Acollida lingüística a l'escola
Codi: 101999 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500797 Educació Infantil | OT | 4 | 2 |
| 2500798 Educació Primària | OT | 4 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Julia Llompart Esbert
- Correu electrònic:
- julia.llompart@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Prerequisits
Per assolir els objectius de l'assignatura caldrà un bon domini oral i escrit de les llengües catalana i castellana (nivell C2 del Marc Europeu Comú de Referència).
Objectius
Aquesta assignatura és compartida per les titulacions de Grau en Educació Infantil i de Grau en Educació Primària, i per les mencions de Necessitats Educatives Específiques. Aporta els coneixements bàsics necessaris per a la comprensió de les circumstàncies que conformen l'acolliment de l'alumnat nouvingut, i d'altre alumnat plurilingüe i pluricultural, als centres educatius i per a la planificació de l'ensenyament de les llengües curriculars i la implementació d'aquest ensenyament a les aules.
Els objectius formatius fonamentals de l'assignatura són:
- Documentar-se respecte de les característiques de la diversitat lingüística a Europa, Espanya i Catalunya i respecte dels programes d'acollida en aquests àmbits territorials.
- Conèixer les funcions de les aules d'acollida i els criteris per al seu bon funcionament en el marc dels centres i dels contextos en què estan incardinats.
- Superar els estereotips respecte de les competències lingüístiques dels escolars i les seves famílies i conèixer la realitat dels seus sabers lingüístics.
- Consolidar el coneixement dels criteris per a la planificació de la formació lingüística dels escolars plurilingües i pluriculturals i de les seves famílies.
- Saber elaborar propostes d'ensenyament dels usos lingüístics en les llengües curriculars adequades a les capacitats i les necessitats dels escolars plurilingües i pluriculturals.
Competències
- Educació Infantil
- Abordar amb eficàcia situacions d'aprenentatge de llengües en contextos multiculturals i multilingües.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Conèixer el procés d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura. Afrontar situacions d'aprenentatge de llengües en contextos multilingües.
- Incorporar les tecnologies de la informació i la comunicació per aprendre, comunicar-se i compartir en contextos educatius i formatius.
- Ser capaç de fomentar una primera aproximació a una llengua estrangera.
- Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinar).
- Educació Primària
- Abordar amb eficàcia situacions d'aprenentatge de llengües en contextos multiculturals i plurilingües.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Incorporar les tecnologies de la informació i la comunicació per aprendre, per comunicar-se i col·laborar en els contextos educatius i formatius.
- Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinar).
Resultats d'aprenentatge
- Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
- Conformar equips de treball capaços de desenvolupar les activitats de forma efectiva tant de manera presencial com telecol·laborant de diferents formes.
- Conèixer i valorar el programari educatiu i espais web adients per a l'ensenyament i l'aprenentatge de llengües dels diferents nivells educatius.
- Desenvolupar estratègies per fomentar l'expressió oral i escrita de l'alumnat en contextos diferenciats.
- Identificar i analitzar les interferències lingüístiques que es produeixen a conseqüència del contacte de llengües.
- Identificar i utilitzar tècniques d'intercomprensió de llengües.
- Ser capaç d'elaborar activitats i materials didàctics enfocats a l'aprenentatge de la llengua adaptats als contextos socials específics de cada centre educatiu.
- Usar les TIC i les TAC en el desenvolupament i elaboració de treballs pràctics i en el disseny de propostes didàctiques.
Continguts
1. Diversitats lingüístiques i culturals i desigualtats educatives
- La diversitat lingüística i cultural 'històrica' i 'recent' i dels centres educatius
- Prejudicis i estereotips sobre les persones d'orígens lingüístics i culturals minoritaris
- La 'raciolingüística'
- Les famílies com a fons de coneixement i identitat
2. L'acollida lingüística als centres educatius
- L'acollida lingüística a Catalunya i Europa
- El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya
- El Projecte lingüístic de centre
- Pla per a la llengua i la cohesió social: aules d’acollida, plans educatius d'entorn, centres acollidors
- L'ensenyament de les ‘altres llengües’ a l'escola: programa Llengües i cultures d’origen
3. Ensenyament/aprenentatge en entorns educatius formals (l'aula d'acollida i les aules ordinàries) i no formals
- La didàctica del plurilingüisme
- L'enfocament intercultural
- L'ensenyament/aprenentatge de segones (terceres, ...) llengües
- L'alfabetització d'infants i de persones adultes
- Estratègies didàctiques enfront de les desigualtats educatives
- Suport lingüístic en el marc de l'escola inclusiva
Metodologia
Metodologia docent
L’assignatura proposa un treball amb la metodologia l’Aprenentatge basat en reptes (ABR) que suposa un treball que parteix d’un desafiament real que planteja una entitat/institució amb la qual es tindrà relació i requerirà treballar en equip per proposar possibles solucions, que es planifiquen i es desenvolupen en tres fases: Vincle/Compromís, investigació/Prototipatge i Implementació/Avaluació. L’alumnat, en equip, s’enfronta a una problemàtica concreta del territori i explora possibles opcions de millora, i arriba a formular una proposta de solució, la qual s’acaba implementant i avaluant. Per a més informació sobre reptes: https://challenges.eciu.org/.
Activitats formatives
S’utilitzaran metodologies per poder treballar en base a desafiaments (ABR) que faran servir activitats diverses com: lectura d’articles, conferències, anàlisis de documents, entrevistes, cerques bibliogràfiques, presentacions, vídeos, prototipatges, implementar propostes, reflexions de procés i progrés, avaluació de propostes, ….
Les sessions es desenvoluparan, principalment, a partir de:
· Exposicions del professorat per a la presentació dels reptes i continguts de l'assignatura, per explicar les feines que s'encomana a l’alumnat i per comentar els processos de la seva realització, i per valorar la marxa del curs.
· Presentació de lectures relacionades amb el repte en grup seguides de debat i activitats.
· Realització de tallers i treball grupal durant les tres fases del treball per reptes amb l’ajut del professorat.
· Presentació i discussió de les propostes de solució, implementació i avaluació del repte.
· L'assignatura inclou una visita a l’entitat/institució que ha plantejat el repte. L’alumnat ha d'organitzar el seu propi transport.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Exposicions magistrals i participatives del professorat | 45 | 1,8 | 2, 5, 6, 7, 8 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories presencials i on line per al seguiment de treballs i altres feines | 22 | 0,88 | 2, 3, 5, 6, 7, 8 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectures, elaboració de treballs, anàlisi de materials i situacions, resolució de reptes | 75 | 3 | 2, 3, 5, 6, 7, 8 |
Avaluació
Avaluació continuada
Es farà servir l’avaluació continuada amb evidències recollides de les activitats formatives de cada una de les fases i de forma transversal i la reflexió sobre el procés i progrés dels aprenentatges.
(1) Dues activitats en grup sobre el repte (investigació i implementació)
(2) Activitats individuals de reflexió basades en el repte i les lectures
(3) Presentació de lectures/materials en grup seguides de debat i activitats
L'assistència a classe és obligatòria: l'alumnat ha d'assistir a un mínim del 80% de les classes. Encara que s'hagin presentat i realitzat les activitats corresponents, en cas d'una assistència per sota dels mínims fixats s'obtindrà la qualificació de no avaluable. Això vol dir que si l’alumnat no pot complir el percentatge de presencialitat establert, no es podrà acollir a l’avaluació contínua i caldrà que es presenti a la recuperació. Per tenir dret a la recuperació cal haver presentat el 66% de les activitats d’avaluació prèviament (per calcular aquest % es tindrà en compte el pes de cada activitat en la nota global) amb una nota mitjana mínima de 3,5.
Cal aprovar les activitats (1) i (3) i l’activitat (2) per separat per aprovar l’assignatura globalment.
Dates de les avaluacions
(1) La primera part del repte es presentarà a mitjan curs (20.03.2024). La segona part es presentarà el 19.06.2024.
(2) Les dates de lliurament de les reflexions individuals són: 28.02.2024, 13.03.2024, 08.05.2024, 22.05.2024, 12.06.2024
(3) S'assignaran lectures/materials i dates per a les presentacions el primer dia de classe.
Avaluació única
Aquesta assignatura contempla l’avaluació única, tot i que es desaconsella acollir-se a aquesta opció tenint en compte, especialment, la metodologia que es segueix en l’assignatura. Per sol·licitar aquesta opció d’avaluació cal seguir els terminis i procediments marcats per Gestió Acadèmica.
Cal assistir a un 80% de les classes. En cas que l’alumnat no pugui complir el percentatge de presencialitat establert, podrà presentar-se a la convocatòria de recuperació. En aquesta convocatòria haurà de presentar totes les activitats d’avaluació i la qualificació que podrà rebre de cadascuna de les activitats serà de, com a màxim, 5 sobre 10.
Les activitats d’avaluació són les mateixes i tenen el mateix pes que les de l’avaluació continuada, però les activitats grupals (1 i 3) es presentaran individualment. Per tant, les activitats en aquesta modalitat d’avaluació són: (1) dues activitats individuals sobre el repte (investigació i implementació); (2) activitats individuals de reflexió basades en el repte i les lectures; i (3) presentació individual de lectures/materials sobre el repte seguida de debat i activitats.
Cal aprovar les activitats (1) i (3) i l’activitat (2) per separat per aprovar l’assignatura globalment.
La data de l’avaluació única és el 19.06.2024.
Avaluació de síntesi
L’alumnat que es matricula a l’assignaturaper segona vegada pot sol·licitar al començament de curs realitzar només una avaluació de síntesi final. Les condicions i dates seran les mateixes que les de l’avaluació única, però sense el requisit de l’assistència en cas que s’hagués complert el requisit en el curs anterior.
Recuperacions
Tant en el cas de l’avaluació continuada com en el cas de l’avaluació única, l’activitat recuperable és la (2), és a dir, les activitats individuals de reflexió basades en el repte i les lectures. Es permetrà la recuperació d'una d’aquestes activitats individuals (2).
No són recuperables: (1) dues activitats en grup sobre el repte (investigació i implementació); (3) presentació de lectures/materials sobre el repte en grup seguides de debat i activitats.
Les recuperacions es realitzaran el dia 26.06.2023.
Altres consideracions (per a totes les modalitats d'avaluació)
Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent. En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professor/a considera que no compleix aquests requisits.
D’acord amb la normativa de la UAB, la còpia oplagi en qualsevol tipus d’activitat d’avaluació es penalitzarà amb un 0 com a nota de l'assignatura perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0). Es considerarà que un treball, activitat o examen està “copiat” quan reprodueix tot o una part significativa del treball d'un/a altre/a company/a. Es considerarà que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com a propi una part d’un text d'un/a autor/a sense citar les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital. També es considera plagi la reproducció dels materials (diapositives, activitats, etc.) que el professorat a posat a disposició de l’alumnat. Els treballs generats per aplicacions digitals o altres eines que no comportin un procés de creació individual seran considerats sota els mateixos criteris que la còpia o el plagi.
Es vetllarà per l'ús inclusiu de la llengua.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| (1) Dues activitats en grup sobre el repte | 40% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8 |
| (2) Reflexions individuals basades en les lectures i el repte | 50% | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| (3) Presentació de lectures/materials en grup seguides de debat i activitats | 10% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8 |
Bibliografia
Abrines, B., Arbona, M. L., Lladó, J., i Llobera, M. (2006). Didàctica del català i alumnat nouvingut. Caixa d’Eines 4, Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social: L’Aula d’Acollida (pp. 8-23). Departament d’Educació i Universitats: Generalitat de Catalunya.
Arnau, J. (2004). Sobre competències en català i castellà dels escolars de Catalunya: una resposta a la polèmica sobre el decret d'hores de castellà. Llengua, Societat i Comunicació, 1, 1-7. Disponible a http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3247
Barredo, E. (2008). Paraules viatgeres. Guix, 341, 36-40.
Barrieras, M., Comellas, P., Fidalgo, M., Junyent, M. C., i Unamuno, V. (2009). Diversitat de llengües a l'aula: construir centre educatius plurilingües. Vic: Eumo Editorial/Fundació Jaume Bofill. Disponible a http://www.fbofill.cat/sites/default/files/501.pdf
Bayona, J. i Domingo, A. (2018). El fracàs escolar dels descendents de la immigració a Catalunya: més que una assignatura pendent. Perspectives Demogràfiques, 11, 1-4.
Besalú, X. (2008). Interculturalitat i currículum. A Departament d’Educació (ed.), Caixa d’Eines 8: Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social, Cap a un Currículum més Inclusiu (pp. 50-73). Generalitat de Catalunya.
Carbonell, J. (2006). L'acollida. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. Disponible a http://www.fbofill.cat/sites/default/files/437.pdf
Comissió Assessora sobre Poble Gitano i Educació (2008). El poble gitano i l’educació. A Departament d’Educació (ed.), Caixa d’Eines 7, Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social: La Cultura Gitana al Centre Educatiu (pp. 10-19). Generalitat de Catalunya.
De la llengua familiar a l'escola multilingüe [número especial] (2014). Fòrum: revista d'organització i gestió educativa, 33.
Departament d’Ensenyament (2018). Alumnat d’origen estranger. Orientacions per a l’Educació Infantil i el Cicle Inicial de Primària. Generalitat de Catalunya. Disponible a https://xtec.gencat.cat/web/.content/projectes/alumnat-origen-estranger/suport-linguistic-social/publicacions/quaderns/documents/quaderns-SLS-orientacions-EI-CI.pdf
Departament d’Ensenyament (2018). Alumnat d’origen estranger. Adequar el currículum. Generalitat de Catalunya. Disponible a https://xtec.gencat.cat/web/.content/projectes/alumnat-origen-estranger/suport-linguistic-social/publicacions/quaderns/documents/quaderns-SLS-adequar-curriculum.pdf
Departament d’Ensenyament (2018). Alumnat d’origen estranger. Aprendre la llengua de les matèries. Generalitat de Catalunya. Disponible a https://xtec.gencat.cat/web/.content/projectes/alumnat-origen-estranger/suport-linguistic-social/publicacions/quaderns/documents/quaderns-SLS-aprendre-llengua-materies.pdf
Diversitat de llengües a l'aula [número especial] (2006). Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 38.
Domínguez, A. B. (2009). Educación para la inclusión de alumnos sordos. Revista Latinoamericana de Inclusión Educativa, 1(3), 45-61.
Doppelbauer, M. iCichon, P. (2008). La España multilingüe: lenguas y políticas lingüísticas de España. Viena: Praesens Verlag. Disponible a http://homepage.univie.ac.at/max.doppelbauer/wp-content/uploads/2014/09/La-Espana-multilingue.pdf
Enseñar y aprender lenguas en el país de acogida [número especial] (2006). Textos de didáctica de la lengua y la literatura, 47.
Esteban-Guitart, M., i Llopart, M. (2016). La inclusión educativa a través de la aproximación de los fondos de conocimiento e identidad. Revista de Educación Inclusiva, 9, 145-157.
Flores, N. & Rosa, J. (2015). Undoing appropriateness: Raciolinguistic ideologies and language diversity in education. Harvard Educational Review, 85 (2), 149-171.
Garreta i Bochaca, J. (2008). Escuela, familia de origen inmigrante y participación. Revista de Educación, 345, 133-155.
Llengua, interculturalitat i cohesió social [número especial] (2008). Revista Guix, 341.
Llompart, J. (2021). Llengües, migracions i escola. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 91, 30-35.
Llompart, J. (2013). De madres a hijas, de hijas a madres: el cambio en la transmisión intergeneracional de lenguas. Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 6 (3), 47-65
Martí, Q. (2008). El Pla per a la Llengua i la Cohesió Social (Pla LIC) i la seva concreció alscentres educatius. Guix, 341, 9-13.
Martí i Castell, J., i Mestres i Serra, J. M. (2010). Les llengües de signes com a llengües minoritàries: perspectives lingüístiques, socials i polítiques. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Disponible a https://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=isubModuleName=iidCatalogacio=12068
Martín Rojo, L. (2020). El difícil camino de la integración en Madrid. La lengua como herramienta de inclusión y de exclusión. Archiletras Científica: Revista de Investigación de Lengua y Letras, 2, 275-292
Martín Rojo,L. (dir.) (2003). ¿Asimilar o integrar? Dilemas ante el multilingüismo en las aulas. Madrid: CIDE. Disponible a http://aulaintercultural.org/2013/09/23/asimilar-o-integrar-dilema-ante-el-multilinguismo-en-las-aulas/
Martin Rojo, L., Nussbaum, L. i Unamuno, V. (eds.) (2004). Escuela e inmigración [número especial]. Estudios de sociolingüística, 5(2). Disponible a https://journals.equinoxpub.com/index.php/SS/issue/view/308
Masferré i Fons, M. (2008). La llengua romaní: el record d’un poble. A Departament d’Educació (ed.), Caixa d’Eines 7, Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social: La Cultura Gitana al Centre Educatiu (pp. 46-55). Generalitat de Catalunya.
Moscoso García, F. (2013). El programa hispano-marroquí de enseñanza de Lengua Árabe y Cultura Marroquí (LACM) sometido a revisión. Árabe marroquí y amazige, lenguas nativas (L1). Anaquel de Astudios Árabes, 24, 119-135. Disponible a https://revistas.ucm.es/index.php/ANQE/article/download/42631/40516
Navarro, M. i Gradaïlla, A. (2014). Suport a la primera acollida: Auxiliars magribines a les aules. Fòrum. Revista d’Organització i Gestió Educativa, 33, 33-37.
Nussbaum, L. (2006). A l’aulade Coneixement delMedi Natural d’una escola primària. A Nussbaum, L. i Unamuno, V. (eds.), Usos i competències multilingües entre escolars d'origen immigrant (pp. 155-159). Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB.
Nussbaum, L., i Rocha, P. (2010). Les feines del mar. Aproximació i ús de les llengües a través de l’estudi del medi. Guix, 362, 49-54.
Nussbaum, L., i Unamuno, V. (2005). Pràctiques interactives entre aprenents de llengües segones i estrangeres. Articles de didàctica de la llengua i la literatura, 37, 57-69.
Nussbaum, L., i Unamuno, V. (eds.) (2006). Usos i competencies multilingües entre escolars d'origen immigrant. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
Orozco, L. M. (2006). La integración lingüística del alumnado inmigrante: propuestas para el aprendizaje cooperativo. Madrid: Los libros de la Catarata.
Poveda, D. (ed.) (2003). Entre la diferencia y el conflicto: miradas etnográficas a la diversidad cultural en la educación. Cuenca: Servicio de publicaciones de la Universidad de Castilla - La Mancha.
Sales Ciges, A. (2006). Entre l’aula d’acollida i l’aula ordinària: equips docents cooperatius. A Departament d’Educació (ed.), Caixa d’eines 04. Llengua, interculturalitat i cohesió social: l’aula d’acollida (pp. 32-39). Generalitat de Catalunya.
Saura, V. (2018, March). Alumnes sords, els estem escoltant? El Diari de l'Eduació. Disponible a http://diarieducacio.cat/alumnes-sords-escoltant/
Solís Casco, I. (2017). Las lenguas inmigrantes en el IES Eclipse: un análisis desde la política lingüística de la Comunidad de Madrid. Revista Complutense de Educación, 28 (2), 359-374
Sordé, T., i Rios, J. O. (2010). Estratègies d’èxit per a promoure la cohesió social des de l’educació. Eines, 11, 101-107.
Subero, D., Llopart, M., Vila, I., Esteban-Guitart, M. (2015). La capitalización educativa de los fondos de conocimiento e identidad de estudiantes y familias de origen extranjero: el proyecto Girona. Papeles de Trabajo sobre Cultura, Educación y Desarrollo Humano, 11, 69-73.
Trullen Thomas, M. (2016, 11 de gener). Escola inclusiva, llengua inclusiva: l’harmonia de la llengua. Fem escola a Barcelona. Consorci d’Educació de Barcelona.
Tusón, A. (2021). El jardí lingüístic de l’aula. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 91, 17-22.
Unamuno, V. (2003). Lenguas, diversidad soociocultural y escuela. Hacia una educación linguistica. Barcelona: Graó.
Unamuno, V. (2005). La diversidad lingüística como riqueza, recurso y reto [número especial: Enseñar lenguas y aprender a comunicar(se) en contextos plurilingües y multiculturales]. Quaderns Digitals. Disponible a http://www.quadernsdigitals.net/index.php?accionMenu=hemeroteca.VisualizaArticuloIU.visualizaiarticulo_id=8633
Vallcorba i Cot, J. (2009). El projecte lingüístic i les 'altres llengües'. Perspectiva Escolar, 338, 60-66.
Vallejo, C. i Moore, E. (2016). Prácticas plurilingües ‘transgresoras’ en un programa extraescolar de refuerzo de la lectura. A C. Gandulfo i L. Nussbaum (eds.), Hablantes bi/plurilingües y prácticas educativas: Perspectivas etnográficas e interaccionist. Signo y Seña, 29, 33-61.
Vallejo, C., i Noguerol, A. (2018). La multiculturalitat en els projectes de treball: les catifes viatgeres. A S. Melo-Pfeifer i C. Helmchen (eds.), Plurilingual literacy practices at school and in teacher education (pp. 103-118). Berna: Peter Lang.
Vila, I., Siqués, C., i Roig, T. (2006). Llengua, escola i immigració. Un debat obert. Barcelona: Graó.
Vila, I., i Siqués, C. (2013). Les llengües del'alumnat al sistema educatiu català als inicisdel segle XXI. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 60, 18-27.
Programari
No es farà servir cap programa específic.