Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500893 Logopèdia | FB | 1 | 2 |
S'han fet canvis en la coordinació de l'assignatura, ara la realitza la professora Alondra Camus Torres (alondra.camus@uab.cat)
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
És important que l'alumnat tingui un bon domini de l'ortografia i la redacció i una bona expressió oral en la seva llengua materna. Recomanem que les estudiants segueixin el curs propedèutic Comunicar amb èxit: descobreix les claus per redactar amb eficàcia en logopèdia i psicologia de 15 hores de durada, que s'imparteix a la facultat abans de començar el semestre.
També és important que puguin llegir en anglès.
Aquesta assignatura de primer curs preten donar eines als estudiants per a que assoleixin coneixements fonamentals sobre dos temes cabdals en la psicolingüística: com adquirim el llenguatge a la infància i com el processem.
Quan l'estudiant acabi l'assignatura serà capaç de:
- reconèixer i descriure les principals orientacions teòriques en l'estudi de la psicolingüística i l'adquisició del llenguatge
- enumerar els trets característics del llenguatge i les seves funcions
- descriure les diferents fases del processament del llenguatge humà i les representacions internes associades a aquest processament
- descriure i conèixer les etapes en les quals s'assoleixen les habilitats lingüístiques i comunicatives des la infantesa fins l'edat adulta
- identificar les diferents metodologies de recollida de dades i estudi de la psicolingüística
- relacionar el desenvolupament del llenguatge amb altres processos (cognitius i socials)
- detectar dificultats en les etapes inicials de l'adquisició del llenguatge
1. Adquisició del llenguatge
1.1 Teories sobre l’adquisició del llenguatge: innatistes; constructivistes; sòcio-interaccionistes
1.2 Mètodes d’estudi: metodologia observacional; paradigmes experimentals
2. Etapes i processos d’adquisició del llenguatge
2.1 Comunicació prelingüística: l’aparició de la comunicació intencional; les habilitats de percepció de la parla dels nadons; les adaptacions de l’adult
2.2 Adquisició del lèxic: les primeres paraules; l’explosió lèxica; fenòmens evolutius en l’adquisició del significat
2.3 Desenvolupament fonològic: conductes prelingüístiques; desenvolupament fonològic i processos de simplificació
2.4 Procés d’adquisició morfosintàctica: la parla telegràfica; l’adquisició de la morfologia; l’oració simple; l'oració composta i les modalitats oracionals
2.5 Desenvolupament de la pragmàtica: les habilitats conversacionals; els actes de parla
3. El desenvolupament del llenguatge més enllà dels cinc anys: ‘desenvolupaments tardans’
3.1 Desenvolupaments semàntics i pragmàtics posteriors: els significats no literals.
3.2 Desenvolupaments sintàctics posteriors: les oracions compostes; les estructures sintàctiques complexes
3.3. Construcció del discurs
4. Processament del llenguatge en la percepció.
4.1. Comprensió del llenguatge
4.1.1. Percepció de la parla en nadons i en adults
4.1.2. Com reconeixem i emmagatzemem les paraules
4.1.3. Processament sintàctic: l'estructura del llenguatge
4.2. Llenguatge i comunicació
3.2.1. Pragmàtica del llenguatge en funcionament
3.2.2. Comprensió i producció del discurs
5. Producció del llenguatge
5.1 Producció de la parla. Fases i errors espontanis de parla.
5.2 Percepció i producció de la llengua escrita.
6. El llenguatge, una capacitat de domini específic?
6.1. Els grans debats teòrics sobre la naturalesa cognitiva del llenguatge.
Tipus de metodologia emprada:
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classe magistral amb suport TIC i debat en grup | 64,5 | 2,58 | 13, 14 |
Classes pràctiques (Laboratori) | 8 | 0,32 | 1, 16, 13, 7 |
Classes pràctiques (Seminari) | 6 | 0,24 | 1, 16, 7, 8, 14 |
Tipus: Supervisades | |||
Atenció individual (presencial o virtual) als estudiants que ho sol·licitin | 10,5 | 0,42 | 1, 16, 7, 8 |
Participació en el fòrum i altres activitats al campus virtual | 10 | 0,4 | 1, 13, 15, 2 |
Tipus: Autònomes | |||
Cerca autònoma d'informació | 20 | 0,8 | 1, 16, 7, 8, 15, 2 |
Estudi individual de la matèria i preparació d'examens | 50 | 2 | 1, 2 |
Lectura d'articles i capítols de llibres | 48 | 1,92 | 1, 8, 2 |
AVALUACIÓ CONTINUADA
Evidència 1 i 2: Per tal de superar l'assignatura caldrà fer dos exàmens parcials (1er i 2n periodes evaluatius). Cada un d'aquests exàmens val el 40% de la nota final (40%+40%=80%). Els exàmens seran individuals i escrits amb preguntes d'elecció múltiple.
Evidència 3: La mitjana obtinguda en la qualificació de les activitats realitzades en grup dividit a l'aula de pràctiques (informes breus) representa el 20% de la qualificació final. És necessari presentar un mínim de 4 informes per optar a l'avaluació.
L’estudiant aprovarà l’assignatura si obté com a mínim una qualificació de 5 en la mitjana de les evidències. L'estudiant estarà en condicions de superar l'assignatura només si ha presentat les tres evidències, i cal haver obtingut una qualificació mínima de 3,5 en les evidències EV1 i EV2.
L'estudiant que NO presenti totes les evidències i NO obtingui com a mínim un 3.5 en cadascuna de les les evidències EV1 i EV2 NO superarà l'assignatura, malgrat que en el còmput global la nota fos igual o superior a 5.
Un/a estudiant que hagi lliurat evidències d’aprenentatge amb un pes igual o superior al 40% no podrà constar en actes com a "no avaluable".
Recuperació:
Pot optar-hi l'alumnat que al llarg de l'avaluació continuada hagi realitzat evidències amb un pes igual o major a 2/3 de la qualificació total i hagi obtingut una nota total inferior a 5 punts i major o igual a 3,5 punts. Es durà a terme les setmanes 19 o 20.
La recuperació consistirà en una prova escrita de recuperació de les evidències d’aprenentatge en què l'estudiant nohagi demostrat un rendiment satisfactori dins el periode de recuperacions. La nota màxima que es pot obteniren la recuperació de cada evidència serà 5. Aquesta nota (5) substituirà l'obtinguda en primera instància per fer el càlcul de la nota final. La qualificació obtinguda en l'examen de recuperació no farà mitjana amb les qualificacions anteriors. Cal aprovar l'examen de recuparaicó per aprovar l'assignatura.
No es preveu que l’alumnat de 2ª o posterior matrícula s'avalui mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.
AVALUACIÓ ÚNICA
En aquesta assignatura l'estudiant podrà optar per avaluar en una única sessió tot el contingut de l'assignatura. Cal demanar aquesta opció en els terminis establerts per la facultat.
Les proves d'avaluació única consistiran en dues proves orals, una sobre el contingut d'Adquisició i l'altra sobre el contingut de Processament (40% i 40% de la qualificació final, respectivament) i dues proves de resolució de casos equivalents a la realització de les pràctiques de l'assignatura (20% de pes de la qualificació final). Les proves es duran a terme durant el segon periode avaluatiu del quadrimestre (Setmana 19). Si l'alumne no supera aquestes proves podrà optar per recuperar-les en el període de recuperacions, en les mateixes condicions que les estudiants que segueixin l'avaluació continuada (vegeu apartat Recuperació).
Pautes d'avaluació de la facultat: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
IMPORTANTE: Si alguna estudiante desea realizar los exámenes en lengua española, debe indicarlo entre las semanas 1 y 4. Después de la semana 4 no seadmitirán solicitudes en este sentido.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Ev1 | 40 % de la qualificació final | 2 | 0,08 | 4, 3, 7, 8, 6, 11, 10, 12, 5, 15, 2 |
Ev2 | 40% de la qualificació final. | 2 | 0,08 | 4, 3, 7, 8, 6, 11, 10, 12, 5, 15, 2 |
Ev3 Informes breus | 20% de la qualificació final | 4 | 0,16 | 1, 16, 13, 9, 14, 17 |
Bibliografia fonamental:
Aparici, M. (2012). L’adquisició del llenguatge. A Ll. Barrachina, Ll. (coord.), M. Aparici & E. Noguera, Desenvolupament i Avaluació del llenguatge oral. Barcelona: Editorial UOC.
Soler, O. (coord.) (2006). Psicologia del Llenguatge. Barcelona: EdiUOC.
Bibliografia complementària:
Aguado, G. (1995) El desarrollo del lenguaje de 0 a 3 años. Madrid: Ciencias de la Educación Preescolar y Especial.
Treball interessant des d’un punt de vista teòric i pràctic, tot i que l’estudi del llenguatge analitzat finalitza als tres anys.
Andreu, L.; Serra, J.M.; Soler, O.; Tolchinsky, L. (2013) Trastorns d'aprenentatge de l'escriptura i de les matemàtiques. Barcelona: Editorial UOC.
Interessant pels capítols d'aprenentatge de l'escriptura, relacionats amb la producció del llenguatge escrit.
Aparici, M. & Igualada, A. (2019). El desarrollo del lenguaje y la comunicación en la infancia. Barcelona: Editorial UOC.
Manual actualitzat sobre adquisició del llenguatge que amplia el capítol d'Aparici (2012)
Ellis, A.W. (2016). Reading, Writing and Dyslexia (Classic edition). A cognitive approach. Oxford: Routledge, Taylor and Francis Group.
Llibre que revisa diversos aspectes de la llengua escrita i el seu aprenentatge. Per qui vulgui aprofundir en els aspectes textuals del llenguatge.
Garton, A. (1994) Interacción social y desarrollo del lenguaje y la cognición. Barcelona: Paidós.
Abordatge de l’adquisició del llenguatge des de la perspectiva interaccionista.
Gràcia, M. (2003) Comunicación y lenguaje en primeras edades. Intervención con familias. Lleida: Editorial Milenio.
Karmiloff, K. & Karmiloff-Smith,A. (2001) Hacia el lenguaje. Madrid: Morata (Original: Pathways to language. Cambridge: Cambridge University Press.)
Manual sobre el desenvolupament del llenguatge. És molt clar i pedagògic.
López-Higes, R. (2003). Psicología del lenguaje. Madrid: Piràmide.
Interessant per Logopedes, conté informació de tipus aplicat.
López-Ornat, S. (2011). La adquisición del lenguaje, un resumen en 2011. Revista deinvestigación en Logopedia, 1,1 pp. 1-11.
Resum de la perspectiva cognitivo-constructivista en l'adquisició del llenguatge i dels principals aspectes en discussió teòrica.
Mariscal, S. i Gallo, M. P. (2014). Adquisición del lenguaje. Madrid: Síntesis.
Manual sobre les primeres etapes de l'adquisició del llenguatge, amb referència a dades del castellà.
Moreno Ríos, S. (2005). Psicología del desarrollo cognitivo y adquisición del lenguaje. Biblioteca Nueva: Madrid.
Revisió de les diferents teories psicològiques i lingüístiques que s’han interessat per les relacions entre el llenguatge i el pensament.
Owens, R. E. (2003). Desarrollo del lenguaje. Madrid: Pearson/Prentice Hall.
Es tracta d’un manual actualitzat. Tot i tractar-se d’una traducció de l’anglès, els capítols dedicats a l’adquisició de la gramàtica i la morfologia s’han fet utilitzant dades de treballs fets amb infants que aprenen el castellà i també català.
Perera, J., Aparici, M., Rosado, E., Salas, N. (2016). Written and Spoken Language Development across the Lifespan. Dordrecht: Springer.
Recull de treballs sobre el desenvolupament de la llengua oral i escrita. Està centrat en els anomenats desenvolupaments posteriors del llenguatge (més enllà dels 5 anys).
Rondal, J.A. (1990). La interacción adulto-niño y la construcción del lenguaje. México: Trillas.
Estudi detallat sobre el paper de les interaccions entre el nen i l’adult en el procés d’adquisició del llenguatge.
Serra, M., Serrat, E., Solé, M. R., Bel, A. y Aparici, M. (2000). La adquisición del lenguaje. Barcelona: Ariel.
Manual extens sobre el desenvolupament del llenguatge. Aporta dades sobre el procés d’evolució del llenguatge oral referides a les llengües que es parlen en diferents comunitats: castellà, català, gallec i euskera. És el llibre de consulta/ampliació recomanat per als continguts d'adquisició del llenguatge.
Torrens, V. (ed.) (2018) La adquisición del lenguaje. Londres: Pearson.
No és aplicable