Dret Internacional Privat
Codi: 102259 Crèdits: 9| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500786 Dret | OB | 4 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Miguel Gardeñes Santiago
- Correu electrònic:
- miquel.gardenes@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Miguel Gardeñes Santiago
- Josep Gracia Casamitjana
- Rafael Arenas Garcia
- José María de Dios Marcer
- Roger Canals Vaquer
- Milagros Orozco Hermoso
- Josep Suquet Capdevila
Prerequisits
No hi ha prerequisits.
Avís: quan el professorat hagi d'adreçar avisos i notícies a l'alumnat, ho farà a través del campus virtual, sens perjudici de que pugui utilitzar, addicionalment, qualsevol altra forma de comunicació. Per aquesta raó, és necessari que els i les estudiants consultin regularment el campus virtual.
Es fa constar els professorat de cadascun dels grups de teoria i seminaris de l'assignatura:
- Grup 1:
Teoria: dimecres 8:30-10:00, dijous 10:15-11:45 (Rafael Arenas).
Seminaris:
11. Dijous 8:30-10:00 (Rafael Arenas).
12. Dijous 8:30-10:00 (Josep Maria De Dios).
13. Dijous 8:30-10:00 (Milagros Orozco).
- Grup 2 (en anglès):
Teoria: dimecres 13:45-15:15, dijous 12:00-13:30 (Josep Suquet i Roger Canals)
21. Dimecres 12:00 a 13:30 (Josep Suquet).
22. Demecres 12:00 a 13:30 (Roger Canals).
23. Dimecres 12:00 a 13:30 (Rafael Arenas).
- Grup 51:
Teoria: dimecres 17:45 a 19:15, dijous de 16:00 a 17:30 (Josep Gràcia i Milagros Orozco).
Seminaris:
511. Dimecres de 16:00 a 17:30 (Josep Gràcia).
512. Dimecres de 16:00 a 17:30 (Milagros Orozco).
513. Dimecres de 16:00 a 17:30 (Josep Maria De Dios).
- Grup 70 (Dret +ADE):
Teoria: Dimecres de 10:15 a 11:45, dijous de 8:30 a 10:00 (Miquel Gardeñes).
Seminaris:
701. Dimecres de 8:30 a 10:00 (Miquel Gardeñes).
702. Dimecres de 8:30 a 10:00 (Milagros Orozco).
Objectius
- Comprendre la problemàtica del tràfic jurídic internacional en les seves vessants processal i substantiva.
- Identificar en supòsits específics les qüestions de dret internacional privat i entendre les seves relacions amb altres branques de l'ordenament jurídic.
- Conèixer els elements bàsics del sistema espanyol de dret internacional privat, tant de dret intern com de dret convencional i europeu.
Competències
- Argumentar i fonamentar l'aplicació de les normes jurídiques.
- Buscar, interpretar i aplicar normes jurídiques, argumentant cada un d'aquests assumptes.
- Demostrar que es comprèn el caràcter unitari de l'ordenament jurídic i la necessària visió interdisciplinària dels problemes jurídics.
- Demostrar un raonament reflexiu i crític: anàlisi, síntesi, conclusions.
- Gestionar recursos bibliogràfics i documentals: bases de dades, navegació, etc.
- Identificar els conflictes d'interessos subjacents en litigis i casos reals.
- Identificar, conèixer i aplicar els principis bàsics i generals de l'ordenament jurídic.
- Identificar, valorar i posar en pràctica els canvis en la jurisprudència.
- Incorporar els mecanismes necessaris per conèixer, valorar i aplicar les reformes legislatives així com per seguir els canvis que es produeixen en una determinada matèria.
- Integrar la importància del dret com a sistema regulador de les relacions socials.
- Memoritzar i utilitzar la terminologia jurídica.
- Presentar informació de manera adequada en funció del tipus de públic.
- Reconèixer i resoldre problemes.
- Ser capaç d'aprendre de manera autònoma i tenir un esperit emprenedor.
- Treballar en àmbits multidisciplinaris i interdisciplinaris.
- Utilitzar els principis i els valors constitucionals com a eina de treball en la interpretació de l'ordenament jurídic.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar una visió interdisciplinària i integrada dels problemes jurídics en l'entorn internacional.
- Buscar, interpretar i aplicar les normes jurídiques pròpies del dret internacional públic, del dret internacional privat i del dret de la Unió Europea.
- Construir un raonament o discurs jurídic en l'àmbit del dret internacional públic, del dret internacional privat i del dret de la Unió Europea.
- Demostrar un raonament reflexiu i crític: anàlisi, síntesi, conclusions.
- Gestionar recursos bibliogràfics i documentals: bases de dades, navegació, etc.
- Identificar i conèixer els continguts bàsics de cada una de les especialitats indicades.
- Identificar i valorar els canvis i l'evolució de la jurisprudència en un context de pluralitat d'ordenaments.
- Integrar la importància del dret com a sistema regulador de les relacions socials, i contextualització del fenomen jurídic a l'entorn internacional.
- Memoritzar i utilitzar la terminologia pròpia del dret internacional públic, del dret internacional privat i del dret de la Unió Europea.
- Presentar informació de manera adequada en funció del tipus de públic.
- Reconèixer i resoldre problemes.
- Ser capaç d'aprendre de manera autònoma i tenir un esperit emprenedor.
- Treballar en àmbits multidisciplinaris i interdisciplinaris.
- Utilitzar els valors constitucionals com a criteri d'interpretació i resolució de conflictes, especialment en cas que es produeixi una contradicció entre els principis fonamentals dels diferents sistemes jurídics.
- Valorar els canvis i les reformes legislatives en un context de pluralitat d'ordenaments.
- Valorar els conflictes d'interessos subjacents en les qüestions legals que es plantegen en un entorn internacional.
Continguts
PROGRAMA DE DRET INTERNACIONAL PRIVAT (DIPr)
Tema 1
Objecte, concepte i contingut del DIPr. Pressupòsits: pluralitat d’ordenaments jurídics i tràfic privat internacional. Objecte del DIPr.- Precisió del concepte de DIPr.- Delimitació del seu contingut: concepcions en presència i matèries incloses. – La dimensió interna del sistema de DIPr: els Estats plurilegislatius. L’Estat espanyol com a Estat plurilegislatiu.
Tema 2
Fonts del DIPr. La Constitució i els convenis internacionals en matèria de drets humans com a principis del sistema. Les fonts internes.- Fonts internacionals: els diferents tipus de convenis internacionals. La tasca de la Conferència de La Haia de Dret Internacional Privat.- El dret de la Unió europea. - La lex mercatoria.
Tema 3
La competència judicial internacional (I). Les fonts de regulació de la competència judicial internacional: el dret autònom, els convenis internacionals i el dret de la Unió Europea.- El Reglament 1215/2012: àmbit d’aplicació temporal i material. El paper del domicili del demandat. Les competències exclusives. L’autonomia de la voluntat expressa. La submissió tàcita. Les competències especials. Els fòrums de protecció. Les mesures provisionals i cautelars. Litispendència i connexitat. La verificació d’ofici de la competència judicial internacional. Impugnació de la competència judicial internacional. – Els Reglaments 2201/2003 i 2019/1111:regles de competència en matèria de nul·litat, separació i divorci. Regles de competència en matèria de litigis relatius a la responsabilitat sobre els menors. Problemes d’aplicació.
Tema 4
La competència judicial internacional (II). El sistema autònom espanyol: la Llei Orgànica del Poder Judicial, modificada segons la LO 7/2015, de 21 de juliol.- Les immunitats estatals de jurisdicció i d’execució: La Llei Orgànica 16/2015.- La regulació de la competència judicial internacional: estructura de les regles de competència en els ordres civil i social. La derogatio fori.- La verificació d’ofici de la competència judicial internacional. La impugnació de la competència judicial internacional: la declinatòria. Litispendència internacional i connexitat internacional a la Llei 29/2015, de 30 de juliol, de cooperació jurídica internacional en matèria civil.
Tema 5
Les técniques de reglamentació del sector del dret aplicable. - Les tècniques de reglamentació: concepte, funcions i tipus. - La tècnica directa: les normes materials especials. - les lleis de policia o normes materials imperatives. - La tècnica indirecta: la norma de conflicte: concepte, aplicabilitat, tipus i funció. Els elements de la norma de conflicte: supòsit de fet, punt de connexió i conseqüència jurídica. La flexibilització conflictual: flexibilització de la norma de conflicte i flexibilització dels punts de connexió. - Complementarietat i diferències entre la tècnica directa i la tècnica indirecta.
Tema 6
Problemes d'aplicació de les normes de conflicte. La qualificació i el conflicte de qualificacions.- El reenviament.- La qüestió prèvia.- La remissió per la norma de conflicte a un sistema plurilegislatiu: solució autònoma, solucions dels convenis internacionals i solucions dels reglaments de la UE.- Problemes temporals: conflicte mòbil, conflicte internacional transitori i successió en el temps de les normes de conflicte. - Excepcions a l'aplicació del dret estranger: l'excepció d'ordre públic. L'excepció de frau a la llei.
Tema 7
Les normes de conflicte de lleis en matèria d'obligacions contractuals i extracontractuals. Les normes de conflicte de lleis en matèria de contractes: el Reglament 593/2008, de 17 de juny de 2008, sobre llei aplicable a les obligacions contractuals. El seu àmbit d'aplicació. L'autonomia de la voluntat de les parts.- Llei aplicable en defecte d'elecció per les parts.- Capacitat per a contractar i forma del contracte.- Contractes en particular: especial consideració del contracte de consum i del contracte de treball.- Tractament de les normes imperatives i de les lleis de policia.- Les normes de conflicte de lleis en matèria d'obligacions extracontractuals: el Reglament 864/2007, d'11 de juliol de 2007.- El Dret autònom.- Els convenis internacionals: especial consideració dels Convenis de La Haia de 14 de maig de 1971 (accidents de circulació) i de 2 d'octubre de 1973 (responsabilitat per productes).
Tema 8
Aplicació del dret estranger.- Imperativitat de la norma deconflicte i tractament processal del dret estranger.-Al·legació del dret estranger.- La prova del dret estranger.- Participació del jutge en l'aplicació i prova del dret estranger.- Convenis per facilitar la informació del dret estranger.- L'aplicació del dret estranger per autoritats no judicials.
Tema 9
Reconeixement i execució de sentències i altres resolucions judicials estrangeres. – Introducció i conceptes generals. - Sistemes per a l’articulació del reconeixement: A) Necessitat d’exequàtur per a tots els efectes del reconeixement: el sistema de l'antiga Llei d'Enjudiciament Civil de 1881. B) Reconeixement “automàtic” o de ple dret i necessitat d’exequàtur per al reconeixement de la força executiva. C) Reconeixement “automàtic” de tots els efectes, incloent l’efecte executiu. - La regulació general i subsidiària en dret intern: el títol V de la Llei 29/2015. - Reconeixement i execució al Reglament 1215/2012.– Altres exemples de supressió dels procediments d’exequàtur a la UE: el títol executiu europeu per a crèdits no impugnats (Reglament 805/2004). El procés monitori europeu (Reglament 1896/2006). El procés europeu d’escassa quantia (Reglament 861/2007). - Les fronteres entre el sector del dret aplicable i el del reconeixement: el “mètode del reconeixement”.
Tema 10
Eficàcia dels documents públics estrangers. -Introducció. -La forma dels actes jurídics: llei aplicable a la validesa formal. -Documents públics estrangers davant autoritat espanyola: eficàcia probatòria del document públicestranger en un procediment judicial a Espanya. L’accés dels documents públics estrangers als registres públics espanyols. - Autenticitat formal o extrínseca dels documents públics estrangers: la legalització diplomàtica o consular. Convenis multilaterals que eximeixen de procediment de legalització. Conveni de La Haia de 1961 sobre la postil·la. Instruments d’origen internacional d’assistència judicial internacional i/o de reconeixement i d’execució de resolucions que exempten de legalització. El Reglament (UE) 2016/1191. Ordre d’aplicació de les regulacions sobre l’autentificació de documents públics. Les exigències en matèria de traducció.
Tema 11
Llei aplicable al procés i cooperació judicial internacional en matèria civil. – La llei rectora del procés: el principi lex fori regit processum i les seves excepcions. -La notificació internacional: els diferents sistemes de notificació. Els Convenis de La Haia de 1954 i de 1965. El Reglament 2020/1784, de 25 de novembre de 2020.- La cooperació en la pràctica de proves: els Convenis de La Haia de 1954 i 1970. El Reglament 2020/1783, de 25 de novembre de 2020. - El dret autònom espanyol relatiu a la cooperació judicial internacional en matèria civil: la Llei 29/2015. Eines de cooperació i d'informació: la Xarxa Judicial Europea en Matrèria Civil i Mercantil.
Metodologia
METODOLOGIA DOCENT
El procés d'aprenentatge dels/les alumnes s'organitza a partir de tres tipus d'activitas formatives:
1. ACTIVITATS DIRIGIDES
Aquestes activitats són les que es desenvolupen a l'aula, durant l'horari previst per a l'assignatura, i amb participació principal del professor o professora. Inclouen exposicions per part del professor o professora, formulació de preguntes per part dels i les estudiants, formulació de preguntes per part del professor o professora i altres activitas orientades a que els i les alumnes assoleixin els coneixements bàsics de la matèria i les competències necessàries.
A partir del curs 2023/2024, les classes de dret internacional privat es divideixen en classes de teoria, d'una banda, i en seminaris, de l'altra. Les classes de teoria es basen en l'exposició per part del professor o professora dels aspectes fonamentals que configuren el temari del curs. Els seminaris es destinaran principalment a la realització i resolució de casos pràctics i a altres activitats que permetin aprofundir en aspectes concrets del temari, com per exemple la preparació de presentacions i la realització de diversos exercicis, individualment o en grup. També podran destinar-se a conferències d'interès per a la matèria del curs. La participació al seminaris requereix una actitud activa per part de l'alumnat: primer, preparant la sessió, a través de les lectures prèvies i la cerca dels documents que puguin ser necessaris i, segon, participant activament duarant les sessions, ja sigui oralment o per escrit, segons les modalitats queindiqui el professorat. S'encoratja a l'alumnat a plantejar preguntes per a resoldre els dubtes que pugui tenir, tant a les classes teòriques com als seminaris.
Els materials de treball bàsics seran els texts legals que es tractin durant el curs i la bibliografia (vegeu apartat corresponent). Es podran facilitar altres materials mitjançant el campus virtual. Durant el desenvolupament de les classes s'analitzarà la normativa pertinent, i per això és impresicindible que l'alumnat pugui accedir durant les classes (teòriques i seminaris) al texts legals que es tractaran durant el curs.
2. ACTIVITATS SUPERVISADES
Tutories individuals i en grup quan calgui.
3. ACTIVITAS AUTÒNOMES
Les activitats autònomes són totes aquelles en les quals els i les estudiants organitzen el seu temps i esforç de manera autònoma, individualment o en grup. Aquesta activitat es concreta en la lectura i estudi dels texts legals, manuals, jurisprudència i altres materials, i en la cerca dels materials necessaris per a la preparació de les classes i de les proves.
La lectura i estudi del manual Lliçons de dret internacional privat (Barcelona, ed. Atelier), la publicació del qual es preveu que es produeixi durant el mes de setembre de 2023, pot ser particularment útil, especialment per a la preparació de la part treòrica de la matèria.
Pel que fa a l'aprenentatge de les tècniques per a resoldre casos pràctics, el millor aprenentatge es pot adquirir amb lapreparació prèvia a les sessions dels casos quees palntegin durant el curs i l'assistència i participació regular als seminaris. De tota manera, i particularment pel que fa als o les estudiants que no puguin assitir i preparar habitualment les pràctiques del curs, es recomana el següent llibre de pràctiques de caràcter autodidacta (amb solucions): Arenas García, Rafael, Casos básicos de Derecho internacional privado con sus soluciones (Barcelona, Atelier, 2023).
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 39 | 1,56 | 6, 7, 8, 14, 15, 16 |
| Seminars | 19,5 | 0,78 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Avaluació | 5 | 0,2 | 2, 3, 4, 5, 6, 11, 14, 16 |
| Estudi | 100 | 4 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 14, 15, 16 |
| Preparació de pràctiques i seminaris | 56,5 | 2,26 | 6, 7, 8, 9, 12, 14, 16 |
Avaluació
AVALUACIÓ ORDINÀRIA
L’avaluació de l’assignatura es realitzarà de la manera següent:
a) El 50 % de la qualificació (fins a un màxim de 5 punts) correspondrà a la valoració de l’examen final, que constarà de dues preguntes teòriques (fins a 2,5 punts cadascuna). Per a la realització d'aquest examen no es podrà fer servir cap material de suport, amb l'única excepció d'una còpia en paper del programa de l'assignatura, sempre que no contingui anotacions.
b) Un 25% de la qualificació (fins a 2,5 punts) correspondrà a una prova pràctica de final de curs que es realitzarà a classe en una data que es fixarà al començament del curs i es publicarà al campus virtual.
c) Un 25% de la nota (fins a 2,5 punts) correspondrà a dues pràctiques que es realitzaran per escrit a classe en dates de les que s'informarà al campus virtual a principi de curs. Cadascuna d'aquestes dues pràctiques suposarà un 12,5% de la nota final (fins a 1,25 punts).
d) La nota final serà la que correspongui a la ponderació de l'examen final teòric [apartat "a)"], la prova pràctica [apartat "b)"] i les dues pràctiques que es realitzaran a classe [apartat "c)"]. La no realització de les pràctiques que es preveuen a l'apartat "c)" no impedeix la superació de l'assignatura si la qualificació final que s'obté a les proves previstes als apartats "a)" i "b) arriba o supera els 5 puntsd'acord amb les ponderacions que s'han explicat. En tot cas, per aprovar l’assignatura caldrà obtenir una puntuació mínima de 2.5 punts sobre 10 en cadascuna de les preguntes de l'examen teòric final i en la prova pràctica esmentada a l'anterior apartat b). No es requereix cap nota mínima de les dues pràctiques esmentades a l'anterior apartat c).
PROCEDIMENT DE REVISIÓ DE LES QUALIFICACIONS
La publicació de les qualificacions finals inclourà informació sobre la data de revisió d'examen. Aquesta revisió inclourà totes les proves avaluables que s'haguessin fet durant el curs.
Durant el curs els i les alumnes podran demanar una entrevista amb el professor o professora per tal de ser informats de les raons de la qualificació i de la valoració dels exercicis feta pel professor o professora. En cap cas aquestes entrevistes impediran que posteriorment es pugui demanar la revisió d'examen que es preveu al paràgraf anterior.
REAVALUACIÓ
Els o les alumnes que no hagin superat l'assignatura a la avaluació ordinària podran accedir a la reavaluació. Els o les alumnes que hagin superat l'assignatura a la fase d'avaluació ordinària no podran presentar-se a la reavaluació per intentar millorar la nota.
Per poder presentar-se a la reavaluació, caldrà que els i les estudiants hagin participat en activitats que suposin al menys un 66% de l'avaluació. És a dir, que podran participar a la reavaluació aquells i aquelles estudiants que hagin realitzat el cas pràctic de final de curs i l'examen final teòric o, alternativament, les dues proves pràctiques puntuades anteriors a la pràctica de final de curs i l'examen final teòric. La reavaluació inclourà una prova teòrica, amb les mateixes característiques que la prova teòrica de l'avaluació ordinària (apartat "a)" anterior) i una prova pràctica (apartat "b)" anterior). Les qualificacions obtingudes en aquesta prova teòrica i en aquesta prova pràctica de reavaluació comptaran un 75% de la nota final. El 25% restant serà el corresponent a les dues pràctiques realitzades durant el curs, a les que es fa referència a l'apartat c) de l'avaluació ordinària, i que no seran objecte de reavaluació.
Els i les estudiants podran presentar-se a la reavaluació de l'examen teòric i del cas pràctic, o bé optar per presentar-se únicament a la reavaluació d'un dels dos elements anteriors. En aquest darrer cas, per a la qualificació final es conservarà la nota de la part que no hagi estat objecte de reavaluació obtinguda durant la fase d'avaluació ordinària.
A la reavaluació també s'aplicarà el criteri que es menciona a l'apartat "d)" anterior, referent a l'avaluació ordinària. Si a qualsevol de les preguntes de la prova teòrica o a la prova pràctica de final de curs no s'assoleix una qualificació mínima de 2,5 sobre 10, l'assignatura no es podrà superar.
AVALUACIÓ ÚNICA
El 30 de maig de 2022 la Comissió d'Afers Acadèmics de la UAB va aprovar la possibilitat d'avaluació única, mitjançant una modificació de l'art. 265 de la Normativa Acadèmcia de la UAB. L'avaluacxó única es considera una excepció al règim ordinari d'avaluació continuada, i per tant només es concedirà a aquelles persones que ho sol·licitin expressament. Aquesta possibilitat es posa en pràctica per primera vegada durant el curs 2023/2024, en les condicions, de fons i deprocediment, que determini cada Facultat. Per tant, els i les estudiants interessts en l'avaluació única de l'assignartura de dret internacional privat podran solicitar-ho en les condicions establertes per la normativa específica de la Facultat de Dret.
L'avaluació única constarà de tres proves:
1) Examen teòric, que constarà de dues preguntes (50 % de la nota).
2) Cas pràctic (40 % de la nota).
3) Pregunta, exercici pràctic o comentari de text addicional (10 % de la nota).
Per superar l'assignatura s'haurà d'obtenir una nota mitjana de com a mínim 5 sobre 10, i a més una puntuació mínima de 2.5 punts sobre 10 a cadascuna de les preguntes de la prova 1) i al cas pràctic de la prova 2).
REAVALUACIÓ DE L'AVALUACIÓ ÚNICA
L'alumnat que opti per l'avaluació única també tindrà la possibilitat de reavaluació, en cas de no superar l'avaluació a la convocatòria ordinària. La prova de reavaluació consistirà, igualment, en un examen teòric de dues preguntes (50 % de la nota), un cas pràctic (40 % de la nota) i una pregunta, exercici pràctic o comnetari de text addicional (10 % de la nota). Per aprovar l'assignatura també es requerirà obtenir una nota mitjana de com a mínim 5 sobre 10, i a més una puntuació mínima de 2.5 punts sobre 10 a cadascuna de les preguntes del'examen teòric i al cas pràctic.
Els i les estudiants podran presentar-se a la reavaluació de l'examen teòric, del cas pràctic i de la pregunta o exercici addicional o bé optar per presentar-se únicament a la reavaluació d'algun o alguns dels elements anteriors. En aquest darrer cas, per a la qualificació final es conservarà la nota de la part que no hagi estat objecte de reavaluació obtinguda durant la fase d'avaluació ordinària.
CONDUCTES FRAUDULENTES
Qualsevol activitat fraudulenta a les proves d'avaluació (copiar durant els exàmens, plagi...) serà comunicada a les autoritats acadèmiques, que podran adoptar mesures disciplinàries. Qualsevol conducta fraudulenta a una activitat avaluable implicarà que aquesta activitat sigui puntuada amb un 0.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Primera prova pràctica | 12,5% (1,25 punts sobre 10) | 1,5 | 0,06 | 2, 4, 6, 10, 11, 13, 14, 16 |
| Prova final teòrica | 50% (5 punts sobre 10) | 1 | 0,04 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
| Prova pràctica final | 25% (2,5 punts sobre 10) | 1 | 0,04 | 2, 3, 4, 6, 7, 9, 11, 12, 13, 14, 16 |
| Segona prova pràctica | 12,5% (1,25 punts sobre 10) | 1,5 | 0,06 | 2, 4, 6, 10, 11, 13, 14, 16 |
Bibliografia
Nota prèvia: seguint els criteris indicats per la biblioteca de ciències socials, es distingeix entre la bibliografia "obligatòria" i la "recomanada". Al mateix temps, i tenint en compte sobre tot que el grup 2 s'impartirà en anglès, incloem algunes referències bibliogràfiques en aquesta llengua.
1. Bibliografia obligatòria:
1.1. Encara que en sentit propi no es tracti de "bibliografia", per a seguir correctament el curs és imprescindible disposar d'una recull de les normes de dret internacional privat que es tractaran durant el curs.
Entre d'altres, poden trobar-se les següents recopilacions, que normalment s'editen cada any:
- Legislación básica de Derecho internacional privado, Madrid, Tecnos (darrera edició).
- Legislación de Derecho internacional privado, Granada, Comares (darrera edició).
- Derecho internacional privado, Navarra, Thomson Reuyers / Aranzadi (darrera edició).
- Recopilació "Kodex", accessible al repositori institucional de la Universitat de Murcia: digitum.um.es/digitum/handle/10201/109821
1.2. Manuals: Font Segura, Albert, i altres, Lliçons de dret internacional privat, Barcelona, Atelier, 2023, 1ª edició. Es fa constar que només tindrien l'esmentat caràcter obligatori les lliçons del manual que versen sobre temes inclosos al programa de la UAB, és a dir, les lliçons 1 a 10 i 18 a 19.
2. Bibliografia recomanada:
2.1. Manuals i tractats en castellà:
- Garcimartín Alférez, Francisco José, Derecho internacional privado, Cizur Menor, Civitas / Thomson Reuters (darrera edició), diponible en versió electrònica.
- Fernández Rozas, José Carlos / Sánchez Lorenzo, Sixto Alfonso, Derecho internacional privado, Navarra. Thomson/Reuters, darrera edició; disponible en versió electrònica.
- Espluges Mota, Carlos Aurelio / Iglesias Buhigues, José Luis / Palao Moreno, Guillermo, Derecho internacional privado, València, Tirant lo Blanch, darrera edició; disponible en versió ellectrònica.
- Calvo Caravaca, Alfonso Luis / Carrascosa González, Javier, Tratado de Derecho internacional privado (3 volums), València, Tirant lo Blanch, 2020, disponible en versió electrònica.
2.2. Manuals i altra bibliografia en anglès:
- Van Calster, Geert, European Private International Law. Commercial litigation in the EU, Hart, 2021; disponible en versió electrònica.
- Bogdan, Michael / Pertegás Sender, Marta, Concise Introduction To EU Private International Law, Europa Law Publishing, 2019.
- Hay, Peter, Advanced introduction to private international law and procedure, Elgar, 2018.
- Wilke, Felix M., A conceptual analysis of European Private International Law, 2019.
- Cuniberti, Gilles, Conflict of Laws: A Comparative Approach. Text and Cases, Elgar, 2022.
- Requejo Isidro, Marta (ed.), Brussels I Bis, A Commentary on Regulation (EU) No 1215/2012, Elgar Commentaries in Private International Law series, 2022.
- Guinchard, Emmanuel, Rome I and Rome II in Practice, Intersentia, 2020.
- Hill, Jonathan / Shúilleabháin, Máire Ní, Clarkson & Hill’s conflict of laws, Oxford University Press, 2016.
- Torremans, Paul et al. (eds) Cheshire, North & Fawcett: private international law, Oxford University Press, 2017.
- Beaumont, Paul / Holliday, Jane (eds.), A Guide to Global Private International Law, Bloomsbury, 2022.
Nota: pel que fa al grup2, que s'imparteix en anglès, el manual Lliçons de dret internacional privat (Barcelona, Atelier, 2023) no tindrà caràcter "obligatori", en el sentit abans explicat, atenent al fet que un nombre molt important d'estudiants d'aquest grup procedeix de programes d'intercanvi acadèmic i no sol estar familiaritzat amb la llengua catalana.
2.3. Recopilació de casos pràctics (amb solucions):
- Arenas García, Rafael, Casos básicos de Derecho internacional privado con sus soluciones, Barcelona, Atelier, 2023, 2ª ed.
A banda dels texts anteiors, podran posar-se a disposició de l'alumnat materials diversos al campus virtual.
Programari
L'assignatura no exigeix un programari o software específic.