Logo UAB
2023/2024

Biologia molecular i biotecnologia de plantes

Codi: 101979 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500890 Genètica OT 4 1

Professor/a de contacte

Nom:
Jordi Moreno Romero
Correu electrònic:
jordi.moreno.romero@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.

Equip docent

Jordi Moreno Romero
Maria del Mar Marquès Bueno

Prerequisits

No hi ha prerequisits obligatoris, però coneixements de Biologia Molecular son altamanet recomanables. 


Objectius

L’objectiu general d’aquest curs és proporcionar els coneixements necessaris per a entendre les bases moleculars de la biologia vegetal, així com les tècniques i fonaments de la biotecnologia de plantes, amb implicacions socials tan importants com l’ús de les plantes transgèniques o els aliments genèticament modificats (GMOs).  

A l’acabar el curs, l’alumne hauria de ser capaç de tenir criteris propis sobre temes de biotecnologia vegetal de repercussió social, basada en coneixements contrastables.


Competències

  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics. 
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental. 
  • Aplicar el mètode científic a la resolució de problemes.
  • Aplicar els coneixements teòrics a la pràctica.
  • Descriure les bases genètiques del desenvolupament i del control de l'expressió gènica.
  • Desenvolupar l'aprenentatge autònom.
  • Dissenyar i executar protocols complets de les tècniques estàndards que formen part de l'instrumental del genètic molecular: purificació, amplificació i seqüenciació de DNA genòmic de fonts biològiques, enginyeria genètica en microorganismes, plantes i animals.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat. 
  • Raonar críticament.
  • Tenir capacitat d'anàlisi i de síntesi.
  • Utilitzar i gestionar informació bibliogràfica o recursos informàtics o d'Internet en l'àmbit d'estudi, en les llengües pròpies i en anglès.

Resultats d'aprenentatge

  1. Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics. 
  2. Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  3. Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental. 
  4. Aplicar el mètode científic a la resolució de problemes.
  5. Aplicar els coneixements teòrics a la pràctica.
  6. Descriure les bases del desenvolupament en vegetals.
  7. Desenvolupar l'aprenentatge autònom.
  8. Enumerar i descriure els diferents procediments per a l'obtenció de plantes transgèniques.
  9. Explicar el paper dels gens eines en el desenvolupament.
  10. Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat. 
  11. Raonar críticament.
  12. Tenir capacitat d'anàlisi i de síntesi.
  13. Utilitzar i gestionar informació bibliogràfica o recursos informàtics o d'Internet en l'àmbit d'estudi, en les llengües pròpies i en anglès.

Continguts

L’assignatura es desglossarà en dues parts: una primera part en la que s’impartiran coneixements en Biologia Molecular i Biotecnologia Vegetal, i una segona part en la que els estudiants aprendran eines de Biologia cel·lular i molecular. Els coneixements s’impartiran mitjançant classes teòriques i resolució de problemes.

En relació a la primera part de l’assignatura, els estudiants aprendran els següents conceptes i coneixements:

-Estructura d’un gen vegetal. De la transcripció a la proteïna funcional.

-Transformació de les plantes: via Agrobacterium, via bio-balística, via mutacions químiques i altres.

-Generació de plantes transgèniques per sobre-expressió d’un gen d’interès o repressió amb la tècnica de RNAi.

-Cultiu in vitro vegetal.

-Edició de gens mitjançant la tècnica de CRISPR-Cas.

-Plantes mutants: què són, per què serveixen, com es produeixen, importància de les col·leccions existents.

-Arabidopsis thaliana com a organisme model i comparació amb d’altres models.

-Ús de plataformes bioinformàtiques per als estudis de biologia molecular.

-Tècniques massives d’estudi de la regulació de l’expressió gènica.

 

En relació a la segona part de l’assignatura.

-Eines de biologia cel·lular en biotecnologia vegetal i biologia molecular de plantes.

-Generació de plantes transgèniques (del clonatge a la selecció).

-Tècniques per a la detecció de la interacció proteïna-proteïna.

-Impacte social i econòmic dels cultius transgènics.


Metodologia

Les activitats formatives constaran de classes de teoria, seminaris i classes de pràctiques de laboratori. 

 

Classes de teoria

Els professors explicaran el contingut del temari amb el suport de material accessible a internet. Aquestes sessions expositives constituiran la part principal de l’assignatura. Els coneixements d’algunes parts del temari hauran de ser objecte d’aprofundiment per part dels estudiants, mitjançant aprenentatge autònom. Per facilitar aquesta tasca es proporcionarà informació sobre localitzacions en llibres de text, pàgines web, articles científics relacionats amb el tema…

 

Seminaris

Els seminaris seran impartits pels propis alumnes, de forma individual o en grup, depenent del número d’alumnes matriculats i de la disponibilitat de temps.

Els alumnes hauran d’exposar en un període de 10 minuts la resolució d'un cas pràctic de la biologia molecular de plantes i plantejar uns objectius encaminats a la seva resolució. A més a més, a part del seminari i de la discussió en el torn de preguntes, els alumnes hauran d’entregar un pòster.

Els seminaris seran objecte d’avaluació, tenint un impacte en la nota final.

 

Classes pràctiques de laboratori

Les classes pràctiques de laboratori constaran de 3 sessions de 4 hores cadascuna. Els protocols per a la realització de les practiques es posaran a disposició de l’alumnat a principi del curs acadèmic. Durant aquestes sessions s’aprofundirà a nivell experimental en alguns dels temes bàsics de la biotecnologia vegetal.

Les pràctiques seran obligatòries i objecte d’avaluació, tenint un impacte en la nota final.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
clases magistrales 28 1,12 4, 5, 7, 8, 9, 11, 12, 13
prácticas de laboratorio 12 0,48 4, 5, 7, 11, 12, 13
seminarios 12 0,48 4, 5, 7, 11, 12, 13
Tipus: Supervisades      
evaluaciones (seminarios y teoría) 7 0,28 4, 5, 8, 9, 11, 12, 13
tutorías 5 0,2 1, 2, 3, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13
Tipus: Autònomes      
Preparació del cas pràctic 8 0,32 4, 5, 7, 9, 11, 12, 13
estudio 61 2,44 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13
preparación de la memoria de prácticas 5 0,2 4, 5, 7, 11, 12, 13
preparación de seminarios 5 0,2 4, 5, 7, 11, 12, 13

Avaluació

S’avaluaran per separat les practiques de laboratori, els seminaris i l’adquisició de coneixements corresponents a la matèria explicada i treballada en les classes teòriques.

L’assistència a les classes pràctiques és obligatòria. el fet de no complir aquest requisit implicarà que l’alumne perd el dret de ser avaluat en les altres parts. L'alumnat obtindrà la qualificació de "No Avaluable" quan l'absència sigui superior al 20% de les sessions programades. Un cop aprovades les practiques, no serà necessari tornar-les a fer, encara que l’alumne s’hagi de matricular d’aquesta assignatura en un altre curs acadèmic. S’avaluaran els següents conceptes: 1) l’actitud i participació durant el desenvolupament de les classes; 2) els resultats experimentals obtinguts; 3) la memòria. La memòria consistirà en una presentació dels resultats obtinguts personalment i en l’elaboració i discussió crítica d’aquests resultats.

La nota màxima possible corresponent a les practiques de laboratori és de 2 punts de 10 finals.

La nota dels seminaris (elaboració d’un projecte i exposició oral) és de 1 punt de 10 finals. El projecte s’haurà d’exposar breument de manera oral en presència de tota la classe.

L’adquisició de coneixements corresponents a la matèria explicada en les classes magistrals s’avaluarà mitjançant:

La primera part de l'assignatura s'avaluarà a meitat del període docent amb una prova escrita (Primer parcial) que es qualificarà amb una nota de 1.5 punts i un lliurament d'un cas pràctic que es qualificarà amb una nota de 2.5 punts dels 10 finals.

La segona part de l'assignatura s'avaluarà amb una prova escrita al final del període docent, que es qualificarà amb una nota màxima de 3 punts dels 10 finals.

La nota final de l’assignatura s’obtindrà sumant les notes obtingudes en les diferents parts (pràctiques, seminaris, teoria, cas pràctic). La superació de l’assignatura implicarà l’obtenció d’un mínim de 5,0 punts totals. A més, per superar l’assignatura, la suma de la nota dels dos exàmens de teoria no podrà ser inferior a 5 punts (sobre 10). En cas contrari l’assignatura serà suspesa, tot i que la suma de les diferents notes doni una puntuació de 5,0 o superior.

Per participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats, el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura. Per tant, l'alumnat obtindrà la qualificació de "No Avaluable" quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% en la qualificació final.

Els alumnes també podran presentar-se a l’examen de recuperació per pujar la nota de la part teòrica, tot i que tinguin aprovada l’assignatura. En aquest cas renuncien a la nota de teoria anterior.

 

Avaluació única

L’alumnat que s’aculli a l’avaluació única ha de fer les pràctiques de laboratori (PLAB) en sessions presencials.

L’avaluació única consisteix en una prova de síntesi única (amb preguntes de tipus test i un/s tema/es per desenvolupar). La nota obtinguda en la prova de síntesi (que incorpora la primera i segona part de la teoria) és el 70% de la nota final de l’assignatura. L’informe de pràctiques serà del20%. La presentació del pòster (creació del pòster i gravació de la seva defensa) serà del 10% restant. L’informe de pràctiques, el pòster ila seva gravació podran ser entregats a les dates fixades a la avaluació continuada o ser lliurats coincidint amb la data de la prova de síntesi única.

La prova d’avaluació única es farà coincidint amb la mateixa data fixada en calendari per a la darrera prova d’avaluació continuada.

La nota mínima de la prova de síntesi serà de 5 punts (70% de la nota). Per aprovar l’assignatura cal obtenir una nota final mínima de 5 punts sobre 10.


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Lliurament Cas pràctic 25% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 7, 10, 11, 12, 13
Primer parcial 15% 1 0,04 4, 7, 11, 12
Pòster 10% 3 0,12 4, 5, 7, 11, 12, 13
Segon parcial 30% 3 0,12 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13
pràctiques de laboratori 20% 0 0 4, 5, 7, 11, 12

Bibliografia

  1.   Biochemistry and Molecular Biology of Plants (Buchanan, Gruissem and Jones) 2015 ASPP.          
  2.   Biology of Plants (Raven, Evert, and Eichhorn) 2012 Worth publishers,Inc.
  3.   Plant Physiology (Salisbury and Ross) 1992 Wadsworth Publishing Company
  4.   Plants, Genes, and Agriculture (Chrispeels and Sadava) 1994 Jones and Bartlett Publishers
  5.   Fundamentos de Fisiología Vegetal. Joaquín Azcón-Bieto y Manuel Talón (2000). McGraw-Hill Interamericana y Edicions de la Universitat de Barcelona.
  6.   Huellas de DNA en genomas de plantas (Teoría y protocolos de laboratorio). Ernestina Valadez Moctezuma y Günter Kahl (2000). Mundi-Prensa México.
  7.   Biotecnología Vegetal. Manuel Serrano García y M. Teresa Piñol Serra (1991). Colección Ciencias de la Vida. Editorial Síntesis. Madrid.
  8.   Articles i revisions de diferents revistes científiques del camp. Pràcticament tota aquesta bibliografia està en anglès.

 Tota la informació necessària per a la complementació teòrica de l'assignatura es pot trobar online a través de les platafomormes que la universitat posa a disposició de l'alumnat.


Programari

Els llocs webs que s'utilitzaran es proporcionaran durant el curs.