Dret Administratiu I
Codi: 102276 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500786 Dret | FB | 2 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Antoni Milian Massana
- Correu electrònic:
- antoni.milian@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Marta Franch Saguer
- Antoni Milian Massana
- Maria Angels Orriols Salles
- Isabel Pont Castejón
- Roser Martinez Quirante
- Juan Emilio Nieto Moreno
- Anna Borrell Mauri
- Alexandra Mercader De Sojo
- Montserrat Iglesias Lucia
- Estela Gutierrez Rodriguez
Prerequisits
No serà necessari complir cap prerequisit.
Grup 1:
Marta Franch (teoria)
Seminari 11: Marta Franch
Seminari 12: Anna Borrell
Seminari 13: Juan Emilio Nieto
Grup 2:
Antoni Milian (teoria)
Seminari 21: Antoni Milian
Seminari 22: Juan Emilio Nieto
Seminari 23: Montserrat Iglesias
Grup 51:
Marta Franch (teoria)
Seminari 31: Marta Franch
Seminari 32: Estela Gutiérrez
Seminari 33: Maria dels Àngels Orriols
Grup 70:
Roser Martínez (teoria)
Seminari 71: Roser Martínez
Seminari 72: Montserrat Iglesias
Seminari 73: Alexandra Mercader
Objectius
Aprendre l'origen, el concepte i la naturalesa del dret administratiu, les seves fonts i la configuració jurídica del sector públic.
Competències
- Comunicar de manera persuasiva els punts de vista propis.
- Contextualitzar les diferents formes de creació del dret en la seva evolució històrica i en la seva realitat actual.
- Demostrar un raonament reflexiu i crític: anàlisi, síntesi, conclusions.
- Gestionar informació de manera eficient: poder assimilar un volum de dades considerable en un tems limitat.
- Gestionar recursos bibliogràfics i documentals: bases de dades, navegació, etc.
- Identificar, conèixer i aplicar els principis bàsics i generals de l'ordenament jurídic.
- Presentar informació de manera adequada en funció del tipus de públic.
- Treballar en equip: poder formar part de grups de treball i també coordinar-los i prendre decisions que afectin tot el grup.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar les normes i els principis administratius al cas concret.
- Comunicar de manera persuasiva els punts de vista propis.
- Definir els principis bàsics i generals de l'ordenament jurídic administratiu, així com les normes administratives.
- Definir l'evolució del dret administratiu.
- Demostrar un raonament reflexiu i crític: anàlisi, síntesi, conclusions.
- Distingir l'estat actual del dret administratiu, de les seves institucions, normes i aplicacions.
- Gestionar informació de manera eficient: poder assimilar un volum de dades considerable en un tems limitat.
- Gestionar recursos bibliogràfics i documentals: bases de dades, navegació, etc.
- Presentar informació de manera adequada en funció del tipus de públic.
- Treballar en equip: poder formar part de grups de treball i també coordinar-los i prendre decisions que afectin tot el grup.
Continguts
I. L 'ORDENAMENT JURÍDIC ADMINISTRATIU
T E M A 1 Origen i evolució del dret administratiu. Concepte. El caràcter estatutari del dret administratiu. Contingut i trets del dret administratiu. Dret de privilegis i garanties. Dret administratiu i Dret privat: el caràcter instrumental de la utilització que fa l'administració pública del Dret privat.
T E M A 2 El Dret administratiu com a ordenament jurídic: llei, costum i principis generals del Dret. El valor de la jurisprudència. La Constitució com a norma jurídica. El Dret Europeu com a part de l'ordenament jurídic intern. La llei. Classes de lleis. Normes del Govern amb força de llei: Decrets lleis i Reials decrets legislatius. El control dels excessos de la delegació.
T E M A 3 L'ordenament estatal i l'autonòmic. Significació i abast de l'autonomia política de les comunitats autònomes. La concurrència normativa entre l'Estat i les comunitats autònomes. Normació bàsica i normació de desenvolupament. Execució autonòmica de la legislació de l'Estat. La coordinació i la cooperació entre els dos ordres. Els conflictes de competència.
T E M A 4 El Reglament. Concepte i justificació de la potestat reglamentària. Reglaments i actes administratius. Classes de reglaments. Procediment d'elaboració dels reglaments. Transparència i participació pública. La inderogabilitat singular dels reglaments. Els límits dels reglaments i el seu control.
II. L'ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA I EL SECTOR PÚBLIC
T E M A 5 Principis de l'organització administrativa i de l'actuació i funcionament del sector públic. La potestat organitzativa.Les unitats administratives i els òrgans administratius. Tipologia d'òrgans. La competència dels òrgans. Titularitat i exercici de les competències. Delegació, avocació, encàrrec de gestió, delegació de signatura, suplència i substitució. Les relacions interadministratives. Els conflictes de competència.
T E M A 6 L'Administració General de l'Estat. Principis i estructura. Organització territorial. L'Administració de les Comunitats Autònomes. Principis i estructura. Organització territorial. L'Administració Local. L'autonomia local. Tipologia de les entitats locals.
T E M A 7 El sector públic institucional. Caracterització i problemàtica general. Tipologia. El sector públic institucional estatal, autonòmic i local. Les Corporacions de Dret Públic, en especial, els col·legis professionals i les cambres oficials. L'Administració consultiva i de control. El Consell d'Estat. La Comissió Jurídica Assessora
III. LA POSICIÓ JURÍDICA DE L'ADMINISTRACIÓ
T E M A 8 El principi de legalitat de l'Administració. Les potestats administratives. Potestats reglades i potestats discrecionals. Tècniques de reducció i control de la discrecionalitat administrativa. Els conceptes juridics indeterminats. L'activisme judicial.
Metodologia
D’acord amb el Nou Model Docent, el curs de dret administratiu I compta amb activitats dirigides i autònomes.
Pel que fa a les activitats dirigides, aquestes consisteixen en una classe teòrica setmanal i un seminari o activitat d’aula també setmanal. La classe teòrica és recomanable, però l’assistència no és obligatòria; en canvi, l’assistència als seminaris o activitats d’aula és obligatòria, llevat dels casos d’absència per malaltia o força major convenientment acreditats, i es té en compte en l’avaluació. Els seminaris i les activitats d’aula consisteixen en presentacions normalment orals de lectures, sentències, casos pràctics,... previ treball individual (activitat autònoma) i deliberacions posteriors desenvolupades en grups en l’aula (activitat dirigida).
Els materials per als seminaris i activitats d’aula són accessibles al Campus Virtual. A l’inici del curs s’hi penjarà un Cronograma perquè l’alumnat pugui disposar del calendari de les classes teòriques i dels seminaris i activitats d’aula.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 19,5 | 0,78 | 3, 4, 6 |
| Seminaris i activitats d'aula | 19,5 | 0,78 | 1, 2, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Avaluació | 5 | 0,2 | 2, 5 |
| Diferents lectures: articles, jurisprudència... | 25 | 1 | 1, 2, 5 |
| Estudi | 48 | 1,92 | 1, 3, 4, 6 |
| Preparació, redacció i presentació de diferents activitats | 23 | 0,92 | 1, 2, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Avaluació
Avaluació contínua
L’avaluació de l’assignatura es fonamenta sobre tres activitats: una prova parcial, amb un valor del 35%; les activitats desplegades en els seminaris i activitats d’aula, amb un valor del 30%; i un examen final, amb un valor del 35%.
En la prova parcial i en l’examen final es controlen els coneixements adquirits tant en les classes teòriques com en els seminaris i activitats d’aula. La puntuació corresponent a les activitats desplegades en el seminaris i activitats d’aula tindrà en compte els coneixements i les habilitats emprades (argumentació, capacitat d’exposició oral, treball en equip...).
A l’inici de curs, el professorat responsable de cada grup comunicarà a l’alumnat la tipologia de la prova parcial i de l’examen final i els requisits necessaris per a poder-se presentar a la reavaluació. El contingut de la reavaluació comprendrà els continguts de la prova parcial i de l'examen final.
L'alumnat que copiï o intenti copiar en la prova parcial, en els exercicis escrits dels seminaris que tinguin lloc en l’aula o en l’examen final, tindrà un 0 de l'assignatura i no podrà presentar-se a la reavaluació. Així mateix, l’alumnat que copiï o intenti copiar en la reavaluació tindrà un 0 de l’assignatura. D’altra banda, l'alumnat que presenti una pràctica en la qual hi hagi indicis fonamentats de plagi o de la qual no pugui justificar els arguments obtindrà un 0 de la pràctica i rebrà un advertiment. En cas de reiteració de la conducta, suspendrà l'assignatura amb un 0, sense poder-se presentar a la reavaluació.
Revisió de la qualificació final: Una vegada coneguda la qualificació o nota final, i ambantelació prèvia suficient a la celebració de la prova de reavaluació, l'alumnat té dret a consultar la prova parcial, les activitats de seminari i d'aula i l'examen final.
Avaluació única
L’avaluació de l’assignatura es fonamenta sobre tres activitats: una prova parcial, amb un valor del 35%; un examen final, amb un valor del 35%; i una prova pràctica amb un valor del 30%.
La data de realització de les tres activitats o proves coincidirà amb la data fixada per a la realització de l'examen final del sistema d'avaluació contínua.
L'alumnat que copiï o intenti copiar en la prova parcial, en l’examen final, o en la prova pràctica tindrà un 0 de l'assignatura i no podrà presentar-se a la reavaluació. Així mateix, l’alumnat que copiï o intenti copiar en la reavaluació tindrà un 0 de l’assignatura.
Recuperació: S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l’avaluació contínua.
Revisió de la qualificació final: La revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que per a la revisió de la qualificació final de l’avaluació contínua.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen final | 20% - 50% | 2,5 | 0,1 | 1, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Prova parcial | 25% - 40% | 2,5 | 0,1 | 1, 3, 4, 5, 6, 9, 10 |
| Pràctiques | 25% - 40% | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 5, 8, 9, 10 |
Bibliografia
Cal seguir l'assignatura amb un manual. Es recomanen especialment els següents (en negreta els considerats bibliografia bàsica):
Miguel Sánchez Morón, Derecho administrativo. Parte general, ed. Tecnos, Madrid, 18 ed., 2022.
Eduardo Gamero Casado, Severiano Fernández Ramos, Manual básico de Derecho administrativo, ed. Tecnos, Madrid, 17 ed., 2020.
Joan Manuel Trayter Jiménez, Derecho administrativo. Parte general, ed. Atelier, Barcelona, 7 ed., 2022.
Luciano Parejo Alfonso, Lecciones de Derecho Administrativo, ed. Tirant lo Blanch, Valencia, 11 ed., 2021. (Disponible a la biblioteca digital de la UAB)
És un fet habitual que durant el mes de setembre, en començar el curs, apareguin noves edicions. El professorat responsable de cada grup n’informarà convenientment.
Altres manuals:
Eduardo García de Enterría, Tomás-Ramón Fernández, Curso de Derecho Administrativo I, Civitas, Cizur Menor, 20 ed., 2022.
Ramón Parada Vázquez, Derecho Administrativo I, Dykinson, 1 ed. (26 ed.), 2019.
Juan Alfonso Santamaría Pastor, Principios de Derecho Administrativo General. Vol. I, Iustel, Madrid, 5 ed., 2018.
José Esteve Pardo, Lecciones de Derecho administrativo, Marcial Pons, 9 ed., 2019.
David Blanquer Criado, Introducción al Derecho Administrativo. Teoría y 100 Casos Prácticos, Tirant lo Blanch, Valencia, 4 ed., 2018.
Manuel Rebollo Puig, Diego J. Vera Jurado, Derecho Administrativo, Tecnos, Madrid, Tom. I, 2019.
Programari
L'assignatura no exigeix un programari específic.