Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500786 Dret | OT | 4 | 1 |
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
No és necessari cap requisit previ, tot i que es recomana tenir un nivell d'anglès mínim, ja que es projectearan vídeos en anglès, s'analitzaran textos en aquesta llengüa, i es programaran conferències sobre el Common Law igualment en anglès.
L'assignatura proporciona els coneixements teòrics sobre els principals sistemes jurídics del món, especialment els de l'àmbit anglosaxó. Així mateix, també es tractaran aquells casos de l'anomenat "pluralisme jurídic", en el què diversos ordres jurídics o concepcions del dret conviuen en un mateix espai.
Els objectius de l'assignatura, per tant, són:
1) Obtenir coneixements teòrics dels principals sistemes jurídics del món, amb especial incidència en la comparativa entre el món angloamericà i el continetal (common law versus civil law)
2) Realitzar una comparació entre les mateixos, aplicant la metodologia pròpia del dret comparat (anàlisi d'institucions jurídiques, contextualització en el sistema corresponent i comparació): amb especial referència als drets i llibertats constitucionals més universals (llibertat de pensament, d'expressió..).
3) Comprendre els conceptes jurídics d'altres sistemes jurídics.
4) Analitzar casos de pluralisme jurídic.
5) Analitzar i comparar els drets de les dones i de les minories en diversos sistemes jurídics.
5) Demostrar l'adquisició de coneixements teòrics a través de la reflexió escrita i oral.
TEMARI
TEMA 1: DRET COMPARAT I FAMÍLIES JURÍDIQUES
Introducció al Dret comparat
Evolució històrica i projecció futura del Dret comparat
L'agrupació dels sistemes jurídics
Les famílies jurídiques del món
TEMA 2: LA FAMÍLIA ROMANO-GERMÀNICA O CONTINENTAL
Origen: el Dret romà
Evolució del Dret en els s. XVII al XIX
Les codificacions
Característiques del Dret continental
TEMA 3. DRET NO OFICIAL I DESCOLONITZACIÓ
Introducció a les epistemologies del Sud i el jurídic
La Llei com a eina de poder: breu reconstrucció històrica
Pluralisme jurídic i les seves teories
Delictes culturalment motivats: comparació entre el sistema italià i dels EUA
TEMA 4: LA FAMÍLIA DEL COMMON LAW
Evolució històrica del Common Law
Característiques fonamentals del Common Law
Els òrgans constitucionals en el Regne Unit
Les professions jurídiques
TEMA 5: EL SISTEMA JURÍDIC DELS ESTATS UNITS D'AMÈRICA
Evolució històrica i federalisme
Les fonts del Dret
Els òrgans constitucionals d'EUA
Les professions jurídiques
La lluita contra les desigualtats als EUA (raça, gènere, sexe, etc.)
TEMA 6: ELS DRETS D'ÀSIA ORIENTAL
El sistema jurídic de la Xina
El paper de les dones a la Xina: desigualtats històriques i situació actual
El sistema jurídic de Japó
Diferències de gènere al Japó
TEMA 7: EL DRET A ÀFRICA
Evolució història: Àfrica i l'Imperialisme colonial
L'exportació de dret europeu al Nord d'Àfrica: un cas de pluralisme jurídic
L'Àfrica central i la influència dels drets europeus
El dret a Àfrica
Pluralisme Jurídic iDrets de les dones a l'Àfrica subsahariana
TEMA 8: ELS DRETS RELIGIOSOS
El Dret islàmic
Els drets de les dones en el món islàmic
El Dret hindú.
El Dret jueu
Nota prèvia
La docència de l’assignatura serà presencial, en un format pròxim al del seminari: mitjançant la lectura i debat de materials (casos, legislació, doctrina) l'alumnat obtindrà de manera simultània coneixements tèorics i pràctics.
El centre del procés d'aprenentatge és el treball de l'estudiant, qui aprèn treballant, essent la missió del
professorat ajudar-lo en aquesta tasca (1) subministrant-li informació i mostrant-li les fonts on es pot
aconseguir (2) dirigint els seus passos de manera que el procés d'aprenentatge pugui realitzar-se
eficaçment.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
DEBATS A L'AULA | 10 | 0,4 | 5, 11, 13, 17, 19, 21, 23, 29, 30, 31, 40, 41, 46, 49 |
EXPOSICIÓ PROFESSORS | 35 | 1,4 | 4, 9, 10, 13, 17, 19, 20, 22, 23, 24, 27, 29, 32, 36, 43, 49 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 4,5 | 0,18 | 1, 4, 9, 10, 13, 17, 18, 19, 20, 23, 24, 27, 29, 32, 34, 35, 36, 43, 49, 52 |
Tipus: Autònomes | |||
AVALUACIÓ | 5 | 0,2 | 4, 10, 13, 18, 20, 23, 25, 27, 34, 35, 36, 42 |
CERCA INFORMACIÓ | 20 | 0,8 | 4, 9, 10, 13, 17, 18, 19, 20, 21, 23, 24, 27, 29, 32, 36, 43, 49, 50 |
ESTUDI PERSONAL | 45 | 1,8 | 4, 9, 10, 13, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 27, 29, 32, 36, 43, 49, 50 |
ORGANITZACIÓ DE MATERIALS | 10,5 | 0,42 | 10, 21, 22, 48, 50 |
PREPARACIÓ D'EXÀMENS | 20 | 0,8 | 4, 9, 10, 13, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 27, 29, 32, 36, 43, 49, 50 |
1. Procés i activitats d’avaluació programades
L'eix fonamental de l'avaluació d'aquesta assignatura és el treball dins i fora de l'aula amb la realització del treball de curs i de les PEC, la participació en debats, la discussió en comú de textos, la defensa oral del treball, etc. Les característiques pròpies de l'assignatura fan que la classe sigui un lloc obert a l'anàlisi i el debat, en el qual a través de la lectura de textos es puguin assimilar els conceptes bàsics dels diferents sistemes jurídics. Per avaluar aquest objectius les activitats d'avaluació estan dividides en tres tipologies:
a) Debats a l'aula (20% de l'avaluació)
L'assignatura té una orientació metodològica al seminari, en conseqüència, la discussió i participació a l'aula és fonamental. En aquest sentit, s'organitzaran debats, lectures, visionat de documentals relacionats amb el programa de l'assignatura, que hauran de ser treballats i discutits a classe, ja sigui de forma individual o en grup. Per aquest motiu es recomana la màxima assistència, ja que en cas contrari es perden els objectius pedagògics de l'assignatura.
b) Pràctiques d'avaluació continuada (30% de l'avaluació)
Per desenvolupar d'una manera pràctica algunes matèries del temari, es realitzaran tres pràctiques d'avaluació continuada amb un valor del 30% sobre la qualificació final. Cada pràtica tindrà, per tant, un valor del 10%. En la realització d'aquestes activitats és important fer recerca, aprofundir en les matèries, cerca informació de qualitat.
c) Treball de curs (50% de l'avaluació)
L'elaboració del treball de curs té com a objectiu principal aprofundir en sistema jurídic concret o comparar drets i institucions, i adquirir un coneixement més ampli. Aquest treball té com a objectiu ser una recerca rigorosa sobre el tema d'estudi, per tant s'haurà de planificar des de l'inici de curs, i comportarà un seguiment per part del professor del seu desenvolupament, i de les fases. Per aquest motiu, és obligatori fixar amb el professor en les dues primeres setmanes de curs la temàtica a desenvolupar. A continuació s'estableixen els següents lliuraments
i) En el primer lliurament l'estudiant haurà de realitzar i presentar les següents tasques.
Plantejament del problema objeto d'estudi.
Establir els objectius del treball.
Planificació temporal del treball.
ii) El segon lliurament consisteix en seleccionar la informació i gestionar la bibliografia.
iii) El tercer lliurament consisteix en presentar un document:
iv) El quart lliurament consisteix en presentar el treball totalment finalitzat.
Els lliuraments parcials són fonamentals peldesenvolupament del treball, el professor es basarà en ells per realitzar comentaris i valorar si es progressa adequadament. La no presentació dels lliuraments parcials suposa una greu alteració dels objectius del treball de curs, que són progressius i acumulatius, i impedeix al professor supervisar l'activitat. En conseqüència, comportarà la impossibilitat de continuar amb el treball de curs.
Per elaborar el Treball de curs, s'han de seguir les pautes i criteris del Treball de Fi de Grau de Dret, a excepció de l'extensió.
RE-AVALUACIÓ
La re-avaluació de l'assignatura és farà oferint la possibilitat d'avaluar-se novament de les pràctiques de curs no superades, o millorar el treball obligatori de curs. Només podran accedira la re-avaluació aquells que hagin fet l'avaluació ordinària. Per accedir a la reavaluació s'han d'haver fet, com a mínim, el treball de curs i les pràctiques d'avaluació continuada. La qualificació mínima per accedir és de 3,5 punts a l'avaluació continuada.
Conductes fraudulentes.
La persona que copiï o intenti copiar a un examen tindrà un 0 en l'examen. Qui presenti una pràctica en el que hi hagi plagi obtindrà un 0 i rebrà una advertència. En cas de reiteració de la conducta, l'afectat suspendrà l'assignatura.
d) Avaluació única
Aquells/es estudiants que s'acollin al sistema d'avaluació única, prèvia aprovació de la facultat, haurà de realitzar les següents activitats a lliurar al final de curs.
1. Treball de curs d'acord amb el llistat de temes de curs que es facilitarà a l'inici de curs (50%).
2. Presentació de ponència oral d'acord amb el llistat de temes de curs que es facilitarà a l'inici de curs (20%).
3. Presentació i resolució de tres casos pràctics que facilitarà el professorat a l'inici de curs (30%)
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
DEBATS A L'AULA | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51, 52 |
PRÀCTIQUES D'AVALUACIÓ CONTINUA | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 42, 43, 48, 49, 50, 51, 52 |
REALITZACIÓ D'UN TREBALL DE CURS SOBRE ALGUN TEMA O MATÈRIA RELACIONATS AMB EL PROGRAMA | 50% | 0 | 0 | 4, 5, 7, 9, 10, 11, 13, 15, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 27, 29, 30, 31, 32, 34, 36, 39, 43, 44, 48, 49, 50 |
AA.VV (Pegoraro, Lucio dir.), Nuevo Derecho constitucional comparado, Tirant lo Blanch, 2000.
Altava Lavall, Manuel Guillermo, Lecciones de Derecho comparado, Universitat Jaume I, 2003.
Calaguas, Mark J. and Fluet, Edward R. and Drost, Cristina M., "Legal Pluralism & Women's Rights: A Study in Post-Colonial Tanzania", Columbia Journal of Gender and Law, V. 16 (Number 2, 2007) (recurs on-line disponible a http://dx.doi.org/10.2139/ssrn.934668)
Cuniberti, Gilles, Grands systèmes de Droit contemporains, L.G.D.J, 2007.
Coulson, Noel. J., Historia del Derecho Islámico, Edicions Bellaterra, 1998.
Curran, Vivian Grosswald (Ed.), Comparative law: an introduction, Durham, NC: Carolina Academic Press, 2002.
David, René, Jauffret-Spinosi, Camille, Les Grands systèmes de droit contemporains, 11e éd., Paris : Dalloz, cop. 2002.
Dell'aquila, Enrico, Introducción al estudio del derecho inglés, Valladolid : Secretariado de Publicaciones, Universidad, 1992.
Dell'aquila, Enrico, El dharma en el derecho tradicional de la India, Salamanca : Universidad, 1994.
Dell'aquila, Enrico, El contrato en Derecho inglés (aspectos de Derecho comparado).T. I: Elementos del contrato y vicios de la voluntad, PPU, Promociones y Publicaciones Universitarias, 2001.
Fromont, Michel, Grands systèmes de Droit étrangers, Dalloz, 2005.
Galgano, Francesco., Atlante di Diritto Privato Comparato, 3a. ed., Bologna: Zanichelli, 1999, trad. Juan Antonio Fernández Campos y Rafael Verdera Server, Atlas de derecho privado comparado, Madrid: Fundación Cultural del Notariado, 2000.
Harding, Andrew, Örücü, Esin, (Eds.), Comparative law in the 21st century, London / The Hague / New York: Kluwer Academic, 2002.
Legeais, Raymond, Grands systèmes de Droit contemporains, Lexis Nexis, Litec, 2004.
Losano, Mario G., Los grandes sistemas jurídicos, Editorial Debate, 1982.
Mernissi, Fatima, Marruecos a través de sus mujeres, Ediciones del Oriente y del Mediterráneo, 1990.
Mernissi, Fatima, El miedo a la modernidad: Islam y democracia; Ediciones del Oriente y del Mediterráneo, 1992.
Ono, Hiroshi and Zavodny, Madeline, "Gender Differences in Information Technology Usage: A U.S.-Japan Comparison" (January 2004). FRB of Atlanta Working Paper No. 2004-2. Available at SSRN: https://ssrn.com/abstract=501625 or http://dx.doi.org/10.2139/ssrn.501625
Örücü, Esin, Nelken, David (Ed.), Comparative law: a handbook, Hart Publishing, Oxford and Portland, Oregon, 2007.
Tenorio, Pedro J., Introducción al Derecho Constitucional Comparado, Universidad Complutense de Madrid, 1998.
Youngs, Raymond., English, French and German Comparative Law, London: Cavendish, 1998.
Zimmermann, Reinhard, Reinmann, Mathias, The Oxford Handbook of Comparative Law, Oxford University Press, 2006.
Zweigert, Konrad., Kötz, Hein, Introducción al Derecho comparado, Oxford University Press, 2002.
cap en particular