model d'Avaluació
L'avaluació de l'assignatura es basarà en el temari teòric i pràctic que consta en el Programa de la mateixa. Es valorarà l'assoliment dels objectius i l'adquisició de les competències descrites en els apartats anteriors, tant les associades als conceptes teòrics expressats en els blocs com les associades a seminaris i pràctiques (de laboratori i d'aula).
Avaluació continuada:
L'assignatura s'avaluarà de forma continuada durant el curs mitjançant dues proves parcials (P1 i P2) eliminatòries de matèria més tres activitats o proves que avaluaran el contingut de les sessions de pràctiques de laboratori (S1, S2, S3), i una prova que avaluarà els continguts del seminari de microscòpia (SEM). Cada una de les dues proves parcials es farà mitjançant un examen objectiu amb ítems d'elecció múltiple, destinats a demostrar l'adquisició de competències i la integració dels aprenentatges teòrics i pràctics. Constarà de preguntes de tipus test amb 4 respostes, de les quals 1, 2 o 3 poden ser certes. Les respostes errònies restaran proporcionalment.
Els continguts que s’avaluaran a P1 són: i) Teoria dels primers temes (d’A fins a D i citosol) (32%) i ii) les dues primeres pràctiques d'aula (5%)
Els continguts que s’avaluaran a P2 són: i) Teoria dels darrers temes (d’E, excepte Citosol, fins a I) (38%) i ii) les pràctiques d'aula 3 i 4 (5%).
Les proves o activitats que es realitzaran a les S1, S2 i S3 de pràctiques de laboratori i al SEM avaluaranla participació i coneixements adquirits en cada una d’aquestes sessions. Les activitats o proves estaran relacionades amb l’activitat realitzada.
Les proves parcials P1 i P2 es faran els dies assenyalats per la Facultat, en les aules que s’indiquin. Les activitats o proves de S1, S2, S3 i SEM es faran al mateix laboratori de pràctiques (per a S1, S2 i S3) o a l’aula de seminaris (per a SEM), al final de cada una de les sessions i no són recuperables. Cadascuna de les proves i activitats descrites en el paràgraf anterior tindrà la següent ponderació en la nota final de l’assignatura:
P1 (37%) + P2 (43%) + S1(5%) + S2 (5%) + S3 (5%) + SEM (5%)
Per superar l'assignatura cal complir els següents requisits: i) que les dues qualificacions obtingudes a P1 i a P2 siguin igual o superior a 5 i ii) que la mitjana ponderada de P1+P2+S1+S2+S3+SEM sigui igual o superior a 5 sobre 10.
Atenció: l’assistència a les sessions de pràctiques de laboratori és obligatòria pels alumnes matriculats per primera vegada en aquesta assignatura i que segueixin el model d'avaluació continuada. Els alumnes repetidors del curs 22-23 que tinguin una nota superior a 5 en les proves S2 i S3 no tenen l’obligació de fer-les i se’ls hi guarda la nota obtinguda el curs anterior.
Prova final de recuperació:
En el cas de no superar l'assignatura mitjançant l'avaluació continuada, hi haurà una avaluació final de recuperació de les proves parcials amb nota inferior a 5, obligatòria per fer mitjana. Les i els alumnes amb proves parcials amb nota superior a 5 també poden presentar-se a l’examen de recuperació per tal d’intentar pujar nota del parcial o parcials que considerin. Per fer-ho, cal que ho demanin amb suficient antelació a la coordinadora de l’assignatura. La nota prèviament obtinguda a l’avaluació continuada serà substituïda per la nota assolida a l’examen de recuperació
Per poder participar en la prova de recuperació, cal complir dos requisits: i) haver-se presentat a les dues proves parcials P1 i P2 i ii) que la nota mitjana ponderada de l’avaluació continuada (P1(37%)+P2(43%)+S1(5%)+S2 (5%)+S3 (5%)+SEM(5%)) sigui igual o superior a 2,5.
L’examen de recuperació constarà de dues parts:
La primera part (37% de la nota final) és una prova objectiva que es correspon amb els continguts de P1, i que per tant avalua els següents continguts: i) Teoria dels primers temes (d’A fins a D i citosol) (32%) i ii) les dues primeres pràctiques d'aula (5%) .
La segona part (43% de la nota final) és una prova objectiva que es correspon amb els continguts de P2, i que per tant avalua els següents continguts: i) Teoria (38%) dels darrers temes (d’E, excepte Citosol, fins a I) i ii) les pràctiques d'aula 3 i 4 (5%).
Els alumnes que hagin superat un dels dos parcials amb nota igual o superiora 5 podran examinar-se únicament de la part corresponent del parcial suspès, sense necessitat de presentar-se també al parcial que ja tinguin aprovat.
La nota final de recuperació de l’assignatura serà la suma de la nota ponderada de l’examen de recuperació més les notes ponderades de les dues proves de pràctiques. En cas que un alumne hagi superat un parcial, es tindrà en compte la nota obtinguda durant l’avaluació continuada, corresponentment ponderada, pel càlcul de la nota final de l’examen de recuperació.
El dia i hora de les revisions dels exàmens parcials i de l’examen de recuperació s'anunciaran immediatament a la publicació de les notes.
Procediment de revisió dels exàmens:
Els alumnes podran presentar reclamacions a l'enunciat de les preguntes durant els dos dies següents a la realització dels exàmens presencials.
El dia i hora de les revisions dels exàmens parcials i de l’examen de recuperació s'anunciaran immediatament a la publicació de les notes.
ATENCIÓ: L’avaluació proposada pot experimentar alguna modificació en funció d'esdeveniments aliens a la universitat que puguin afectar a la presencialitat.
Avaluació Única:
Els alumnes es poden acollir al sistema d’avaluació única, segons la normativa de la Facultat. L’avaluació única es basarà en el mateix contingut del programa de l’assignatura, l’adquisició de les mateixes competències, i tindrà el mateix nivell d’exigència que l’avaluació continuada.
L’avaluació única consistirà en proves efectuades la mateixa data que el segon parcial de l'avaluació continuada.
Per l’avaluació s’efectuarà un examen consistent en:
Coneixements teòrics
- preguntes d’elecció múltiple per avaluar els coneixements teòrics de la matèria (blocs A-I) i el contingut de les PAUL, amb una ponderació del 80% de la nota global.
Coneixements pràctics
- preguntes d’elecció múltiple i/o preguntes escrites restringides dels conceptes relatius a les pràctiques de laboratori i seminari, amb una ponderació del 20% de la nota global.
Per superar l'assignatura caldrà complir els següents requisits:
1. Haver tret una nota de 5.0 o superior en l'examen que avaluï els coneixements teòrics de la matèria.
2. Que la mitjana ponderada de les notes obtingudes en els diferents exàmens realitzats sigui igual o superior a 5.0.
Es considerarà com a “no avaluable” a l’alumne que no es presenti als exàmens global i de recuperació programats.
Examen de recuperació. S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
La revisió de les qualificacions seguirà el mateix procediment que per a l’avaluació continuada.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Pràcticas d'aula: avaluacions escrites mitjançant proves objectives: Ítems d'elecció múltiple | 10% | 1 | 0,04 | 1, 2, 4, 6, 9, 11, 13, 15, 16, 17 |
| Pràctiques de laboratori i seminari:avaluacions escrites mitjançant activitats o proves d'assaig de preguntes restringides i proves objectives: Ítems de elecció múltiple | 20% | 1 | 0,04 | 3, 4, 9, 10, 11, 13, 15, 16, 17, 18 |
| Teoria: avaluacions escrites mitjançant proves objectives: Ítems de elecció múltiple | 70% | 3 | 0,12 | 3, 4, 5, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 17 |
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA BÁSICA
1 - “Biología Molecular de la Célula”. Alberts y col. 6ª edición. Ed. Omega. Barcelona, 2016
2 - "Molecular Biology of the Cell". Alberts et al. 6th edition. Garland Sciences. New York, 2015
3 - "La Célula”. Cooper y Hausman. 7ª edición. Ed. Marbán Libros S.L. Madrid, 2017
4 - "The Cell". Cooper & Hausman 7th edition, Sinauer Associetes (Oxford University Press), 2017
5 - “Introducción a la Biología Celular”. Alberts y col. 3ª edició Ed. Médica Panamericana. Madrid, 2010
6 - "Biología Celular Biomédica" Calvo A. Elsevier. Barcelona, 2015
7 - “Biología Celular y Molecular”. Karp. 6ª edició. Ed. Mac Graw-Hill Interamericana S.A. Mèxic, 2011
8 - “Molecular Cell Biology”. Lodish et al. 8th edition. WH Freeman and Company. New York, 2016
(Darrera versió traduïda al castellà:” Biología Celular y Molecular”. Lodish y col. 7a edición. Ed. Médica Panamericana. Madrid, 2016)
9 - “The World of the Cell”. Becker et al. 7th edition. Pearson. San Francisco, 2008
(Darrera versió traduïda al castellà: “El Mundo de la célula” . Becker y col. 6ª edició Ed. Pearson Education S.A: Madrid, 2006)
BIBLIOGRAFIA DE CONSULTA
Articles de revisió i de divulgació d'accés obert o accessibles des d'un ordinador de la Xarxa UAB o bé, si esteu fora del campus, mitjançant el servei d'Accés als Recursos Electrònics (ARE).
RECURSOS D’INTERNET
- Llibres: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/entrez/query.fcgi?db=Books
- Articles de revisió d'accés obert o accessibles des d'un ordinador de la Xarxa UAB o bé, si esteu fora del campus, mitjançant el servei d'Accés als Recursos Electrònics (ARE).
Programari
No cal programari específic