Societat, família i escola
Codi: 102006 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500797 Educació Infantil | FB | 2 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Paloma del Carmen Valdivia Vizarreta
- Correu electrònic:
- paloma.valdivia@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Paloma del Carmen Valdivia Vizarreta
- Andrea Jover Pujol
- Enric Saurí Saula
Prerequisits
No hi ha prerequisits
Objectius
L'objectiu d'aquesta assignatura és estudiar la relació entre la societat, la família i l'escola.
Competències
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d'acord als principis deontològics de la professió.
- Analitzar i incorporar de manera crítica les qüestions més rellevants de la societat actual que afecten l'educació familiar i escolar: impacte social i educatiu dels llenguatges audiovisuals i de les pantalles canvis en les relacions de gènere i intergeneracionals multiculturalitat i interculturalitat discriminació i inclusió social i desenvolupament sostenible.
- Conèixer l'evolució històrica de la família, els diferents tipus de famílies, d'estils de vida i educació en el context familiar.
- Demostrar que comprèn la funció, les possibilitats i els límits de l'educació en la societat actual i les competències fonamentals que afecten als col·legis d'educació infantil i als seus professionals.
- Dominar habilitats socials en el tracte i relació amb la família de cada estudiant i amb el conjunt de famílies.
- Participar i implicar-se en els actes, reunions i esdeveniments de la institució a la qual es pertany.
- Promoure i col·laborar en accions, dins i fora de l'escola, organitzades per famílies, ajuntaments i altres institucions amb incidència en la formació ciutadana.
- Reconèixer i avaluar la realitat social i la interrelació de factors implicats com a necessària anticipació a l'acció.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
- Comprendre els processos que es donen en les accions educatives i la seva incidència en la formació integral, tot assumint que l'exercici de la funció educativa ha d'anar perfeccionant-se i adaptant-se als canvis científics, pedagògics i socials al llarg de la vida.
- Conèixer i saber exercir les funcions de tutor i orientador en relació amb l'educació de la família.
- Conèixer l'evolució històrica de la família, els diferents tipus de famílies, d'estils de vida i d'educació en el context familiar.
- Conèixer la natura de les qüestions més rellevants de les societats complexes en termes de gènere, edat, classe i ètnia i incorporar una lectura crítica respecte a les diverses formes de desigualtat i exclusió social.
- Crear i mantenir llaços de comunicació amb les famílies per incidir eficaçment en el procés educatiu.
- Demostrar que coneix l'evolució de les implicacions educatives de les tecnologies de la informació i la comunicació i, en particular, de la televisió en la primera infància.
- Identificar el marc d'autonomia del Mestre en la societat actual.
- Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
- Promoure i col·laborar en accions, dins i fora de l'escola, organitzades per famílies, ajuntaments i altres institucions amb incidència en la formació ciutadana.
- Reconèixer el valor social de l'educació i el valor de la diversitat per adquirir recursos que afavoreixin la integració educativa i l'actuació en contextos multiculturals.
- Reflexionar en grup sobre l'acceptació de normes i el respecte als altres.
- Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
Continguts
Bloc A. Pedagogia.
Dret a l’educació, infància i polítiques familiars
1. El dret a l’educació des d’una perspectiva històrica
2. La protecció a la infància
3. El paper educatiu de la família
Gestió de les relacions en la comunitat per a la convivència
4. Gestió de les relacions comunitàries i família
5. Escola, diversitat i desigualtat: el tractament de la diversitat des de l’escola. Desigualtats i discriminacions.
Bloc B. Sociologia.
Canvis socials i diversitat familiar
1. Diversitat familiar i escola
2. Ruptures i separacions i escola
3. Conciliació laboral i familiar
4. Pobresa i exclusió educativa
5. Interculturalitat. Famílies transnacionals i criança
Participació família-escola
6. La participació de les famílies a l’escola: perquè i per a què?
7. Les estructures de participació de les famílies a les escoles.
Metodologia
– Seran classes dinàmiques i digitals pel gran grup: la classe digital dirigida al gran grup permet l'exposició dels principals continguts i elements de discussió dels diferents blocs temàtics i els seminaris són espais de treball en grup petit per analitzar i debatre les activitats proposades pel professorat principalment al Campus Virtual, per tal de complementar les sessions teòriques. Els seminaris es faràn presencials a l'universitat i són d'assistència obligatòria i els estudiants s'adscriuran a un dels grups programats a principi de curs.
– Aquesta assignatura inclou activitats per al desenvolupament de la Competència Digital Docent.
– Les activitats supervisades pel professor fora de l'aula inclouen el conjunt de tutories individuals i grupals, físiques i virtuals, que han de servir per resoldre dificultats, orientar tasques i assegurar la comprensió dels aprenentatges de l'assignatura.
– El treball autònom és el que realitza l'estudiant de forma independent i suposa la preparació de lectures, casos i altres tipus de tasques, exercicis o treballs, per tal de treure el màxim aprofitament de les sessions i assolir els objectius de l'assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Activitat d'avaluacio | 0 | 0 | 7, 8 |
| Presencial en gran grup | 30 | 1,2 | 5, 7 |
| Seminaris | 15 | 0,6 | 7, 8 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Activitats Supervisades | 30 | 1,2 | 6, 7 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Activitats autònomes | 75 | 3 | 7 |
Avaluació
L’avaluació continuada de l’assignatura es realitzarà al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant les activitats que es mostren en la graella que hi ha a continuació.
L'avaluació única consisteix a lliurar les evidències individuals indicades al Campus Virtual i realitzar l'examen de tots dos blocs el mateix dia programada la prova del bloc B.
L’assistència a classe és obligatòria: l’estudiant ha d’assistir a un mínim d’un 80% de classes, en cas contrari es considerarà no presentat. Es portarà un control específic d’assistència i participació a tots els seminaris, tant teòrics com metodològics.
Les qualificacions obtingudes en cadascuna de les activitats avaluatives es lliuraran a l’estudiant en un màxim de 20 dies mitjançant publicació dels resultats a l'aula Moodle. Un cop lliurades les qualificacions l’estudiant podrà fer la revisió de la nota en les hores que el professor té destinades a tutories durant els deu dies posteriors a rebre la qualificació.
La nota final de l’assignatura es calcularà ponderant les activitats d’avaluació proposades, segons allò indicat a la graella. Per poder superar l'assignatura s'han d'aprovar amb un mínim de 5 cadascuna de les activitats avaluatives de que consta. Els i les estudiants podran fer una reavaluació en cas de no haver superat alguna de les evidències d'avaluació (dins del període lectiu i marcat al cronograma). La nota final d'aquesta reavaluació serà la serà la d’aprovat o no aprovat..
Les dates de les diferents activitats avaluatives figuren a la taula següent:
|
Activitat |
Pes |
Dates Grup 61 |
Dates Grup 62 |
|
Aprofundiment Seminari Bloc A (grupal) |
15% |
Data seminari |
Data seminari |
|
Aprofundiment Seminari Bloc B (grupal) |
15% |
Data seminari |
Data seminari |
|
Prova Bloc A (individual) |
25% |
17/10/2023 |
20/10/2023 |
|
Prova Bloc B (individual) |
25% |
28/11/2023 |
01/12/2023 |
|
Evidències Seminaris Bloc A (individual) |
10% | Dies seminaris |
Dies seminaris |
|
Evidències Seminaris Bloc B (individual) |
10% |
Dies seminaris |
Dies seminaris |
|
Reavaluació de totes les activitats avaluatives |
|
19/12/2023 |
15/12/2023 |
Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent.
Totes les activitats desenvolupades per l'estudiantat han d'estar orientades a aconseguir una societat inclusiva i accessible que permeti d'avançar cap a la plena autonomia dels personis, eviti la discriminació i propiciï la igualtat d'oportunitats per a tothom. Utilitzarà un llenguatge inclusiu d'acord amb el següent document: https://www.uab.cat/doc/pistes-us-no-sexista-llenguatge
En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Recordem que, en el cas de la llengua catalana, a 1r i 2n curs es demana que l'estudiant tingui una competència lingüística equivalent al Nivell 1 per a Mestres d’Educació Infantil i Primària i que a partir del 3r curs del Grau l'estudiant haurà d'haver mostrat una competència equivalent al Nivell 2 per a Mestres d’Educació Infantil i Primària (més informació sobre aquests nivells a http://www.uab.cat/web/els-estudis/-competencia-linguistica-1345698914384.html).
(Veure "Normativa d'avaluació en els estudis de la UAB" http://mat.uab.cat/~seccio/documents/arxiu/Normativa_avaluacio.pdf).
La copia o plagi, en qualsevol tipus de prova avaluativa, constitueixen un delicte. i es penalitzarà amb un 0 com a nota de l'assignatura perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0).
Si durant la realització d'un treball individual a classe, el professor/a considera que un alumne/a està intentant copiar o se li descobreix algun tipus de document o dispositiu no autoritzat pel professorat, es qualificarà el mateix amb un 0, sense opció de recuperació, i per tant, tindrà suspesa l'assignatura.
Avaluació unica: s’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
Es considerarà que un treball, activitat o examen està “copiat” quan reprodueix tot o una part significativa del treball d'un/a altre/a company/a.
Es considerarà que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com a propi una part d’un text d'un autor sense citar les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital.
Es recomana que abans d’entregar una evidència d’aprenentatge, cal comprovar que s’ha escrit correctament les fonts, notes, citacions textuals i referències bibliogràfiques seguint la normativa APA i d’acord a la documentacióque es resumeix en fonts de la UAB:
(Veure documentació https://ddd.uab.cat/pub/recdoc/2016/145881/citrefapa_a2016.pdf)
(veure documentació de la UAB sobre el plagi a http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html)
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Aprofundiment Seminari Bloc A (grupal) | 15% | 0 | 0 | 1, 4, 7, 9, 11, 12, 13 |
| Aprofundiment Seminari Bloc B (grupal) | 15% | 0 | 0 | 10 |
| Evidències Seminaris Bloc A (individual) | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 6, 9, 11, 12, 13 |
| Evidències Seminaris Bloc B (individual) | 10% | 0 | 0 | 2, 11, 12 |
| Prova Bloc A (individual) | 25% | 0 | 0 | 3, 4, 5, 6, 11 |
| Prova Bloc B (individual) | 25% | 0 | 0 | 2, 3, 6, 7, 8, 10, 11 |
Bibliografia
Aler Gay, I. (2006). La transformación de la maternidad en la sociedad española: 1975-2005. Documento de trabajo 22006/02.Centros de Estudios Andaluces.
Andrés, S. & Giró, J. (2014). El papel y la representación del profesorado en la participación de las familias en la escuela. Revista Electrónica Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 19 (1) , 61-71. doi: http://dx.doi.org/10.6018/reifop.19.1.245461.
Beck-Gernsheim, E. (2003). La reinvención de la familia: en busca de nuevas formas de conviviencia. Madrid: Paidós.
Bornstein, M., Yu, J., & Putnick, D. (2020). Mothers’ parenting knowledge and its sources in five societies: Specificity in and across Argentina, Belgium, Italy, South Korea, and the United States. International journal of behavioral development, 44(2), 135-145. doi https://doi.org/10.1177/0165025419861440
Cabrera, D., Funes, J., & Brullet, C. (2004). Alumnado, familias y sistema educativo. Los retos de la institución escolar. Barcelona: Octaedro-FIES. Flaquer, L. (2000). Las políticas familiares en una perspectiva comparada. Barcelona: Fundació "La Caixa".
Comas, M., Escapa, S., & Abellán, C. (2014). Com participen mares i pares a l'escola? Diversitat familiar i d'implicació en educació. Informes Breus, 49. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
Conroy, M., McKnight, K., & Sutherland, K. (2019). Partnering with families of students at risk for emotional and behavioral disorders. In Family, school, and community partnerships for students with disabilities (pp. 57-69). Springer, Singapore.
Garreta, J. (2012). Famílies i escoles . La participació de les famílies als centres educatius.Lleida: Editorial Pagès i Ajuntament de Lleida.
Higueras-Rodríguez, L., & Fernández Gálvez, J. D. D. (2016). El papel de la familia en la educación de los niños con altas capacidades intelectuales. url: http://hdl.handle.net/10433/4921
INCLUD-ED Consortium (2011). Actuaciones de Éxito en las Escuelas Europeas. Madrid: Ministerio de Educación. Gobierno de España.
Plexousakis, S., Kourkoutas, E., Giovazolias, T., Chatira, K., & Nikolopoulos, D. (2019). School bullying and post-traumatic stress disorder symptoms: The role of parental bonding. Frontiers in public health, 7, 75. doi: https://doi.org/10.3389/fpubh.2019.00075
Purola, K., & Kuusisto, A. (2021). Parental participation and connectedness through family social capital theory in the early childhood education community. Cogent Education, 8(1), 1923361. doi: https://doi.org/10.1080/2331186X.2021.1923361
Save the children (2018). Sota el mateix sostre. Les Cases dels Infants: un recurs per atendre els nens i nenes víctimes d’abús sexual i les seves famílies a Catalunya. Url: https://www.savethechildren.es/sites/default/files/imce/docs/sota-el-mateix-sostre-web-doble.pdf
Tomasevski, K. (2004). El asalto a la educación. Barcelona: Intermón/Oxfam.
Vila, I. (1998). Familia, escuela y comunidad. Barcelona: Editorial Horsori.
Programari
Per a aquesta assignatura és indispensable un dispositiu tecnològic que pugui connectar-se a Internet.