Logo UAB
2023/2024

Educació física en l'educació primària

Codi: 102052 Crèdits: 5
Titulació Tipus Curs Semestre
2500798 Educació Primària OB 2 2

Professor/a de contacte

Nom:
Maria Prat Grau
Correu electrònic:
maria.prat@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.

Equip docent

Sergi Escriu Mateu
Sara Martinez Funes
Laura Carbonero Sánchez

Equip docent extern a la UAB

Per determinar

Prerequisits

Necessitat de roba adequada per a les classes pràctiques. Bona actitud i disposició vers la pràctica d'activitats físiques i esportives.


Objectius

 

a)    Conèixer i valorar la importància de l'Educació Física en l'escola i en la societat actual.

b)    Conèixer els fonaments pedagògics bàsics de l'Educació Física escolar.

c)    Conèixer el currículum de l'àrea d'Educació Física en l'etapa d'educació primària (i les seves connexions amb la resta d'àmbits i àrees).

d)    Conèixer i adquirir recursos i procediments bàsics per a l'ensenyament de l'Educació Física en l'escola.

e)    Practicar i vivenciar els diferents continguts de l'assignatura (o continguts propis de l'àrea d'Educació Física a primària).

f)    Progressar en l'adquisició i domini de les competències professionals atribuïdes al Grau d'educació primària des de l'àmbit concret de l'Educació Física.

 

 


Competències

  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Adquirir recursos per a fomentar la participació al llarg de la vida en activitats esportives dins i fora de l'escola.
  • Analitzar i reconèixer les pròpies competències socioemocionals (en termes de fortaleses, potencialitats i debilitats), per desenvolupar aquelles que siguin necessàries en el desenvolupament professional.
  • Comprendre els principis que contribueixen a la formació cultural, personal i social des de l'educació física.
  • Conèixer el currículum escolar de l'educació física.
  • Desenvolupar i avaluar continguts del currículum mitjançant recursos didàctics apropiats i promoure les competències corresponents als estudiants.
  • Fomentar la lectura i el comentari crític de text dels diferents dominis científics i culturals continguts al currículum escolar.
  • Gestionar la informació relativa a l'àmbit professional per a la presa de decisions i l'elaboració d'informes.
  • Reflexionar entorn les pràctiques d'aula per tal d'innovar i millorar la tasca docent. Adquirir hàbits i destreses per a l'aprenentatge autònom i cooperatiu i promoure'l entre els estudiants.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar i comentar textos d'EF referits a l'etapa primària. Saber redactar textos bàsics referits a l'àrea.
  2. Analitzar i comprendre els components del currículum de l'Àrea d'Educació Física i conèixer els criteris per ubicar-los en els 3 cicles en que s'organitza l'etapa.
  3. Assolir recursos propis de l'EF que afavoreixin la inclusió educativa en contextos de diversitat.
  4. Autoavaluar i coavaluar els resultats obtinguts en el desenvolupament de l'assignatura.
  5. Comprendre la importància de l'activitat física i de l'esport com a fenòmens socials en les seves dimensions educativa, econòmica, respecte la salut, etc.
  6. Conèixer l'evolució de les tendències pedagògiques principals. Analitzar des d'una perspectiva crítica els estils i els mètodes d'ensenyança de l'EF.
  7. Dominar competències comunicatives en les diferents activitats d'ensenyament-aprenentatge.
  8. Entendre les diferències personals que es manifesten en la pràctica de les activitats pròpies de l'EF com un aspecte que s'ha de tractar amb criteris educatius.
  9. Identificar el contingut formatiu de les activitats d'EF i saber realitzar-les i explicar-les.
  10. Identificar les diferents possibilitats i modalitats que es poden practicar, tant a l'escola com en àmbits extraescolars.
  11. Iniciar-se en els criteris i instruments d'avaluació de l'EF.
  12. Progressar en el domini dels recursos didàctics pel desenvolupament dels continguts formatius de l'EF a l'etapa d'educació primària, identificant els diferents components educatius implicats en cada activitat.
  13. Proposar projectes i accions viables que potenciïn els beneficis socials, econòmics i mediambientals.
  14. Saber seleccionar informació adient i rellevant en la confecció dels treballs requerits i exposicions a la resta del grup.
  15. Valorar els beneficis que té la pràctica de l'activitat física des del punt de vista psíquic, físic i social.

Continguts

 Bloc 1. Activitat física, esport, Educació Física i societat

  • Aproximació conceptual
  • Importància de l’activitat física i l’esport en la societat
  • Cos i moviment. Importància i funcions.

Bloc 2. Educació Física i sistema educatiu  

  • L’Educació Física en el sistema educatiu actual
  • Importància, contribucions i limitacions de l’àrea en l’educació
  • Transversalitat i interdisciplinarietat (3er curs)
  • El professorat generalista i especialista en els centres educatius

Bloc 3. Educació Física i currículum d'educació primària

  • Característiques i finalitats de l’Educació Física en l’educació primària
  • Competències específiques i sabers de l'àrea
    • Resolució de problemes en situacions motrius
    • Vida activa i saludable
    • Activitats motrius, lúdiques i expressives
    • Interacció amb l’entorn en el temps de lleure (3er curs)
    • Autoregulació emocional i interacció social
  • Orientacions metodològiques i d’avaluació (3er curs)
  • L'Educació Física i les competències clau de l'etapa d'educació primària

 Bloc 4. Introducció a la didàctica i organització de l'Educació Física·       

  • Estructura de la sessió d'Educació Física. Clima de sessió i rol del professorat.
  • EF i l’atenció a la diversitat: inclussió, gènere i ètnica (3er curs)
  • Recursos educatius: materials, instal·lacions i normes de seguretat (3er curs) 
  • Orbanització d'activitats físiques y esportives dins i fora de l'escola. 

Especificitats de l'ensenyament de l'EF en una llengua estrangera. AICLE. Grup 71. 

 

Metodologia

L’assignatura es desenvoluparà combinant diferents activitats d’ensenyament-aprenentatge a partir dels diferents tipus de sessions: pràctiques, teòriques i on-line (si s'escau).

Les sessions pràctiques:

Es desenvoluparan en format  seminari (grup reduït d’alumnat). També hi haurà sortides de caire pràctic amb tot el grup per practicar activitats físiques en en el medi natural. En aquestes sessions, tot i que es realitzaran fonamentalment a partir de les propostes del professorat, hi haurà un component important d’activitat física que realitzarà l’alumnat.

Les sessions teòriques:

Es realitzaran amb tot el grup classe fonamentalment mitjançant exposicions magistrals per part del professorat. Malgrat això, es promourà la participació oberta i activa per part de l’alumnat mitjançant debats, exposicions de treballs realitzats en grups reduïts, preguntes i respostes, comentaris de documents audiovisuals, etc.

Activitats virtuals:

Algunes activitats complementàries podran ser proposades i dutes a terme a través del Campus Virtul o Aula Moodle.

La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

El professorat haurà de destinar aproximadament uns 15 minuts d’alguna classe a permetre que els seus estudiants puguin respondre les enquestes d’avaluació de l’actuació docent i d’avaluació de l’assignatura o mòdul.

També es valorarà la prespectiva de gènere i d'inclusió a la diversitat de manera transversal al llarg de l'assignatura.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Exposició o classe magistral 38 1,52 2, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 14, 15
Tipus: Supervisades      
Treballs en grup 25 1 15
Tipus: Autònomes      
Estudi i treball autònom 62 2,48 1, 2, 3, 6, 8, 10, 15

Avaluació

Aquesta assignatura no preveu el sistema d'avaluació única. 

L’avaluació de l’assignatura es realitzarà al llarg del curs utilitzant diferents instruments per recollir les evidències de millora i assoliment dels aprenentatges de l'alumnat. La graella proporciona la  distribució de les activitats d’avaluació de l’assignatura. 

L’assistència a les classes presencials de l’assignatura és obligatòria. La no assistència a un mínim del 80% de les hores presencials serà motiu per no superar l'assignatura.

Els justificants de faltes d'assistència només serveixen per explicar l'absència, en cap cas són un eximent de la presencialitat. 

Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'alumnat mostri una bona competència comunicativa general, tant oral com escrita, així com un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten en la guia docent. En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics.

La CA és l'instrument d'avaluació continuada i es lliurarà abans del 21 de juny; la resta d'activitats formatives, s'anirant lliurant de manera progressiva. Si alguna de les activitats no s'entrega en els terminis previstos, espodrà recuperar incorporant-la a la CA. La recuperació de l'assignatura es ferà el dia 5 de juliol, sempre i quan l'alumnat hagi presentat un 35% de les evidencies d'aprenentatge en la seva carpeta individual. 

La copia o plagi enqualsevol tipus d’activitat d’avaluació constitueixen un delicte, i es penalitzarà amb un 0 com a nota de l'assignatura perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0).

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Carpeta d'aprenentatge. Individual 50% 0 0 2, 3, 4, 12
Disseny i aplicació d'una intervenció didàctica. Grupal 10% 0 0 7, 9, 10, 12, 13
Participació en propostes didàctiques presencials i virtuals. Individual 10% 0 0 1, 2, 3, 5, 6, 8, 13, 15
Qüestionari individual sobre aprenentatges adquirits. Individual 10% 0 0 2, 5, 8, 12
Treballs en grup. Grupal 20 % 0 0 4, 11, 14

Bibliografia

A més de la bibliografia general, es donarà bibliografia específica per a cadascun dels temes. 

Arumí, J. (2016). Entrena’ls per cooperar. Repensant l’esport d’equip. Vic: Eumo Editorial.

Arumí, J., Camps, I., López, X. & Torres, G. (2019). Educa’ls per cooperar. Vic: Eumo Editorial.

Blázquez, D. & Sebastiani, E.M. (2010) Enseñar por competencias en educación física. Barcelona: Inde.

Bailey, R. (2006). Physical Education and Sport in Schools: A Review of Benefits and Outcomes. Journal of School Health. 76(8), 397-401.

Barbero, J. I. (1997). Cultura corporal, vida cotidiana (y educación física), 149–154.

Castejón Oliva, F. J., & Lopez Pastor, V. M. (2011). Evalución formativa y rendimiento académico en la formación inicial del profesorado de Educación Física. Revista Internacional de Medicina y Ciencias de La Actividad Física y El Deporte, 11(42), 328–346.

Cañabate, D., Casals, P., Guijosa, C. & Vila, A. (2018). Educació física i reptes físics cooperatius. Barcelona: Editorial Graó.

Coral, J. (2013). Physical education and English integrated learning: How school teachers can develop PE-in-CLIL programmes. Temps d’Educació, 45, 41-65.

Córdoba, T. & Romero, R. (2016). Cooperar per incloure en l’activitat física i l’esport. 50 propostes pràctiques. Barcelona: Institut Barcelona Esports-Ajuntament de Barcelona.

Departament d’Educació. Direcció General d’Educació Infantil i Primària (2016). Competències bàsiques de l’àmbit de l’Educació Física. Generalitat de Catalunya: Servei de Comunicació i Publicacions.

Departament d’Educació. Servei d’Ordenació Curricular d’Educació Infantil i Primària (2017) Currículum educació primària. Generalitat de Catalunya: Servei de Comunicació i Publicacions.

González, C & Lleixà, T. (Coord). (2010). Didáctica de la educación física. Barcelona: Graó. 

Kirk, D. (2012). Empowering Girls and Women through Physical Education and Sport. Thailand: UNESCO.

Martínez, L. (1993). Los agrupamientos en educación física como factor y manifestación de discriminación entre alumnos. Perspectivas, 13 8–13.

Martos-Garcia, D., Lorente-Catalán, E., & Martínez, J. (2018). Pedagogia crítica.pdf. In Educación Fisica y Pedagogia Crítica (p. 29:51).

Lawrence, J. (2012). Teaching Primary Physical Education. London: SAGE.

López Pastor, V. M., Monjas, R., & Pérez, D. (2003). Buscando alternativas a la forma de entender y practicar la educación física escolar. Barcelona: Inde.

Piedra, J., García-Pérez, R., Fernández-Garcia, E., & Rebollo, M. a. (2014). Brecha de Género en educación fisica: Actitudes del profesorado hacia la igualdad. Revista Internacional de Medicina y Ciencias de La Actividad Fisica y Deporte, 14, 1–21.

Pradas, R. (Coord.) (2019). L’educació física en els centres educatius: infància, joventut i moviment. Barcelona: Edicions Rosa Sensat.

Prat, M., & Camacho-Miñano, M. J. (2018). La voz del futuro profesorado de Educación Primaria sobre sus experiencias previas en Educación Física: de los contextos de participación a los de exclusión. Profesorado. Revista de Currículum y Formación Del Profesorado, 3(22), 433–452.

Ramos, F. & Ruiz-Omeñaca, J.V. (2011). La educación física en centros bilingües de primaria inglés-español: De las singularidades propias del área a la elaboración de propuestas didácticas prácticas con AICLE. Revista Española De Lingüística Aplicada, 24, 153-170.

Ruiz-Omeñaca, J.V. (2012). Nuevas perspectivas para una orientación educativa del deporte. Madrid: Editorial CCS.

Ruiz Pérez, L. M., Juan Antonio, M. M., Coll, V. G., & Gutiérrez Sanmartín, M. (2011). Lo que los deportes enseñan cuando se aprenden los deportes. Tándem. Didáctica de La Educación Físicactica de La Educación Física, 36, 17–26.

Soler, S., Serra, P., & Vilanova, A. (2018). La igualtat en joc Guia de bones pràctiques de gènere en els estudis de la familía de les Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport.

Soler, S., & Vilanova, A. (2012). La coeducación en la Educación Física en el s. XXI: reflexiones y acciones. Tándem. Didáctica de La Educación Físicactica de La Educación Física, 40, 1–11.

Stidder, G. &Hayes, S. (2011). The really useful Physical Education Book. Learning and teaching across the 7-14 age range. London: Routledge.

Vaca, M. (2007). Monográfico un proyecto para una escuela con cuerpo y en movimiento. <spanclass="Cap">Ágora Para La Educación Física y El Deporte, 4–5, 91–110.

Velázquez Callado, C. (2012). El aprendizaje cooperativo en educación física. La formación de los grupos y su influencia en los resultados. Tándem. Didáctica de La Educación Física, 39, 75–84.

Velázquez Callado, C. (2013). La pedagogía de la cooperación en Educación Física. Laguna de Duero: La Peonza.

Velázquez Buendía, R. (2007). ¿ Qué educación física ?... ¿ Qué educación ? Tándem. Didáctica de La Educación Física, 23, 7–17.

Velázquez Callado, C., Fraile, A., & López Pastor, V. M. (2014). Aprendizaje cooperativo en Educación Física. Movimiento, 20(1), 239–259.

 


Programari

 Campus Virtual