Historia Moderna i Contemporània de l'Àsia Oriental
Codi: 101542 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500244 Estudis d'Àsia Oriental | OB | 3 | 2 |
| 2504012 Estudis d'Espanyol i Xinès: Llengua, Literatura i Cultura | OT | 4 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Miguel Angel del Rio Morillas
- Correu electrònic:
- miguelangel.delrio@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Miguel Angel del Rio Morillas
Prerequisits
Es recomana haver cursat prèviament "Història d'Àsia" i "Història premoderna de l'Àsia Oriental".
Objectius
Els objectius formatius d'aquesta assignatura són conèixer i analitzar la història d'Àsia Oriental (Xina, Japó, Corea i Taiwan, principalment) des de l'inici de la història moderna al món asiàtic (mitjans del segle XIX), fins a la història contemporània (actualitat). L'assignatura estudia les bases de la disciplina històrica, així com les relacions i interaccions històrico-culturals entre aquests països, basant-se en el marc geogràfic i cronològic d'aquesta regió de l'Àsia Oriental.
Competències
- Estudis d'Àsia Oriental
- Actuar seguint un codi deontològic propi de la pràctica professional.
- Conèixer i comprendre la història premoderna, moderna i contemporània de l'Àsia oriental.
- Conèixer, comprendre, descriure, analitzar i valorar la història, el pensament i la literatura de l'Àsia oriental.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Respectar la igualtat de gènere.
- Tenir habilitats en les relacions interpersonals.
- Treballar en equip en un context internacional multilingüe i multicultural.
- Treballar en grups interdisciplinaris i interculturals.
- Vetllar per la qualitat del propi treball.
- Estudis d'Espanyol i Xinès: Llengua, Literatura i Cultura
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Demostrar habilitats que facilitin el treball en equip.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Reconèixer les bases de la història de l'Àsia Oriental, en general, i de la Xina, en particular, i interpretar les relacions i interaccions historicoculturals entre Europa i l'Àsia.
- Utilitzar amb precisió les tècniques de recopilació, organització i ús de la informació i documentació.
Resultats d'aprenentatge
- Actuar seguint un codi deontològic propi de la pràctica professional.
- Avaluar els resultats obtinguts en el procés de cerca de la informació per documentar-se i actualitzar els coneixements de la història, la literatura, la lingüística, el pensament i l'art.
- Conèixer i comprendre la història premoderna, moderna i contemporània de l'Àsia oriental.
- Conèixer, comprendre, descriure, analitzar i valorar la història, el pensament i la literatura de l'Àsia oriental.
- Descriure, analitzar i valorar la història, el pensament i la literatura de l'Àsia Oriental.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Explicar el codi deontològic, explícit o implícit, de l'àmbit de coneixement propi.
- Fer la recerca de documents en llengües pròpies de l'Àsia Oriental.
- Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
- Identificar i descriure els processos i esdeveniments històrics premoderns, moderns i contemporanis.
- Identificar la necessitat de mobilitzar coneixements culturals per poder traduir.
- Reconèixer la necessitat de mobilitzar coneixements culturals per poder interpretar.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Respectar la igualtat de gènere.
- Tenir habilitats en les relacions interpersonals.
- Treballar en equip en un context internacional multilingüe i multicultural.
- Treballar en grups interdisciplinaris i interculturals.
- Utilitzar eines diferents per a finals específics en el camp de la història.
- Vetllar per la qualitat del propi treball.
- Vetllar per la qualitat del treball propi.
Continguts
I: Imperialisme a l’Àsia
Tema 1. De la Primera guerra sino-japonesa a la guerra russo-japonesa (1894-1905)
II: Nacionalisme a Àsia Oriental
Tema 2. La Xina: (1900-1937)
• Dues Xines: la Xina del Kuomintang (KMT) i la Xina del Partit Comunista Xinès (PCX) fins a l'esclat de la Guerra Sino-Japonesa el 1937.
Tema 3: el Japó (1900-1937)
• El Japó entre 1920 i 1941: l'avenç sobre Manxúria, el desenvolupament del feixisme japonès i el pla imperial japonès.
Tema 4: Corea (1910-1945)
• Colonització japonesa
III: La Segona Guerra Mundial a Àsia (1937-1945)
Tema 5. La Segona Guerra Mundial a la Xina
Tema 6. La Segona Guerra Mundial al Japó, Corea i Taiwan
IV: La Guerra Freda (1947-1991)
Tema 7. La Segona Guerra Civil xinesa (1946-1949)
Tema 8. La Guerra de Corea (1950-1953)
Tema 9. La Xina de Mao (1949-1976):
• L'establiment de la República Popular de Xina (1949-1952)
• El primer Pla Quinquennal (1953-1957)
• La Campanya de les Cent Flors (1956-1957)
• El Gran Salt Endavant (1958-1965)
• La Revolució Cultural (1966-1976)
Tema 10. Corea (1952-1989):
• Corea del Sud: les dictadures militars (1953-1988)
• Corea del Nord: Kim Il-sung (1948-1994)
Tema 11. El Japó (1945-1990)
• Ocupació nord-americana (1945-1952)
• El sistema de 1955 i el desenvolupament economicosocial (1955-1990)
Tema 12. Vietnam i Taiwan (1955-1988):
• Guerra del Vietnam (1955-1975)
• Taiwan: la dictadura de Chiang Kai-shek (1949-1975) i de Chiang Ching-kuo (1975-1988).
V: Des de la fi de la Guerra Freda a Àsia fins a l'actualitat(1991-avui)
Tema 13. La Xina post-Mao:
• Els límits del reformisme de Deng Xiaoping (1979-1997) i els successos de Tiananmen (1989)
• La Xina de Jiang Zemin, Hu Jintao i l'enlairament de l'economia socialista de mercat (1993-2013)
Tema 14. Corea del Sud i Taiwan a partir de la dècada dels 90:
• Les lluites al carrer: el procés de democratització a Corea del Sud i Taiwan.
Metodologia
- Classes teòriques.
- Debats i discussions.
- Lectura comprensiva de textos acadèmics.
- Aprenentatge d’estratègies de recerca d’informació.
- Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics.
- Estudi personal.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes | 50 | 2 | 1, 3, 4, 7, 10, 14, 15, 16, 17, 18, 20 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Exercicis, treballs, tutories | 25 | 1 | 3, 4, 6, 7, 10, 14, 20 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi, lectura de textos | 63 | 2,52 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 19, 20 |
Avaluació
Avaluació continuada
L’alumnat ha de demostrar el seu progrés fent diverses activitats d’avaluació. Aquestes activitats apareixen detallades a la taula del final d’aquesta secció de la Guia Docent.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el/la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre la professora o el professor i l’alumnat.
Recuperació
Podrà accedir a la recuperació qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, la professora o el professor comunicarà per escrit el procediment de recuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o es poden agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació. En cas de recuperació, la nota màxima que pot obtenir l’estudiant és un 5.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’alumne/a equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
Activitats:
- Examen: 30%
- Treball grupal: 40%
- Treball integral: 30%
Avaluació única
Aquesta assignatura preveu l’avaluació única en els termes establerts per la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de la FTI.
L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la Facultat i enviar-ne una còpia a la persona responsable de l’assignatura perquè en tingui constància.
L’avaluació única es farà en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió Acadèmica publicarà la data i hora a la web de la Facultat.
El dia de l’avaluació única el professorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI o passaport).
Activitats d’avaluació única
La qualificació final de l’assignatura s’establirà d’acord amb els següents percentatges:
- Prova escrita (desenvolupar conceptes): 30%
- Prova tipus test: 30%
-Treball amb exposició: 40%
Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura són els mateixos que s’apliquen a l’avaluació continuada. Vegeu-los més amunt en aquesta guia docent.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exàmens | 30% | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 19, 20 |
| Treball grupal | 40% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
| Treball individual | 30% | 6 | 0,24 | 1, 3, 4, 6, 10, 14, 19, 20, 21 |
Bibliografia
GENERAL
- HOLCOMBE, C.: Una historia de Asia Oriental. De los orígenes de la civilización al siglo XXI, Fondo de Cultura Económica, Ciudad de México, 2016.
XINA
- DIKÖTTER, F.: La tragedia de la liberación. Una historia de la revolución china (1945-1957), Acantilado, Barcelona, 2019.
- ESTEBAN RODRÍGUEZ, M.: China después de Tian’anmen. Nacionalismo y cambio político, Edicions Bellaterra, Barcelona, 2007.
- FISAC, T. y TSANG, S. (eds): China en trasición. Sociedad, cultura, política y economía, Edicions Bellaterra, Barcelona, 2000.
- GAO, M.: Construyendo China. Visiones enfrentadas sobre la República Popular China, Edicions Bellaterra, Barcelona, 2018.
- GELBER, H.: El dragón y los demonios extranjeros. China y el mundo a lo largo de la historia, RBA, Barcelona, 2008.
- GERNET, J.: El mundo chino, Crítica, Barcelona, 2005.
- LOVELL, J.: Maoísmo. Una historia global, Debate, Barcelona, 2021.
- MACFARQUHAR, R. y SCHOENHALS, M.: La revolución cultural china, Crítica, Barcelona, 2009.
- OLLÉ, M.: Made in China. El despertar social, político y cultural de la China contemporánea, Destino, Barcelona, 2005.
- SÁIZ LÓPEZ, A.: Utopía y género. Las mujeres chinas en el siglo XX, Edicions Bellaterra, Barcelona, 2001.
- SPENCE, J. D.: En busca de la China moderna, Tusquets Editores, Barcelona, 2011.
- RÍOS, X.: China pide paso. De Hu Jintao a Xi Jinping, Icaria, Barcelona, 2012.
JAPÓ
- BEASLEY, W. G.: La restauración Meiji, Editorial Satori, Gijón, 2007.
- CHARTRAND, R.: Japanese War Art and Uniforms, 1853-1930, Schiffer, 2011.
- CRESPÍN PERALES, M.: Feminismo e identidades de género en Japón, Edicions Bellaterra, Barcelona, 2021.
- DOWER, J.D.: Embracing Defeat. Japan in the Wake of World War II, WW. Norton & Company- The New Press, New York, 2000.
- GORDON, A.: A Modern History of Japan. From Tokugawa Time to the Present, Oxford University Press, 2009.
- GOTO-JONES, C.: Modern Japan. A very Short Introduction, Oxford University Press, 2009.
- HENSHALL, K.: A History of Japan. From Stone Age to Superpower, Palgrave Macmillan, 2004.
- KINGSTON, J.: Contemporary Japan. History, Politics and the Social change since the 1980s, Blackwell Publish, 2011.
- MIMURA, J.: Planning for Empire. Reform Bureaucrats and the Japanese Wartime State, Cornell University Press, Ithaca and London, 2011.
- RODAO, F.: La soledad del país vulnerable. Japón desde 1945, Crítica, Barcelona, 2019.
- VARGAS, F.: Izquierda y revolución. Una história política del Japón de posguerra (1945-1972), Edicions Bellaterra, Barcelona, 2020.
COREA
- CUMINGS, B.: Korea´s place in the sun. A modern history, Norton, New York y London, 1997.
- HALBERTAM, D.: La Guerra Olvidada. Una historia de la Guerra de Corea, Crítica, Barcelona, 2008.
- YANG, E.: Corea. Historia de un proceso de reunificación, La Catarata, Madrid, 2007.
TAIWAN
- LU, Y.: Taiwan, Historia, política e identidad, Edicions Bellaterra, Barcelona, 2010.
- RÍOS, X.: Taiwán, el problema de China, La Catarata, Madrid, 2005.
- ROY, D.: Taiwan. A Political History, Cornell University Press, Ithaca and London, 2003.
Programari
No s'utilitzarà cap programari.