Terminologia aplicada a la traducció i la interpretació
Codi: 101488 Crèdits: 4| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500249 Traducció i Interpretació | OB | 3 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Hesham Abu-Sharar Abu-Sharar
- Correu electrònic:
- hesham.abu-sharar@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Clara Núñez Marsal
Equip docent extern a la UAB
- Breno Pentagna
Prerequisits
L'alumne ha de dominar l’ús dels recursos tecnològics generals aplicats a la traducció i a la interpretació. En concret, ha de ser capaç de: (1) demostrar que coneix els recursos tecnològics generals per a la gestió d'arxius i de dades en traducció i interpretació; (2) saber aplicar aquests coneixements en l’edició de textos en diversos formats i realitzar la correcció lingüística a diferents nivells; i (3) saber aplicar aquests coneixements en l’automatització bàsica d'accions i d’objectes en traducció i interpretació.
- L’alumne ha de tenir coneixements bàsics relatius a l’ús dels ordinadors i el programari per tal d’aprendre l’ús de programes específics aplicats a la terminografia.
D'igual manera, l'alumne ha de conèixer els recursos de documentació necessaris per a la traducció i la interpretació. En concret, ha de ser capaç de: (1) demostrar que coneix els recursos d’informació i documentació més adequats per a la resolució dels problemes de traducció i d’interpretació; i (2) aplicar aquests coneixements per a utilitzar amb eficiència els recursos d’informació i documentació més adequats per a la resolució dels problemes de traducció i d’interpretació.
- L’alumne ha de posseir suficient coneixement del món per entendre el sistema de classificació del coneixement, així com utilitzar els coneixements que ja té per a l'obtenció de nous mitjançant la documentació.
L'alumne ha de posseir coneixements lingüístics suficients per a ésser capaç d'identificar les unitats terminològiques en un text en diferents suports (paper, audio, audiovisual). En concret ha de saber identificar unitats de significat més enllà dels límits de la paraula. Alhora, l'alumne ha de ser capaç de demostrar que coneix la morfologia i sintaxi per comprendre la composició, la derivació i l’especificació.
Complementàriament, l'alumne ha de conèixer d’altres idiomes fins al nivell d’especificitat requerit pels llenguatges d’especialitat.
Objectius
La funció de l’assignatura és proporcionar a l’estudiant el coneixement dels recursos terminològics, terminogràfics i de tractament de corpus necessaris per a la traducció i la interpretació.
En acabar l’assignatura l’estudiant haurà de ser capaç de:
- Demostrar que posseeix coneixements bàsics en la terminografia i la terminologia multilingüe.
- Aplicar aquests coneixements en l'ús de recursos per a l’extracció i recuperació d’informació terminològica en diverses llengües.
- Aplicar aquests coneixements en l’ús d’eines de gestió de corpus per a l’obtenció de coocurrències i concordances.
- Comunicar oralment coneixement especialitzat
Competències
- Treballar en equip.
- Utilitzar els recursos terminològics per poder interpretar.
- Utilitzar els recursos terminològics per poder traduir.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar els recursos terminològics per resoldre problemes d'interpretació: Aplicar els recursos terminològics per resoldre problemes d'interpretació.
- Identificar i aplicar les normes metodològiques i formals del treball terminològic per poder traduir: Comprendre les unitats terminològiques en relació amb un sistema conceptual i la classificació del coneixement.
- Identificar i aplicar les normes metodològiques i formals del treball terminològic per poder traduir: Demostrar que posseeix coneixements bàsics en la terminografia i la terminologia multilingüe com a disciplines aplicades.
- Identificar i aplicar les normes metodològiques i formals del treball terminològic per poder traduir: Reconèixer els termes simples, les col·locacions terminològiques i la fraseologia.
- Identificar i aplicar les normes metodològiques i formals del treball terminològic per poder traduir: Resoldre els problemes d?equivalència i de contrastivitat conceptual entre els sistemes.
- Treballar en equip: Contribuir a la cohesió del grup.
- Treballar en equip: Tenir en compte els punts de vista dels altres i retroalimentar de forma constructiva.
- Usar les eines genèriques (cercadors, eines de gestió documental) i específiques (gestors de terminologia) del treball terminològic per poder traduir: Comparar unitats terminològiques de diferents idiomes de treball.
- Usar les eines genèriques (cercadors, eines de gestió documental) i específiques (gestors de terminologia) del treball terminològic per poder traduir: Extraure, recuperar i emmagatzemar informació terminològica.
- Usar les eines genèriques (cercadors, eines de gestió documental) i específiques (gestors de terminologia) del treball terminològic per poder traduir: Realitzar tasques amb diferents programes informàtics de suport a la tasca terminològica i terminogràfica.
Continguts
- La Terminologia en relació amb la Lingüística, la Lexicologia, la Traducció i la Planificació terminològica.
- Els fonaments de la Terminologia: el terme, el concepte, la denominació i la definició. Identificació de unitats terminològiques.
- Els llenguatges d'especialitat i la seva terminologia (llenguatges científic, tècnic, jurídic i humanístic).
- Creació de recursos propis i compartits, com ara bases de dades, glossaris o corpus segons els criteris de cerca d'informació multilingüe, elaboració de sistemes conceptuals, buidatge, descripció dels termes, les seves equivalències i els seus camps semàntics i xarxes de conceptes.
- Identificació d'unitats de traducció lèxiques (verbs suport, col·locacions, fraseologia, termes simples i compostos) en textos paral·lels i en les llengües de treball de l'estudiant mitjançant sistemes de gestió de corpus.
Metodologia
L'assignatura s'imparteix en dues sessions setmanals que es distribueixen en classes teòriques d'una hora i 20 minuts i classes pràctiques d'una h al llarg de 14 setmanes dins del semestre:
En total, l'alumne ha de rebre 18,6 h. de teoria i 14 h. de pràctiques. A les classes de teoria, el grup d'aprenentatge rep classes magistrals i també participa impartint-les (Aprenentatge Basat en Problemes); a les classes de pràctiques, el grup d'aprenentatge es divideix en grups de 3 alumnes per fer treball pràctic.
Les activitats formatives que es realitzaran al llarg del curs seran, entre d'altres, del tipus següent:
- Buidatge d'unitats terminològiques de textos en paper i audiovisual.
- Tasques relacionades amb la solució de problemes segons la teoria impartida a l'assignatura.
- Posada en comú i crítica de les traduccions proposades per anteriors traductors.
- Simulació de situacions professionals amb la finalitat de realitzar una conceptualització de l’experiència i una cerca de solucions eficaces.
- Jocs de competició sobre Terminologia mèdica.
- Presentació de treball en grup amb la descripció d’un tema en concret.
- Descripció de conjunts de termes i de termes individualitzats.
Aquesta assignatura es gestiona per mitjà del Campus Virtual, en el qual l’alumne trobarà tots els arxius amb informació complementària a aquesta guia docent.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Continguts i principis teòrics | 7 | 0,28 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Estudi documental i crític d'opcions terminològiques | 7 | 0,28 | 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9 |
| Gestió de la terminologia (programari) | 7 | 0,28 | 5, 8, 9, 10 |
| Resolució de problemes (terminologia puntual) | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10 |
| Revisió d'un treball terminològic existent | 4 | 0,16 | 1, 3, 5, 10 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Dinàmica del treball en grup | 3 | 0,12 | 6, 7 |
| Exposició oral | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10 |
| Gestió de la terminologia (programari) en grup | 4 | 0,16 | 1, 8, 10 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Buidatge terminològic de corpora paral·lels | 8 | 0,32 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Construcció d'un sistema conceptual | 8 | 0,32 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Elaboració de xarxes de conceptes | 8 | 0,32 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Exercicis sobre llistes de problemes | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Introducció de les dades amb un programa de gestió | 11 | 0,44 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Lectures i conferències | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Avaluació
Avaluació continuada
L’alumnat ha de demostrar el seu progrés fent diverses activitats d’avaluació. Aquestes activitats apareixen detallades a la taula del final d’aquesta secció de la Guia Docent.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el/la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre la professora o el professor i l’alumnat.
Recuperació
Podrà accedir a la recuperació qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, la professora o el professor comunicarà per escrit el procediment de recuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o es poden agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació. En cas de recuperació, la nota màxima que pot obtenir l’estudiant és un 5.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’alumne/a equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
Avaluació única
Aquesta assignatura preveu avaluació única en els termes establerts en la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de la FTI.
L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la facultat i enviar-ne una còpia al docent responsable de l’assignatura perquè en tingui constància.
L’avaluació única es farà presencialment en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió acadèmica publicarà la data i hora a la web de la facultat.
El dia de l’avaluació única el professorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI/NIE o passaport).
Activitats d’avaluació única
L’avaluació única inclourà un mínim de tres activitats d’avaluació de dues tipologies diferents, segons indica la normativa.
Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura (segons escaigui) són els mateixos que s’apliquen a l’avaluació continuada. Vegeu més amunt en aquesta guia docent.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| ABP - Aprenentatge Basat en Problemes | 10 % | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Examen tipus test | 30 % | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10 |
| LLiurament del preprojecte | 10 % | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| LLiurament del projecte final (arbre de camp dels 15 termes escollits) | 20% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Participació | 10 % | 1 | 0,04 | 6, 7 |
| Presentació del projecte final (oral) | 10 % | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Pràctiques i i fòrums | 5 % | 1 | 0,04 | 6, 7, 8, 9, 10 |
| Ressenyes de lectures, exposicions, etc. | 5 % | 1 | 0,04 | 1, 8, 9, 10 |
Bibliografia
Enllaços web
- http://www.fit-ift.org/download/preespagn.pdf
MANUAL DE TERMINOLOGÍA. Silvia Pavel y Diane Nolet. Traducido por Beatriz de Vega con la colaboración de Genny González y Yolande Bernard. DIRECCIÓN DE TERMINOLOGÍA Y NORMALIZACIÓN. OFICINA DE TRADUCCIONES. Canadá.
- http://www.free-ed.net/sweethaven/MedTech/MedTerm/default.asp
Aquest és un curs complet i autònom en la terminologia mèdica moderna. És apte per a tots els estudiants de les professions de la salut que tenen la necessitat de comunicar-se amb els metges, dentistes i altres professionals de la medicina. El material bàsic d'aquest curs és pres del manual de l'Exèrcit dels EUA, terminologia mèdica bàsica, MD0010, Edició 100.
Manuals
ANTIA, B.E. (2001): “Metadiscourse in terminology: thesis, antithesis, synthesis”, Terminology Science & Research12 (1-2), p. 65-84.
ANTIA, B.E. (2002): “II termine: contesto definitorio e contesto d’uso”, in MAGRIS, M., M. T. MUSACCHIO, L. REGA e F. SCARPA (eds.): Manuale di terminologia. Aspetti teorici, metodologici e applicativi, Milan, Hoepli, p. 99-114.
ARNTZ, R., H. PICHT und F. MAYER (2002): Einführung in die Terminologiearbeit, Hildesheim, Olms.
AVERBUH, K. JA. (1994): ,,E. K. Drezen, Terminologist and Standardiser”, Terminology Science & Research 5-2, p. 53- 73.
BEAUGRANDE, R. (1987): “Determinacy distributions in complex systems: science, linguistics, language, life”, Zeitschrift für Phonetik, Sprachwissenschaft und Kommunikationsforschung 40, p. 145-188.
BEAUGRANDE, R. (1997): New Foundations for a Science of Text and Discourse: Cognition, Communication and the Freedom of Access to Knowledge and Society, Norwood, Ablex.
BUDIN, G. (1994): “Do we need an object theory?” in DRASKAU, J. K. and H. PICHT (eds.): Terminology Science & Terminology Planning/Theoretical Issues of Terminology Science, Vienna, TermNet, p. 203-208.
BUDIN, G. (2001): “A Critical Evaluation of the State-of-the-Art of Terminology Theory”, Terminology Science & Research 12 (1-2), p. 7-23.
CHESTERMAN, A. and E. WAGNER (2002): Can Theory Help Translators? A Dialogue Between the Ivory Tower and the Wordface, Manchester, St. Jerome.
FELBER, H. und G. BUDIN (1989): Terminologie in Theorie und in Praxis, Tübingen, Günter Narr.
GERZYMISCH-ARBOGAST, H. (1996):Termini im Kontext. Verfahren zur Erschließung und Übersetzung von der textspezifischen Bedeutung von fachlichen Ausdrücken, Tübingen, Günter Narr.
HUNTER, K. M. (1991): Doctors’ stories, Princeton, Princeton University Press.
HOLMES, J. (1972): “The name and nature of translation studies”, Unpublished ms reprinted in TOURY, G. (ed.): (1987) Translation Across Cultures, New Delhi, Bahri Publications.
ISO 1087-1 (2000): Terminology work . Vocabulary . Part 1: Theory and application, Geneva, ISO.
ISO 12200 (1999): Computer applications in terminology — Machine-readable terminology interchange format(MARTIF) — Negotiated Interchange, Geneva, ISO.
ISO 12620 (1999): Computer applications in terminology— Data categories, Geneva, ISO.
ISO 16642 (2003): Computer applications in terminology’. Terminological markup framework, Geneva, ISO.
LAURÉN, C., J. MYKING und H. PICHT (1998): Terminologie unter der Lupe. Vom Grenzgebiet zum Wissenschaftszweig, mit Beiträgen von Anita Nuopponen und Nina Pilke, Vienna, TermNet.
LEMKE, J. L. (1990): Talking Science, Connecticut/London, Ablex.
PICHT, H. (1993): “State-of-the-art of Terminology Training in 1991”, Terminology Science & Research 4, p. 2-33.
PICHT, H. (1997): ,,Wirtschaftslinguistik: ein historischer Überblick”, in HOFFMANN, L., H. KALVERKÄMPER und H. E.WIEGAND (eds.): Fachsprachen. Languages for Special Purposes. Ein Internationales Handbuch zurFachsprachenforschung und Terminologiewissenschaft, Berlin, New York, Walter de Gruyter, p. 336-341.
RAT FÜR DEUTSCHSPRACHIGE TERMINOLOGIE (2004):Berufsprofil. Terminologin. Terminologe, Bern.
RIGGS, F. (1987): “Social science vocabulary: the INTERCOCTA project”, TermNet News 18, p. 7-15.
ROGERS, M. (1997): “Synonymy and equivalence in special-language texts. A case study in German and English texts on Genetic Engineering”, in TROSBORG, A. (ed.): Text Typology and Translation, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins, p. 217-45.
ROGERS, M. (2004): “Multidimensionality in Concept Systems: A Bilingual Textual Perspective”, Terminology 10- 2, p. 215-40.
SCHMITZ, K.-D. (2001): “Criteria for evaluating terminology database management programs”, in WRIGHT, S. E. and G. BUDIN (eds.): Handbook of terminology management II, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins, p. 539- 551.
SCHMITZ, K.-D. (2005): “Terminology and Terminological Databases”, in BROWN, K. (ed.): Encyclopedia of Language and Linguistics, 2nd Edition, Oxford, Elsevier Publishers.
WRIGHT, S. E. (2003): “From the semiotic triangle to the semantic web”, Terminology Science & Research 14, p. 111-135.
WRIGHT, S. E. and G. BUDIN (eds.) (1997): Handbook of terminology management I, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins.
WRIGHT, S. E. and G. BUDIN (eds.) (2001): Handbook of terminology management II, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins.
WÜSTER, E. (1959): ,,Das Worten der Welt, schaubildlich und terminologisch dargestellt”, in PICHT, H. und K.-D. SCHMITZ (eds.): Terminologie und Wissensordnung, Cologne,T
Programari
Word
Power point
Excel
AntConc