Dret Romà
Codi: 102231 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500786 Dret | FB | 1 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Nuria Coch Roura
- Correu electrònic:
- nuria.coch@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Nuria Coch Roura
- Jakob Fortunat Stagl
Equip docent extern a la UAB
- Es determinaran en breu
Prerequisits
Professorat de l'assignatura
TEORIA
Grup 1: Prof. Nuria Coch
Grup 2: Prof. Jakob F. Stagl
Grup 51: Prof. Nuria Coch
Grup 3: Prof. Jakob F. Stagl
Grup 70: Prof. Jakob F. Stagl
SEMINARIS
Sem. 11: Prof. Nuria Coch
Sem. 12: Es determinaran
Sem. 13: Es determinaran
Sem. 21: Prof. Jakob F. Stagl
Sem. 22: Prof. Nuria Coch
Sem. 23: Es determinaran
Sem. 31: Prof. Jakob F. Stagl
Sem. 32: Es determinaran
Sem. 33: Es determinaran
Sem. 511: Prof. Núria Coch
Sem. 512: Es determinaran
Sem. 513: Es determinaran
Sem. 701: Prof. Jakob F. Stagl
Sem. 702: Prof. Nuria Coch
Sem. 703: Es determinaran
Objectius
Als efectes d'un adequat seguiment de Dret Romà, és de gran interès un bon coneixement i comprensió, per part de l'alumnat, de les institucions bàsiques objecte del Programa.
Alhora, la comprensió de la disciplina comporta l'aprofundiment adequat de les matèries previstes i es d'un gran profit el poder llegir textos complexes i comprendre’ls.
Dret Romà és una assignatura que s'imparteix al primer quadrimestre del primer any de carrera. Es tracta d'una assignatura dirigida a que els i les alumnes adquireixin nocions bàsiques d'una matèria -el Dret Privat i la Historia e Institucions del Dret Europeu- essencial dins el Grau.
Així, el Dret Romà té la utilitat acadèmica d'obrir de forma crítica els grans temes que després seran desenvolupats en les diverses assignatures amb continguts institucionals i de pensament que configuren el nostre sistema jurídic en l'àmbit occidental.
En aquest sentit, el Dret Romà és la base a partir de la qual es desenvoluparà, el coneixement de les institucions jurídiques, el vocabulari jurídic, la comprensió d'un sistema jurídic complet en totes les seves manifestacions, així com el desenvolupament de la capacitat analítica i la critica jurídica ens els mesos inicials de la graduació.
Des de la perspectiva formativa, el Dret Romà pretén dels estudiants l'assoliment de diversos objectius entre els quals destaquen particularment:
-Estudi del pensament jurídic, des dels seus orígens a Roma fins a la seva projecció en les Codificacions Europees i Llatinoamericanes. Coneixement de les Institucions de Dret Privat que configuren la Cultura Jurídica Europea.
-L'exercici del pensament crític i la reflexió sobre l'íntima connexió entre enunciació dels drets i protecció processal dels mateixos.
-Buscar les fonts i argumentar quina pot ser, en cada cas, la solució més ajustada a Dret (és a dir, el ius, com a posició processalment defensable).
Competències
- Contextualitzar les diferents formes de creació del dret en la seva evolució històrica i en la seva realitat actual.
- Demostrar un raonament reflexiu i crític: anàlisi, síntesi, conclusions.
- Identificar, conèixer i aplicar els principis bàsics i generals de l'ordenament jurídic.
- Integrar la importància del dret com a sistema regulador de les relacions socials.
- Memoritzar i utilitzar la terminologia jurídica.
- Reconèixer i resoldre problemes.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar els recursos de defensa processal dels drets.
- Demostrar un raonament reflexiu i crític: anàlisi, síntesi, conclusions.
- Descriure els conceptes jurídics fonamentals, en el dret romà i en el dret privat actual.
- Distingir els fonaments de les institucions de dret privat romà.
- Distingir la funció i la independència de les sentències judicials, davant el control potestatiu exercit pels recursos del pretor anunciats en l'Edicte.
- Identificar i diferenciar les fonts del dret.
- Reconèixer i resoldre problemes.
- Reflexionar críticament sobre un dret de juristes versus un dret basat en la força de la llei.
- Ressenyar l'impacte del dret justinianeu i la influència del Corpus Iuris Civilis en la tradició jurídica occidental.
- Subratllar aquesta mateixa evolució en la tradició jurídica occidental.
- Utilitzar la terminologia jurídica bàsica en matèria processal, dret de persones i família, dret de successions, propietat i drets reals, dret d'obligacions i contractes.
- Valorar el rol dinamitzador i creatiu de la jurisprudència romana.
- Valorar l'evolució del dret a Roma en relació amb l'evolució social i econòmica de la societat que el genera.
- Valorar-ne la influència en la tradició jurídica europea.
Continguts
Contingut
El programa de l'assignatura s'ha adequat a la implantació del nou model docent aprovat per la Junta de Facultat de 27 de juny del 2019. Se centra en l'estudi bàsic de les institucions del Dret Privat Romà, atès que formen la base més sòlida per a introduir l’alumnat en el coneixement de les múltiples disciplines que suposen el tronc dels estudis de Dret (civil, mercantil, processal...) més abocats a l’exercici de les professions jurídiques més tradicionals.
L'estructura del programa s'ha confeccionat d’acord amb la sistemàtica tradicional del dret privat a Espanya i a Catalunya i es divideix en dos grans apartats:
I- Història i fonts del dret romà, com a marc previ i necessari per valorar les institucions.
II- Institucions de dret privat romà.
A cadascuna de les Institucions, per raó de coherència científica, s'expliquen les formes de defensa processal. El dret romà parteix de la perspectiva dels recursos processals que defensen els interessos en conflicte i de la tasca d'interpretació i de creació del dret pels juristes de manera independent. No és un dret legislat, sinó un dret fet pels jutges, pels recursos del pretor i per l'elaboració jurisprudencial.
Programa:
- Transcendència per a la cultura jurídica europea. Etapes històriques.
- Subjectes de dret.
- Procés civil romà.
- Drets reals. La propietat.
- Els contractes com a font d'obligacions.
- La família.
– Dret de successions. Estudi comparat d'institucions hereditàries a l'ordenament vigent
Metodologia
Es parteix de la base que el procés d'aprenentatge de l'alumnat és el seu propi treball: l'alumnat aprèn treballant, sent la missió del professorat ajudar-lo en aquesta tasca, subministrant-li suport, guia i informació sobre les fonts a què pot acudir per aconseguir-ho .
En aquest context, el procés d'aprenentatge es concreta en les activitats següents:
I. Classes teòriques (activitat dirigida): exposició magistral del tema, combinada amb preguntes de discussió formulades pel professorat i pel propi alumnat.
II. Seminaris (activitat dirigida): l’assistència als seminaris, excepte supòsits de causa justificada, es obligatòria. L'alumnat ha de tenir un rol actiu durant el desenvolupament de les diverses activitats.
III. Tutories (activitat supervisada): l'alumnat pot demanar tutories individuals i grupals per a qualsevol dels aspectes que configuren el seu aprenentatge.
IV. Estudi per a l'examen final, que podrà ser en la seva totalitat o en part tipus test, que assolirà el contingut del programa mitjançant preguntes concretes que permetin conèixer el grau de reflexió i de coneixement de l'alumnat.
Es valora l'assistència a les classes, la participació a les pràctiques del curs i l'assistència a seminaris i conferències.
El desenvolupament de la docència de l'assignatura i de la formació dels i les estudiants es fonamenta en les activitats següents:
1. Activitats dirigides:
1.1 Classes teòriques/magistrals: estan concebudes com a mètode de transmissió de coneixements del professorat a l'alumnat.
1.2. Seminaris i proves: on els i les estudiants analitzen i resolen supòsits prèviament elaborats. La base de seminaris i proves és la comprensió i aplicació crítica de les solucions de la jurisprudència romana relacionades amb el contingut essencial explicat a les classes teòriques.
El professorat publicarà al Campus Virtual un calendari d'activitats previstes pel curs.
1.3. Activitats supervisades a l'aula: es tracta d'activitats que els i les estudiants desenvolupen a l'aula, amb la supervisió i el suport del professorat. Es tracta de l'elaboració d'algun supòsit pràctic, de comentari dels casos treballats a casa; d'intervencions orals amb qüestions proposades pels i les estudiants o pel professorat. També gaudeix d'aquesta consideració el fer ús de les tutories ja sigui de forma individual o bé grupal
El professorat determinarà en cada cas quines activitats seran proposades cada curs.
2. Activitats autònomes:
2.1. Elaboració de documents d'activitats pràctiques: que son lliurades amb antelació i analitzades a l'aula (vegeu activitats dirigides 1.2). Es tracta de casos pràctics proposats amb prou antelació pel professorat.
El professorat determinarà en cada cas quines activitats seran proposades cada curs.
2.2. Cerca de bibliografia i jurisprudència instrumental per a la resolució dels casos pràctics. En alguns casos els i les estudiants hauran de fer la cerca autònoma de la documentació.
El sistema d'avaluació continuada combina les classes magistrals, la participació en els seminaris (per arrodonir la nota), les dues proves pràctiques avaluables i la resolució d'un examen final (que pot ser tot o en part tipus test).
El sistema d'avaluació única inclou el mateix número de proves avaluables , en principi, tres proves: dues de caire mes pràctic i un examen amb estructura similar al del alumnat que segueix l'avaluació continuada.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Avaluació | 5 | 0,2 | |
| Classes teóricas | 19,5 | 0,78 | 3, 4, 8, 9, 11, 13, 14 |
| Seminaris | 19,5 | 0,78 | 1, 2, 5, 7, 11 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Cerca de bibliografia i documentació | 9 | 0,36 | 6, 11 |
| Estudi | 66 | 2,64 | 3, 4, 8, 9, 11, 12, 13, 14 |
| Lectura de Textos | 31 | 1,24 | 4, 9, 14 |
Avaluació
Avaluació del curs
Hi ha dos models d’avaluació: avaluació continuada i avaluació única.
En l'avaluació continuada es requereix obligatòriament la assistència a les activitats dirigides (classes i seminaris).
En l’avaluació única no es necessària l’assistència a classes i seminaris, només a les proves avaluables.
1.- Avaluació contínua:
El alumnat haurà d’assistir a les activitats dirigides (classes magistrals i als seminaris). Els seminaris permeten la participació i control d’assoliment de coneixements dels alumnes pel seu format mes reduït. Mitjançant les pràctiques desenvolupades en els seminaris es pot anar verificant l’evolució de l’alumnat, la seva progressió amb la matèria.
El alumnat podrà beneficiar-se de les activitats supervisades (tutories) tant de forma individual com grupal.
La nota final de l'assignatura si es segueix aquest sistema s'obté de la qualificació dels 2 treballs avaluables que l'estudiant ha de fer al llarg del curs així com de la nota de l'examen final.
1.1- Les pràctiques (50% de la nota final)
Les pràctiques avaluables són dues. Cadascuna compta un 25% de la nota final del curs i tenen lloc en dates de què s'ha avisat prèviament; el seu objecte és un text o cas pràctic que s'ha lliurat amb antelació perquè cada alumne pugui preparar-lo a casa en profunditat. La prova consisteix en unes preguntes sobre el cas, que es plantegen i resolen a classe de manera individual.
La pràctica que no s'hagi realitzat té 0 punts.
Si ha estat per un motiu justificat (al·legat i acreditat immediatament abans o després, de forma fefaent), aquesta pràctica es pot recuperar de la manera i el dia que acordi el/la Professor/a.
1.2 - Examen final (50% de la nota final)
Consistirà en un examen únic de tot el programa de l'assignatura que tindrà un valor del 50% de la qualificació final del curs. L'examen, que pot ser en tot o en part, tipus test, cerca comprovar, no només si l'alumne ha memoritzat la matèria, sinó sobretot si l'ha entès.
Al campus virtual es publicaran els detalls del test d'opcions múltiples, com ara el nombre de preguntes o la penalització de les respostes incorrectes.
1.3 Re-avaluació del curs.
L’alumnat que tingui el curs suspès, és a dir, que la mitjana entre les dues pràctiques avaluables i el test de la prova final sigui un suspens, poden presentar-se a un examen de re-avaluació sempre que s’hagin presentat a les dues pràctiques avaluables (encara que no estiguin aprovades)
El tipus d'examen i les condicions es publica oportunament al campus virtual. La nota final d'aquesta prova es la qualificació final del curs.
2. Avaluació única.
En l’avaluació única l’alumnat no ha d’acudir a les activitats dirigides (classes de teoria i seminaris)
L’avaluació única s’ha de sol·licitar en els terminis i forma establerts per la Facultat, i suposa la renúncia a l’avaluació continuada.
Comporta que l’avaluació es concentra en una única data, malgrat s’hagin de realitzar proves de diverses tipologies i en el mateix nombre d’evidències que a l’avaluació continua.
Concretament es realitzaran tres proves, dos de caràcter pràctic (preguntes sobre casos pràctics, o bé comentaris de text) i un examen de les mateixes característiques que l’avaluació continuada.
Cadascuna de les dues proves de caire pràctic tindran un valor del 25% i l’examen teòric d’un 50%
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació (re-avaluació) que a l’avaluació continua.
L’alumnat que sol·liciti l’avaluació única pot fer ús de les activitats supervisades (tutories) amb el professorat de forma individual o grupal.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen final de continguts | 50% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14 |
| Pràctiques i activitats d'avaluació continuada proposats | 50% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA OBLIGATORIA
- Fernández de Buján, Antonio. Derecho Romano. Madrid, Aranzadi. 4ª ed. 2020 disponible on line a través de la Biblioteca de Ciències Socials.
- Miquel, Joan. Derecho Romano. Madrid, Marcial Pons, 2016.
BIBLIOGRAFIA RECOMENADA
FERNÁNDEZ DE BUJÁN Y FERNÁNDEZ, A., Alburquerque, J. M. (dirs). Manual de casos prácticos de derecho romano. Madrid: Dykinson, 2018. ISBN 9788491487906.
FERNÁNDEZ DE BUJÁN, A Derecho Privado Romano 11ª edición. Iustel.2022.
TALAMANCA, M Istituzioni di Diritto Romano Giuffrè ed. Milano 1990.
ZIMMERMANN, R The law of Obligations. Cape Town. 1990
Recursos on line:
Fonts de Dret romà. http://guiesbibtic.upf.edu/dret/roma
Pàgina de la biblioteca de la Facultat de Dret de la UPF, que dona accès a nombroses fonts romanes (el Corpus Iuris Civilis traduït per Garcia del Corral, entre ells)
Programari
L'assignatura no exigeix un programari específic.