Logo UAB
2023/2024

Geografia d'Àsia

Codi: 101522 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500244 Estudis d'Àsia Oriental FB 1 1

Professor/a de contacte

Nom:
David Saurí Pujol
Correu electrònic:
david.sauri@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.

Equip docent

Nuria Valdovinos Perdices
Antoni Ramon Riba

Prerequisits

Cap.


Objectius

Introduir l'alumnat als aspectes més rellevants de la Geografia Física i Humana dels paisos d'Àsia Oriental, incloent aspectes geopolítics,  el medi físic, la demografia, els sistemes agraris i l'alimentació , la indústria, les ciutats i el medi ambient. Mitjançant classes teòriques i pràctiques, es pretén que l'alumnat conegui suficientment el context geogràfic d'Àsia Oriental  i que aquest coneixement li pugui ser d'utilitat per altres assignatures al llarg dels estudis de grau.


Competències

  • Conèixer i comprendre la geografia física i humana de l'Àsia oriental.
  • Conèixer i utilitzar els recursos de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per recopilar, elaborar, analitzar i presentar informació en relació amb els estudis de l'Àsia oriental.
  • Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Promoure el desenvolupament sostenible.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  • Ser flexible i saber adaptar-se a noves situacions.
  • Tenir habilitats en les relacions interpersonals.
  • Vetllar per la qualitat del propi treball.

Resultats d'aprenentatge

  1. Avaluar els resultats obtinguts en el procés de cerca de la informació per documentar-se i actualitzar els coneixements de geografia.
  2. Demostrar un coneixement dels conceptes claus i marcs teòrics de geografia.
  3. Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  4. Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  5. Identificar i descriure la geografia física d'Àsia Oriental.
  6. Identificar ii descriure la geografia humana d'Àsia Oriental.
  7. Promoure el desenvolupament sostenible.
  8. Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  9. Ser flexible i saber adaptar-se a noves situacions.
  10. Tenir habilitats en les relacions interpersonals.
  11. Utilitzar eines diferents per a fins específics en el camp de la geografia.
  12. Utilitzar la terminologia bàsica de la geografia.
  13. Vetllar per la qualitat del propi treball.

Continguts

Introducció a la Geografia Física y Humana d'Asia Oriental emprant  un enfocament  generalista per a tractar temes de geopolítica, medi físic, climatologia i hidrografia; de demografia i moviments migratoris; d'agricultura i alimentació, de sistemes energètics i industrials, de processos d'urbanització i d'impactes ambientals.


Metodologia

La metodologia docent inclou classes de teoria i pràctiques (33%); treball supervisat (12%); treball autònom (50%) i avaluacions (5%).

Es farà ús de les plataformes virtuals de la universitat, fòrums virtuals, notícies, agendes, lliurament de pràctiques, etc.  

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques i pràctiques 55 2,2 1, 2, 5, 6, 11, 12
Proves parcials 4 0,16 1, 2, 5, 11, 12
Tipus: Supervisades      
Tutories 12 0,48 3, 4, 7, 8, 9, 10, 13
Tipus: Autònomes      
Treball estudiant 75 3 3, 4, 7, 8, 9, 10, 13

Avaluació

Avaluació continuada

L’alumnat ha de demostrar el seu progrés fent diverses activitats d’avaluació. Aquestes activitats apareixen detallades a la taula del final d’aquesta secció de la Guia Docent.

Revisió

En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el/la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre la professora o el professor i l’alumnat.

Recuperació

Podrà accedir a la recuperació qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.

En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, la professora o el professor comunicarà per escrit el procediment de recuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o es poden agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació. En cas de recuperació, la nota màxima que pot obtenir l’estudiant és un 5[JM1] .

Consideració de “no avaluable”

S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’alumne/a equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.

Irregularitats en les activitats d’avaluació

En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).

 

Activitats avaluables¨

Dos examens parcials ( 40% de la nota final cadascun)

Entrega d'Informes de pràctiques en grup ( 20%  de la nota final) 

 

Avaluació única 

Aquesta assignatura preveu l’avaluació única en els termes establerts per la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de la FTI. L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la Facultat i enviar-ne una còpia a la persona responsable de l’assignatura perquè en tingui constància.  

L’avaluació única es farà en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió Acadèmica publicarà la data i hora a la web de la Facultat.  

El dia de l’avaluació única el professorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI o passaport).    

Activitats d’avaluació única  

La qualificació final de l’assignatura s’establirà d’acord amb els següents percentatges:

- Examen primera part (40% de la nota)

- Examen segona part (40% de la nota)

- Examen de respostes múltiples (20%)    

Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura són els mateixos que s’apliquen a l’avaluació continuada. Vegeu-los més amunt en aquesta guia docent.


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Proves parcials 80% (40% + 40%) 4 0,16 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13
Pràctiques de curs 20% 0 0 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13

Bibliografia

Llibres

  • ARAMBERRI, J. (2018) . La China de Xi Jinping. Madrid: Ediciones Deliberar
  • BALL, P. (2017). The Water Kingdom. Chicago: The University of Chicago Press
  • DELISLE,G. (2006). Pyongyang. Bilbao: Astiberri Ediciones
  • DELISLE, G. (2005). Shenzen . Bilbao: Astiberri Ediciones
  • DUNFORD, M. and WEIDONG,L. (eds) (2017). The Geographical Transformation of China. London: Routledge
  • COURMONT, B. (2010). Géopolitique du Japon. Perpignan: Artège.
  • DAYEZ-BURGEON, P. (2011). Les Coréens.  Paris: Editions Tallandier
  • GAVIRATI, P. (COORD) (2022). La Naturaleza del Japonismo
  • HADDAD, M.A. (2021). Effective Advocacy. Lessons from East Asia Environmentalists. Cambridge, Mass: The MIT Press.
  • HOLDSTOCK, N. (2015). China's Forgotten People. Xinjiang, Terror and the Chinese State. London: I.B. Tauris
  • JING’AI WANG , SHUNLIN LIANG , PEIJUN SHI (2022). A Geography of Contemporany China. Beijing: Spreinger Cham
  • KANASAKA,K, (2009). Discovering Japan. A New Regional Geography. London: JPT Europe
  • KAPLAN, R.D. (2015). Asia's Cauldron. The South China Sea and the End of a Stable Pacific. New York: Penguin Random House
  • KERR, A. (2001). Dogs and Demons. The Fall of Modern Japan. London: Penguin Books
  • LACOSTE, Y. (2008). Geopolítica. Madrid: Síntesis
  • LI, Y. AND SHAPIRO, J. (2020). China Goes Green. London: Polity Press
  • MARKS, R.B. (2012). China. Its Environment and History. Kanham UK: Rowan and Littlefield.
  • MILLER, T. (2019) Chin’a Asian Dream. London: Zed Books
  • ORGANIZING COMMITTEE OF THE 29th INTERNATIONAL GEOGRAPHICAL CONGRESS ( 2000): Korea. The Land and the People. Seoul: Kyohaksa
  • POMERANZ, K. (2000). The Great Divergence. China, Europe and the making of the Modern World Economy. Princenton. Princeton UniversityPress,
  • RIOS, X. (2005). Taiwan, el problema de China. Madrid: Catarata.
  • RIOS, X.  (2012). China Pide Paso. Barcelona: ICARIA.
  • RUSSELL, M. J. (2008). Pop Goes Korea. Behind the revolution in movies, music and internet culture. Berkeley, California: Stone Bridge Press.
  • SAMUELS, R.J. (2013) . 3.11 Disaster and Change in Japan. Ithaca, NY: Cornell University Press.
  • SHAMBAUGH, D. (ED) (2020) China and the World. Oxford: Oxford University Press
  • SHEPARD, W. (2015). Ghost Cities of China. London: Zed Books
  • STUDWELL,J. (2014).  How Asia Works. Success and Failure in the World’s Most Dynamic Region. London: Profile Books.
  • TUAN, Yi –Fu (1969). A Historical Geography of China. Chicago: Aldine
  • TOTMAN, C. (2014): Japan. An Environmental History. London and New York: I.B. Tauris
  • VEEK, G., PANNELL, C.W., HUANG, Y and BAO; S (2016). China's Geography. Globalization and the Dynamics of Political, Economic and Social Change. Lanham, MD: Rowman &Little.
  • WEIGHTMAN, B.A. (2011). Dragons and Tigers. A geography of South, East and Southeast Asia. Hoboken NJ: John Wiley.
  • WOOLEY, P.J. (2005). Geography& Japan’s Strategic Choices. Washington DC: Potomac Books
  • WONG, D.W. S., WONG,K.K.K., CHUNG,H. and WANG,J.J. (2018). China. A Geographical Perspective. New York: Guilford Press

Atles

  • Atlas of the people’s Republic of China. Beijing: Foreign Languages Press
  • BENEWICK,R. Y S.H. DONALD (2009):The State of China Atlas. Berkeley: University of California Press
  • PELLETIER, P. (2012) Atlas du Japón. Paris: Autrement
  • SELLIER, Jean (2002). Atlas de los pueblos de Asia meridional y oriental. Barcelona: Paidós.

Webgrafia


Programari

Programari bàsic del Microsoft Office .